"JazzWoman no és nova en açò de la música, ni de bon tros. A la seua esquena té uns quants temes en solitari i col·laboracions amb diferents artistes valencians i de la resta de la península. Un dels projectes en el qual més ha sonat és Machete en Boca, el grup de rap femení format per La Prima, San, JazzWoman i La Charli. Al canal de Youtube de JazzWoman es poden trobar algunes de les cançons que ja ha publicat pel seu compte."
Tot i que JazzWoman sol cantar en castellà, aquest tema que us presentem és Nano, una fusió de dancehall, trap, r&b, ritmes llatins... en valencià que va aparèixer el 2017. Parla de l'oblit de la llengua, de la gent del carrer, de l'abandó de la terra... Gaudiu de la seua força!!
Versió de la Muixeranga del Grup Onades. Àlex Velázquez al piano. Xavi Richart i Cristina Martí a la dolçaina.
El 7 de gener de 2018 es va celebrar a València la Tercera Cavalcada de les Magues de Gener. Una de les magues era la nostra exalumna Laura. Durant l'acte, es van fer torres humanes (muixarangues) i es va tocar amb la dolçaina i el tabalet la cançó tradicional anomenada "La Muixaranga", que sol acompanyar les pujades i figures dels muixaranguers. Mentre això passava, algunes persones insultaven els muixaranguers i les magues, confonien la cançó amb Els Segadors i cantaven el "Cara al Sol", com es pot veure en el vídeo que inclou la notícia.
Tal com llegim a la pàgina de la Muixeranga d'Algemesí: "La Muixeranga viu, probablement, el millor moment de la seua història i gaudeix del reconeixement i l’admiració de bona part de la societat valenciana. Un fet que s’ha accentuat a partir de la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO (2011) de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, que ha comportat una projecció nacional i internacional.
Aquesta canço es de lluis llach, aquest homme, nascut a Girona el 7 de maig de 1948, és un músic,
cantautor, escriptor i polític català. Va ser l'últim component del grup dels Setze Jutges i se'l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Perseguit pel franquisme, als anys setanta va haver d'exiliar-se un temps a París. Aquesta cançó critica el nacionalisme, el que per culpa d'aquest no pugues fer el que vulgues, critica la violència tota aquella que faja dany a altra persona, i per últim critica l'esclavitud, és a dir el fet d'estar retingut en un lloc, país, el qual no pots eixir perquè les fronteres imposades pel nacionalisme no et deixen. Hi ha que dir que Lluis llarch va viure a l'época del franquisme on tot el que ocurría era molt més dur que hui en día. La seua música es caracteritza per tindre un sentiment molt gran i la melancolia d'haver perdut a algú molt especial. Vaig conéixer aquesta cançó buscant-la en la xarxa perquè jo no escolte música en valencià/català i la vaig triar perquè la lletra està bonica i el missatge que intenta emetre està molt bé.
M'agrada la cançó perquè es va escriure en l'època del franquisme on tot estava malament, i si ho analitzem bé a poc a poc estem tornant cap d'arrere en el temps, cada vegada hi ha mes violència, les persones d'algunes ètnies tenen prohibida l'entrada a alguns països, i ademes tenim la tensió entre coreja del sud i EUA que en qualsevol moment pot esclatar.
LLETRA
Venim del nord, venim del sud, de terra endíns, de mar enllàm i no creiem en les fronteres si darrera hi ha un company amb les seves mans esteses a un pervindre alliberat. I caminem per poder ser i volem ser per caminar. Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà, i no ens mena cap bandera que no es digui llibertat, la llibertat de vida plena que és llibertat dels meus companys. I volem ser per caminar i caminar per poder ser. Venim del nord, venim del sud, de terra endins, de mar enllà. i no sabem himnes triunfals ni marcar el pas del vencedor, que si la lluita és sagnant serà amb vergonya de la sang. I caminem per poder ser i volem ser per caminar.
Venim del nord, venim del sud de terra endins, de mar enllà, seran inùtils les cadenes d'un poder sempre exclavizant, que és la vida mateixa que ens obliga a cada pas. I caminem per poder ser i volem ser per caminar.
Copiem ací part de l'entrevista a la cantant estreta de tresdedeu.com:
– Quan i què et motivà a fer rap?
– Des de xicoteta m’ha agradat molt la música i les cançons. Ma mare me’n cantava i ja em fixava especialment en les lletres. Fins i tot, ensenyava cançons a les meues amigues, me’n recorde d’ensenyar-los la d’El Tio Canya (riu). De més major, vaig conèixer Héctor, el meu company en el delito. Molts amics del poble començaren a fer temes de rap i em vaig animar. És una forma de divertir-me, veig el rap com una eina per a poder expresar-te i fer-te sentir sense tindre una formació musical anterior.
– Quins són els/les teus/teues referents musicals?
– Jo no sóc rapera de cuna, m’he criat en el punk. M’agraden més els clàssics, com Eskorbuto, però m’he influenciat per estils de música diferents, com Extremoduro, i sóc fan a saco de Lichis, el de La Cabra Mecánica (1994-2009). Em sembla que és el millor lletrista d’Espanya. Grups tipus Sva-ters, La Gossa Sorda, Al Tall. I, si ens movem cap al rap: Violadores del Verso o CPV. Últimament, escolte molt una rapera britànica, la Lady Leshurr.
– Quin és el missatge que vols donar amb els 12 tracks del disc Al-Tesa?
– Sóc de fer cançons conforme m’abelleix, per això els temes són variats. Sóc molt eclèctica i, en eixe aspecte, el disc em fa justícia (riu). Pel que deia que era eclèctica amb els estils musicals, em pots vore tant a una rave, com a un concert de rock, com escoltant un disc de Maria del Mar Bonet. No sé… fins i tot em pots vore escoltant a Camarón en el cotxe. Si haguera de dir què m’inspira el nou disc, seria tres coses: defensar la terra, allò nostre, reivindicar els valors socials i la tercera pota d’Al-Tesa seria el catxondeo¸, al cap i a la fi, la festa (riu).
-El senzill d’avançament del disc “Rebesnéts del Tio Canya”, trobes que és un tema que s’adequa a la conjuntura d’ara, que ja no governa la dreta després de 20 anys?
– Els discos costen de fer i jo ara m’ho estic gestionant tot: pense les idees, parle amb els productors per a les bases, disseny, videoclips, samarretes, em busque els concerts, insistisc per a què em paguen. Hi ha temes del disc que tenen 3 anys. La veritat és que tenia ganes de fer un tema sobre la llengua i va eixir ‘Rebesnéts del Tio Canya’. És important posicionar-se. Malgrat que el govern autonòmic ens és favorable, la discussió valencià-català encara està. Done una visió personal, una visió poc estereotipada de la temàtica. De fet, és el primer i únic tema en el qual he plorat fent-lo.
[...]
– Tant a la portada del disc com a cançons com ‘Altesa’ (Prod Dejota Rubio) veiem sonoritats i lletra amb referències al món àrab, com decideixes seguir esta temàtica?
Al-Tesa és un joc de paraules amb el meu nom, Tesa. Sonava bé, signifgicava altesa (forma de dirigir-se a un monarca) i em va agradar. La cançó va eixir arran del nom del disc. Una vegada vam fer el disseny, ja seguirem eixa estètica. Sona com àrab “Almussafes” (d’on jo sóc) i “Al-Tesa”. Per això seguírem esta estètica.
[...]
-Et presentes en l’escena com a rapera feminista. Artistes de l’escena comercial internacionals com Ariana Grande (defensa mostrar la sexualitat de la dona com ella vol) o Alicia Keys (la seua batalla contra el maquillatge) o la mateixa Beyonce amb temes com el de “Run the World” (en referència a les dones que han de dominar). Les consideres veritablement feministes?
En primer lloc, intente no posar-me massa etiquetes, però sempre s’encarreguen de posar-me-les. Sí, sóc feminista, però eixe no és el focus de totes les meues cançons. Sóc una xica complexa i és difícil encassellar-me. Pel que fa a les artistes que nomenes, no seguisc a cap de les tres però, a simple vista, puc dir que tot allò que fan va lligat al producte comercial. Darrerament, el feminisme està molt en boga, tal volta s’estiga desvirtuant una mica. Un cop s’utilitza amb finalitats comercials, perd el seu sentit. Veig molts missatges a les xarxes que tracten de ser feministes, amb tota la fe i bona intenció del món, però no ho són.
[...]
LLETRA
Defensem el valencià, la llengua del Tio Canya
La llengua és una joia que no es conserva a museus
Rebesnéts del Tio Canya no ens podreu parar els peus
Heu de caure en veu, no li posem preu
Un per un vull vore com caieu des d'on esteu.
Blaveros mamarratxos, fatxes en despatxos
Volen fer garbatxo, el valencià fer-lo caxos
I emitim sonores bombes roses com els grills
Quan arriben hores valencià ensenyar als fills.
Quan estem units vorem com açò avança
Amb els ulls humits senyalem Almansa
No estem derruïts, devem d'estar reunits
Si tota la caspa se la llevem ja del mig
Que deixen de xuclar eixos que parlem castellà
Que no tornen ni una perra encara ens queda batalla
Sempre ho dic a la penya i al final la cosa estalla
Tornarem la dignitat al nostre Tio Canya
Som els rebesnéts del Tio Canya
Som els rebesnéts del Tio Canya
Som els rebesnéts del Tio Canya
Rebesnéts dels néts. (x2)
El Tio Canya es mor però ací tens els successors
Reivindiquen la seua llengua les noves generacions
Parlem en valencià, somiem en valencià,
I els somnis són somnis però es poden alcançar
Que ja heu prou el gamba, se'ls portarem a la tomba
Ballarem la bamba quan la fi se'ns vinga tomba
Cantarem un samba, tenim mala ombra
No serà per samba si estirem segur que tomba
Parlava Teresín, Tere i també
Tereseta I seguent la seua besnéta que anava a parlar Teresa
Som ser valencià, veges tu quina sorpresa
Endevina que parlarà la que vinga raere d'esta
Estime el valencià com estime la meua terra
Com estime jo als meus pares, com estimava a ma uela
Per ells jo trac la serra pa' mi es la mateixa guerra
Les que m'ensenyaren nosaltres som gent d'esquerra
Som els rebesnéts del Tio Canya
Som els rebesnéts del Tio Canya
Som els rebesnéts del Tio Canya
Rebesnéts dels néts. (x2)
I tots eixos feixistes que deixen ja de manar
No es que no es promoga és que la volen maxacar
Els causa rebutjos, donarem serrutxo
Odien estos xuxos com a les Normes del Puig jo!
