CNIDARI - Autodefensa feminista

Cnidari fan una música enèrgica i amb garra. Iris fa sonar una guitarra ferotge; Laura aporta experiència i mestria al baix; Marta, amb la bateria, et fa eixir el cor del lloc, i Natàlia té una veu que concert rere concert va a més. Toquen temes contundents, amb un feminisme gens edulcorat i un objectiu clar: "Tres coses has d'aprendre: 'riot grrrls' mai moriran, una dona una revolta, i aturem la violència masclista!" 

Cnidari va editar el seu treball “S/T” l’any 2017. Fan un punk feminista i recullen l’herència riot grrrl però en valencià. Ací pots escoltar el seu treball S/T de 2017. El seus primers concerts van ser a Benimaclet i al Cabanyal. A Xàtiva compartiren cartell amb les sevillanes de Generación Basura. Ací et deixem el cartell, que ens agrada molt. 

Les Cnidari diuen: “Volem teixir aliances contra el cisheteropatriarcat que ens oprimeix, amb tots els mitjans de què disposem. La música és una ferramenta que ens ha acompanyat sempre, i també volem ser visibles ací. Volem fer soroll i que ens escoltes, dalt i baix dels escenaris. Volem fer-ho juntes, amb tu”. 

Lletra d’Autodefensa feminista 

Les persones com tu 

Encenen el meu foc 

La teua arrogància 

Encén el meu foc 

Les teues guerres de poder 

Encenen el meu foc, 

encenen el meu foc 

Prendré els carrers com gata solitària 

Els llocs obscurs no em fan por 

Si escolte unes passes que s'apropen... 

Autodefensa feminista 

Si ens toquen a una, ens toquen a totes 

Autodefensa feminista 

Sent la nostra ràbia 

Autodefensa transfeminista

He conegut les Cnidari perquè unes músiques basques (HDH Rock Taldea) em van compartir l'article "El 'raiot' que no cesa". I buscant, buscant m'he trobat amb el blog Fusa Activa, que tal com expliquen elles mateixes: "va nàixer com un blog baix el nom de Soroll Uterí l'any 2010 amb dos objectius principals: donar difusió als projectes feministes i antipatriarcals relacionats amb la música (fanzines, festivals, jornades, programes de ràdio, etc.) i conrear una llista de grups de música formats per dones i mixtos, amb la intenció de potenciar nous referents. 

Més tard vam crear un col·lectiu musical - feminista, i actualment, som una plataforma virtual que intenta dur a terme els següents objectius: difondre projectes feministes / antipatriarcals relacionats amb la música (dotar de contingut polític); difondre grups mixtos i 100% formats per dones (visibilitzar); evidenciar les diferents violències masclistes que incideixen sobre les nostres vides (relacionades amb l'entorn musical); evidenciar l'existència d'un (hetero)patriarcat musical; fer visibles altres referents; conéixer diferents tipus d'apoderament de les dones que han sorgit als entorns musicals (moviment riot grrrl, etc.); crear debat; potenciar la participació de les dones als escenaris i crear xarxa i incidir en el nostre entorn”.

ATZEMBLA - L'última nit

Atzembla és una nova banda de músics que s'estrena amb el disc «El teu viatge», i combina estils com l'ska, el punk i el rock. El que destaca és que en algunes cançons estan presents instruments com la dolçaina, que és típica de València. Les cançons són crítiques amb la societat, defensen allò que creuen, com la cultura, i també intenten expressar els seus sentiments.

LLETRA:

Els nostres camins ens separen,
el temps de marxar ja ha arribat,
tan sols vull donar-te les gràcies
i dir-te que ens veurem aviat.

I totes eixes aventures,
tot allò que vam viure tornarà
i junts tornarem a somriure,
com si el temps mai no haguera passat.

Recorde tantes alegries,
converses que ens van atrapar,
somnis llunyans i utopies
o simples somriures a un bar.

Històries que amb el temps es fan fortes,
regals que no es poden comprar,
i que a la memòria ressonen,
tan forts que ningú els pot esborrar.

Però ara és massa prompte per a desitjar-nos sort.
Amic, que aquesta nit encara és nostra,
i aprofitem el temps, que ens queda un últim record
que crear, per gravar-se'l al cor
Uououoooh!

Els anys guardaran les promeses,
només ells saben si es compliran,
o si vindran noves sorpreses,
que ens apropen als somnis llunyans.

I si els nostres camins ja no es creuen,
el record mantindrà l'amistat,
i si mai ja no ens tornem a veure,
aquesta cançó ens farà recordar.

Però ara és massa prompte per a desitjar-nos sort.
Amic, que aquesta nit encara és nostra,
i aprofitem el temps, que ens queda un últim record
que crear, per gravar-se'l al cor
Uououoooh!

publicat per  Monse Dolz