Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roba Estesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roba Estesa. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 d’abril del 2020

ROBA ESTESA - Memòria i dolors

Recomanació d'Amparo Bolena (3r B)



La meua recomanació és del grup Roba Estesa, què és un grup femení català format per 8 persones; Alba Magriñà, bateria i percussions; Anna Sardà, baix, violoncel i veus; Clara Colom, acordió diatònic i veu; Claudia García-Albea, violí i veu; Gemma Polo, veu; Neus Pagès, guitarres i veu; Helena Bantulà, guitarra elèctrica, i Sandra Brake, intèrpret en llengua de signes.

Aquesta banda va nàixer l’any 2011 a les comarques de Camp de Tarragona amb el projecte “Ai! Carai! El 2013 hi va haver una revolució i varen elegir el nom de Roba Estesa. Aquest grup modifica els ritmes i les melodies perquè allò tradicional i popular per a elles està en un procés de canvi. Tenen un estil molt original que és una fusió de folk i rumba catalana, ente altres. Aquest estil s’anomena "folk calentó". Tenen una sèrie de premis com: el Primer Premi del Concurs Sons de la Mediterrània, organitzat pel Grup Enderrock el 2015; el premi de la crítica al millor disc revelació de l'any, i millor cançó de folk gràcies a «Viu».

He triat aquest grup perquè m'agraden molt les seues cançons, em transmeten alegria, felicitat i valentia amb els seus missatges. Són un grup equilibrat i es compenetren molt bé. Les vaig conèixer pel meu professor de valencià de l’any passat: ell ens posava música feminista a la classe; per això vaig recordar aquest grup i em va agradar aquesta cançó. Jo recomane aquesta cançó perquè em transmet felicitat per la seua lletra, ganes de ballar, etc.

Lletra de la cançó:


Hem ballat quan surt el sol
i ara ja no cou la ferida oberta
Les mirades s'han trobat
amb el despullar de la primavera

S'ha desfet tot aquest gel
Creixen les arrels de les noves feres
Celebrem el funeral del correcte i lo normal
Rebentem les normes i sembrem protestes

Crits en la foscor, por de perdre-ho tot
Crits en la foscor, ni oblit ni perdó!
Desvetllarem el son d'aquest món que està mig mort!

Som la memòria
Crits de memòria
Cops de memòria
Punys de memòria
(Som la memòria)
Som la memòria

La vida que ara va, la vida que ara torna
La gent que recupera allò que va ser seu
Seguirem avançant, seguirem colze a colze
Somiem això des de fa massa temps

Crits en la foscor, por de perdre-ho tot
Crits en la foscor, ni oblit ni perdó!
Desvetllarem el son d'aquest món que està mig mort!

Som la memòria
Crits de memòria
Cops de memòria
Punys de memòria
(Som la memòria)
Som la memòria

Hace años prendimos el fuego que hoy aún nos quema
A veces la moral se pierde en su dilema (pero)
Quedara en el recuerdo la dignidad en nuestro bando:
Pues viviremos libres o moriremos luchando
¡Impacto! Canto alto sin pactos
Suena la voz de la escena honorando la historia marca nuestros actos
Guarda las huellas de guerra la tierra de tantas que vieron miseria
Y que hoy pisamos de nuevo hasta hacerla eterna!

Tèrbol atzur
Batecs de dol per la vida, estimem com estimem los pobres
Inclús amb por, en la terra humida
I tot amb la sang i la llengua ferida
Saberes de mujeres salvajes
Si tu ya lo sabes que corra el mensaje
Solo si lo sientes, súbelo
Se acaba su tiempo, díselo
Que no... no van a pasar
Que si la quieren la van a pagar
Si la prendemos nos van a pegar
Nos sale solita la resistance!

dijous, 6 de juny del 2019

ROBA ESTESA - Les criades

Reconamació de Vanessa (Bat. Ciències)
 

Hui parlaré sobre Roba Estesa, un grup femení i feminista català, format per 8 membres. Aquesta banda va sorgir el 2011 a les comarques del Camp de Tarragona amb el projecte "Ai! Carai!". Com a reformulació d'aquest va nàixer Roba Estesa el 2013. Les membres que formen part de Roba Estesa són: Alba Magriñà, bateria i percussions; Anna Sardà, baix, violoncel i veus; Clara Colom, acordió diatònic i veu; Claudia García-Albea, violí i veu; Gemma Polo, veu; Neus Pagès, guitarres i veu; Helena Bantulà, guitarra elèctrica, i Sandra Brake, intèrpret en llengua de signes.