No mos fareu catalans!
Vaia tela, se vos en va de les mans
No son tants, van pujats de mortadel·la
Xafen la FL amb la sola de les Vans, jo!
Ho diré clar pa' que s'entenga
En valencià i el català són la mateixa llengua
Sí, hi ha diferències, com del meu poble a Sueca
Però és la mateixa llengua xe, la resta ja és política
La cançó de la Gossa Sorda "Camals mullats" és quasi un imne a la unitat de la llengua que altres cantants han versinat. Ací us deixe aquesta versió de Meteor, un grup de rock valencià que sona molt bé!
Versió de La Gossa Sorda
Lletra de Camals mullats
Camals mullats
Cinc de la matinada
no esperava que acabàrem
pels carrers de Ciutat Vella
tu davant i jo darrere.
València banyada,
camals mullats,
València banyada.
Pel carrer de Cavallers
dalt d'una bicicleta vella
recorríem la distància
i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats,
fregant-te l'esquena.
Carrer de la Pau,
parterre, glorieta,
semàfor de Jutjats,
frenada en sec
i els dos a terra
somrius i et bese,
a la dreta govern militar,
hi ha un tio amb metralleta
que ens mira molt mal,
ja saps què passa.
Poetes de la nit
que fan que parlen les parets
a la València
de Blanquita i Estellés
i hem fet música, mètrica, sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis,
finestres, balcons que no esperen Benet
a la València
de la FAI i de Basset
i a cada barri se sent rebombori
unim les nostres forces
come together everybody
he retrobat l'espurna
l'altra cara de la lluna
amb els veïns del Cabanyal
i les veïnes de portades
de la Bunda l'espurna
l'altra cara de la lluna.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
Murs de la metròpoli són de carbó
les línies del metro la nostra presó
spray i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la City li és igual per on surti el sol
sap que si aixeco el cap només hi veig pols
el barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
però cadascú amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món
joventut i experiència
referents potents des de Sants fins a València
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
No hi ha tanta diferència
la ciutat té barrots de ferro
Barna, Sants, València
porten les seves credencials
La Gossa Sorda Pirats Sound Sistema
Heu sentit l'olor a podrit
de traïció bellesa morta i violència
o és que algú ha dit el nom de València
en l'aire barreja de fem i salobre
i sota terra la mort,
la mort al metro dels pobres.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.
Cinc de la matinada,
no esperava que acabàrem
pels carrers de Ciutat Vella,
camals mullats...
En la pobla hi ha un vell,
en la pobla hi ha un vell
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes,
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Tio Canya tingué un fill
Tio Canya tingué un fill
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya
quan varen portar-lo a escola,
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.
Cada dia que passava,
Cada dia que passava
anava encollint els muscles,
per por a que el senyor mestre
per por a que el senyor mestre
li fera alguna pregunta.
Aguantà càstigs i renyes
sens gosar d'obrir la boca,
i la escola va odiar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Cròniques del carrer diuen,
cròniques del carrer diuen
d'uns nets que té el tio Canya,
que són metges a València,
que són metges a València
professors i gent lletrada.
Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya,
i el pobre vell se'ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya,
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.
Mai parlen en castellà,
mai parlen en castellà
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
sinó com la gent del poble,
la llengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta,
que a València has de tornar.
Tio Canya, Tio Canya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara.
Obrint Pas va ser un grup de música en valencià procedent de Ciutat de València. La seua música és una barreja de ska, hardcore punk, rock, reggae i folk amb melodies i instruments tradicionals, entre els quals destaca la dolçaina. Les seues lletres tracten molts temes com la denúncia social o la solidaritat.
Obrint Pas es va formar el 4 de novembre de 1993, quan un grup de tres amics, Xavi Sarrià, Jordi Pitarch i Carles Garcia, contactaren a l'institut Benlliure de València.
El primer disc arribà el 1997 amb el nom de La revolta de l'ànima (compost per cinc peces i autogestionat per la banda mateixa), dins del segell 45 Revolucions, creat pels mateixos Obrint Pas.
L'any 2006 portaren a cap la gira Internacionalista Tour 2006, que els dugué per tot Espanya i països de tot Europa durant sis mesos de viatges.
