Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Auxili. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Auxili. Mostrar tots els missatges

dimarts, 31 de març del 2020

AUXILI - Converses de balcons

Recomanació de Rubén Padoani-Bembo


Auxili és un grup de música que va nàixer l’any 2005 a Ontinyent, una ciutat valenciana. El grup consta de 9 persones, incloent el cantant i els instrumentistes. L’estil musical d’aquest grup sol ser reagge, encara que a vegades canvien a ska, ragga i al rap. Aquest grup ha anat pujant les seues cançons a través de Youtube i Spotify, on té milers de persones escoltant-los mensualment. La seua discografia consta de la maqueta ‘Existirem?’; dels àlbums ‘Dolç atac’, ‘Instants cremant’ i ‘Tresors’, i del senzill ‘Foc i vent’. 

Els principals fundadors d’Auxili varen ser Esteve Tortosa i Marc Andrés (els dos vocalistes), Salva Berenguer (trompeta) i Miguel Ramos (bateria). L’any 2013 varen fer la publicació del seu primer disc anomenat ‘Dolç atac’ i varen començar a fer concertes pel País Valencià. El grup va penjar la seua primera cançó a Youtube dies abans de traure el seu primer disc i varen guanyar moltes visites. Actualment el grup acumula més de 170 actuacions. 

No coneixia aquest grup perquè no escolte música en valencià. He anat buscant grups en valencià i aquest és un dels que més m’ha agradat. Jo pense que la lletra parla de fugir d’algun lloc o d’alguna guerra i està bastant bé. No entenc molt bé el significat de la lletra però es enganxosa, té molt bon ritme i donen ganes de moure’s. Això és el que més m’agrada: el ritme que té i l’estil de música, encara que no escoltaria més de 5 cançons seguides perquè ja em cansaria. 

Lletra


Tinc una guitarra que crida auxili quan plora el món.
Tinc mil amics repartits a les nits lluny de la babylon.
Tinc una guitarra que dóna guerra i dispara amor.
Ballen els llençols, converses de balcons, veient sortir el sol.

Jo vaig intentar fugir del món però no sabia com,
vaig enganyar la ment amb estupefaents.
Oh, no! Extasiat per la cançó,
all right vam trobar la solució.

Ooooh, oooh, ooooh, ooooh!
Lluny de la babylon, lluny de la babylon.
Ooooh, oooh, ooooh, ooooh!
Auxili party rebel·lió.

Tu vas intentar fugir del món però no sabies com.
Vas fer volar la ment amb les cançons desobedients,
amb les històries que guardàvem baix la pell,
perquè tu i jo pensàvem el mateix.

Ooooh, oooh, ooooh, ooooh!
Lluny de la babylon, lluny de la babylon.
Ooooh, oooh, ooooh, ooooh!
Auxili party rebel·lió.

M'aguanta la nit a la retina,
no tinc por al dia
si eres tu una part d'esta rutina
i seguirem cantant,
brindant per la teua companyia.
I anar fent dels problemes, pols.
Entrarem al cel derrapant tots dos.

Tinc una guitarra que crida auxili quan plora el món.
Tinc mil amics repartits a les nits lluny de la babylon.
Tinc una guitarra que dóna guerra i dispara amor.
Ballen els llençols, converses de balcons, veient sortir el sol.

Abraçats a una veritat ens ho creiem,
que mentre crema la mentida ens estimem.
Sabem que fent el que volem ho fem millor,
que la set que va omplint el got buida la por.

Som ocells que canten de nit,
inflem el pit inaugurant matins.
Sota la pell un crit que vol sortir,
Així, digues que sí.

L'alba tenyida de silenci,
salva't i crida'm si no hi penso.
Que la voleiada eterna fa camí,
que encara que faci fred seguim aquí.

Desclava els peus, deixa que creixi
marxa el moment abans que hi pensis
tot el que ens hem emportat ens fa ser així,
que encara que faci fred seguim aquí.

Tinc una guitarra que crida auxili quan plora el món.
Tinc mil amics repartits a les nits lluny de la babylon.
Tinc una guitarra que dóna guerra i dispara amor.
Ballen els llençols, converses de balcons, veient sortir el sol.

