dissabte, 25 d’abril del 2015

CROSSING - Que ens deixin en pau

Aquest és un grup no molt conegut que va nàixer el dia 15 d'abril del 2011 a un xicotet poble anomenat Alt Emporadà, a la comarca de Catalunya. El grup està format per Joel Riu tocant el piano i Marina i Ernest Prat cantant eixes meravelloses cançons.

Després de fer versions d'altres grups, a l'estiu del 2012, van començar a cantar temes propis de l'estil pop que ràpidament es queden al teu cap. Actualment, estan treballant en un disc produït per "Ten Productions" que sortirà aquest any. Aquest grup m'apassiona i espere que el seu disc també ho faça. No he trobat més informació d'aquest grup així que si teniu més informació, m'agradaria que la poseu en els comentaris i així anar modifican't.

Aquesta cançó parla de fer el que penses que està bé sense que t'importe l'opinió d'altra gent. Tu pots amb tot sobretot amb la companyia dels amics i de la família. Que ningú et diga com has d'estimar.




LLETRA:

El sol em gela la pell
Necessito veure’t un moment
Porta’m al nostre racó
I oblidem per un moment el món.

Creuant fronteres
Sense pressa
Ens hem vist créixer
Sota un mar d’estrelles
Tu tant tendra
I jo tant inconscient.

Tu i jo anem contracorrent
Hem forjat les nostres pròpies lleis.

Que no ens vingui a marcar
Cap on hem d’anar
Que no ens vinguin a ensenyar
aquelles grans veritats
que ens deixin en Pau!
Ningú ens ha d’ensenyar
Com ens hem d’estimar.

Junts hem après a volar
Obrint les ales vora el mar
No tenim por de somiar
Sentim que es pot fer realitat.

Creuant fronteres
Sense pressa
Descobrim un món
Que mai espera
No hi ha dubtes
Som tant innocents.

Tu i jo anem contracorrent
Hem forjat les nostres pròpies lleis.

Que no ens vinguin a marcar
Cap on hem d’anar
Que no ens vinguin a ensenyar
aquelles grans veritats
que ens deixin en Pau!
Ningú ens ha d’ensenyar
Com ens hem d’estimar.

Per molt que ens diguin que això no està bé
Saps que ho tornaria a fer
Vine amb mi i que ens porti el vent!

Tu i jo anem contracorrent
Hem forjat les nostres pròpies lleis

Que no ens vinguin a marcar
Cap on hem d’anar
Que no ens vinguin a ensenyar
aquelles grans veritats
que ens deixin en Pau!
Ningú ens ha d’ensenyar
Aaahh
Que no ens vinguin a marcar
Cap on hem d’anar
Que no ens vinguin a ensenyar
aquelles grans veritats
que ens deixin en Pau!
Ningú ens ha d’ensenyar
Com ens hem d’estimar.


He agafat aquesta cançó perquè no és un grup molt conegut i m'agrada moltíssim. És una cançó molt bona i refrescant. Aquesta cançó no pot faltar ja mai més a la meua llista de cançons al meu mòbil.

Maria Wollstonecraft 1º Batxiller H.

divendres, 24 d’abril del 2015

AL TALL - Romanç del cec

Un clàssic d'Al Tall sobre la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707



Lletra del "Romanç del cec"
Va ser a la tardor de 1705 que a Altea desembarca Baptista Basset com a general de l'exèrcit de Carles el d'Àustria. Entra en la Marina i passeja per pobles i viles i en moltes comarques als maulets va distribuint armes i donant raons, convencent a tots els llauradors que l'Àrxiduc Carles ha promès suspendre tributs i gravàmens i tot el país li va plantar cara al borbó Felip V.

Els reis i governants de tota Europa es posen a l'aguait i al ple s'aboquen, que està en discussió la corona dels regnes d'Espanya i els dos aspirants una guerra van a provocar, buscant aliances amb altres estats dos exèrcits preparen, Felip de Borbó i Carles d'Àustria, tals són els seus noms.

Als pobles van renàixer les esperances d'arrancar el poder als nobles senyors i en poques setmanes el camí de València aplanaren; maulets i aliats dominaren pobles i ciutats; d'una punta a l'altra el país va tornar a obrir les arques per traure al carrer les senyeres contra el botifler i l'Arxiduc Carles a la porta de Quart aclamaren i ell feu jurament d'obeir i defendre las lleis.

Del dia que ara esmente guardeu memòria: el 25 d'Abril de 1707 que trista batalla va somoure la terra d'Almansa; l'exèrcit borbó al de l'Àustria va vèncer d'un colp i sense defenses ocuparen comarques senceres.Mal dia va nàixer qui ordenà destruccions i matances. Si el mal ve d'Almansa amb raó diuen que a tots alcança: no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat.

Després que va sotmetre tot el país i va tractar els hòmens amb gran crueltat, pensà que era l'hora d'augmentar el poder de la seua corona i sense tardança promulgà el Decret de Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que parlàrem la llengua d'ací.

Senyors i senyores, de la història us hem fet el reconte; si voleu seguir, en els llibres està tot escrit.

ASPENCAT (amb F. Ventura, X. Sarrià i B. Penalba) - L'herència


"L'herència", una preciosa cançó d'Aspencat que en canten una versió amb Feliu Ventura, Xavi Sarrià i Borja Penalba.

