dilluns, 30 de març del 2020

LILDAMI (i Sr. Chen) - La dels Manel

Recomanació de Sofia de Dia (3r, B) 


Lildami és el pseudònim que utilitza Damià Rodríguez per a les seues cançons. Va nàixer a Terrassa el 22 de maig de 1994 i actualment té realitzada la carrera de dissenyador industrial, a més de treballar com a cantautor de música rap i trap. Va fer la seua primera aparició l’any 2014 i, a partir de 2017, va eixir en en diverses emissores de ràdio. En una va presentar una versió acústica d’un dels seus temes, No Et Puc Prometre Res. Aqueix any, a més, va concursar en Sona9 i va ser seleccionat per anar a la final. Després d’aquell concurs, la seua carrera va despegar. Fins ara ha treballat amb dos altres artistes: Sr. Chen i Emotional Goku. 

Ha realitzat en total quatre àlbums, l’últim i al qual pertany la cançó que recomane és Flors Mentre Visqui . També ha realitzat huit senzill i ET, l’últim de tots creat al 2020 i anomenat A La Sang. 

Vaig conèixer Lildami per la meua germana major, que de vegades vol escoltar la pronunciació valencià/català. Aleshores, quan vaig veure que havia d’escriure una cançó en valencià per al blog, vaig demanar-li ajuda. La cançó m’agrada un poc. És pareguda al tipus de trap que escolte a voltes i la lletra no està malament. És un tema alegre amb molt de ritme. Parla de circumstàncies que el fan sentir lliure i feliç. Et transmet tot el que diu, et permet imaginar-t’ho o recordar-ho si ho has viscut; per això m’agrada perquè és senzilla i preciosa. 

Lletra de la cançó.


Sé que estem vius, noto la força,
poso atenció, tu no et posis nerviosa.
Pot ser petit, pot ser molt grossa,
en cada racó, en cada cosa.

Avui he pres una decisió, m’he llevat amb la visió,
el que més m’agrada de la vida no es compra ni està en estoc.
Per això, baixarem les finestres, una carretera llarga...
...per sentir el vent a la cara.

El sol taronja il·luminant és l’última hora de la tarda,
i jo només tinc ganes d’arribar casa.
És com el primer glop de birra fresca una nit d’estiu,
jugant al mechero es el que em fa sentir viu.

Poso el mode aleatori i que per casualitat,
surti la cançó en què rumiaven i no la volem passar.
Plorar de riure, cantar a la dutxa, ballar sol a casa,
l’olor dels carrers quan plou i de la gespa just tallada.

I que em rasquin l’esquena, quedar-me adormit,
encendre just la tele i posin el meu show preferit.
Mirar Plats Bruts a l'estiu: Que haurà sigut del David?
Declarar-te el meu amor i que a més diguis que sí, que sí...

Sé que estem vius, noto la força,
poso atenció, tu no et posis nerviosa.
Pot ser petit, pot ser molt grossa,
en cada racó, en cada cosa t’hi trobo a tu.

T’hi trobo a tu,
T’hi trobo a tu,
T’hi trobo a tu,
T’hi trobo a,
T’hi trobo a, T’hi trobo a tu.

I en aquesta segona part, tinc algo per contar:
Recordo quan tenia 14 i vaig començar a cantar.
Recordo no sonava bé però allò em feia volar,
no et diguin el que pots fer perquè ets imparabla.

Dormir amb la gent que vols però despertar-te amb la que estimes,
un ametllat havent sopat diga’m què més necessites.
Descobrir noves amistats tornant a casa de festa,
que una gran suma de diners a vegades també resta.

Ser un antitaurí però cantar el “Soy torero” de Chayanne a ple pulmó,
és agost i menjo torró.
Escoltar la tempesta ben tapat a dins el llit,
el meu cor seguint els batecs d'aquest beat.

Saber apreciar el tacte del vellut.
Trobar-te quan em sento perdut.
Escoltar un disc de Manel bevent una ampolla de vi,
declarar-te el meu amor i que a més diguis que sí, que sí...

Sé que estem vius, noto la força,
poso atenció, tu no et posis nerviosa.
Pot ser petit, pot ser molt grossa,
en cada racó, en cada cosa t’hi trobo a tu.
T’hi trobo a tu,
T’hi trobo a tu,
T’hi trobo a tu,
T’hi trobo a, T’hi trobo a, T’hi trobo a tu.