El desembre del 2010 van fer la seua primera gira al Japó amb una gran resposta del públic d'aquell país.
El disc-llibre Coratge va entrar directament al número 12 de la llista de vendes de tot l'Estat espanyol.
El juliol del 2011 tornen al Japó on actuen al Fuji Rock, el festival musical més important d'aquell país i un dels més multitudinaris del món. Poc després el seu disc Coratge és editat al Japó amb la discogràfica Japonicus.
El 21 de març de 2013 Obrint Pas anuncia l'aturada indefinida del grup després d’una ronda de concerts en 2013 que donarà pas a tres actuacions en acústic en 2014 a Barcelona, Palma i València.
La cançó que he escollit s’anomena “SEGUIREM”, que pertany al disc Coratge. Es una cançó que està dedicada a Mavi Dolç, professora i activista valenciana que va ser amiga i companya del grup. He elegit aquesta cançó per que la seua lletra, reflexa l’unió que hi ha entre tot el grup, i el voler seguir, i aconseguir tot el que es proposen junts, recolzant-se els uns als altres. A més es una cançó amb molt de ritme, que només quan l’escoltes t’invita a moure’t.
LLETRA:
Amb la tendresa que ens deixares
amb les coses senzilles
amb la terra entre els dits
seguirem.
Amb l'enyorança a les finestres
amb les cançons d'Ovidi
amb les lluites d'ahir,
seguirem.
Amb la il·lusió que desbordaves
amb les paraules vives
amb els somnis humils
seguirem.
Amb tot allò que construïres
amb les banderes velles
d'un país clandestí,
seguirem.
Seguirem!
encara amb la mateix coratge
Seguirem!
encara amb la mateixa il·lusió
Seguirem!
encara amb el mateix empenta
Seguirem!
Encara amb la mateixa passió
fidels a aquell somriure que mai
no oblidarem
camí de la victòria,
seguim,
seguirem.
Amb els estels que encara brillen
amb els records que ens porten
amb el cel ple de nit,
seguirem.
Amb l'emoció del primer dia
amb la gent que t'estima
amb l'esforç compartit,
seguirem.
Amb les batalles quotidianes
amb les guerres de sempre
amb el teu compromís,
seguirem.
Amb tot allò que defensares
amb un somriure als llavis
amb un foc sota el pit,
seguirem.
Atupa, segon una entrevista feta per Daniel Fernández Abella, és un grup format per quatre joves, Adrià Aguilar, Fran Yera, Robert Palanca mc’s i Fernando Boix com a DJ, que des dels 15 anys van començar en el món de la música i quan es van adonar de les maquetes gravades amb un micro d’aquests de tele-operador, que existeix el "rap underground" i de la gent que s’ho feia pel seu compte, no van dubtar en conéixer aquesta "aventura"; "sentíem que teníem coses a dir. Era una forma de traure fora la creativitat que teníem a dins, divertir-nos i seguir els nostres somnis", diu Atupa.
Aquest grup, abans va tenir altres grups de rap en castellà, però van decidir fer una maqueta íntegrament en valencià, pel qualvan canviar el nom del grup i la maqueta passà a ser una llarga durada. El nom de "Atupa" se'ls va ocórrer per una paraula que utilitzaven molt en el grup de col·legues, que és "font d’inspiració màxima".
Ells, aprofiten la música per a expressar queixes i reivindicar, encara que ja cantar en català és una mena de reivindicar-se; "ser d'un poble, d'una llengua i un gènere musical minoritzat, també dona molts motius per a cantar les injustícies que patim al dia a dia i que veiem al món", explica el grup. Atupa fonamenta les seues cançons en temes de lluites universals (l'antipatriarcal, l'anticapitalisme, l'antifeixisme), i casos més concrets com la corrupció, el "mal govern", el blaverisme o la passivitat de la gent enfront de les injustícies...
Aquesta cançó la considere especial. "Atupa" s'ha encarregat d'atendre un tema interessant i de gran importància, sobretot per als valencians i valencianes, per a aquells cuia llengua siga el valencià.
El segon lloc que de vegades se li dona a aquesta llengua, pot causar la seua mort, la mort també de "l'essència" de València, sense el valencià què va ser de la comunitat? Això és lo primer que m'arriba al cap.
Ací teniu la lletra i el vídeo de la cançó:
Fran:
A casa meua el valencià sols el sentia al Babalà
així que pots imaginar com el parlava als 13 anys:
molt mal. Tot i que sempre aní a la línea,
si açò no es mama a casa la cosa aquesta no avança.
Amics canviant el xip per a parlar amb mi, tinc.
De sempre parla catalana, exceptuant si a prop estic.
I així a tot el país situació de confrontació
i qui parla d'indepèndencia és qui parla de solucions.
I tu? De quin equip de lliga ets? Jo, de cap.
A estimar aquestes coses a mi no m'han ensenyat
perquè el món dels sentiments és manipulable.