El tema és un homenatge a tots aquells i a totes aquelles músiques que en una època molt difícil es va arriscar a cantar en valencià, exposant-se a la censura. Sense la seua valentia i les seues cançons, el moment que viu a l'actualitat la música en valencià no hauria esta possible.



Lletra de L'herència

Ei! La cara al vent
Que se n'adonen que ja som el present
Ei! Que quede patent
D'un temps, d'un país que ja anem fent!

Corre lliure pel poble la fera ferotge
mentre sonen les cançons cada nit
I en cada concert Teresa rep homenatge
I ens fa recuperar l'esperit

Què vos passa valencians?
On està la identitat?
Creus que jo puc oblidar aquella forma de cantar
Cantaré la nostra història a cau d'orella i somiarem fins demà
Perquè vull, perquè tinc ganes de somiar!

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat

Ei! Garrot, prohibició
És el que passa quan el mal ve d'Almansa
Ei! No ens furtaran la il·lusió
Vàreu sembrar una llavor d'esperança

Damunt de l'escenari, borumballes falleres
Al país de les albades per costum
Que rode la roda pels carrers i les places
I cridarem fins que vinga la llum!
Ja no canta el capellà perquè no li'n donen cap

Cal dir va ser detingut per cantar en valencià
Estimem perquè estimem la nostra llengua
I seguirem avançant!
Perquè vull, perquè tinc ganes d'estimar!

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
perquè mai perdrem la nostra dignitat

Continuar la senda de la vostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar, si ens donem la mà
Si agafem l'herència que ens vàreu deixar

Llave les penes al meu safareig
No és que no et mire, és que no et veig
Va com va, dintre la confusió
Silenci i censura al canal valencià.

Hui cantarem la vida d'un poble
Vida d'un poble que no vol morir
Vull donar-te les gràcies perquè vull
Perquè tu em fas sentir-me viu

Gràcies a tu que cantaves furtiu
Gràcies a tu que em donaves caliu!
Gràcies a tu que cantaves furtiu
Gràcies a tu hui sóc hui l'últim que riu!!!

Som la flor que naix de la llavor que vau sembrar
Sou la llum que guia en l'obscuritat
Som les vostres veus i no ens faran callar
Perquè mai perdrem la nostra dignitat

Continuar la senda de la nostra essència i trobar
I trobar una resposta per demà
No ens podran guanyar, si ens donem la mà
Si agafem l'herència que ens vàreu deixar (rep)

dissabte, 11 d’abril del 2015

TERÀPIA DE SHOCK- Intenta-ho

Teràpia de Shock és un grup de pop-rock radicat a Catalunya, creat l'any 2006 per un grup de joves de les Preses (La Garrotxa). El grup va aconseguir un especial renom en ser la banda sonora de la sèrie de TV3 Polseres vermelles.

Durant l'estiu de l'any 2006, Ferran Massegú, que ja cantava amb un grup d'amics, i Jaume Sucarrats, que tocava la guitarra i li agradava compondre cançons, es van trobar en diverses ocasions per tocar junts diversos temes amb guitarra acústica i veu. Arran d'aquestes trobades van començar a compondre algunes melodies que amb el temps es van convertir en cançons com Carla i Sense tu . Gerard López es va incorporar al grup quan només tenia 13 anys. Setmanes més tard es va incorporar el baixista d'Olot Albert Parés. La seva primera actuació va ser a la festa d'estudiants de Sant Tomàs, a la discoteca Kratter s. El 15 d'agost, Teràpia de Shock va presentar la cançó Sense tu en el Concurs de la Cançó de Salitja, en què van ser el grup més votat pel públic assistent que els va atorgar el Premi Popular.

Aquesta cançó titulada "Intenta-ho" esta treta del disc Escapa't amb mi publicat en 2010. No pertany a la sèrie de polseres vermelles però la vaig coneixer arran d'escoltar cançons de les que si que sortien en ella ja que és la meva sèrie preferida.

La cançó parla que una persona no ha de rendir-se i dir que no pot fer alguna cosa ni aspirar a alguna cosa sense intentar-ho primer, igual que diu que si ho intentes i falles amb el pas del temps sanés així com que el millor que pots fer és afrontar les situacions tal com vénen de cara en lloc de donar-lis l'esquena.

Us deixe el videoclip i la lletra, espere que us agrade tant com m'agrada a mi.




LLETRA:




Si no ho proves mai sabras 
el que podia haver estat 
I si falles t'equivoques 
tot ho cura el temps 
Intenta emportar-te els bons moments 
Intenta-ho, intenta-ho 

Quan no tens ningú al costat 
tot et va malament 
si la unica sortida 
es afrontar el present 

La vida es curta com la nit 
no ho pensis i crida 

Tu no vols, tu no vols 
Tu no vols, tu no pots 

Quan miro veig que tot el que he fet 
no ha servit de res 
Se que les coses no han sortit 
com haurien d'haver estat 

Oblida-ho i torna a començar 
quan el mon et caigui a sobre 
et podras tornar a aixecar 

Tu no sents tu no vols 
que s'acabi igual que jo 
Tu no pots, tu no et veus 
capaç de dir que no 
Intenta-ho i anira millor 
Intenta-ho, Intenta-ho




Jenny Campoamor. 1er Batxillerat Humanitats i Ciencies Socials.