VerdCel són un grup d’Alcoi que mesclen cançó d’autor, rock, folk i pop. Està format per Alfons Om (Veu, guitarra, lletres i composició), Daniel Olmo Boronat (il·lustració, disseny i videoprojeccions), Ramon Vagué (Baix elèctric), Raül Lorenzo (Bateria i percussions) i Pau Romero (guitarres, mandolina i veu). Han rebut nombrosos premis i distincions i han actuat arreu de l’Estat Espanyol i també a Europa.
Van ser notícia l’any 2005 després que el programa Pobleshow de Canal 9, que pretenia mostrar artistes de les principals ciutats valencianes, triara Alcoi i VerdCel, però, en adonar-se que cantaven en valencià, va voler vetar-los, segons van assenyalar ells mateixos. Més tard, Pau Alabajos se solidaritzà amb ells i no va voler participar en el programa dedicat a Torrent, el seu poble.
La discografia de VerCel inclou els treballs:
Bagatge d'una fusió (2002) primera maqueta, de factura casolana.
On està el lloc? (2004), el primer disc oficial, autoeditat, amb sis cançons.
Pais Viatge (2006). Premi Ovidi al Millor Disc de Cançó i Premi Enderrock al Millor Disseny. Es tracta d’un llibre-disc conceptual: mescla de música, poesia, imatge i còmic en defensa del paisatge i del territori. Fou reeditat al 2007 amb tres cançons més, un DVD amb un concert i extres.
Sàmara (2008) és un altre llibre-disc, que narra la història del segle XX a través de la vida d'una dona alcoiana.
Els dies del Saurí (2012) és el seu darrer treball. És un CD i també inclou un còmic. “
El còmic ens presenta un personatge que veu com la seua situació laboral es va deteriorant fins a perdre la feina. Es parla de les relacions interpersonals, del rerefons humà que hi ha darrere de cada acomiadament i de les reaccions que tenim en moments de crisi. Viurem en primera persona la humil lluita sindical i judicial que manté el nostre protagonista qüestionant el sistema que ens regeix. Una situació que fa sentir al protagonista que la seua vida es lliura pendent avall, sense fre. Es tracta de seguir-lo de prop i d’acompanyar-lo en el camí de poder agafar, almenys, una alenada d’aire fresc malgrat l’ofegament a que és sotmès.”
Font:
Viquipèdia
Pàgina web de VerCel
La cançó que he triat,
Treballaré el teu cos, és una versió de la cançó de Raimon del mateix nom, amb la qual VerdCel va participar en el disc col·lectiu “Gràcies Raimon, Al Vent, 50 anys.”, que commemora els 50 anys de la cançó Al Vent.
He triat aquesta cançó perquè és de Raimon, un cantant a qui admire, que ha fet molt per la música en valencià i que mereix tots els homenatges. A més a més, pense que la versió dels VerCel la millora l'original, modernitzant-la (i no podem oblidar que la de Raimon és de 1965!). També m’agrada la lletra, ja que la metàfora d’estimar un cos com qui treballa la terra demostra també una estima gran per l’ofici de l’agricultura i per la terra, la nostra terra, tan maltractada. M’agrada, a més, que el fruit de l’amor siguen les mateixes persones que s’estimen i també trobe encertada la manera que té de mostrar el treball que suposa estimar, perquè per a estimar bé cal amor, però també treball, fet de diàleg i de realisme.
Lletra de Treballaré el teu cos
Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.
I seràs tu el fruit,
seré jo el fruit,
serem junts el fruit.
Tu i jo, terra i força.
I obrirem junts els camins
que la vida ens tanca
desesperançadament.
Ens farem, serem junts.
En l'únic camí nostre
-font i mar, terra i arbre-
l'únic camí cert,
el camí de l'amor,
el difícil camí d'amor
on som junts tu i jo.
Treballaré el teu cos...
Font de la lletra:
Viasona
Ací podeu trobar les
lletres del disc Gràcies, Raimon, Al Vent, 50 anys.
I ací la cançó, tal com la cantava Raimon:
