ATZEMBLA - Clara nit

Vídeo elaborat a partir de les imatges fetes pel primer de Batxillerat de Ciències de l'IES Isabel de Villena en defensa d'una masculinitat creadora d'igualtat. Novembre de 2018.

No et perdes la lletra de la cançó "Clara nit" del grup Atzembla, amb Vera i  Bàrbara, de Mafalda.

Atzembla - Clara nit (amb Vera i Bárbara de Mafalda)

LLETRA

És a cada moment quan tens l’oportunitat

de no contribuir i fer un pas al costat.

És a cada moment i el temps se t’està acabant.

Qui voldràs ser, opressor o alliberat?

Tu, tria!

A aquestes altures ja deus haver tastat

tots els privilegis que envolten el nostre fal.

Ha estat un plaent viatge com si no et tocara

i saps que, coherent, no et queda asil a la ignorància.

I cal que aprengues a renunciar.

A aquestes altures ja et deu haver xapat

la boca alguna dona amb la seua veritat.

Has après, en perdre, a mantindre-la tancada.

I saps que així ha de ser fins que t’embrute la batalla.

I cal que lluites del seu costat.

A aquestes altures ja deus haver pagat

l’ínfim preu que es cobra el patriarcat.

Xiquet, sigues valent mentre et fique la gasa.

I ara, et menges ferm tota la merda que et passa

i tens els sentiments esquinçats.

A aquestes altures ja et deus haver odiat,

obligant-te a lluir eixa masculinitat.

Agafa un bon amic i dóna-li un bes a la boca

i trenca amb l’homofòbia que et domina i t’empresona

I sent, i sent-ho tot fins al final.

Traïm-nos sense frens, sense dubtar.

Trenquem amb qui vam ser

per construir, amb les runes, un nou temps,

sent sincers amb nosaltres mateix per canviar.

Siguem la clara nit que no impedeix la lluna brillar.

Traïu-vos sense frens, sense dubtar.

Trenqueu amb qui vau ser

per construir, amb les runes, un nou temps,

sent sincers amb vosaltres mateix per canviar.

Sigueu la clara nit que no impedeix la lluna brillar.

ATUPA (amb Atzembla) - Llengua

ATUPA-llengua (amb Atzembla)

Atupa, segon una entrevista feta per Daniel Fernández Abella, és un grup format per quatre joves, Adrià Aguilar, Fran Yera, Robert Palanca mc’s i Fernando Boix com a DJ, que des dels 15 anys van començar en el món de la música i quan es van adonar de les maquetes gravades amb un micro d’aquests de tele-operador, que existeix el "rap underground" i de la gent que s’ho feia pel seu compte, no van dubtar en conéixer aquesta "aventura"; "sentíem que teníem coses a dir. Era una forma de traure fora la creativitat que teníem a dins, divertir-nos i seguir els nostres somnis", diu Atupa.

Aquest grup, abans va tenir altres grups de rap en castellà, però van decidir fer una maqueta íntegrament en valencià, pel qualvan canviar el nom del grup i la maqueta passà a ser una llarga durada. El nom de "Atupa" se'ls va ocórrer per una paraula que utilitzaven molt en el grup de col·legues, que és "font d’inspiració màxima".

Ells, aprofiten la música per a expressar queixes i reivindicar, encara que ja cantar en català és una mena de reivindicar-se; "ser d'un poble, d'una llengua i un gènere musical minoritzat, també dona molts motius per a cantar les injustícies que patim al dia a dia i que veiem al món", explica el grup. Atupa fonamenta les seues cançons en temes de lluites universals (l'antipatriarcal, l'anticapitalisme, l'antifeixisme), i casos més concrets com la corrupció, el "mal govern", el blaverisme o la passivitat de la gent enfront de les injustícies...

(Font d'informació: Blog personal de Daniel Fernández Abella -- ENTREVISTA A ATUPA; http://diariosdeunescritorrevolucionario.blogspot.com.es/2015/07/entrevista-atupa.html?m=1)

Aquesta cançó la considere especial. "Atupa" s'ha encarregat d'atendre un tema interessant i de gran importància, sobretot per als valencians i valencianes, per a aquells cuia llengua siga el valencià.

El segon lloc que de vegades se li dona a aquesta llengua, pot causar la seua mort, la mort també de "l'essència" de València, sense el valencià què va ser de la comunitat? Això és lo primer que m'arriba al cap.

Ací teniu la lletra i el vídeo de la cançó:

Fran:

A casa meua el valencià sols el sentia al Babalà
així que pots imaginar com el parlava als 13 anys:
molt mal. Tot i que sempre aní a la línea,
si açò no es mama a casa la cosa aquesta no avança.

Amics canviant el xip per a parlar amb mi, tinc.
De sempre parla catalana, exceptuant si a prop estic.
I així a tot el país situació de confrontació
i qui parla d'indepèndencia és qui parla de solucions.