Fonts d’informació

·Vikipèdia
·A Dels Manels
·Cifraclub
Publicat per a 1 comentari:
Etiquetes de comentaris:

ALFRED GARCÍA - Himno del Prat

La recomanació d'Adrià Price (3r C)


Alfred García Castillo és un jove de 23 anys que va nàixer al Prat de Llobregat (Barcelona) el 14 de març de 1997. El seu nom artístic com a cantant és Alfred García o Alfred. Es va donar a conéixer en el concurs de TVE “Operacion Triunfo”, en l'edició de 2017, on va arribar fins a la gala final. Va quedar en quarta posició, darrere de Míriam Rodríguez (3), Aitana (2) i Amaia Romero (1). També va concursar en el Festival de la cançó d'Eurovisió 2018, amb la seua companya Amaia Romero. 

L'artista va començar a tocar des de xicotet amb diferents instruments com el trombó, la guitarra i el teclat. També va ser estudiant de Comunicació Audiovisual en la Universitat Internacional de Catalunya, a més, de cursar el nivell superior de jazz i música moderna al Taller de Músics de Barcelona. 

Abans d'entrar a OT, el jove va cantar en bars musicals a l’estiu de 2011, amb tan sols 14 anys!! Un any més tard, amb 15 anys, va publicar el seu primer disc produït per ell mateix, titulat "Beginning", i amb 17, va gravar el seu primer senzill “She looks so beautiful”, amb què va guanyar el premi del públic en el festival de “Cara B” 

Després d'OT, va eixir de gira amb tots els seus companys de l’acadèmia, a més de traure 2 cançons: “Que nos sigan las luces” i “Tu canción”. No molt més tard, va traure el disc “1016”. El nom ve del seu número de càsting d'OT, i està fent la gira de l'àlbum “1016 TOUR”. 

La cançó és una versió remasteritzada de l'himne original del Prat, on va nàixer Alfred. 

A primera vista, abans d'escoltar la cançó, com que el títol està en castellà, et fa la sensació que la cançó també ho està, però no és així; la cançó està totalment en català, i és una de les dues úniques cançons en català del disc “1016”. 

La vaig conéixer ja que un Youtuber que m’agrada molt, anomenat Malbert, va fer un vídeo “review” del disc complet, i em va parèixer un acte molt bo de part d’Alfred, fer-li una versió a l'himne del poble on va nàixer. 

La cançó no l'he escoltada massa voltes, ja que no és el meu estil de música, i a més, no és la cançó més escoltada en el disc, però és molt bonica, i recomane sentir-la almenys una volta, ja que transmet tendresa pel seu poble i a voltes està bé eixir-te’n del teu estil musical. 

LLETRA 

Xamosa i galana 
La vila del Prat 
Reviu d'emoció 
Ballant la sardana 
De Festa Major 

Ja la cobla llença 
Un bell contrapunt 
Cant de germanor 
I el poble comença 
El seu ball millor: 

Xamosa i galana 
La vila del Prat 
Reviu d'emoció 
Ballant la sardana 
De Festa Major 

Ja la cobla llença 
Un bell contrapunt 
Cant de germanor 
I el poble comença 
El seu ball millor 

Petits i grans 
Belles donzelles 
Nobles galants 
Formen anelles 
Donant-se les mans 
Donant-se les mans 


Font de la informació:

Wikipedia-Alfred Garcia. 


Publicat per a 1 comentari:
Etiquetes de comentaris:

dilluns, 23 de març del 2020

LILDAMI - El sermó

Descripció


Lildami és el nom artístic de Damià Rodríguez, un jove enginyer que va nàixer a Terrassa l’any 1994, i que es pot considerar el raper –o, millor dit, traper– de moda en català. Lildami va passar anys penjant la seua música en plataformes com Youtube, i comptava amb milers de seguidors a Spotify. També va ser un dels seleccionats per a la final de l'edició 2017 del concurs Sona 9. Lildami compta amb 13 àlbums autoeditats, i més de 70 cançons, i aquesta llarga experiència l'ha fet créixer com a cantant. A més, s'ha agrupat amb artistes com el Sr. Chen, qui s'encarrega de les instrumentals, i Emotional Goku, també vocalista.