"Español del 2000, tu primero", n’és exemple.
No em pregunten d'on sóc, no tinc cap sentiment de patria,
però sí de lluita d'un nascut a l’ Espanya opresora.
Sentiment solidari en la lluita per València.
Part de la resistència d'una cultura atacada.
Les coses que em commouen són els voluntaris
de les brigades; Llatinoamerica, els revolucionaris
comunistes combatint contra un món injust;
es nacions oprimides per culpa dels invasors;
les petites victòries; les cançons dels cantautors;
el poble unit per a fer caure als traïdors;
ma mare contant-me històries dels treballadors
i el meu avi plorant mentre recorda temps pitjors.
Adrià:
Les places criden gràcies. Quasi estiu fora les cases:
Reclamen els carrer milers de gent que ballen danses.
Xiquets, majors i Professors. Trobades de colors.
Mentre quede un de tots encara queden esperances.
Gràcies als que lluitaren abans per nosaltres
Per establir les bases d'un futur que ens ha de vindre.
Gràcies als anònims que la fan servir.
Gràcies al jovent que dona forces per seguir.
So de guitarres a un fons groc amb quatre barres és:
l'eina de lluita d'un poble que s'obre i aguanta ben fort com un roure.
A ells el pot coure però som incorruptibles.
Sabem on anem, tenim un futur a escriure.
Els últims a riure serem davant de la burla absurda
que una cúpula ens va condemnar a suportar.
Però estem farts d'aguantar i a poc a poc anem guanyant
en els detalls com que els xavals plenen els concerts d'Obrint Pas.
Teixit social i cultural: treballen pel que altres no fan,
sempre esquivant amb dignitat els cops que donen els de dalt,
assegurant als seus veïnats que el món encara pot canviar
si primer canviem aquell que en el espill ens surt davant.
Sumar coneixements per parlar bé i perfeccionar
el nexe que ens uneix veure com creix al teu costat
la quantitat de gent que decideix alçar les mans
i junts i juntes comprometre'ns per el valencià.
Tornada:
I al poble viu se’l veu lluitar.
Se’l sent cridar per defensar
la llengua que sempre ha estimat.
Han intentat fer-la oblidar,
han volgut mantindre’l callat
i el poble continua endavant.
Robert:
Valencià apitxat, del de castellanismes,
mecanismes com la diglòssia han funcionat.
A la ciutat serà més difícil d'escoltar.
Valencià? Llengua morta dins d'uns poquets anys.
Adrià:
Sense educació: no hi ha llengües,
sense conversar: No hi ha llengües, així sols son febles,
sense la unitat no hi ha llengües.
Defensem la nostra parla i oblidem les diferències.
Fran:
Se'ns mengen de fora si no estem junts, no és just
que amb tants anys d'història els de fora ara ens poden.
Va sobreviure a Franco i a Felip cinqué, diga'm
perquè perdre el temps en discussions que ara no importen.
Àngel:
La transició ens va separar, potser estan equivocats
Però no s'ha d'oblidar que continuem sent germans.
Hi ha un enemic comú i ben gran que cal enderrocar.
I gran part d'ell s'allotja a la nostra mentalitat
Robert:
I és una llengua, que em fa gaudir de motivació
i és que és la llengua, per la qual lluite en cada cançó
perquè mai desaparega i mai deixem de gaudir
perquè mai siga oblidada no ho podem consentir.
i dis-me tu si veus, llibertat d'expressió als nostres carrers
si veus respecte per qui defensa la llengua que emprem,
si et taxen de: guarro,catalufo i no sé (de) que més.
Mitjans de comunicació ens manipulen la mar de bé.
Hi ha molta ma llarga, resistim al carrer,
defensem la parla, fins que ja no pugam més,
a mi m'han inculcat que lluitem pel que volem,
combatre per un ideal i per la teva gent.
Respira i mira al teu voltant que no estàs sol,
l'escena creix, la llengua resisteix a tots els colps,
gràcies a tots que varen ser pioners de la cançó,
gràcies a aquells que lluitaren per un futur millor .
Tornada:
I al poble viu se’l veu lluitar.
Se’l sent cridar per defensar
la llengua que sempre ha estimat.
Han intentat fer-la oblidar,
han volgut mantindre’l callat
i el poble continua endavant. (x2)
La Muixeranga és un conjunt de danses i torres humanes originaris del Regne de València, que tenen el principal lloc de preservació a Algemesí (Ribera Alta), però també existeixen colles i grups a altres indrets de les comarques valencianes.
La Muixeranga d'Algemesí o Dansa Plàstica també és una cançó tradicional del País Valencià d'autoria desconeguda, que és interpretada amb tabalet i dolçaina. Acompanya les danses i s'usa en les pujades i figures d'aquesta dansa.
Alguns sectors del nacionalisme valencià (Joan Fuster i Martí Domínguez entre altres) han reivindicat la música de la Muixeranga com a himne del País Valencià, en lloc de l'himne de l'Exposició.