I tu? De quin equip de lliga ets? Jo, de cap.
A estimar aquestes coses a mi no m'han ensenyat
perquè el món dels sentiments és manipulable.
"Español del 2000, tu primero", n’és exemple.

No em pregunten d'on sóc, no tinc cap sentiment de patria,
però sí de lluita d'un nascut a l’ Espanya opresora.
Sentiment solidari en la lluita per València.
Part de la resistència d'una cultura atacada.

Les coses que em commouen són els voluntaris
de les brigades; Llatinoamerica, els revolucionaris
comunistes combatint contra un món injust;
es nacions oprimides per culpa dels invasors;

les petites victòries; les cançons dels cantautors;
el poble unit per a fer caure als traïdors;
ma mare contant-me històries dels treballadors
i el meu avi plorant mentre recorda temps pitjors.

Adrià:

Les places criden gràcies. Quasi estiu fora les cases:
Reclamen els carrer milers de gent que ballen danses.
Xiquets, majors i Professors. Trobades de colors.
Mentre quede un de tots encara queden esperances.

Gràcies als que lluitaren abans per nosaltres
Per establir les bases d'un futur que ens ha de vindre.
Gràcies als anònims que la fan servir.
Gràcies al jovent que dona forces per seguir.

So de guitarres a un fons groc amb quatre barres és:
l'eina de lluita d'un poble que s'obre i aguanta ben fort com un roure.
A ells el pot coure però som incorruptibles.
Sabem on anem, tenim un futur a escriure.

Els últims a riure serem davant de la burla absurda
que una cúpula ens va condemnar a suportar.
Però estem farts d'aguantar i a poc a poc anem guanyant
en els detalls com que els xavals plenen els concerts d'Obrint Pas.

Teixit social i cultural: treballen pel que altres no fan,
sempre esquivant amb dignitat els cops que donen els de dalt,
assegurant als seus veïnats que el món encara pot canviar
si primer canviem aquell que en el espill ens surt davant.

Sumar coneixements per parlar bé i perfeccionar
el nexe que ens uneix veure com creix al teu costat
la quantitat de gent que decideix alçar les mans
i junts i juntes comprometre'ns per el valencià.

Tornada:

I al poble viu se’l veu lluitar.
Se’l sent cridar per defensar
la llengua que sempre ha estimat.

Han intentat fer-la oblidar,
han volgut mantindre’l callat
i el poble continua endavant.

Robert:

Valencià apitxat, del de castellanismes,
mecanismes com la diglòssia han funcionat.
A la ciutat serà més difícil d'escoltar.
Valencià? Llengua morta dins d'uns poquets anys.

Adrià:

Sense educació: no hi ha llengües,
sense conversar: No hi ha llengües, així sols son febles,
sense la unitat no hi ha llengües.
Defensem la nostra parla i oblidem les diferències.

Fran:

Se'ns mengen de fora si no estem junts, no és just
que amb tants anys d'història els de fora ara ens poden.
Va sobreviure a Franco i a Felip cinqué, diga'm
perquè perdre el temps en discussions que ara no importen.

Àngel:

La transició ens va separar, potser estan equivocats
Però no s'ha d'oblidar que continuem sent germans.
Hi ha un enemic comú i ben gran que cal enderrocar.
I gran part d'ell s'allotja a la nostra mentalitat

Robert:

I és una llengua, que em fa gaudir de motivació
i és que és la llengua, per la qual lluite en cada cançó
perquè mai desaparega i mai deixem de gaudir
perquè mai siga oblidada no ho podem consentir.

i dis-me tu si veus, llibertat d'expressió als nostres carrers
si veus respecte per qui defensa la llengua que emprem,
si et taxen de: guarro,catalufo i no sé (de) que més.
Mitjans de comunicació ens manipulen la mar de bé.

Hi ha molta ma llarga, resistim al carrer,
defensem la parla, fins que ja no pugam més,
a mi m'han inculcat que lluitem pel que volem,
combatre per un ideal i per la teva gent.

Respira i mira al teu voltant que no estàs sol,
l'escena creix, la llengua resisteix a tots els colps,
gràcies a tots que varen ser pioners de la cançó,
gràcies a aquells que lluitaren per un futur millor .

Tornada:

I al poble viu se’l veu lluitar.
Se’l sent cridar per defensar
la llengua que sempre ha estimat.

Han intentat fer-la oblidar,
han volgut mantindre’l callat
i el poble continua endavant. (x2) 

 Per Sabrina Mill

ATZEMBLA - L'última nit

Atzembla és una nova banda de músics que s'estrena amb el disc «El teu viatge», i combina estils com l'ska, el punk i el rock. El que destaca és que en algunes cançons estan presents instruments com la dolçaina, que és típica de València. Les cançons són crítiques amb la societat, defensen allò que creuen, com la cultura, i també intenten expressar els seus sentiments.

LLETRA:

Els nostres camins ens separen,
el temps de marxar ja ha arribat,
tan sols vull donar-te les gràcies
i dir-te que ens veurem aviat.