Al traper de Terrassa se’l coneix també com a l'imparable boy, tant per la quantitat com per la qualitat del seu treball. Lildami va deixar la seua feina a la Seat per dedicar-se exclusivament a la música, i les que el seguim, n'agraïm el resultat. L’any 2019 va traure el seu primer disc en una discogràfica (Halley Records), ‘Flors mentre visqui’, i la cançó que presentem n'és un dels temes destacats. Es tracta d’un disc ple de col·laboracions de diferents artistes de l’escena musical catalana i una proposta de rap transversal en la nostra llengua. El treball va captar l’atenció dels mitjans i del públic, i va demostrar que es podia fer música urbana de qualitat i en català.

Opinió


Vaig conèixer Lildami per una alumna que me'l va recomanar. El trap no és el meu estil favorit, tot i que m’agrada el ritme i em mou a ballar; però després d’escoltar quatre o cinc cançons, em sonen totes igual i ja en tinc prou. La veritat és que he arribat fins a “El sermó” per atzar, buscant en el cercador cançons de trap en català. N’he escoltat unes quantes, però les lletres deixen molt que desitjar i algunes són d’un masclisme insuportable; en canvi, Lildami destaca per la seua qualitat i no m'hi he trobat amb aquest masclisme. A més, les imatges que acompanyen el vídeo mostren gent en un concert ballant, animant i passant-ho bé, i no les típiques xiques sexis movent-se per a ells.

La lletra parla de l’èxit, del preu de la fama i de la necessitat de seguir els propis ideals encara que la gent no ens acompanye o ens critique. Podríem dir que és un zasca als que van dir-li al cantant que ho deixara estar, perquè ara veuen els seus discs als comerços. També m’agrada la barreja de col·loquialitat i de llengües (castellà, català, anglés) pròpia del rap. Encara que sóc profe de valencià i la meua feina és ensenyar llengua, sé també que tots els idiomes tenen registres, i que en la varietat col·loquial ens podem permetre el mestissatge. Per últim, voldria dir que la cançó té un ritme rumber que com més l'escolte més m'agrada, i no puc evitar alçar-me de la cadira per a ballar-la.

En la revista digital TresDeu podeu llegir una entrevista que us ajudarà a conèixer millor aquest artista. Us pose ací la seua resposta a la pregunta de en quin moment es va adonar que es podia fer rap en català: “Jo ho vaig veure fa anys quan vaig conèixer la gent de Pawn Gang. Com que vaig conèixer la seva música, va sorgir una amistat i a mi em van fer obrir els ulls i dir “però a veure, la música que jo escolto per què no s’està fent en català?”. I ells van ser els primers que van posar la pedra i van dir: “no, tio, aquí s’està fent trap -o rap- en català, que sona com americà però és d’aquí”. Clar que, òbviament, hi havia molts rapers abans: la gent d’Homes Llúdriga, Senyor Oca… i tota aquesta gent que estava fent rap en català molt abans. Però jo crec que el gènere de Pawn Gang, tal com es va donar, a tanta gent com va arribar i amb el canvi del trap i tot això… han sigut els que han posat de moda el rap en català.”

Lletra d'“El sermó” 


Sé que si em guanyés la vida com volien, me l’estaria perdent
Que si ho tingués tot a l’abast, no sabria el que volem
No tinc la vida que volia, però tampoc em va tan mal
No tinc la vida que volia, però tampoc em va tan mal
La mà que em saluda, demà portarà un punyal preparat per clavar-me’l en el pit
Per això no descanso de nit
Li donin pel cul als periodistes que només pensen en el titular
Que si odio als de 31 FAM o si hi ha beef entre jo i la PAWN
Ya no discuto por na’. Sóc tot un senyor
Pujo a la palestra i solto el sermó
Dedicat als que em van dir: “Deixa-ho estar”
I ara es troben el meu disc a la FNAC
Veig una còpia de còpia de còpia
Jo estic a l'ombra brillant amb llum pròpia
Armat al darrera amb colla, la colla, la colla
Vam començar de zero, ara anem fins la glòria
Monedes de plata pel Judas
El preu a pagar, saber qui val la pena, salir de dudas
Quan la consciència et pesa més que la cadena, mires enrere i vaya faena…
No tinc la vida que volia, però tampoc em va tan mal
No tinc la vida que volia, però tampoc em va tan mal
Ya no discuto por na’. Sóc tot un senyor
Pujo a la palestra i solto el sermó
Dedicat als que em van dir: “Deixa-ho estar”
I ara es troben el meu disc a la FNAC
No tinc la vida que volia, però tampoc em cal
Et miro als ulls i penso si ets real
Que viure així ja m’està bé, amb la sort entre les mans
Una promesa en el cor i deixar-me anar portant
Quan em miris, digue’m que per tu tot està bé
Que estem tots flotant en un mar d’avions de paper
Que ens vam enamorar de l’aire i sense saber fer
Però que mirem enrere i no canviaríem res
Que he agafat la meva vida i he fet la bandera
Que casa meva té rodes i va per carreteres
No tinc la vida que volies o la que t’esperaves
Però t’ensenyo la meva agenda i t’entra friolera
I ara tots em diuen: "Chen, Chen, cuida la cartera"
Que els hi apujo el volum i se’ls hi cau la rinyonera
Que porto des dels 15 apretant la pedalera
I ara quan mirem enrere ja no és el que era, vivim a la nostra manera.
No tinc la vida que volies però és la meva, sorry…
No tinc la vida que volies però…
Ya no discuto por na’. Sóc tot un senyor
Pujo a la palestra i solto el sermó
Dedicat als que em van dir: “Deixa-ho estar”
I ara es troben el meu disc a la FNAC