Fonts d’informació

dimarts, 21 de maig del 2019

AUXILI - Si tu vols


Recomanació de Pau (Bat. Ciències)

Auxili és un grup format per: Miguel (bateria), Marc (veu principal), Esteve (dolçaina i veus), Salva (trompeta i guitarra), Hector (trombó), Xixarra (baix), Felix (guitarra), Enrique (teclat), Gustau (percussió) i Joan (percussió). El grup va sorgir el 2005 a Ontinyent com a idea d’Esteve, Salva i Marc, i al cap de poc s’hi va afegir Miquel. Poc després s'afegiren Ferrero i Lluís i, posteriorment, s’anaren afegint els altres components del grup. El primer concert el van fer a una caseta il·legalment. Als dos anys d’haver format el grup van fer el seu primer concert a «Santjorok07».

A l’any 2009 trauen el seu primer disc anomenat «Existirem...?», el qual tingué una bona acceptació per part del públic. Açò suposà un canvi positiu en la mentalitat dels membres del grup. Després d’un parèntesi, el grup s’adona de l’estil que realment volien fer i es ací quan comencen amb el reggae, estil en el qual continuen actualment.

El 2012 trauen el seu segon disc, «Dolç Atac», en què el gènere musical dominant és el reggae encara que influenciat per alguns altres com el rap, l’ska o el ragga.

L’any 2016 trauen l’àlbum «Instants Cremant» amb un estil ja consolidat. Aquest àlbum els va servir per a adquirir popularitat.

L’any 2018 trauen un nou àlbum anomenat «Tresors», on trobem més influencia de la música electrònica. Aquest és el disc amb més varietat d’estils musicals. Eixe mateix any aconsegueixen el que per a ells és un dels èxits més importants, la participació del festival Rototom, celebrat a Benicàssim.

El grup ha fet al voltant de 170 actuacions per tota Catalunya i al 2017 van fer una sèrie de concerts a Itàlia. A més, Auxili ha participat en alguns festivals importants com el «Festival Diània», el «Viña Rock» o el ja anomenat «Rototom».

Lletra de «Si tu vols»

Tan bonic i tan difícil d'oblidar,
ni el temps ni la distància
podran parar el ball.

Com un estiu enmig l'hivern,
viatjant per somnis passatgers,
sonant acords que ja no són efímers.

I tant difícil d'oblidar
que ho vam escriure, ho vam cantar
perquè volíem fer-ho gran.

Que sols amb tu podíem escapar.
Pintar de roig el cel,
seguir volant.

Cada vegada que pense en vos
vull recordar la melodia del teu cos
ets la dolçor que li falta al mar,
l'endemà, la llum del far.

Cada vegada que pense en vos
vull entonar la melodia del teu cos
ets la calor, quan no escalfa el sol
com una escala cap a dalt del cel, puja amb mi.

Si tu vols,
sols si tu vols,
jugarem a alçar el vol.
Tan bonic, tan sincer i tan real
que va acabar la història
i no va parar el ball.

Com un refugi al cim més alt
altre cop vas esbrinar
que em feies falta per cantar.

Cada vegada que pense en vos
torna el somriure que dibuixen les cançons
ets el soroll que em feia vibrar
aquella música que ens va fer levitar, puja amb mi.

Si tu vols,
sols si tu vols,
jugarem a alçar el vol. 


Font de la informació:

https://www.last.fm/egs/music/Auxili/+wiki
https://www.viasona.cat/rup/auxili/tresors/si-tu-vols
https://www.valenciaska.net/grup/auxili/
https://www.vilaweb.cat/noticia/4209781/20140908/auxili-salut-reggae.html
https://www.youtube.com/watch?v=VNqUmcse4j8

diumenge, 10 de març del 2019

AUXILI - Com el foc

Entrada d'Ana i Jaume (1r de Batxillerat de ciències)

Aquest és un grup en valencià que està format per: dues veus, Esteve Tortosa i Marc Andrés; una guitarra, Fèlix Cortés; una trompeta, Salva Berenguer; percussió, Gustau García; un trombó, Miki García; un baix, Adrià Llin; un bateria, Miguel Ramos; i una persona encarregada dels teclats, Joan Marc Pérez. Aquesta banda va nàixer l’any 2005 a Ontinyent gràcies als fundadors Esteve Tortosa, Marc Andrés, Salva Berenguer i Miguel Ramos. Segons diu el grup, Auxili va fer el seu primer concert en una caseta “amb certa il·legalitat”. 