Eva ens proposa des del grup Stop Diverfòbia una cançó perquè recordem uns temps sense llibertats.
Ací hi ha la versió dels gitanos catalans Sabor de Gràcia:
I ací la cançó original, amb una Maria del Mar Bonet ben joveneta, tal com la recorde quan la vaig vore per primera vegada a l'aplec de Castelló del 82 quan jo tenia 15 anys i somiava un país ben diferent del que hi ha ara.
Ací tens una versió més rockera de Mesclat i una altra de La Gossa Sorda (comença al segon 45).
Lletra de Què volen aquesta gent?
De matinada han trucat,
són al replà de l'escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.
Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?
"El seu fill, que no és aquí?"
"N'és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?"
El fill mig es desvetllava.
La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n'estava.
Dies fa que parla poc
i cada nit s'agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'alba.
Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel finestral,
a l'asfalt d'una volada.
Els que truquen resten muts,
menys un d'ells, potser el que mana,
que s'inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.
De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l'estudiant és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.
Què volen aquesta gent? és una cançó de 1968, composta per Maria del Mar Bonet amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima. El poema i la cançó foren escrits com a denúncia de la repressió política franquista. Arran d'un concert a la Cova del Drac, la censura prohibí de cantar-la en recitals i que fos emesa per la ràdio. Per burlar la prohibició, algunes vegades amb èxit, hom la tornà a presentar canviant-li el nom per A trenc d'alba o De matinada.
Segons declaracions recents de Maria del Mar Bonet i Lluís Serrahima, la cantant i el poeta decidiren de fer conèixer la mort de Rafael Guijarro, només apareguda en una breu notícia als diaris, però que -segons es deia- havia estat provocada per la policia en llançar-lo per una finestra de casa seva per encobrir un cas de violència policial. Colpits pel silenci públic sobre la qüestió, Bonet i Serrahima optaren per fer una cançó a tall de romanço /.../
La mort de Rafael Guijarro. Rafael Guijarro Moreno era un madrileny de 23 anys, estudiant de graduat social i zelador en un ambulatori del "Seguro de Enfermedad", que militava en el FAR, un grupúscle maoista escindit del PCE-ML. Detingut, la policia el portà a casa seva per fer-hi un escorcoll i, una vegada allí, s'hauria llançat (o l'haurien llançat) daltabaix d'un sisè pis en presència de sa mare. El número 41 de Cuadernos para el diálogo de febrer del 1967 li dedicà l'editorial De madrugada, que fou immediatament respost per una nota oficial, d'inserció obligatòria, a publicar al número 43 de la mateixa revista, a l'abril del mateix any. /.../
Un clàssic d'Al Tall sobre la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707
Lletra del "Romanç del cec"
Va ser a la tardor de 1705 que a Altea desembarca Baptista Basset com a general de l'exèrcit de Carles el d'Àustria. Entra en la Marina i passeja per pobles i viles i en moltes comarques als maulets va distribuint armes i donant raons, convencent a tots els llauradors que l'Àrxiduc Carles ha promès suspendre tributs i gravàmens i tot el país li va plantar cara al borbó Felip V.
Els reis i governants de tota Europa es posen a l'aguait i al ple s'aboquen, que està en discussió la corona dels regnes d'Espanya i els dos aspirants una guerra van a provocar, buscant aliances amb altres estats dos exèrcits preparen, Felip de Borbó i Carles d'Àustria, tals són els seus noms.
Als pobles van renàixer les esperances d'arrancar el poder als nobles senyors i en poques setmanes el camí de València aplanaren; maulets i aliats dominaren pobles i ciutats; d'una punta a l'altra el país va tornar a obrir les arques per traure al carrer les senyeres contra el botifler i l'Arxiduc Carles a la porta de Quart aclamaren i ell feu jurament d'obeir i defendre las lleis.
Del dia que ara esmente guardeu memòria: el 25 d'Abril de 1707 que trista batalla va somoure la terra d'Almansa; l'exèrcit borbó al de l'Àustria va vèncer d'un colp i sense defenses ocuparen comarques senceres.Mal dia va nàixer qui ordenà destruccions i matances. Si el mal ve d'Almansa amb raó diuen que a tots alcança: no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat.
Després que va sotmetre tot el país i va tractar els hòmens amb gran crueltat, pensà que era l'hora d'augmentar el poder de la seua corona i sense tardança promulgà el Decret de Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que parlàrem la llengua d'ací.
Senyors i senyores, de la història us hem fet el reconte; si voleu seguir, en els llibres està tot escrit.
"L'herència", una preciosa cançó d'Aspencat que en canten una versió amb Feliu Ventura, Xavi Sarrià i Borja Penalba.
El tema és un homenatge a tots aquells i a totes aquelles músiques que en una època molt difícil es va arriscar a cantar en valencià, exposant-se a la censura. Sense la seua valentia i les seues cançons, el moment que viu a l'actualitat la música en valencià no hauria esta possible.