Fonts de la informació

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris: ,

dilluns, 2 de desembre del 2019

Selecció Villena.so (4)

Continuació d'Un tast del Villena.so


(Rap. Llengua i cultura) JAZZWOMAN - Nano

JazzWoman té a la seua esquena uns quants temes en solitari i col·laboracions amb diferents artistes valencians i peninsulars. Un dels projectes més sonats és Machete en Boca, el grup de rap femení format per La Prima, San, JazzWoman i La Charli. Tot i que JazzWoman sol cantar en castellà, aquest tema que us presentem és “Nano”, una fusió de dancehall, trap, r&b i ritmes llatins en valencià, que va aparèixer el 2017. Parla de l'oblit de la llengua, de la gent del carrer, de l'abandó de la terra... Gaudiu de la seua força!! 


Auxili són un grup d’Ontinyent que ja fa més d’una dècada que ens fan ballar amb temes tan animats com “Com el foc” –també publicat al Villena.so. Aquest “Si tu vols” és una cançó més intimista, amb ritme de reggaeton i cor de balada. Escolta-la amb atenció i gaudeix-la. 

(Reggae i ritmes llatins) TXARANGO - Una lluna a l’aigua

Txarango sorgeix a Barcelona l’any 2006. Un dels músics utilitza el txarango, un instrument de corda de la regió central de la serralada dels Andes. Aquesta cançó és una mescla de reggae i pop amb ritmes llatins. És prou festivalera i transmet bon humor i bones vibres. 


ESIR  vol dir  'Entre Soques i Rebrotins'. Es tracta d'una de les bandes amb més protagonisme femení i destaquen per la seua barreja d’estils: pop, música tradicional, rumba, ska i reggae. "Perquè vull" és un tema que es troba dins del seu primer àlbum, Florirem, editat per micromecenatge l'any 2016. Les cantants del grup expliquen que quan varen decidir crear ESIR, es van sorprendre de la invisibilitat de les dones en els escenaris i de la manca de referents en el panorama musical valencià. Formen part de Fusa activa, una col·lectiu musical creat per a donar visibilitat a les dones, plataforma que compta amb una base de dades de tots els grups valencians amb dones. Escolta la cançó i decideix per tu mateix/a!


Smoking Souls naixen l’any 2010 a Pego, Alacant. Són representants d’una generació de joves que des de xicotets han volgut viure de la música. Les cançons d’aquesta banda musical són al més pur estil del rock. No pararàs de moure’t. Et recomanem també “Eterna força” i “Vida”. 


Bajoqueta rock és un grup de rock format l’any 1986 a Riba-roja de Túria, València. Gaudeix de molta popularitat al País Valencià i a Catalunya per les seues actuacions excèntriques i les lletres rurals i amb sentit de l’humor. L’estil és el rock, ja ho hem dit, però introdueixen ritmes festius. Si els escoltes, no podràs parar de moure’t! 


L'any 2018, Txarango tancà la gira seu disc El cor de la terra amb la presentació d’aquesta cançó, i es va acomiadar dels escenaris per a dedicar-se a nous projectes musicals i socials. Volen aprofitar aquesta parada dels escenaris per col·laborar en esdeveniments socials com el festival Yalah Sàhara a Algèria o el moviment Sense Terra del Brasil. Tanca els ulls i escolta la seua música!

