dimecres, 27 de novembre de 2013

ATUPA - Llengua.

Més cançons d'Atupa i del disc Quadribarap (2012)



Lletra  de Llengua

Fran:

A casa meua el valencià sols el sentia al Babalà
així que pots imaginar com el parlava als 13 anys:
molt mal. Tot i que sempre aní a la línia,
si açò no es mama a casa la cosa aquesta no avança.

Amics canviant el xip per a parlar amb mi, tinc.
De sempre parla catalana, exceptuant si a prop estic.
I així a tot el país situació de confrontació
i qui parla d'indepèndencia és qui parla de solucions.

I tu? De quin equip de lliga ets? Jo, de cap.
A estimar aquelles coses a mi no m'han ensenyat
perquè el món dels sentiments és manipulable.
"Español del 2000, tu primero", n'és exemple.

No em pregunten d'on sóc, no tinc cap sentiment de pàtria,
però sí de lluita d'un nascut a l’Espanya opressora.
Sentiment solidari en la lluita per València.
Part de la resistència d'una cultura atacada.

Les coses que em commouen són els voluntaris
de les brigades; Llatinoamèrica, els revolucionaris
comunistes combatint contra un món injust;
les nacions oprimides per culpa dels invasors;

les petites victòries; les cançons dels cantautors;
el poble unit per a fer caure els traïdors;
ma mare contant-me històries dels treballadors
i el meu avi plorant mentre recorda temps pitjors.

Adrià:

Les places criden gràcies. Quasi estiu fora les cases:
Recorren els carrer milers de gent que ballen danses.
Xiquets, majors i professors. Trobades de colors.
Mentre en quede un de tots encara ens queden esperances.

Gràcies als que lluitaren abans per nosaltres
Per establir les bases d'un futur que ens ha de vindre.
Gràcies als anònims que la fan servir.
Gràcies al jovent que em dóna forces per seguir.

So de guitarres a un fons groc amb quatre barres és:
l'eina de lluita d'un poble que s'obre i aguanta ben fort com un roure.
A ells els pot coure però som incorruptibles.
Sabem on anem, tenim un futur a escriure.

Els últims a riure serem davant de la burla absurda
que una cúpula ens va condemnar a suportar.
Però estem farts d'aguantar i a poc a poc anem guanyant
en els detalls, com que els xavals plenen els concerts d'Obrint Pas.

Teixit social i cultural: treballen pel que altres no fan,
sempre esquivant amb dignitat els cops que donen els de dalt,
assegurant als seus veïnats que el món encara pot canviar
si primer canviem aquell que en l'espill ens surt davant.

Sumant coneixements per parlar bé i perfeccionar
el nexe que ens uneix veure com creix al teu costat
la quantitat de gent que decideix alçar les mans
i junts i juntes comprometre'ns pel valencià.

Tornada:

I al poble viu se'l veu lluitar.
Se'l sent cridar per defensar
la llengua que sempre ha estimat.

Han intentat fer-la oblidar,
han volgut mantindre'l callat
i el poble continua endavant.


Robert:

Valencià apitxat, del de castellanismes,
mecanismes com la diglòssia han funcionat.
A la ciutat serà més difícil d'escoltar.
Ací els propis parlants, ens sentim com a exiliats.

Adrià:

Sense educació: no hi ha llengües,
sense conversar: no hi ha llengües, així sols són febles.
Sense la unitat no hi ha llengües.
Defensem la nostra parla i oblidem les diferències.

Fran:

Se'ns mengen de fora si no estem junts, no és just
que amb tants anys d'història els de fora ara ens poden.
Va sobreviure a Franco i a Felip V, digui'm,
per què perdre el temps en discussions que ara no importen.

Àngel:

La transició ens va separar, potser estan equivocats
Però no s'ha d'oblidar que continuem sent germans.
Hi ha un enemic comú i ben gran que cal enderrocar.
I gran part d'ell s'allotja a la nostra mentalitat

Robert:

I és una llengua, que em fa gaudir de motivació
i és que és la llengua, per la qual lluite en cada cançó
perquè mai desaparega i mai deixem de gaudir
perquè mai siga oblidada, no ho podem consentir.

I dis-me tu si veus, llibertat d'expressió als nostres carrers
si veus respecte per qui defensa la llengua que emprem,
si et taxen de: guarro, catalufo i no sé (de) que més.
Mitjans de comunicació ens manipulen la mar de bé.

Hi ha molta mà llarga, resistim al carrer,
defensem la parla, fins que ja no pugam més,
a mi m'han ensenyat que lluitem pel que volem,
combatre per un ideal i per la teua gent.

Respira i mira al teu voltant que no estàs sol,
l'escena creix, la llengua resisteix a tots els colps,
gràcies a tots que varen ser pioners de la cançó,
gràcies a aquells que lluitaren per un futur millor.

Tornada:

I al poble viu se'l veu lluitar.
Se'l sent cridar per defensar
la llengua que sempre ha estimat.

Han intentat fer-la oblidar,
han volgut mantindre'l callat
i el poble continua endavant. (x2)

4 comentaris:

Yasmina, Almudena, Aitor i Costin 1 ESO. ha dit...