I totes eixes aventures,
tot allò que vam viure tornarà
i junts tornarem a somriure,
com si el temps mai no haguera passat.

Recorde tantes alegries,
converses que ens van atrapar,
somnis llunyans i utopies
o simples somriures a un bar.

Històries que amb el temps es fan fortes,
regals que no es poden comprar,
i que a la memòria ressonen,
tan forts que ningú els pot esborrar.

Però ara és massa prompte per a desitjar-nos sort.
Amic, que aquesta nit encara és nostra,
i aprofitem el temps, que ens queda un últim record
que crear, per gravar-se'l al cor
Uououoooh!

Els anys guardaran les promeses,
només ells saben si es compliran,
o si vindran noves sorpreses,
que ens apropen als somnis llunyans.

I si els nostres camins ja no es creuen,
el record mantindrà l'amistat,
i si mai ja no ens tornem a veure,
aquesta cançó ens farà recordar.

Però ara és massa prompte per a desitjar-nos sort.
Amic, que aquesta nit encara és nostra,
i aprofitem el temps, que ens queda un últim record
que crear, per gravar-se'l al cor
Uououoooh!

publicat per  Monse Dolz

ATZEMBLA - MEMÒRIA

Es tracta d'un grup valencià de la zona horta de València que va ser creat l'any 2007 i compost per: Ángel Margareto (veu principal), Miquel Antoni (baix i cors), Fran Yera (guitarra i veu), Pedro González (guitarra), Manu Pardo (trompeta), Joan Orellana (trombó), Carles Bargues (teclats i samples), Rafa Contell (dolçaina) i Jose Morales (bateria).

En 2008 comencen a realitzar els seus primers concerts i és en 2010 quan presenten “Arrels”, el seu primer disc i en 2012 “ El teu viatge” (que consta de dotze cançons).

En aquest grup hi ha una sonoritat potent en els que predominen el ritme ska i rock, encara que també hi ha rap, cançons d’autor i el funk. Han actuat en festivals com el Feslloch, el Concert de Falles, el Concierto Contra la Represión (Andalusia), el festival de la Diada Nacional Galega i Esfendemos a Terra (Aragó).

El grup ha ampliat fronteres: de l’Horta a la totalitat del país.

LLETRA:

Conten com la guerra va arribar,

com varen arrasar el que el poble havia creat,

i conten que amb les armes, la por van imposar.

No vau baixar els punys.

Conten com vau decidir lluitar

armats amb ràbia i dignitat.

Conten que mai vareu renunciar,

lluitant, lluitant fins al final.

Conten com la guerra va avançar,

com varen segrestar, com van afusellar.

I conten com els vostres es van haver d’exiliar

ben lluny dels vostres ulls.

Conten com vau continuar lluitant

fidels sempre als vostres ideals,

ideals que van intentar soterrar

i fer-los oblidar, però...

Avui recobrem la memòria,

cantem per recordar el vostre combat,

combat per canviar una història,

combat per la llibertat.

Avui recobrem la memòria,

contem per recordar que no hem oblidat,

el combat sempre fins la victòria

Combat de la dignitat!

Conten com creixia al terra el blat, ben gran,

era tan alt que va ofendre als titans.

I conten com amb foc els van cremar els camps ,

els traïdors quan es van alçar.

I conten com camions partiren carregats de tants comiats,

com van tancar finestres i portes per ocultar.

Conten que el vent del poble els ajudava a caminar

i que els versos dels poetes eren pólvora cremant.

Ens parlen de derrota, d’injustícia i repressió,

de presons, de més morts, ens parlen d’afusellats.

Ens parlen d'impotència en l’exili i de comiats,

de ments universals abandonant les seues llars.

Parlen de continents, de muntanyes i refugiats,

de l'espera en l’oblit, d'aquells temps plens de fam.

Conten com van tornar amb tot per fer i res es fa.

Conten que som nosaltres qui per ells hem de guanyar! Però

Avui recobrem la memòria.

Tornem als camps i als olivars que amb il·lusió vareu regar.

Avui recobrem la memòria.

Tornem a alçar la veu per entonar els vostres cants.

Avui recobrem la memòria.

Tornem als horitzons d'arena i neu que vau creuar.

Avui recobrem la memòria,

tornem als vells poetes, a les sendes, al combat.

Avui recobrem la memòria,

cantem per recordar el vostre combat,

combat per canviar una història,

combat per la llibertat.

Avui recobrem la memòria,

contem per recordar que no hem oblidat,

el combat sempre fins la victòria

Combat de la dignitat!

OPINIÓ:

Hem triat aquest grup perquè una companya de classe ens ho ha recomanat i, després d'investigar escoltant la seua música, ens han agradat molt els seus dos discs i les seues cançons. Ens hem decantat per esta cançó perquè la seua música comença des d'un moment fort, clara i plena d'energia des del primer moment, a més a més, la seua lletra transmet un missatge que es pot aplicar a l’actualitat . Esperem que us agrade!

Eric Gil i Anna Ramón 3er A