PUPIL·LES - Colps de puny

Recomanació d'Ana (Bat. Científic)

Una altra vegada, torne a elegir una cançó de Pupil·les, un grup de rap en valencià de lletres literàries, feministes i reivindicatives, que, encara que siga de rap, té influències d’altres estils com musicals com el punk, el hip hop i el reggae. Tenen com a referents artistes coneguts com Mala Rodríguez, Gata Cattana, Obrint pas, La Gossa Sorda o Aspencat.

El seu origen té lloc al barri de Benimaclet, a la València de l’any 2014, quan els seus integrants (Mireia Matoses, Natàlia Pons, Montse Morales de veus i Joan Rodríguez de punxadiscos), que gaudien de la música dels concerts, s’adonaren que era necessària la presència, quasi inexistent per aquells moments, de grups amb missatges reivindicatius i feministes. Per això pensaren: Per què no fer el nostre propi grup?

Aleshores, des d’aquell moment fins ara, s’han dedicat a l’elaboració de temes que haurien d’haver tingut molt més èxit del que realment han tingut per la importància del missatge feminista que volen transmetre, el qual es veu reflectit perfectament en la cançó que he triat, “Colps de puny”, un encàrrec per a un curtmetratge que es difongué per A punt, i que denuncia l’horrible assetjament que les dones patim pel carrer, les fastigoses situacions per les quals hem de passar pel simple fet de ser dones i voler ser lliures, siguen quines siguen les nostres vestimentes o el nostre maquillatge.

Estic segura que totes les que esteu llegint aquesta entrada heu sigut víctimes d’alguna d’aquestes situacions més d’una vegada, com a mínim, i sabeu que no es tracta de moments agradables de viure ni de recordar. Per tant, veureu com jo la importància de difondre aquest vídeo i de fer tot el possible per finalitzar l’assetjament al carrer.

Pàgina oficial:

https://es-es.facebook.com/PupilesOficial/

Lletra:

Gira la mirada espantada caminant,

té por a la nit, carrers mal il·luminats.

Escolta xiular dèbil, cada colp més prop

apreta el pas de pressa com si anares a galop.

Des d'un cotxe al semàfor la conviden a pujar.

Són dos homes somrient-li, dient-li obscenitats.

Ella baixa el cap: "a casa vull arribar,

respondria el que pense però la nit em fa fredat".

Al dia següent continua el seu malson,

des d'un bar la criden: "Mamita que bombón!

Eres un bellezón, vas siempre sola?

Quieres tomar algo conmigo a deshora?"

Rebufa i s'angoixa, torna a baixar el cap,

apreta fort el puny, tan fort que es fa un arrap.

Anava a treballar, no ha pogut evitar

canviar-se de vorera i enfadar-se per creuar.

Colps de puny, fugir de la gàbia

colps de puny, per vèncer la infàmia

colps de puny, que calmen la ràbia

colps de puny, colps de puny

Colps de puny, fugir de la gàbia

colps de puny, per vèncer la infàmia

colps de puny, que calmen la ràbia

colps de puny, colps de puny

Silenci! No vull cap opinió,

si em maquille és perquè vull no per les vostres ovacions.

La meua vestimenta no justifica l'agressió,

si crides quan jo passe és violència i opressió.

El meu cos la meua pàtria i la defensaré,

qualsevol intrusió la respondré amb ungles i dents.

Cansada de mirar cap altre lloc,

estic tan enrabiada que no puc fer oïds sords.

Cap a casa no vull ser valenta, vull ser lliure,

vull escriure que tinc motius per viure.

I a l'assetjador el farem fora, ja està bé!

No tindreu cap poder sobre mi, mai més!

Ni hui, ni ahir, ni mai, em plante, et faré front.

Ni hui, ni ahir, ni mai, he fet fora la por.

Sóc jo la que em done dignitat.

Jo sóc la que m'estime de veritat.

Colps de puny, fugir de la gàbia

colps de puny, per vèncer la infàmia

colps de puny, que calmen la ràbia

colps de puny, colps de puny

Colps de puny, fugir de la gàbia

colps de puny, per vèncer la infàmia

colps de puny, que calmen la ràbia

colps de puny, colps de puny

Farta de què em criden, farta d'aguantar.

El carrer és meu i reclame el meu espai.

Vull caminar tranquil·la i segura pel veïnat.

El meu cos no és públic, jo sóc l'ama i és privat.

Colps de puny, fugir de la gàbia

colps de puny, per vèncer la infàmia

colps de puny, que calmen la ràbia

colps de puny, colps de puny

Colps de puny, fugir de la gàbia

colps de puny, per vèncer la infàmia

colps de puny, que calmen la ràbia

colps de puny, colps de puny

Colps de puny

Colps de puny

Colps de puny

Colps de puny, colps de puny

Colps de puny

Colps de puny

Colps de puny

Colps de puny, colps de puny

FRAN YERA (amb PANXO I AKELARRE) - Rols

Recomanació de Fran (Bat. Artístic)

Fran Yera, acompanyat de Panxo (de Zoo) i Akelarre, canta "Rols".

Fran Yera, cantant valencià de gèneres com el hip-hop i el rap, és l’autor de Rols, composició en la qual col·labora amb Toni Sánchez, raper Valencià i ex vocalista del grup Zoo, i Akelarre, de qui tenim informació.

Yera opta per parlar a les seues cançons de temes considerats tabú, com el poliamor o la transsexualitat, donant-los visibilitat a través de les seues lletres. El seu primer èxit és aquesta cançó que, en donar-li reconeixement, l’ha impulsat a seguir fent música i al 2019 ha produït el seu primer àlbum: “Ciudadanos Violentos”.

Toni Sánchez és un raper valencià nascut a Oriola i conegut com Panxo. És ex membre del grup Orxata Sound System i al 2008 va començar a cantar en solitari fins el 2014, quan va fundar el grup ZOO.

Per trobar tota aquesta informació he optat per consultar pàgines oficials sobre els protagonistes d'aquest tema.

Aquesta cançó tracta la història d´una persona que des de ben petita ha estat tancada en un món on només es coneix el binarisme. Aquest xic s'adona que el món és divers i que existeixen molts sentiments, a més dels que la societat imposa. Ell es comporta naturalment amb trets que generalment no estan ben vists.

Hi ha moltes frases que m’agradaria destacar d'aquesta cançó, ja que reflecteixen valors humans molt positius per als que l’escoltem:

- El binarisme és per a màquines

- Definir-se es limitar-se

- Jo vull fluir sense tanques 

- Ens han educat en gàbies socials com a rates de laboratori

Vaig descobrir aquesta cançó amb un amic a la platja mentre tornàvem a casa de fer un passeig. Quan l'escolte, sent llibertat, diversitat... i reflexione. A més, em sent realment bé quan ho faig i de normal l’escolte de camí a casa. La recomane moltíssim, sobretot a aquelles persones que encara no saben que el món pot ser un espai divers.

Lletra

Quan no mirava ningú

jugava amb el gest femení.

Enfront de l'espill

curiós d'aquell mon restringit.

Em provava un vestit

m'excitava amb mi,

menys mal que ningú m'ha vist.

Érem dos amics estirats al llit

jugant a veure qui és més fort.

Ens fregàvem el cos

i en excitar-nos notàvem que ens creixia l'ós.

Mai ho vam parlar

massa debutants

per saber ficar-li un nom.

Quan gravava

no m'agradava

la veu no em sonava prou greu.

Qui va a sentir

el que tinc a dir

si no sone com un home deu.

Fòbia a la pròpia veu

i se'm cau el relleu.

No, no sóc qui suposeu.