(Ska-rock) ASPENCAT (i MAI) - Trenca els miralls

Aspencat era un grup musical de Xaló, la Marina Alta, amb un estil que barrejava l’ska, el reggae, el drum and bass i ritmes més electrònics, amb presència de dubstep. Han sigut una de les bandes de referència del País Valencià, i, amb l’aturada d'Obrint Pas, se’ls va considerar els seus successors. Després de més de cinc-centes actuacions, van dir adéu als escenaris l'any 2017. "Trenca els miralls" és un clàssic que no pot quedar en l'oblit.


Obrint Pas eren una banda de música que va fer història al País Valencià. Feien una barreja de rock i ska amb melodies i instruments tradicionals, espacialment la dolçaina. Líricament tractaven temes diversos, encara que la denúncia social, la solidaritat entre els pobles i la defensa de la identitat cultural i lingüística del valencià hi tenien un espai predominant. Aquesta és una de tantes cançons que no et pots perdre. 


Aquesta parella de Barcelona reivindica que es pot fer perreo inclusiu i feminista. Per a les VVITCH no hi ha gèneres musicals masclistes, sinó discursos que es poden canviar, i que elles canvien. Per exemple, el terme bitch (puta) –paraula amb la qual acaben moltes de les cançons de trap– es transforma en Witch, acrònim de Women’s International Terrorist Conspiracy from Hell (Conspiració Terrorista Internacional de les Dones de l’Infern), grup d’activistes feministes radicals de finals dels 60. El tema que recomanem està dedicat a la copa menstrual. No te’l pots perdre! 


Elisa Borredà és la Tia Figa, una xica de Benigànim que es va estrenar fa un parell d’anys amb “Trap brut”, un senzill fresc amb un rerafons feminista i orgullós de les arrels, i que sorprén molt agradablement. El vídeo té també una factura interessant que li trau molt de partit a una butaca enmig de l’horta. No et perdes la sororitat de la lletra ni el seu col·loquialisme orgullós: “Mante, no me toques los ovaris que si no t’estampe… m’auela m’ha dit que la meua cosina s’ha posat, de nou, a festejar”. Feminisme en estat pur! 


Damià Rodríguez va nàixer a Terrassa i començà a publicar l’any 2014, tot i que abans ja composava. La fama li ha arribat amb només 25 anys, de la mà del trap i del rap. Té quatre discs, i aquest “Noi de l’espai” pertany al darrer: “Flors mentre visqui”. Els vídeos i les lletres del trap de Lildami s’allunyen prou de la sexualització habitual del gènere. Ací, es troba a l’espai, a punt de perdre’s o de col·lidir contra un meteorit: “Com Bruce Willis a Armageddon, / em sacrifico perquè els meus nens tinguin un futur millor. / Sé que quan apreti el botó, 3,2,1 i s’acabó, / desapareixeré com el gel quan toca el foc.” 


Bad Gyal ha destacat sobretot perquè, sense voler-ho, el seu nom s’ha unit al segell de defensora del neofeminisme. Les seues lletres aposten per l’apoderament femení, l’hedonisme i la llibertat de la dona per a ser propietària del seu cos. Com que no sol cantar en català, aquesta és una de les poques oportunitats que teníeu de sentir a una gran del trap en la nostra llengua.
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

Selecció Villena.so (3)

Un tast del Villena.so

Ací us deixem les recomanacions musicals del Batxillerat Artístic: 


La companyia The Feliuettes fa un cabaret reivindicatiu i humorístic. En el seu espectacle Akelarre, es pregunten sobre el món que els ha tocat viure i sobre com transformar-lo, sent dones. En la cançó que recomanem –i que ben bé podria ser la banda sonora de qualsevol pel·lícula de Disney– les tres intèrprets, Laia Alsina, Maria Cirici i Laura Pau, ens interpel·len sobre les promeses de les edulcorades pel·lícules de prínceps i princeses i el contrast amb la realitat. 


Maluks és un grup valencià que va veure la llum a principis del 2019. Format per quatre joves, s’ha estrenat amb “Fins l’alba”, una mescla de dancehall, reggae, cúmbia i dub mooooolt ballable i enganxós. A més a més, la lletra té molla i fa una crítica necessària a l’assetjament que pateixen les dones en els espais d’oci. Ací te’n deixem una estrofa: “Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai / mirant els col·legues com si fores guai. / Em fas un escàner de dalt cap a baix / Yo perreo sola y no busco más.” 