La cançó tracta de que la llengua valenciana s’està perdent perquè la gent jove no la parla. Yasmina pensa que el castellà és millor i que no s’imagina parlant en valencià amb les amigues. Almudena en canvi creu que cal posar un granet d’arena per a guardar la llengua. I això ho diu una que ve de Madrid. Aitor i Costin estan en línia valenciana pels pares però no els agrada parlar-lo.

Aitor pensa que és una cançó normal de rap. A Yasmina li agrada molt la dolçaina i a Almudena no li agrada gens.

Paula Sara Campoamor ha dit...

Bondia a tothom! Avui vaig a comentar al bloc de villena.so ja que fa molt de temps que no comente i he vist una cançó que té un tema que m'interessa, per això vaig a parlar de la cançó de Atupa-Llengua.

En primer lloc, la cançó m'ha agradat molt ja que és un rap i en algunes parts apareix de fons la dolçaina que com he dit moltes vegades és un instrument característic de la música en valencià.

En segon lloc, la cançó m'ha cridat l'atenció ja que parla d'un tema que hem estat debatent a classe i hem opinat d'ell. Parla sobretot de la nostra llengua que, com dic jo, està en perill d'extinció ja que molts joves de hui en dia no la parlen.

Jo sóc jove i a ma casa hi ha dues persones que entre ells parlen el valencià (la meua àvia i el meu pare) però quan parle jo amb ells de seguida es canvien al castellà per parlar amb mi, i açò no passa a soles a ma casa, sinó que és una realitat que està present en molts grups d'amics o de famílies.

I em pregunte: per que passa açò? Per què cada vegada hi ha més joves que no saben parlar el valencià? Doncs bé, pense que en una part tenim nosaltres la culpa però crec que per a que els valencians arribem a ser bilingües la part de l'educació té un paper molt important, ja que els xiquets aprenen a expressar-se i a parlar a l'escola i si a l'escola aprengueren a fer-ho en valencià, possiblement després parlarien en aquesta llengua amb els amics i amb quasi tot el món.

En conclusió, pense que per a parlar una llengua primer cal estimar-la i tindre interés per ella, i en la meua opinió els valencià és una llengua encara viva que la podem salvar entre tots sobretot el valencians i que hem de lluitar per a que ningú ens lleve les poques coses que tenim com a valencians.

Mireia Kent ha dit...

Llengua d'Atupa és la cançó que hui vaig a comentar perquè veig que la seua lletra té molt a dir i més en aquests moments ja que el tancament de Canal 9 és un tema que està present en molts racons de la ciutat de València.

Cert és que era el nostre canal, l'únic que ens feia assabentar-nos de totes les coses que ocorrien a la Comunitat Valenciana, el que parlava en valencià i el que així ho feia en sèries, programes i inclòs en pel·lícules. Amb dibuixos per a xiquets i programes culturals hem crescut des dels seus orígens, però també és cert que se l'han carregat els polítics ja que ells introduïen a gent que ells coneixien i que rebien diners sense treballar tant como un reporter, un periodista o un becari.

Deixant a banda la causa del tancament de la nostra televisió, diré que a banda de totes les persones que deixen de tindre treball, nosaltres, els ciutadans, poc a poc deixarem de tindre la nostra pròpia llengua perquè pareix que cada vegada el valencià es parla menys i Canal 9 era un suport de la llegua valenciana.

La culpa de que cada vegada el valencià siga menys en part la tenen els polítics que no la fomenten, però també nosaltres som responsable si deixem que vagen aconseguint el seus propòsits quedant-nos de braços creuats i criticant, doncs pense que si nos són ells, hem de ser nosaltres qui traguem la llegua avant.

Per concloure pense que la lletra està molt bé encertada i pot dur a un debat molt interessant per vore com pensen alguns ciutadans de València.

Jaume Marston ha dit...

Bon dia.
Aquesta cançó m'ha agradat molt perquè m'agrada el seu ritme i els instruments que s'han emprat per fer l'instrumental, a més a més de que a mi el rap m'agrada molt. El més important d'aquesta cançó és el seu missatge (del que parlaré més endavant). No havia escoltat parlar mai d'aquest grup i la veritat és que m'ha agradat molt, ja he escoltat varies cançons i m'han agradt molt, com per exemple: "Desobedients" o "QuatribaRap".16:28
El que diu aquesta cançó és que hem de defensar el nostre idioma, el valencià, perquè si no podria desaparéixer. Molts xics i xiques adolescents no parlen el valencià, encara que siguen valencians, el que més parlen és el castellà, no sé si és perquè veuen molt la televisió i l'Internet, i ahí hi han moltes págines que visiten que són en castellà, o perquè venen d'una familia on no es parla res el valencià, o qualsevol altra cosa... Però el que sí que crec és que hauriem de parlar-ho més, perquè si no, com he dit abans, podria desaparéixer.

També vaig a parlar sobre el tancament de Canal 9, perquè té a vore amb la possible desaparició del valencià. Si nosaltres, els valencians, perdem dos mitjans de comunicació (tant la radio com el canal de televisió) perdem també el dret per a comunicar-nos i informar de les notícies que passen a la Comunitat Valenciana. A més a més, amb el tancament de Canal 9 es perdrán també els dibuixos en valencià (Doraemon, Babalá, Bola de Drac...) i els xiquets ja no vorán dibuixos en valencià i els costará el doble a aprendre el valencià i aixó implica a que desaparega el valencià.

Adeu