Que vaig naixer nus

i des de llavors

tot ha sigut travestisme.

El binarisme és per a màquines

nosaltres som un abisme.

Definir-se és limitar-se

jo no vull podar les branques

jo vull fluir sense tanques.

I viure escarbant, tastant els verins

dels actes reflexes i essències complexes.

I viure escarbant, tastant els verins

dels sexes annexes i essències complexes.

Arqueòleg de mi.

Ens han educat

amb gàbies socials

com a rates de laboratori,

dicotomia, rols establert,

disciplina i reformatori.

Obedient i elegant,

tranquil·let i cordial.

Baixem el teló,

tanquem la funció 

tinc el gènere que trio jo.

Em miren, senyalen i jutgen,

donen el gènere per suposat,

calla't, que callis, escolta i aprèn

que sóc una perfor ni nena, ni nen.

Trencant el binarisme,

a cada passa que faig pel carrer,

que vull que rebentin els teus prejudicis

serem tot allò que no ens vau deixar ser.

Sobre la gespa del parc ens besàvem,

ficant-nos a prova

no era fastigós

com pronosticaven les veus

que assistien als fets.

Era més bé amor, amistat natural,

això va ser abans

de que s'aixecara el fang.

I les torres sonaren al cant

i el que està bé i que està mal

i com ser i com t'has de matar

qui pots ser i com!

Però definir-se és limitar-se

jo no vull podar les branques

jo vull fluir sense tanques.

I viure escarbant, tastant els verins.

dels actes reflexes i essències complexes.

I viure escarbant, tastant els verins

dels sexes annexes i essències complexes.

Arqueòleg de mi.

Era un heroi saltant gronxador

fugint de princeses i del seu amor

jo era fort i graciós amb el pit descobert

sense saber que no era sols un joc

sinó un assaig novell del teatre dels rols.

JOINA - El món és seu

Recomanació de Ruth (Bat. Artístic)

Com que no ens aporta informació, ens copiem la informació que ens donen de Joina Canyet al diari Empordà el 15 de febrer del 2019.

"Nascuda a Biure d'Empordà, la pianista Joina Canyet (1996) ha debutat com a cantant de rap amb el seu primer disc, Companyes, que presentarà al Festival Strenes de Girona, un disc autoeditat on el rap i el pop es fusionen a la perfecció. El seu primer treball és una crida al feminisme i l'apoderament de les dones, i també un cant a la llibertat d'expressió.

En poc temps s'ha convertit en un dels noms de l'emergent escena de rap en català. Creu que tot va molt ràpid?

Ara estic acabant el Grau Superior de piano clàssic a l'ESMUC de Barcelona. L'octubre de l'any passat vaig publicar el meu primer disc, Companyes. Es va presentar al festival La Muga Caula de l'any passat i després a La Nau de Barcelona. A l'abril actuarem al festival Strenes i em fa molta il·lusió tocar a prop de casa. És veritat que en poc temps han passat moltes coses però no tinc la sensació que tot estigui anant massa ràpid.

Del clàssic al rap, com hi arriba?

Sempre m'ha agradat escriure i a l'estiu del 2017 vaig estar a París, en un moment que necessitava temps per a mi. Vaig viure al barri de Saint Denis, en un pis, i allà hi havia un piano. Arran d'això van anar sorgir les cançons. Jo ja tenia abans una inquietud de compondre però no m'havia plantejar mai fer rap. Escoltava molt la rapera francesa Keny Arkana, també diuen que el hip-hop neix en aquest barri i tot plegat em va influir. El desencadenant va ser quan una nit que tornava cap a casa de festa vaig ser assatjada, allò que ens passa sovint a totes, per mala sort. Jo em sentia més vulnerable, no coneixia el barri, la gent d'àllà, no tenia algú a qui pogués trucar. Vaig arribar a casa bé, però em vaig quedar amb sensació d'impotència i ganes de denunciar aquestes coses que al final no pots denunciar d'una altra manera perquè fins que no et violen no pots fer res i tot i així la justícia ja sabem com va. Llavors vaig escriure el tema El món és seu, només per desfogar-me, i a partir d'aquí vaig veure que tenia ganes de parlar de més coses, de l'actualitat, de com em sentia jo com a dona en aquest món, i d'altres temes socials que m'inquietaven.

Precisament un d'aquests temes va ser censurat. Com va viure aquell moment?Hi ha algun tema que vaig escriure a l'octubre, enmig del boom de la tardor passada. Tenia la sensació que ens vulneren els drets com a dones i també com a ciutadans. Vaig treure el disc amb tota la meva il·lusió i em trobo que Spotify m'havia censurat un d'aquests temes, La trama del drama. Saps que aquestes coses passen però quan t'hi trobes no t'ho esperes. Es va fer molt de ressò del fet i al cap d'uns dies el tema ja estava penjat. Finalment va ser anecdòtic.

Podríem definir el disc com a feminista, reivindicatiu i molt personal?Sí, perquè neix molt de la meva pròpia experiència personal, no parlo de res que no hagi viscut jo... Totes aquestes injustícies de què parlo les intento plasmar amb la música, que és un altaveu superpotent.

Amb quines cançons s'identifica més especialment?Companyes és el que més m'agrada, li tinc una estima especial perquè resumeix el moment en què jo estava, en àmbit personal, i la necessitat d'expressar-me i tenir veu com a dona. Feia temps que volia dir coses però no em sentia forta per fer-ho i aquell va ser un moment clau: Trenco amb les pors i inseguretats i tiro endavant amb aquest projecte: jo amb els meus temes i amb l'acompa­nyament d'una banda.

Quin públic la segueix?Tot i que encara hi ha molts prejudicis amb el rap, jo no considero que hi hagi en els meus temes el punt agressiu que pugui tenir el gènere perquè no em surt dir-ho d'aquesta forma. M'he trobat que hi ha gent més gran que venen als concerts i els agrada la meva música. Després hi ha un públic més jove, de la meva edat, que potser li ressonen més les lletres.

Companyes és una barreja d'estils, això el defineix?Vinc del clàssic i per a mi la part musical és molt important. Barreja tots els estils que a mi m'agraden: flamenc, jazz, funky... i la meva formació de piano. Em va sortir fer-ho amb aquest format perquè tenia moltes ganes de dir moltes coses i perquè m'agrada el groove del rap, però no em vaig centrar en un estil i la música, l'harmonia, la instrumentació, va anar sorgint. Som una banda -guitarra, baix, bateria, i saxo-, però això no és tan atípic, ja hi ha bandes de hip-hop que toquen en viu.

Què oferirà a l'Strenes?Presentarem els temes del disc i algun tema nou que estem muntant. Donem molta importància al directe i estem treballant molt la part escènica.

Per acabar voldria llançar un missatge a les dones?Jo diria que nosaltres també podem, que encara que ens faltin ­referents i que de vegades ens costi creure que en certs espais tenim cabuda, això s'ha d'anar canviant i és ara, en el present, i les noves generacions que ho hem de fer. Animo totes les dones que tinguin coses a dir i ganes que s'atreveixin."

ATUPA - Malgrat tot

Recomanació de Jaume (Bat. Ciències)

Atupa és un grup de música nascut a Montcada, que canta en valencià apitxat i utilitza tant el rap com el pop per tal de fer-se una veu al món de la música. Els seus components destaquen sobretot per la manera de fer un rap crític de la societat actual, però també tenen una musicalitat bastant sonora en molts dels seus temes, que barregen amb "flow", estructures, acabaments i altres recursos estilístics que els caracteritzen.