(Cúmbia. Folk) KAOBA - Cosmopolita

Kaoba és un grup d'Ontinyent que fa una música compromesa amb la llengua i la cultura valencianes però també critiquen la globalització, la corrupció, la repressió, les guerres, etc. En alguns dels seus temes, sorprén la força del violí i la dolçaina dins d’uns ritmes molt encomanadissos. Aquesta fusió de folk i cúmbia és una delícia. Un grup que cal seguir! 


Orxata Sound System van ser durant quasi una dècada un dels grups més originals del panorama musical català, gràcies a la fusió de la música electrònica amb el cant tradicional valencià. Van publicar el seu primer disc l’any 2007 i dins el seu repertori podem trobar des de bases electro, techno i drum & bass, fins a reagge, dub o hip hop. És difícil seleccionar alguna de les seues cançons perquè totes són especials, i les lletres, críptiques i plenes de referències, no sempre són comprensibles. Ací te’n deixem una estrofa perquè valores: “Vaga Mundial Indefinida / Un sol negre a lo Sun Ra / digué que lo real no era lo possible / que no fórem esclaus, no anàrem a les seues guerres / no havíem nascut per morir, / irreductibles neoludites a platges verges / banyant-se en pronoms febles postpostfordistes, -nos -ens 'ns”. 

(Heavy Metal) AVALOT - Licantropia

Avalot és un grup de heavy metal format el 1998 a Reus, Catalunya. Es tracta d’una formació poc coneguda, amb tres discs editats: Esperit ancestral, Somnis i Arrels. [Per a Luismi] La seua fama és deguda, en bona part, al fet que la majoria de les cançons són en català —sent aquesta, “Licantropia”, una de les més conegudes. Com que no es fa massa heavy metal en català, pensem que ha de tindre el seu lloc en aquesta selecció musical del Villena.so. 


Filferro és un duet acústic català que adapta a la nostra llengua temes clàssics i universals del pop rock. Gerard Serratroy i David Repullés han traduït cançons com ara "More Than Words" d’Extreme, "Bohemian Rhapsody" de Queen o "Nothing Else Matters" de Metallica. La cançó que et recomanem és "Billie Jean", del famós Michael Jackson, una delitosa versió que sona meravellosament bé en català, en aquesta versió de Filferro. 


Mi sostingut són un grup de La Pobla Llarga amb 9 discs a les seues esquenes i més de 70 cançons. "Brokeback Formigonera" està dins del disc "Projecte escolopendra", que inclou cançons dedicades a una operació a cor obert, al psiquiàtric Pare Jofré, al sol de València, a l’amor homosexual entre obrers de la construcció o a trobar una connexió espiritual entre el filòsof medieval Ramon Llull i el malaurat líder de Nirvana Kurt Cobain. Amb un estil difícil de definir, la seua lletra i també la qualitat de la música et sorprendran: “M’agrada treballar a l’obra, / els seus músculs tots suats. / M’agrada treballar a l’obra, / parem mitja hora a esmorzar. / Passa’m el sac de Pòrtland.” 

(Rap) ZOO - Estiu

ZOO és un grup valencià que va aparèixer en escena l’any 2014 cantant cançons amb lletres polítiques. El seu estil és el rap, el hip-hop, el rock i l’ska, encara que en algunes bases també tenen sons electrònics. El grup nasqué de la mà de Panxo (Toni Sánchez), antic membre d’Orxata Sound System. El seu primer disc és “Tempestes vénen del sud”, que conté la cançó “Estiu”, un single que va arribar al voltant del mig milió de reproduccions. Et sorprendrà. 

(Rap) ZOO - Cançons d’ofrena

“Cançons d’ofrena” és el tercer single que Zoo va publicar el 2018. Els de Gandia s’encomanen de nou a la música i la lletra en forma de rap rotund i lírica introspectiva amb dues sorpreses delicioses: el remat drum’n’bass del beat musical i l’aparició estel·lar a la tornada de JazzWoman. Segons expliquen, el llançament d’aquesta nova peça l’ha marcat una “autocrítica ferotge, fins que caiga sang al full, no té cabuda l’orgull en este viatge”. 



“Gossos” és un grup de rock català que es caracteritzava per no tenir percussió, sinó sols guitarra, baix i veu; fins que el 2002 van afegir-hi la bateria. Jaume ens va recomanar fa uns anys "Corren" perquè li encantava la melodia i trobava que la lletra era indispensable i que arribava al cor. També destacava les veus i l’originalitat que incorporava Macaco. Així que ja ho sabeu, a escoltar Gossos. 


(Rap. Feminisme) JOINA - El món és seu

Joina Canyet és una joia que ens va recomanar Ruth l’any passat. Nascuda a Biure d'Empordà, aquesta joveníssima pianista va debutar com a cantant de rap amb el seu primer disc, Companyes, un treball autoeditat on el rap i el pop es fusionen a la perfecció. El seu primer treball és una crida al feminisme i l'apoderament de les dones, i també un cant a la llibertat d'expressió. 

(Rap. Llengua i cultura) TESA - Rebesnéts del Tio Canya

Aquest homenatge a la cançó d’Al Tall, “Tio Canya”, de la mà de la rapera valenciana Tesa, no té desperdici. Forma part del disc “Al-tesa” i la cantant d’Almussafes ens explica que es tracta d’un joc de paraules amb el meu nom, Tesa; amb 'altesa' (tractament per a un monarca) i amb el seu poble, Almussafes, que és un nom àrab. Ací en teniu uns versos: “Defensem el valencià, la llengua del Tio Canya / La llengua és una joia que no es conserva a museus / Rebesnéts del Tio Canya no ens podreu parar els peus.” 


Atupa és un grup de Montcada que canten en valencià apitxat. El seu és un rap crític amb la societat actual, però també tenen una musicalitat, que barregen amb un flow propi, unes estructures, acabaments i altres recursos estilístics que els caracteritzen. Ací us deixem unes versos de “Malgrat tot” que resumeixen el seu esperit: Sé que tot arribarà, / visc enamorat d'instants que ericen els pèls, / no em tornaré a fallar, / no canviaré els meus ideals per molt que altres vulguen.”
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

Selecció de Villena.so (2)

Dones al Villena.so

Com podeu veure, el món de la música també és fonamentalment masculí, i a Villena.so es veu amb claredat per les recomanacions musicals fetes. Us recomanem veure el documental Les que faltaven i falten, que tracta sobre les dones i la música. També podeu llegir l’entrada Que no hi ha dones en la música valenciana?

Ací us deixem les dones que apareixen a Villena.so:

Cançons feministes i en defensa de la diversitat

La música s’ha fet servir per a lluitar contra les injustícies, i una de molt important és la desigualtat de gènere. La majoria de cançons que incloem a continuació són feministes; però hi hem afegit també algunes altres que defensen la diversitat afectivosexual. No us les perdeu, que valen molt la pena! 

Cançons en defensa de la llengua i de la cultura

La nostra és encara una llengua minoritzada. Per això, gran part de la gent jove situa en el mateix sac, i sota l’etiqueta de “música en valencià”, una enorme varietat de músiques i d’estils. Molts dels grups que han optat per la nostra llengua per a expressar-se en són conscients, i les seues cançons lluiten contra la desigualtat i la minorització. Amb tot, el tòpic segons el qual tota la música en valencià és sempre reivindicativa és això: un mite. N’hi ha unes quantes que defensen la llengua i la cultura, però ni de bon tros en són la majoria, fet que demostra la bona salut de la llengua en el terreny musical. Ací en teniu unes quantes:
Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:

Selecció del Villena.so (1)

Recomanacions musicals de primer de Batxillerat per a la unitat didàctica del programa CELRoM