Que se n'adonen que ja som el present
Ei! Que quede patent
D'un temps, d'un país que ja anem fent!
Corre lliure pel poble la fera ferotge
mentre sonen les cançons cada nit
I en cada concert Teresa rep homenatge
I ens fa recuperar l'esperit
Què vos passa valencians?
On està la identitat?
Creus que jo puc oblidar aquella forma de cantar
Cantaré la nostra història a cau d'orella i somiarem fins demà
Perquè vull, perquè tinc ganes de somiar!
Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
Ei! Garrot, prohibició
És el que passa quan el mal ve d'Almansa
Ei! No ens furtaran la il·lusió
Vàreu sembrar una llavor d'esperança
Damunt de l'escenari, borumballes falleres
Al país de les albades per costum
Que rode la roda pels carrers i les places
I cridarem fins que vinga la llum!
Ja no canta el capellà perquè no li'n donen cap
Cal dir va ser detingut per cantar en valencià
Estimem perquè estimem la nostra llengua
I seguirem avançant!
Perquè vull, perquè tinc ganes d'estimar!
Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
perquè mai perdrem la nostra dignitat
Continuar la senda de la vostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar, si ens donem la mà
Si agafem l'herència que ens vàreu deixar
Llave les penes al meu safareig
No és que no et mire, és que no et veig
Va com va, dintre la confusió
Silenci i censura al canal valencià.
Hui cantarem la vida d'un poble
Vida d'un poble que no vol morir
Vull donar-te les gràcies perquè vull
Perquè tu em fas sentir-me viu
Gràcies a tu que cantaves furtiu
Gràcies a tu que em donaves caliu!
Gràcies a tu que cantaves furtiu
Gràcies a tu hui sóc hui l'últim que riu!!!
Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat
Continuar la senda de la nostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar, si ens donem la mà
Si agafem l'herència que ens vàreu deixar (rep)
Aspencat naix el 2005 i està format per membres de diferents pobles de la Marina Alta (País Valencià). L'eclosió de la banda va tindre lloc entre els 2005 i 2007 quan tocaren en festivals com Arrels, l'Aplec dels Ports o la Gira d'Escola Valenciana. L'any 2007 s'autoprodueixen la primera maqueta amb el títol de La festa està servida i el 2009 enregistren el seu primer disc d'estudi: Obri la llauna. El 2010 serà l'any de més èxit del grup, que fins i tot traspassarà les fronteres actuant a França. Després de l’èxit de la gira “Obri la llauna Tour 2010”, Aspencat presenta el seu tercer treball Naixen Primaveres, amb lletres més combatives. Aquest treball es caracteritza pel predonimi del reggae, el dub, l'ska i els sons electrònics conjuntament amb la lírica desafiant que més els caracteritza.
Lletra
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Per camins d'horta sembrada avancem
Enyorem un temps que no s'ha viscut encara
Un passat de lluita accelerada
Assaig d'una esperança que camina fermament
I transforma aquest present
El Cabanyal que resisteix
Hui no tinc cap dubte, hui t'estime encara més
Hui vull fer l'amor de matinada
Hui voldria ser un gran deixeble d'Estellés
Veig murals a les parets
Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.
Quan l'Albufera ens sostenia
Una vela llatina navegava contra el vent
Amb la memòria empresonada
Els punys i les corbelles sobre sendes de paper
Creix la flor del taronger
Davant les torres de Serrans
El nostre amor serà la clau que obri tots els panys
Dels portals d'una València
On sona la freqüència del cor de Benimaclet
Amb Tereses i Bassets
Saps que no vull glòria ni riqueses
No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
Que no vull palaus ni vull princeses
No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.
És difícil oblidar les façanes d'aquell temps
I els amants que s'estimaven quan la por era el segell
I el futur d'aquells infants que miraven els estels
Il·lusions d'un gran present!
Tu i jo som rebels del temps i la distància
Alumnes de l'amor, amants de la insolència
Poetes d'aquesta nit, pintors del nostre llit
Les coses impossibles d'explicar d'aquesta ciència
Tu i jo som satèl·lits sense rumb en la galàxia,
d'amors impossibles som la paradoxa,
som pretèrits imperfets de la nostra història,
som aquell record inoblidable en la memòria
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
Fins un nou combat.
Quan caminàvem per la desobediència
Quan tu i jo teníem somnis rebels
Quan sobreviure forma part de l'essència
A la meua terra hi ha una pluja d'estels
Quan caminàvem pels carrers de València
Quan tu i jo teníem somnis rebels
I amb poemes d'amor bastíem la resistència.
És una de les cançons que més ens han agradat en valencià. Té un ritme molt mogut i encomanadís. Parla de temes importants com són l'amor i la rebel·lia. També anomena barris molt coneguts de València i molt propers a nosaltres com és el Cabanyal.
Atupa és un grup de quatre joves amics de l’Horta nord, de poble de Moncada. Aquest grup naix partir d’una forta amistat i de l’amor al rap. Les seues cançons tracten temes sobre la societat actual, protesten per mitjà de la música per a defensar els drets dels ciutadans però també canten sobre passar-s’ho bé i divertir-se.