Atupa és, en la meua opinió, un dels grups que mereixen més la pena de música en valencià. A més, crec que, en ser apitxats com jo, són més fàcils de sentir que altres bandes de català/valencià que també destaquen.

Com que ja havia pujat a aquesta pàgina altres cançons del grup, he decidit pujar-ne una altra per donar-li més veu en Villena.so. A més, he escollit un tema més lent perquè pense que fa falta. La cançó que he triat es “Malgrat tot”, produïda per Pedro Olcina i Atupa, gravat per Lemon' Studio, i mesclat i masteritzat per Pobla. Aquesta tracta d'un amor que es va perdent amb el temps I que al final es trenca; però de la situació es pot aprendre per no tornar a repetir-la i hi ha situacions que no es poden arreglar i cal acabar-les.

“Malgrat tot” pertany al disc “Quasi res porta el diari”, que està composat per altres 11 cançons i que va ser una autoedició de l'any 2016. A més d'aquest disc, també tenen dos senzills i altres dos àlbums: “QuatribaRap” (2012) i “Expansion pack” (2014). Els seus dos senzills són: “Res està escrit” (2015) i “Tu mateix” (2018).

LLETRA:

Pose la vista enrere i no sé
si aquest camí fa que em trobe a mi mateix.
Orgullós de tot allò que he aprés,
de qui m'envolta i de qui no, de qui em propose ser.

No vulgueu madurar,
que mai torna la infància.
Estima però vés a espai,
som vulnerables si de sentiment es tracta.

Sé que tot arribarà,
visc enamorat d'instants que ericen els pèls,
no em tornaré a fallar,
no canviaré els meus ideals per molt que altres vulguen.

I què diuen, què inventen, què parlen?
Hi ha mirades que no s'equivoquen.
No intentes buscar més errades.
Es va acabar perquè havia de ser.

Ei, que en la vida no tot ha de ser com tu esperes.
Ei, no intentes canviar l'essència de qui estimes.
Teníem diferències que no compreníem,
no érem les mateixes persones que quan començàrem.

Parlàvem un llenguatge propi,
que amb el temps vaig oblidar.
Em vaig cansar de fingir
i vaig marxar del teu costat.

Ei, seguim tancant portes per a obrir unes altres,
seguim creixent per altre camí,
seguim quedant-nos amb el positiu,
amb tot aquest aprenentatge, allò que sols sabem nosaltres.

I què diuen, què inventen, què parlen?
Hi ha mirades que no s'equivoquen.
No intentes buscar més errades.
Es va acabar perquè havia de ser.

Ei, que en la vida no tot ha de ser com tu esperes.
Ei, no intentes canviar l'essència de qui estimes.
Teníem diferències que no compreníem,
no érem les mateixes persones que quan començàrem.

BIBLIOGRAFIA:
- https://www.viasona.cat/grup/atupa/quasi-res-porta-el-diari/malgrat-tot
- http://www.atupa.net/

ATUPA - Res està escrit

Entrada de Jaume (Bat. C)

Atupa és un grup de rap en valencià nascut a Montcada, format per Adrià Aguilar, Fran Yera, Robert Palanca i Fernando Boix. La seua discografia està composta per: Quatribarap (2012), Extension Pack (2014) i Quasi res porta el diari (2016).

La cançó que he escollit s’anomena “Res està escrit”, tema que Robert canta en solitari, i per això al final apareix la resta d’Atupa i un se’n va enfadat, sempre amb un to humorístic. Aquesta és una de les cançons que més m’agrada d’aquest grup, pel bon rotllo que desprén i pel seu missatge.

“Res està escrit” explica que cal parar de pensar en el futur per a poder centrar-se en el present que ens envolta i gaudir-lo com toca. A més, Robert conta que ell sempre està descontent amb tot i que per això es perd el present, perquè sempre és troba pensant en el futur. També diu que els joves hem de lluitar per allò que volem i no deixar el nostre camí de banda; però sempre cal lluitar en el present i no deixar-ho per al futur que ens hem plantejat, ja que possiblement no ocórrega com ho havíem pensat. A més a més, comenta que no hem de preocupar-nos pel que la gent pense de nosaltres, per a així poder sentir-nos vius i lliures, i que la música li va donar l'impuls, però que va ser la seua gent qui el va formar com la persona que és.

Sense cap dubte us recomanaria que escoltàreu altres cançons d’Atupa perquè tenen unes temes, la majoria raps, amb un ritme molt bo, que faran que us enganxeu a aquest grup tan peculiar de música en valencià. Per últim, vull dir que l'any 2018 varen traure una cançó anomenada “Tu mateix”, que recomane que escolteu.

Lletra

Estic cansat de fer plans, 

d'oblidar el que va passant en el precís moment, 

pensant en què passarà, on estarem, 

quan tinc fred vull calor i quan és estiu vull que arribe l'hivern. 

Mai estic content amb el que passa, 

cansat de perdre el hui per pensar en el demà, 

que no vull desaprofitar més anys 

que vaig a disfrutar de tots els instants. 

Que allò que esperes és algo que està absent, 

però el present és teu, deixa't endur, 

que tot passa com si no hagués passat, 

ei tu, que la llibertat no està envoltada per murs. 

Lluitem pel que ens quede per fer, 

vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà, 

els somnis són teus, compleix-los i creu, 

sols vull gaudir de tot els temps que em queda. 

Em queda el record dels qui ja no estan 

la incertesa de qui seria jo, si estigueren al meu costat, 

sóc jove, en constant aprenentatge, 

i està bé saber que he comés infinitat d'errades. 

Seguiré lluitant per la meua parla, 

els meus projectes, tot el que estem construint, 

que no tinc germans de sang però si de tinta 

i ganes de menjar-me el món amb el poc que tinc. 

Que vull sentir la pluja al dormir, sentir-me viu, 

somriure quan el mal s'apodere de mi, 

adonar-me de què hi ha un terme mig, 

lluitant pels ideals que m'han fet estar ací. 

Que allò que esperes és algo que està absent, 

però el present és teu, deixa't endur, 

que tot passa com si no hagués passat, 

ei tu, que la llibertat no està envoltada per murs. 

Lluitem pel que ens quede per fer, 

vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà, 

els somnis són teus, compleix-los i creu, 

sols vull gaudir de tot els temps que em queda. 

Que no em vaig a preocupar pel que la gent pense de mi, 

un fracàs és una lliçó, tan sols vull sentir-me viu, 

que vull volar, amb la música donant-me l'impuls, 

si sóc qui sóc és per la gent que m'envolta, i tu? 

vine amb mi a compartir el camí, 

de forats i pedres que ja ens proposàrem seguir, 

que la por ja la tenen, la temblor ja la notem. 

Lluitem pel que ens quede per fer, 

vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà, 

els somnis són teus, compleix-los i creu... 

Lluitem pel que ens quede per fer, 

vull fer-ho tot hui per si no hi ha un demà, 

els somnis són teus, compleix-los i creu, 

sols vull gaudir de tot els temps que em queda. 

I és que la vida va i canvia, 

res és com pensares ací, res està escrit, 

avui serem l'amenaça, 

del temps i la nostàlgia, vull pensar en el hui.

Bibliografia:

- https://www.viasona.cat/grup/atupa/res-esta-escrit/res-esta-escrit

- http://www.atupa.net/

TESA, Andrea, JazzWoman i Eryfukksia - Dones

Videoclip extret del disc Al-Tesa (2017) de la rapera d'Almussafes Tesa, acompanyada de JazzWoman, Eryfukksia i Andrea. El disc té com a temes principals la reduperació i defensa de les arrels, de la terra i de la llengua, i el feminisme.

Coneixes el programa d'À punt L'estudi? En aquest episodi (24.07.2018 ), pots conèixer un poc més la rapera Tesa. I també en aquest article a la revista Mirall. 

Aquesta setmana, Tesa ens acompanyarà a l'institut per recordar-nos que la lluita contra la violència a les dones continua.

ATUPA (AMB MIREIA VIVES) - Campiones

ATUPA és un jove grup de Montcada, de l’Horta Nord (València), que ix de l’amistat i l’amor pel rap. Està format per quatre xics, Adrià Aguilar, Fran Yera, Robert Palanca i Fernando Boix. Aquest grup de rap en valencià ha publicat tres discos: “Quatribarap”, “Extension Pack” i “Quasi res porta el diari”, de 2012, 2014 i 2016 respectivament. El rap sempre ha sigut un gènere que s’utilitza molt per reivindicar causes socials. Aquest grup critica la societat que hi ha al país però també al País Valencià, utilitzant sempre una mica d'humor o ràbia per fer més expressiva la forma de criticar la societat.

Hem escollit aquesta cançó perquè parla de la gent jove que lluita pels drets de la societat i de mobilitzar col·lectius per reivindicar els problemes de la societat. A més, amb el ritme tan contagiós que li donen, és fàcil d’escoltar moltes vegades sense que es faça avorrit.

LLETRA:

Orgullosa, he pres la decisió.
M'he alçat amb el cap i amb el cor
i m'adone que és així com som.
Som les millors del món.

És clar que sí,
sent un gran orgull per la forma en què vivim.
Ahà, això és així,
sols depèn de tu si et vols unir.

Hui t'has alçat i t'has menjat el món
i estàs decidida a canviar el teu món.
Has anat a l'assemblea per primer cop,
has trobat que no estàs sola al teu entorn.

Estic amb fil teixint noves xarxes.
Estic al llit llegint per a formar-me.
Estic al mic fent hits pamfletaris.
Estàs amb mi i així és suportable.

Vull dir, ens desconstruïm.
Vull dir, sense defallir.
Vull dir, camaradejant.
No sé si estàs pensant en això que et vull dir.

Ah, estil assaig error.
Si veem que així no, reinventem el com.
Som ben conscients que està per fer tot,
així que som pacients i anem a poc a poc.

Perquè anem lluny,
agafe el model que impera i li canvie el discurs.
Perquè el futur no és tu i sols tu,
és fer-ho en comú i no per damunt de ningú.

Orgullosa, he pres la decisió.
M'he alçat amb el cap i amb el cor
i m'adone que és així com som.
Som les millors del món.

Entre bambolines estaré sempre,
actors i actrius, molta força i tot el meu respecte.
Estem en el mateix combat, tu tan de discos vip i swag,
nosaltres impro i botelló als parcs.

A mi em mola la dansa,
per menejar la pelvis no sóc poser, em cansa.
Volem el dret a decidir, això sí que és de puta mare,
fill de la gran dona que et va parir.

Tu, tan de bous? No, tu tan de Tutankamon.
Vius uns quants segles passats, tradicions evolucionen, come on!
Que jo a les falles us convide,
però sempre i quan siguen populars i combatives.

No és prou amb escriure cançons, ho sabem,
ni darrere l'ordinador amb 140 caràcters.
Cal eixir als carrers, mobilitzar col·lectius,
eixir al món amb ganes de menjar-nos-el.

Però ''this is the jungle nigga''.
No, aquest és el món que volem vore,
que siguem nosaltres mateixa qui s'autogoverne,
que la política la fem, no ens la fan, joder!

Orgullosa, he pres la decisió.
M'he alçat amb el cap i amb el cor
i m'adone que és així com som.
Som les millors del món.

Som les multimilitants que tenen somnis clars, que alliberen espais.
Som les que la festa fan, eixint al barri al clam de crear teixit social.
Som el model exemplar de solidaritat contra el gran capital.
Som putos guerrers edetans, espentant els motlles, netejant els rucks.

Ens partim la cara al carrer i al camp,
democratitzant els murs amb esprai.
Fem-los saber que juntes som fortes.
Som conills rebels, vaga de totes.

Que es note que la joventut organitzada
pot parar el que es propose.
Molt fort és que fem que els xiquets
abans que Messi vulguen ser Anna Grabriel.

Paper, acords, passió pel que calga.
La revolució, cançó diària.
Fan de farts que fan que falçs amb fam van
creant el rap que fa un gran cop a la taula.

Músics al carrer, fent front.
A disposició els meus sons.
Mira como se alzan esos puños al pasar.
Yo, de la asamblea voy directo al escenario.

Orgullosa, he pres la decisió.
M'he alçat amb el cap i amb el cor
i m'adone que és així com som.
Som les millors del món.

És clar que sí,
sent un gran orgull per la forma en què vivim.
Ahà, això és així,
sols depèn de tu si et vols unir.

Entrada de Pau i Jaume (Bat. Ciències)

RAPSODES - I queixalets també!

La companyia musical i teatral Vol de Núvol va commemorar l’any 2011 el naixement d’Enric Valor amb En ric rap rondalles: el musical, on fan una adaptació de diverses rondalles de Valor mitjançant una mescla de teatre, rap i soul. El grup de rap valencià Rapsodes i Maria Vivó, cantant del grup de metall Kore, conformen la plantilla artística del musical.

Les rondalles elegides són: El dimoni fumador, Joan ratot, Les velletes de la penya roja, El jugador de Petrer, El castell d'entorn i no retorn i I queixalets també! Aquesta darrera és la que us oferim tot seguit.

L’espectacle va acompanyat d'un llibre-disc de més de 80 pàgines amb il·lustracions d'Alejandra Pérez Romero, les rondalles adaptades, i les cançons.

I QUEIXALETS TAMBÉ!

Això va anar i era un cas que va passar en la vila de Penàguila. Un cas gros i esgarrifador, per cert.

Cal dir-vos de bestreta, que aquesta vila és un racó de món. Un bell racó, això sí, enmig d'intricades, ombrienques i encinglerades muntanyes. De vora el poble, davalla una costera vorejada d'oms gegantins i frondosos, i al capdavall hi ha una font abudantíssima, que trona pels seus vint-i-tants canonets de bronze. I el llavador, on fan les dones la bugada. De dia, hi ha grans rastres de dones llavant; però les nits, d'ençà que ve la tardor, soledat i misteri, sols la remor de l'aigua i l'udol del vent en els oms de la baixada. 

—No aneu de nit a llavar a la font! —aconsellen les mares a les filles.

Perquè una volta, quan era joveneta, una nit de desembre que hi havia més d'un pam de neu gelada i relliscosa, Toneta la de les Alcoies no va creure sa mare i va voler anar-hi a rentar una flassada i un llençol.

Eren les deu de la nit; tot era fosc com la gola de llop, i, quan va eixir del poble, encara queia alguna volveta de neu. A l'arribar al primer om de la baixada, li semblà que, entremig de la fressa que feia el vent en les branques despullades, sentia gemegar un infant. 

—Això és un xiquet que plora per ací! —va dir-se tota estranyada.

—Eeeeeh, Eeeeeh! —s'oïa en la fosca.

Sí que plorava un criançó, i ben prop. Davall a pleret entre els oms. Se'l va sentir a la vora.

—Eeeeh, eeeeh!

A l'esmortida claredat d'un fanal d'oli penjat a mitjan costera, va entreveure, a la soca d'un dels oms, una coseta blanca. Toneta deixà la bugada en terra i agafà l'abandonat. 

—Pobret, pobret! Quina mala ànima et deu haver deixat per ací? Si açò encara no té un any, i tot solet damunt la neu!

Ella es compadia de tot car de l'infant, i ja pensava d'endur-se'l a sa casa. En això, seguint avall cap a la font amb el xiquet en braç i la bugada en l'altre, va arribar davall del fanal d'oli penjat a mitja costera, i, com que el petit plorava, li va veure blanquejar dins la boqueta. 

—Oh, si te dentetes! —exclama admirada la fadrina.

—I queixalets també!! —retrucà el xiquet amb una veuarra d'home granat, ronca i formidable. 

I obrint una gran bocassa, li mostrà dos queixals llargs i grandots, mig corcats, corbats com els de un porc senglar. Així quedà, amb la boca oberta i mirant la Toneta amb uns ulls diabòlics plens d'impudícia i de maldat.

—Aiii!

La xica, esborronada i mig morta de por i de fàstic, el deixà caure en terra, i se sentí una gran tamborinada. El xiquet havia desaparegut, i en l'aire quedà una forta sentor de socarrim. Però Toneta era coratjosa —i desobedient també!—. Ressonaven encara en les seues orelles com qui diu les paraules de sa mare: "No vages de nit a la font!" Però cà!...

Això que, malgrat l'encontre amb el diabòlic criaçó, va seguir la costera avall i arribà a la vora de la font. Un altre esmortit fanal d'oli enllumenava el safareig. Ella s'hi va posar a llavar de pressa de pressa, tota temerosa, però dominant-se la por.

I de sobte, sense haver-la sentida arribar abans, va veure al seu costat una dona endolada, alta, flaca, molt flaca, que es va posar a plorar furiosament. Duia al cap un negre mocador, molt caigut a la cara; els seus vestits eren vells i espentolats i llavava en silenci, vinga, vinga, sense girar-se.

A poc a poc, Toneta, que la guaitava de reüll, anava perdent serenitat. Minuts després, tremolava ja tota. Qui era aquella dona? No la coneixia per la figura; semblava forastera. 

—Escolte, bona dona —digué Toneta sense poder estar-se'n.

La vellarda no va respondre, com si no l'hages oïda. 

—Quin fred que fa aquesta nit! —va prosseguir Toneta.

Res, la dona alta acotava el cap i llavava tota furient. 

—Escolte, escolte, bona dona! Sap que m'ha passat venint?

La dona alta tampoc no responia a açò, vinga de fer sabonera amb unes mans llargues i sarmentoses! Toneta tremolava cada volta més; els seus peus, damunt la neu, se li gelaven, i alhora sentia una estranya suor que li corria per tot el cos. 

—Escolte, escolte— cridava ja anguniosa—, he trobat un xiquet, un xiquet lletgíssim. No tenia encara un any i ja parlava... i m'ha mostrat uns queixalots!...

La dona alta, per fi, es va girar, i en la seua cara, tota d'ossos, la fadrina va veure uns ulls horribles, com a brases. Aleshores, li parlà l'endolada amb una veu que gelava la sang:

—Són com aquestos? —preguntà.

I es quedà mirant-la amb la boca esbarrallada, i li mostrava dos queixalots llargs, horrorosos, com els del xiquet!

Així com si tota la neu de la serra se li n'entràs en el pit, Toneta va sentir una terrible gelor que la corglaçava; el vell fanal començà a enfosquir-se-li, i una tela negra ho va tapar tot. 

Quan retornà, era a casa seua gitada al seu llit i voltada de tota la família. Encara tenia febre. Unes dones matineres l'havien trobada feta un gel, mig colgada en la neu, a la vora dels safareig de la font.

ZOO - Cançons d'ofrena

Un film de ZOO & TERRAL STUDIO. Lletra i música: ZOO featuring JazzWoman. Enregistrada a Atomic Studio (Ondara, País Valencià) SPOTIFY: http://spotify.zooposse.com/ iTUNES: http://applemusic.zooposse.com/ +INFO http://zooposse.com | http://propaganda-pel-fet.cat

ZOO és un grup de Gandia que fa rap, hip-hop, rock i ska però també mescla ritmes electrònics. Les lletres de les cançons tracten qüestions polítiques i socials d'actualitat. Naixen l’any 2014 amb Panxo (ex d’Orxata Sound System) i Sophy Zoo. L’any 2014 van tindre un enorme èxit amb la cançó "Estiu", que formava part del seu primer treball Tempestes venen del sud, i des d’aleshores no han parat de participar en festivals al País Valencià i Catalunya.

El 2016 van publicar el single Esbarzers i camins. El segon disc, Raval, va ser presentat el 24 de març de 2017. El nom es referia al Raval de la història, la perifèria que acull els marginats socials però que sovint ha estat el bressol d'expressions artístiques que s'acabarien popularitzant. Durant l'any 2018 han publicat tres singles més: Robot, Omertà i Cançons d'ofrena.

En aquest tema que us presente, canten acompanyat de la rapera valenciana JazzWoman.

Lletra de Cançons d'ofrena

Era difícil suportar la pressió,
les xarxes i el nou home projectant un superjò,
autocrítica ferotge, fins que caiga sang al full
 no té cabuda l'orgull en este viatge
Deconstrucció, algunes coses fan por,
abandonar-se al modus vivendi de l'opressor,
cedir, perdre les forces, sentir-se un traïdor
sumir-se en la concòrdia, oblidar-se del dolor
d'un grapat de llocs possibles ell va caure en el millor, sa casa
blau mar, blau cel, i vida grisa
tan fràgil la cuirassa que tapa a l'home nu
i el vent remou la brasa, i el foc desfà l'iglú
baixen costera avall els fills de la agonia,
les males companyies del futur...
creuen el descampat i es tomben a la via
sabent que on sobra realitat no hi cap el glamour

Cançons d'ofrena, maten el nervis i la pena
com si no vaig a desfer el nuc
visc en el misteri del poema
tot el que vam fer va ser per tu.

Tots sentim la pena
Qui no mossega, te berena.
Sempre són diners, per això me n’ix la fera.
Treballar per estudiar
I fer allò que sempre he somiat ha sigut una condemna.
Tots volem ser amics, agafar informació, travessar, manipular…
Ací comença la traïció.
A la leona le quité yo la melena
Les llàgrimes que tira, ja no causen sensació.
Quedant-me afònica,
Jo vull un món millor
Aprendre de quan caus
La solució és l’acceptació
Bones persones regalant-vos el seu temps,
done les gràcies i molt d’amor a totes elles
Que lluiten, que criden, que tenen poder
Que saps que ningú perd el dret d’aprendre
Si no som per tots, qui em va a defendre
Si no és per tu qui em va a entendre

LÁGRIMAS DE SANGRE - "Aire Pur"

Lágrimas de Sangre (LDS) és una banda de rap combatiu formada al Masnou i Barcelona al 2006. Actualment, el grup està format per Neidos, Still ill, Microbio, Acid Lemon (productor i arreglista) i Ramón Anglada.

He elegit aquest grup musical perque m'agraden molt les seues cançons, tant per la lletra com pel ritme que tenen.Les seues cançons tenen un significat rebel, i he escollit aquesta canço perquè esta escrita a varies llengües d'Espanya.

VÍDEO:

               

                                                      LLETRA:

Si vols sentir-la plena aquesta vida que ara estimes 

i les lleis que t'envolten no les trobes còmodes 

La policia interna que et goberna haurà d'aprendre 

millor deixar-se entendre, cuidat, ja ho veuràs!

Toca obrir-se, com la primavera pot obrir la flor,

al seu ritme, defugint la por

l’ostracisme és el signe d’un estigma,

pel sisme destructiu quan el refugi es veu com el nou niu insígnia.

Però una ment amb cicatrius, dins un cos normatiu

vol que ploris, que valoris si et sents fort i encara ets viu

La merda que hi ha fora no et deixa escoltar-te dintre

I l’esperit d’infant sensible no té fam ni es sent pas lliure.

A un cor fort l’almoina de l'amo l’amoïna,

ja no vol més molles vol trencar les estovalles

i sentir de nou com brollen pessigolles

a cada glop que baixa a poc a poc de cop i et remou les entranyes.

I jo sóc qui vull ser?, els anuncis són com bombes,

se t’enfonsa el cos i et cou i de la guerra neixen traumes,

però a través d’esquerdes podrem fer, espais comuns afins,

d’autoconstrucció massiva d’esperances.

Ja arriba la vida que somies,

que en sortir del tedi els únics límits siguin propis i assumibles,

la cultura et lliga,

només amb pau al cau, quan et plau, rau la clau per fer la lluita plausible.

No t'equivoquis, he vist repetit mil cops el teu soliloqui.

No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil.

I així fins que el cap t'exploti, necessito aire.

Som ànimes ingràvides, càlides i emotives,

recloïdes en presons de repressió, freda i cognitiva,

niu d'estigmes, viu d'estimes i allibera la pressió

que imposa el món de la foscor, amiga, si vols ser lliure.

La mirada sobreviurà digne amb el seu prisma,

travessant una finestra fixada en l'entorn feréstec,

que deprecia tota vida premia el verí,

de la deriva destructiva i al poeta defenestra.

Aquí fem patir al metge tot per fer paté del fetge,

tens un cotxe i un rellotge però vols viure pressa,

i ho vius amb el silenci de qui sap que s'equivoca,

i s'equipara amb altres, que tampoc obren la boca.

Un cap dur com un roca, un mar de prejudicis

dins del pit des de l'inici d'una vida que s’esgota,

i com fer front a tal derrota? si quan te’n dones compte

dus errors en el sarró i el cronòmetre corre en contra,

contra un cor que es vol corrompre, un món que ho facilita,

no hi ha lloc pel plora mica si l'amic ja no t'escolta,

la veritat no es diu a mitges, es diu com una bomba,

és com un mort arrepentit un esperit que sempre torna,

i vola per sobre teu mentre el ventre el tempta amb merdes,

excuses i caretes, vivències sense reptes,

més dies en silenci, i emocions reprimides,

vull polir-me com un nen, si, però van passant els dies.

Però van passant i no t'equivoquis,

he vist repetit mil cops el teu soliloqui.

No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil.

I així fins que el cap t'exploti,

necessito aire pur, no em falta temps,

em falta aire per respirar en aquest ball.

I encara que això et sobti.

Normala da kareta jantzita ibili beharra,
denok dauzkeu mamu ta beldurrak barra-barra.
Nik iparra bi gitarra ta mikro batekin aurkitzet,
gutako bakoitzak dauke bere izarra.
Polizi ta militarrak, gure burun dabiltzanak,
akatu gabeko ikarak adorea gelditzen.
Ezetzak agintzen, baietzak amiltzen,
artaldetik at ez geatzeko martingalak.
Inor ez da normala, baño danak hala nahi,
modelo izan nahien gaztek uzteie jateai.
Gezurra aplikatzen diou errealitateai, ai!
Desikasten hasi hai. Ta ni rebai, sinistu ezin pelikula,
ezin aske sentitu preso gaudela dakigula.
Batu partidura! Hartu partitura!
Joggo bonito treballant amb la paraula.
Estetikan diktadura estetikatik hautsi,
estetatik idatziz eztet bestetik ikasi.
Wanna be free, yeah! Wanna be free!
Disney eta Hollywood akatzetik hasi.
Selektak, MCk, graffiterok, dantzarik,
danak antza dik, gure janak gantza dik ta gatza nik.
No creemos en un mundo hecho en croma,
no más Lágrimas de Sangre en ojos con Glaukoma.
Però van passant i no t'equivoquis,
he vist repetit mil cops el teu soliloqui.
No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil.
I així fins que el cap t'exploti,
necessito aire pur, no em falta temps,
em falta aire per respirar en aquest ball.
I encara que això et sobti,
necessito aire pur, no em falta temps,
em falta aire quan estic ballant amb tu.
I aixi fins que el verd broti i tirem d'amor propi,
no t'equivoquis, he vist repetit mil cops el teu soliloqui.
No siguis tòtil, aqui no s'acaba mai el bròquil.
I així fins que el cap t'exploti, necessito aire

Carla Tr. (Bat. Artístic)

ZOO-El cap per avall

Zoo és un grup musical nascut el 2014 a Gandia de la mà d'Antonio Sánchez, també conegut com a Panxo. L’any 2014 el grup va revolucionar les xarxes socials amb la seua primera cançó i videoclip: Estiu. El vídeo a YouTube va tenir gran èxit per les reproduccions aconseguides en poc temps i al final del mateix any van publicar el seu primer àlbum, Tempestes vénen del sud. A partir d’eixe moment varen fer més de 65 concerts en any i mig. Tres anys després ha eixit el primer single de ‘Raval’, El cap per avall va arribar el 28 de febrer del 2017.

Aquest single de ‘Raval’ ens envia a una de les moltes cares i significats del nom i concepte del nou disc. El raval com a la perifèria d’un barri. Per destacar dir com crítica la corrupció, la destrucció del litoral i de l’horta i, també cita altres aspectes ridículs o contradictoris que tenim. Podem veure com el títol fa referencià al quadre de Felip V que penja cap avall en el Museu de l’Almodí de Xàtiva i que recorda el mal que va fer.

Per finalitzar dir-vos que el grup en març d’aquest any comença amb el seu tour i podeu gaudir de veure'ls en directe si vos doneu presa i compreu les entrades.

LLETRA

Vam sobreviure a l'incendi

vam fer-li front al gegant,

vam agafar aquell quadre i ballàrem

el ball: el ball del cap per avall.

Paella congela, falleres de cartró,

olor a roda cremada, gomina i processó.

Saluda el senyoret, escola de retors,

el sant a passejar, Un beso i una flor.

Nos vamos a forrar, un finde en benidorm,

posar la mà i callar, platges de formigó.

Vivir así es morir de amor, cantava Milans del Bosch.

L’himne regional provoca llàgrimes,

pàgines i pàgines, d’un tràgic sainet que esgarra ànimes.

Pas de “pasodoble” al camp de futbol,

alça la mà dreta l’afició a la curva nord.

Una discoteca enmig d’un camp d’arròs,

boquetes tortes a la terra de les flors.

La Geperudeta, besant la Moreneta:

Vendetta!! Vendetta i noves glòries en oferta.

Allà on el món s’explica en diminutiu,

on plora la collita del secà i del regadiu,

plou amb burrera, però sempre baixa buit el riu,

i una bandera talla com arma de doble fil.

Vivim la vida de gaidó, acabareu com el pelletes a Alcoi.

Del Mondúver al Penyagolosa i el Benicadell

el poble serà un martell o un pes mort.

Vam sobreviure a l'incendi

vam fer-li front al gegant,

vam suportar eixes bombes que

encara ressonen per serres i valls.

Vam defugir eixes normes,

vam profanar els seus sants,

vam agafar aquell quadre i ballàrem

el ball: el ball del cap per avall.

Vinc d’on van voler fer una falla, terra de foc i de sal,

on la metralla travessava i rebentava els cristalls,

on les muntanyes baixen escalonades per lluir bancals

que donen alegries penes i menjar.