Cantants i grups seleccionats a Villena.so

En el blog de l’IES Isabel de Villena, podem trobar al voltant de 300 cançons triades a llarg dels darrers 5 anys per l’alumnat de valencià de Rosa Sanchis. Els cantants i grups són els següents:
121 DB (2) Acció (1) Àcids (2) Agraviats (1) Akelarre (1) Al tall (2) Alfred García (1) Almorranes garrapinyades (2) Amaia Romero (1) Amelie (1) Andrea (1) Andreu Rifé (2) Andreu Valor (1) Animal (1) Arrap (3) Arròs Caldós (2) Aspencat (18) Assekes (1) Atupa (12) Atzembla (4) Ausiàs March (1) Autòmats (1) Auxili (6) Avalot (1) Avicii (1) Bad Gyal (3) Bajoqueta rock (1) Barbaritats (3) Betagarri (1) Blaumut (2) Boxets (1) Brams (1) Buhos (3) Clara Andrés (2) Cnidari (1) Crossing (2) Dani Flaco (1) Dani Miquel (1) Doctor Prats (3) EfectoDoppler (1) Egalité (2) El Blüe (2) El Diluvi (2) Els amics de les arts (5) Els Bonicos (1) Els catarres (1) Els pets (4) Eryfukksia (1) Esir (1) Eugeni Alemany (1) Feliu Ventura (3) Filferro (2) Fístula Valkànika (1) Fran Yera (1) Gem (2) Gener (2) Gerard Quintana (1) Gossos (2) Itaca Band (1) JazzWoman (4) Jennifer Serrano (1) Joan Dausà (2) Joina (1) Josep Thió (1) Kaoba (1) King Kong Boy (2) Krazy (1) La gossa sorda (14) La tia figa (1) Lágrimas de sangre (1) Lapsus (1) Las Vvitch (1) Lax'n Busto (2) Lildami (2) Lilit i Dionís (1) Lluís Gavaldà (1) Lluís Llach (4) M. del Mar Bonet (3) Mafalda (1) Mai (1) Malagana (1) Malú (1) Maluks (1) Manel (4) Manu Guix (1) Maria Arnal (1) Mesclat (1) Mi sostingut (1) Michael Jackson (1) Miquel Abras (2) Mireia Vives (1) Mishima (2) Mugroman (1) Obrint pas (20) Odi (1) Onades (1) Oques grasses (1) Orxata Sound System (9) Ovidi Motllor (3) Pablo Alboran (1) Pau Alabajos (7) Pau Vallvé (1) Pepet i Marieta (1) Pirat's sound sistema (1) Plan B (1) Poema musicat (1) Poetes Anònims (1) Prozak Soup (2) Punk (2) Pupil·les Dilatives (3) Rafa Xambó (1) Raimon (1) Rapsodes (9) Rereguarda (1) Roba Estesa (3) Rush Smith (1) Sabor de Gràcia (1) Senior i el cor brutal (2) Serrat (1) Simon & Garfunkel (1) Skalissai (1) Smoking Souls (7) Sopa de cabra (1) Soul atac (1) Sr. Chen (1) Suu (2) Sva-ters (2) Tardor (4) Teràpia de shock (4) Tesa (3) The Feliuettes (1) Toni de l'Hostal (1) TV (1) Txarango (8) VaDeBo (2) Verdcel (5) Vicent Andrés Estellés (1) Viva Suècia (1) Xavi Sarrià (3) Xento Vilassar (1) Zoo (6)

Els que més èxit tenen al Villena.so

·       Aspencat (18) 
·       La gossa sorda (14) 
·       Atupa (12) 
·       Orxata Sound System (9) 
·       Rapsodes (9) 
·       Txarango (8) 
·       Smoking Souls (7) 
·       Pau Alabajos (7) 
·       Zoo (6)
·       Auxili (6) 
·       Verdcel (5) 
·       Els amics de les arts (5) 

Estils musicals

La majoria de grups i cantants en català no es poden encasellar en un sol estil; per això aquestes etiquetes només són orientatives. El que queda ben clar és que l’etiqueta “música en valencià” no és en absolut adequada per a la varietat d’estils que mostren les creacions musicals en la nostra llengua. Amb tot, es veu una clara predominància del pop, de l’Ska (tot i que amb fusió amb altres estils, com el punk, el rock, el dub...), del reggae (tampoc en estat pur), del folk, del rap, del rock, del dancehall, del dubstep i de la música electrònica.
·      Pop (61) Pop gamberro (2) Pop punk (2) Pop rock (41) 
·      Ska fusió (27) Ska punk (16) Ska-rock (23) 
·      Reggae (43) 
·      Folk (40) Folk calentó (1)
·      Rap (39) 
·      Rock (27) Rock psicodèlic (3) Rock tropical (3) Rock-punk (1) 
·      Dancehall (32) 
·      Dubstep (28) 
·      Música electrònica (20) 
·      Indie (15) 
·      Nova cançó (10) 
·      Música llatina (9) 
·      Música tradicional (9) 
·      Drum and bass (9) 
·      Trap (8) 
·      Funk (6) 
·      Rumba (6) 
·      Cúmbia (5) 
·      Post-hardcore (2) 
·      Soul (2) 
·      Country (2) 
·      Heavy metal (1) 
·      House (1) 
·      Infantil (1) 

Publicat per a Cap comentari:
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Missatges (Atom)