El seu estil és molt original, de fet, fan una fusió de folk, rumba catalana, cançons tradicionals i cançons "d'autora", i anomenen el seu estil com a "folk calentó". També en modifiquen els ritmes i les melodies, ja que consideren que "allò tradicional i popular" està en un procés de canvi constant; a més, tracten temes com les contradiccions quotidianes partint d'un marc teòric que enllaça les seues experiències des de l'esperit crític del feminisme.

Són guanyadores d'una sèrie de premis com: el 2015, el Primer Premi del Concurs Sons de la Mediterrània organitzat pel Grup Enderrock (revista catalana); el 2017, Premi Grup revelació pel millor disc de folk per «Descalces» (un dels àlbums que tingué molt d'èxit), a més a més, també guanyaren el premi de la crítica al millor disc revelació de l'any; I millor cançó de folk gràcies a «Viu».

He triat aquest grup perquè m'agraden molt les seues cançons, em transmeten felicitat, alegria, ganes de fer i fer, valentia amb els seus missatges. Són un grup molt equilibrat quant al que es dedica cadascuna i com de bé es compenetren. Les vaig conèixer per pura casualitat, ja que jo estava escoltant cançons vàries i de sobte, la cançó que he triat per a l'entrada, se'm va posar i va agradar-me moltíssim, m'alegro molt de què el reproductor aleatori de YouTube m'hagi presentat aquesta meravella.

El missatge d'aquesta cançó, com bé indica el seu nom, és una crítica feminista que vol transmetre que les dones no hem de servir els homes, que ens podem servir per nosaltres mateixes i que som capaces de fer el que siga sense la intervenció d'un home, encara que ells ho pensen. Recomane aquesta cançó a tot el món, ja que ja és hora de canviar la mentalitat de tothom, però sobretot dels que encara pensen que les dones han de tindre uns treballs (com els de l'àmbit domèstic) i els homes uns altres; aquest missatge ha d'arribar fins als més majors!

Us deixe la cançó ací i espere que us agrade:



Lletra de Roba estesa

Tenim l'alegria de viure,
tenim la sort de ser aquí.
Volem arribar més enllà,
sabem que no serà fàcil camí.

Reservem totes les forces
perquè quan el dia arribi,
tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar!

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!

Tenim la dissort de ser valentes,
tenim les mans, tenim els pits.
Volem que per tot lloc ressoni
el que ha sigut sempre el nostre crit.

Reservem l'afany de riure
perquè el plor no ens entristeixi,
tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar!

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!

Escolteu amb atenció aquest crit que ara ressona
entre murs blancs i parets, escriurem la bona nova.
No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó,
farem que per tot s'escolti el gran dolor del vostre plor.

Trencarem les vaixelles, estriparem llençols,
les criades ara empaiten aquell tal senyor Ramon.
No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó
i amb l'amor com a proclama farem del món un tot nou.
El senyor Ramon ja no empaita les criades!

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…

No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!

dimarts, 16 d’abril del 2019

ROBA ESTESA - Viu

Entrada feta per Noèlia (Bat. Científic)

Aquesta cançó és del grup musical Roba Estesa, que reconegudament va guanyar l’any 2015 el premi Sons de la Mediterrània i el 2017, el premi Enderrock. Està format per un sextet nascut l'any 2011 al Camp de Tarragona. S’inspiren en el folk català i ho fan de manera festiva i reivindicativa: elles l’anomenen folk calentó. 

Les integrants d’aquest grup musical són: Helena Bantulà , que toca la guitarra elèctrica; Clara Colom és una de les cantants i toca l’acordió; Clàudia Garcia-Albea s’encarrega del violí; Alba Magriñà dona el ritme amb la bateria; Neus Pagès és una altra cantant que toca també la guitarra; Gemma Polo és l’última de les cantants; Anna Sardà s’encarrega del baix, i per últim, Sandra Brake participa en els directes fent el llenguatge de signes, cosa que jo mateixa no he vist en cap grup musical, i dona l’opció a aquelles persones amb sordesa de poder gaudir les lletres del grup. 

Com ja he dit, aquest grup fusiona el folk català amb música urbana per tal de fer-la més atractiva. Les referències musicals de Roba Estesa són la Gossa Sorda, Obrint Pas i la Troba Kung-Fu. Les cançons estan inspirades en les seues pròpies experiències que mostren des d’un punt de vista feminista, sense ocultar les contradiccions quotidianes. 