Vinc de les platges horteres sostingudes amb deutes brutals

de microclima i macroestafa, trist i real,

roders que repartien, herois de veritat,

segrestadors de La Marina i del Comtat.

Taronges i olives, cirera i raïm,

netes de morisques, fills de mallorquins,

on no para la festa fins dimecres que comença i

tots els problemes es dissolen en anís. Tenim

una cova de lladres en cada ciutat,

molt d’aprofitat per metre quadrat..

Una costa traida, un desig de fugida

amb un tren cap al nord que no arriba...

Camps abandonats, qui vol llaurar podent ser ric?

guiris reballats, passa la vida..

Cada primavera s'emociona algun lletraferit

quan pega un esclafit la vall flòrida.

Tantes voltes torts en tantes dates,

l’arbre mai no havia estat madur.

Sabíem que seria dur, ni nom

ni mapa ni futur: amors que maten,

cacem les rates i tombem els murs

Vam sobreviure a l'incendi…

Mar Addams 1ER BATX-B

TESA - Rebesnéts del Tio Canya

Videoclip de la rapera valenciana Tesa, que forma part d"Al-tesa". 

Recordes el Tio Canya?

Copiem ací part de l'entrevista a la cantant estreta de tresdedeu.com: 

– Quan i què et motivà a fer rap?
– Des de xicoteta m’ha agradat molt la música i les cançons. Ma mare me’n cantava i ja em fixava especialment en les lletres. Fins i tot, ensenyava cançons a les meues amigues, me’n recorde d’ensenyar-los la d’El Tio Canya (riu). De més major, vaig conèixer Héctor, el meu company en el delito. Molts amics del poble començaren a fer temes de rap i em vaig animar. És una forma de divertir-me, veig el rap com una eina per a poder expresar-te i fer-te sentir sense tindre una formació musical anterior.

– Quins són els/les teus/teues referents musicals?
– Jo no sóc rapera de cuna, m’he criat en el punk. M’agraden més els clàssics, com Eskorbuto, però m’he influenciat per estils de música diferents, com Extremoduro, i sóc fan a saco de Lichis, el de La Cabra Mecánica (1994-2009). Em sembla que és el millor lletrista d’Espanya. Grups tipus Sva-ters, La Gossa Sorda, Al Tall. I, si ens movem cap al rap: Violadores del Verso o CPV. Últimament, escolte molt una rapera britànica, la Lady Leshurr.

– Quin és el missatge que vols donar amb els 12 tracks del disc Al-Tesa?
– Sóc de fer cançons conforme m’abelleix, per això els temes són variats. Sóc molt eclèctica i, en eixe aspecte, el disc em fa justícia (riu). Pel que deia que era eclèctica amb els estils musicals, em pots vore tant a una rave, com a un concert de rock, com escoltant un disc de Maria del Mar Bonet. No sé… fins i tot em pots vore escoltant a Camarón en el cotxe. Si haguera de dir què m’inspira el nou disc, seria tres coses: defensar la terra, allò nostre, reivindicar els valors socials i la tercera pota d’Al-Tesa seria el catxondeo¸, al cap i a la fi, la festa (riu).

-El senzill d’avançament del disc “Rebesnéts del Tio Canya”, trobes que és un tema que s’adequa a la conjuntura d’ara, que ja no governa la dreta després de 20 anys?

– Els discos costen de fer i jo ara m’ho estic gestionant tot: pense les idees, parle amb els productors per a les bases, disseny, videoclips, samarretes, em busque els concerts, insistisc per a què em paguen. Hi ha temes del disc que tenen 3 anys. La veritat és que tenia ganes de fer un tema sobre la llengua i va eixir ‘Rebesnéts del Tio Canya’. És important posicionar-se. Malgrat que el govern autonòmic ens és favorable, la discussió valencià-català encara està. Done una visió personal, una visió poc estereotipada de la temàtica. De fet, és el primer i únic tema en el qual he plorat fent-lo.

[...]

– Tant a la portada del disc com a cançons com ‘Altesa’ (Prod Dejota Rubio) veiem sonoritats i lletra amb referències al món àrab, com decideixes seguir esta temàtica?

Al-Tesa és un joc de paraules amb el meu nom, Tesa. Sonava bé, signifgicava altesa (forma de dirigir-se a un monarca) i em va agradar. La cançó va eixir arran del nom del disc. Una vegada vam fer el disseny, ja seguirem eixa estètica. Sona com àrab “Almussafes” (d’on jo sóc) i “Al-Tesa”. Per això seguírem esta estètica.

[...]

-Et presentes en l’escena com a rapera feminista. Artistes de l’escena comercial internacionals com Ariana Grande (defensa mostrar la sexualitat de la dona com ella vol) o Alicia Keys (la seua batalla contra el maquillatge) o la mateixa Beyonce amb temes com el de “Run the World” (en referència a les dones que han de dominar). Les consideres veritablement feministes?

En primer lloc, intente no posar-me massa etiquetes, però sempre s’encarreguen de posar-me-les. Sí, sóc feminista, però eixe no és el focus de totes les meues cançons. Sóc una xica complexa i és difícil encassellar-me. Pel que fa a les artistes que nomenes, no seguisc a cap de les tres però, a simple vista, puc dir que tot allò que fan va lligat al producte comercial. Darrerament, el feminisme està molt en boga, tal volta s’estiga desvirtuant una mica. Un cop s’utilitza amb finalitats comercials, perd el seu sentit. Veig molts missatges a les xarxes que tracten de ser feministes, amb tota la fe i bona intenció del món, però no ho són.

[...]

LLETRA

Defensem el valencià, la llengua del Tio Canya

La llengua és una joia que no es conserva a museus

Rebesnéts del Tio Canya no ens podreu parar els peus

Heu de caure en veu, no li posem preu

Un per un vull vore com caieu des d'on esteu.

Blaveros mamarratxos, fatxes en despatxos

Volen fer garbatxo, el valencià fer-lo caxos

I emitim sonores bombes roses com els grills

Quan arriben hores valencià ensenyar als fills.

Quan estem units vorem com açò avança

Amb els ulls humits senyalem Almansa

No estem derruïts, devem d'estar reunits

Si tota la caspa se la llevem ja del mig

Que deixen de xuclar eixos que parlem castellà

Que no tornen ni una perra encara ens queda batalla

Sempre ho dic a la penya i al final la cosa estalla

Tornarem la dignitat al nostre Tio Canya

Som els rebesnéts del Tio Canya

Som els rebesnéts del Tio Canya

Som els rebesnéts del Tio Canya

Rebesnéts dels néts. (x2)

El Tio Canya es mor però ací tens els successors

Reivindiquen la seua llengua les noves generacions

Parlem en valencià, somiem en valencià,

I els somnis són somnis però es poden alcançar

Que ja heu prou el gamba, se'ls portarem a la tomba

Ballarem la bamba quan la fi se'ns vinga tomba

Cantarem un samba, tenim mala ombra

No serà per samba si estirem segur que tomba

Parlava Teresín, Tere i també

Tereseta I seguent la seua besnéta que anava a parlar Teresa

Som ser valencià, veges tu quina sorpresa

Endevina que parlarà la que vinga raere d'esta

Estime el valencià com estime la meua terra

Com estime jo als meus pares, com estimava a ma uela

Per ells jo trac la serra pa' mi es la mateixa guerra

Les que m'ensenyaren nosaltres som gent d'esquerra

Som els rebesnéts del Tio Canya

Som els rebesnéts del Tio Canya

Som els rebesnéts del Tio Canya

Rebesnéts dels néts. (x2)

I tots eixos feixistes que deixen ja de manar

No es que no es promoga és que la volen maxacar

Els causa rebutjos, donarem serrutxo

Odien estos xuxos com a les Normes del Puig jo!

No mos fareu catalans!

Vaia tela, se vos en va de les mans

No son tants, van pujats de mortadel·la

Xafen la FL amb la sola de les Vans, jo!

Ho diré clar pa' que s'entenga

En valencià i el català són la mateixa llengua

Sí, hi ha diferències, com del meu poble a Sueca

Però és la mateixa llengua xe, la resta ja és política

Però balla d'aquesta situació crítica

Cal acció, reprendrem la ciutat cítrica

Mans amunt, se va a cagar la perra

Som rebesnéts del Tio Canya en peu de guerra

Som els rebesnéts del Tio Canya

Som els rebesnéts del Tio Canya

Som els rebesnéts del Tio Canya

Rebesnéts dels néts

Defensem el valencià,

la llengua del Tio Canya

PUPIL·LES DILATIVES - Benvinguda al Desbarat

Videoclip oficial de la cançó "Benvinguda al Desbarat", enregistrada a Atomic Studio a finals de 2015.

Entrevista al Festivern

1. Vosaltres sou una de les grates sorpreses eixides últimament a l’escena musical en valencià. Com us vau platejar crear Pupil·les? Què voleu aportar?

Ens plantejàrem crear el nostre grup després del Festivern de fa dos anys. Malgrat haver gaudit molt amb els grups que hi participaren, vam tirar en falta la presència de dones a l’escenari i la manca d’un discurs feminista més consolidat. El que volem aportar és un discurs cap a totes les dones que nasca d’experiències personals, pensem que per cantar al feminisme és molt important haver patit el masclisme de primera mà.

2. Trobem que s’està donant un moment força interessant a nivell de propostes musicals/culturals fetes per dones (grups, festivals, fanzines, jornades,…), especialment a l’escena underground. Com viviu vosaltres aquest moment? Quines propostes actuals (grups, festivals,…) fetes per dones us han cridat l’atenció i recomanarieu?

Sí, estem vivint un moment on les iniciatives feministes cada vegada tenen més presència, però encara queda molta feina per fer. Nosaltres l’any passat participàrem al festival Tremenda Fem Fest, a Castelló, i el recomanem sempre que ens fan una pregunta com la que ens heu formulat. El Tremenda és un festival per a tots el públics però on només actuen grups de dones. Allí et pots trobar grups de teatre, grups de música, xerrades, cinema feminista, etc. A més, aquest any han tret un fanzine del festival. Molt recomanable, allà vam gaudir de les Born to Hate que són boníssimes. Altres grups de dones que seguim i recomanem són la rapera Furia, Rebeca Lane i, al País Valencià, les Esir són molt bones.

3. Pupil·les dilatives heu tingut molt bona acceptació inicial. Quins plans de futur teniu com a grup?

El futur immediat és anar fent i creixent com a grup poc a poc. Ara mateix, acabem de gravar amb Mark Dasousa el primer single, Benvinguda al Desbarat, del que serà el nostre segon disc, si tot va bé.

4. Quines propostes de les que actuen en aquesta edició recomanaries no perdre’s i per què?

Enguany hi ha un cartell més variat, i ens agrada molt en general. La Gossa Sorda està en “L’última Volta” i és un dels grups que més ens ha marcat la joventut a nivell polític, aquest concert no ens el podrem perdre. La gran recomanació per part nostra és At-Versaris, tant per l’estil com per les lletres, tenim moltes ganes de veure als catalans. En definitiva, el Festivern és un festival referent per a nosaltres i estem molt contentes de participar-hi aquest any.

TESA amb PUPIL·LES DILATIVES i KRAZY - L'escenari és nostre

Avançament del nou disc de Tesa anomenat “Al-Tesa”. Rap en català!

EL BLÜE - Silenci

Alfons Pérez, o “El Blüe” és un autor de la Plana Baixa que fa Rap en valencià des dels 17 anys, sent així un dels primers que en va fer. Després de 2 maquetes i un LP (2009 i 2011, i 2014), ha tret "#SomRiure" a juny d’aquest any, treball que trenca amb els esquemes dels anteriors treballs del músic castellonenc, ja que té un to més íntim i personal.

A aquesta ocasió, jo vaig a penjar una cançó que va pujar en 2012 amb un missatge molt clar: que no ens manipulen. I amb una intenció molt clara: criticar el sistema i l’actualitat valenciana del 2012.

Vaig conéixer aquest “rapper” (la paraula està en anglés, no en valencià) per aquest mateix blog, per Villena.so, i perquè Rosa va ficar un tema seu a classe i em va paréixer un artista atractiu a l’hora d’analitzar-lo.

Respecte a la cançó, la meua opinió com “lletrista” a l'igual que ell, és que està bé la lletra i té allò que es diu “flow” o estil. Però, personalment, sobra eixe final tan “dubstep”, no m’agrada el dubstep-rap. A banda d’açò, bona cançó i bon domini de la lírica.




LLETRA




PART 1:

Qué va,

Me posa a 100 posar l'accent,

"Mr. jo puc fer-ho millor" i per ixos cabrons ho senc,

Les seues paraules se les emporta el vent,

I me pregunte pero qué estem fent?

Perjudicant-mos entre la gent que hauriem d'apoyar-mos

Dividits pel President,

Després de la formula 1 i l'America's cup

De l'Aeroport de Castelló d'avions saturat

Després de l'herència que mos han dixat

Ací és més important la visita del Papa que vivenda o menjar pa'ls que moren de fam

I per això no evoluciona esta "Zoocietat"

Ni educació ni sanitat, farlopa és el nostre benestar pa' qui mos mana

No som més que elefants de Botswana, no ho pots diferenciar?

Leticia, Felipe està disgustat

Els reixos són seus pares i el cunyat l'home del sac,

I per això rodaran els caps

Busca Nules al google maps, no t'atures si no saps, sent els meus raps

No es l'ai si eu ti pego pero dixa molts culs foradats

Com Camps, la boljaca dels valencians, ai si la veres

Mos han venut un tratge y mosatros som els q mos l'hem dixat ajustar, t'enteres?




Part 2:

Farts del silenci, unir-mos és véncer

No som ningun càncer, no et dixes convéncer

No penses que nostres ofenses seran tan propenses a caure en l'oblit...

Intensos debats i tant denses fogueres

Falleres enceses i falles immenses

Cremant-se els somnis dels imbècils, la corda està tensa, nostre és l'últim crit...

Ciència de carrer, de l'asfalt amanéixer

Demència senil, essencial al parèixer

Fletxes que senyalen, mencions i experiències

Orxata i fartons, qué bonic!

Accions, conseqüències, fotos i evidències

Vençuts, guanyadors, intencions de renàixer

Dolències que perden essències

Urgències del cor, sentiments dins del pit...

I tant de retallar fotent als funcionaris

Que ja cobren prou, pugeu-vos els sous, mereixeu retallar-vos els ous...

El Pla Bolònia exclou molts Universitaris

L'estudi és pa'ls rics, treball pa' enxufats, sigues un esclau d'este pou...

No intentes protestar o et buscaràs calvari...

Esta demomerda, vigilància interna, i tú formes part d'este show...

Si et veuen destacar seràs un adversari



En directe, desde Valencia, com sempre violència oferida per Canal 9.




Webgrafía:

http://submarinoamarillo.net/villarreal/alfons-perez-el-blue-autor-del-rap-de-bruno-soriano/

http://elbluenules.bandcamp.com/album/somriure-ep

https://www.youtube.com/watch?v=4kd4KYgC_-0

Entrada feta per Diego Thomson.