El primer disc que han tret ha sigut Quatribarap un conjunt d’estils molt bé barrejats. Entre ells està rap hardcore, al dubstep, drum and bass, funk, o fins i tot el ska o la cançò d’autor. Tot açó sense abandonar mai l’estil que els representa, el rap.
Les característiques d’aquest disc es basen en la frescor de les caçons i els ritmes, és un disc que no es tanca en un sol estil si no que intenta abordar tots els estils i temàtiques possibles.
QuatribaRap
Tornada:
Quan unir-se és l’única manera. Per fer respectar aquesta escena. Tres MC’s i un DJ fan l’ofrena. Quatribarap! Quatribarap (x2)
Robert:
Toque la porta, sóc Robert el junior dels Atupa. Flipant de nano amb Michael Jackson i amb esta cultura. Estem disposats a alçar l'escena i que puga pujar el nostre estimat Hip Hop, xicons és per a flipar.
Un gènere musical? , sóm una branca en unió. València no es percata de com està la situació: volem obrir camins, la nova escola pega ben fort, un lustre ficat ací i vull pujar més escalons.
Em taxen de “catalufo” per cantar al meu idioma, i jo els dic: “no hableis si no sabeis de mi persona”, però és molt fàcil parlar amb els braços creuats. Fuck Font de Mora, qui s'apunta aquesta crew?
“Chulería” rapera incrustada en la vena això no em lleva que parle formalment sense cap problema. Sense pèls en la llengua, la missió es crear addicció i que es canvie l'opinió del rap a la nostra escena.
S'unfla la vena del flow, i ja no puc parar. Atupa per al rap en valencià deu de ser demencial. Impossible is nothing, açó és el que portem: primer disc al nostre braç, açò no ens ho lleven ja.
Tempesta porta la calma. Portem innovació, actitud, il•lusió i molta gana de vore el rap en valencià en el lloc que es mereix. Atupa QuatribaRap el moviment ací ja creix.
Tornada:
Quan unir-se és l’única manera. Per fer respectar aquesta escena. Tres MC’s i un DJ fan l’ofrena. Quatribarap! Quatribarap (x2)
Fran:
Contingut i forma com a norma a l'hora d'escriure, transmetre i fer pensar com objectius del que signe, interpretar a altres nivells, damunt de tot passar-m’ho bé, aprendre, estudiar, crear, i exercitar la ment.
Fer música atemporal que tinga valor, trascendent, cohesionada, i conseqüent amb qui sóc. No tindre límit, posar-li esforç, ser autocrític, vull dir, fer bones cançons.
Fer de QuatribaRap un clàssic i un punt de trobada. Ací no hi ha competició, tots junts per una causa. Fer-ho bé i fer-ho saber. Compartir i construir una escena que valga la pena. Fer que la gent perda
la por al rap, a este so urbà. Aprofitar per fer país, obrir les ments i alçar el puny. Aprofitar per fer amics, conéixer gent i viatjar lluny. Aprofitar per cantar, ara que puc.
Que quan siga major vull tindre bons records d'açò i estar orgullós i per tot això i allò: comença un llarg trajecte amb Robert, Fer i Adrià; Açò és Atupa, Quatribarap, i jo encantat.
Tornada:
Quan unir-se és l’única manera. Per fer respectar aquesta escena. Tres MC’s i un DJ fan l’ofrena. Quatribarap! Quatribarap (x2)
Adrià:
El més cabró a relluir en ocasions, torne jo. Més bo, més tosc, més fort. Et fot? Com no, som el ressò d'una veu prominent prometent dies pitjors.
Seriós quan cal ser-ho, després ja riuràs. No jugaràs amb el meu nom en va. Van criticar per canviar, a tots ells els diria: Rap underground en castellà em donava ja agonia.
Qui ho diria, que quatre de poble feien bon rap. Incrèduls no confiaven i ara baixen el cap. És Quatribarap l’ideal i la nostra bandera: rap en valencià que va endavant amb bons grups a l'escena.
Qui ens frena? Si tots junts fem bona la faena. Qui diga que esta música és obscena va a la crema! Burgés de panxa plena que ens assenyala i ens condemna. Com ells una centena, ja ens trobarem demà.
Amb tots els símptomes del que més té qualitat, sonen ritmes calents sorprenents a la ciutat, tremolen presidents i ajuntaments davant l'adversitat, no podran aturar el ritme de Quatribarap.
Tornada:
Quan unir-se és l’única manera. Per fer respectar aquesta escena. Tres MC’s i un DJ fan l’ofrena. Quatribarap! Quatribarap (x2
He elegit aquesta cançó perquè es molt bona i em motiva moltíssim. També la he elegit perquè el rap m’ agrada molt. Era la primera vegada que escoltava Atupa i ma encantat. Vos la recomene a tots i totes. P.A.