En aquesta cançó es podria dir que tracten el tòpic del ‘’carpe diem’’, ja que tant a la lletra com al videoclip animen la gent a riure, cantar i anar de festa, és a dir, a passar-ho bé. Com en moltes cançons, es parla d’amor, però pel que he entens és un amor LGTBI; amb açò el grup dona més visibilitat al col·lectiu i a la normalització de les parelles no heterosexuals. 

Recomane tant aquesta cançó com el grup, ja que fan unes cançons molt animades que et poden alegrar el dia. 



Lletra de "Viu" 

Una festa més amb tu, amb tu, amb tu. 
Una festa més amb tu, amb tu, amb tu. 
Els colors desperten rialles, 
gegants i nans ja estan preparats. 
Arriba el seguici amb el foc dels diables, 
la festa ja ha començat. 
Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu. 
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. 
Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu. 
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. 
Vaig anar a ballar com tu, com tu, com tu. 
Vaig anar a ballar com tu, com tu, com tu. 
Com tota la gent del poble 
vaig anar a ballar a la Festa Major. 
I entre birres i retrobades 
va sonar la nostra cançó. 
Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu. 
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. 
Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu. 
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. 
Després d'una nit amb tu, amb tu, amb tu. 
Després d'una nit amb tu, amb tu, amb tu. 
A ritme de gralles comença un nou dia, 
és l'hora d'anar a fer el vermut. 
Castells a la plaça, la faixa lligada, 
anem a fer pinya tots junts. 
Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu. 
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. 
Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu. 
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. 
Jo et cantaria tota la nit si tu volguessis estar amb mi! 
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi! 
Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu. 
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. 
Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu. 
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. 
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi! 
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi! 
Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi!

divendres, 1 de juny del 2018

ROBA ESTESA - Sense por

Roba Estesa és un septet musical femení i feminista que va néixer el 2013 inicialment el 2011 amb el nom Ai, Carai! en Camp de Tarragona format per Alba Magriñá (bateria i percussions), Anna Sardà (baix, violoncel i veus), Clara Colom (acordió diatònic i veus), Clàudia García-Albea (violí i veus), Gemma Polo (veu), Neus Pagès (guitarres i veu) i Helena Bantulà (guitarra elèctrica). Canten en català i fusionen el folk, la rumba, les cançons tradicionals i les cançons "d'autora". El 2015 van ser guanyadores del primer premi "Sons de la Mediterrània".

El 2015 van guanyar el primer premi del Concurs Sons de la Mediterrània organitzat pel Grup Enderrock, que els va permetre finançar part del seu primer disc publicat el 2016.

En Descalces (Descalces), (Coopula Records, 2016) poden trobar-se missatges amb el binomi dona i lluita cobrant especial protagonisme, amb rebuig explícit en els seus concerts a la violència masclista (A la muntanya) i la reivindicació (La reina mora) de la tradició i la memòria. Dona, lluita i tradició amb una lectura pròpia des de la defensa de l'autonomia de les dones i els seus drets.

La cançó Sense Por de Roba Estesa, parla de com s’enfronta la por i com la gent unida poden amb tot.


LLETRA:

Ja no tindran por, ja no tindran por!

Hem caigut del cel com àngels ferotges.
Hem trencat l'asfalt, els sostres i l'ordre.
Hem seguit corrents buscant la resposta.
Hem trobat la sang brollant de la crosta.

Cremen els més cars, (Uo, io, io-io- io!)
sonen cants llunyans, (Ua, ia, ia-ia- ia!)
saben que demà (Uo, io, io-io- io!)
ja no tindran por, ja no tindran por!

Hem plantat la sort en ventres de sorra.
Hem menjat del plat quan queden les molles.
Hem mirat amunt per veure si ens escolta,
desviant el punt, fent nostre aquest conte.

Cremen els més cars, (Uo, io, io-io- io!)
sonen cants llunyans, (Ua, ia, ia-ia- ia!)
saben que demà (Uo, io, io-io- io!)
ja no tindran por, ja no tindran por!

Hem legitimat somriures d'estranys
per tenir-ho tot, per tenir-ho clar.
Hem estimat mil, hem estimat tant.
Hem tingut la sort de sentir-ho a prop.

Sara Becker 1er Batxillerat Artistíc