Tenen un estil musical basat en el rap, l’ska i, sobretot, el reggae. Els seus referents són Obrint Pas, La Gossa Sorda, Al Tall i altres grups valencians. El primer disc que van publicar va ser “Dolç Atac”, que va ser gravat per ells mateixos l’any 2013, i amb el qual començaren a participar en concerts celebrats en llocs poc oficials. Cal esmentar que Auxili va fer la cançó que es va utilitzar al videoclip publicitari del Festivern 2016/2017, tema que va incorporar col·laboracions amb artistes tan reconeguts com Panxo, de La Raíz, o Alguer, del grup Txarango. Fins a hui han publicat tres discos: Dolç Atac (2013), Instants cremant (2016) i Tresors (2018), a més del senzill “Foc i vent” per al Festivern que hem esmentat. A més, han fet diverses col·laboracions, com ara “Sweet reggae Music” amb Mediterranean Roots.

Nosaltres hem escollit la cançó “Com el foc” del disc Instants cremant. Aquest és el segon disc, d’estil reggae d’Auxili, publicat el 10 de març de l’any 2016, i conté les cançons "L’ona", "No puc deixar-te", "Com el foc", "Àcid", "Mal, fuig!", "Donem la cara", "A 7 centímetres", "Impossibles", "Detonem l’estona" i "Enmig de la nit2. Instants cremant té una durada total de 40:55 minuts, que es passen rapidíssim. 

Hem decidit comentar “Com el foc” perquè transmet molt bon rotllo i es fa entretinguda i amena d'escoltar, a més que ja la coneixíem des de fa temps. També té una instrumental molt bona, que acompanya de manera genial la lletra de la cançó. Encara que no té un missatge crític, com altres de les seues composicions, la idea principal és que s'ha de viure la vida perquè només en tenim una. L’únic que no és molt “educatiu” és que esmenten la marihuana i el tabac com si foren coses que et fan divertir-te més.


Lletra:

Es consumeix, s'apaga, dins de mi la gana,
mil històries entre fums de tabac i marihuana.
Espurna, gas i flama, l'ambient brama a la sala.
Tinc replet el meu cervell ple de cendra, ple de brasa. Ple!
Ple està el cendrer d'instants i moments,
dies i nits, orgasmes, crits. Ple, ple!
Ple de mentides, males rimes,
apagat entre paranys cada volta que tu pires.
I entre la cendra veig el record i ja no pare d'anhelar oblits.
Em pot la pressa, enmig l'essència he vist…

Instants cremats, buidar la cendra i començar de zero.
Instants cremant, ser com el foc que fa reviure el ferro.
Instants cremats, buidar la cendra i començar de zero.
Instants cremant, obrir finestres, respirar, que tot s'ho emporte el vent.

Donem la volta, comencem per aquí, som-hi!
Respirem amb força, obrim nou camí.
Seguim. Seguirem.
Aixequem la nostra flama.
Seguim. Seguirem.
De les derrotes s'aprén, no sempre es guanya.
Foc al meu cervell per cremar noves victòries,
foc, alcem el puny, companys, companyes!

Instants cremats, buidar la cendra i començar de zero.
Instants cremant, ser com el foc que fa reviure el ferro.
Instants cremats, buidar la cendra i començar de zero.
Instants cremant, obrir finestres, respirar, que tot s'ho emporte el vent.

Bibliografia:

dilluns, 12 de març del 2018

AUXILI - Hui la liem

"AUXILI - Hui la liem"



El grup va sorgir el 2005 com a idea de Esteve, Salva i Marc, i a l'instant es va afegir Miguel. Poc després s'afegiren Ferrero i Luis, a la guitarra i el baix. Així començaren a assatjar. Primerament Marc era dolçaina, però ben prompte es va decidir a agafar el micro i a posar-se a cantar. També necessitaven un poc de ritme, i va vindre Gustau. El seu primer concert va ser a va ser una caseta amb certa il·legalitat… Poc després, volent ampliar el ventall sonor del grup, buscaren un trombó i una trompeta: David "El roig"i, després d'algunes "proves" infructuoses, Salva. També afegiren un teclat: Anna. D'aquesta etapa cal destacar el concert al Santjorock'07, on tocarem amb els Sva-ters. També és important nomenar a Marcos que els va acompanyar una bona temporada a càrrec del teclat. Finalment dir que Xoxe entra substituint a David amb el trombó, i les col·laboracions de Joan a la percussió es feren més constant fins que ara és un més de la gran família. Per desgràcia, tot no pot anar sempre rodat, i de la formació ixen Ferrero i Luis. Després de una exhaustiva recerca trobaren una guitarra i un baixista que pogueren substituir-los.

Parlant d’aquesta cançó, cal dir que és el primer avançament del nou disc d’Auxili titulat Tresors. Els ritmes reggaes acompanyen una lletra directa contra les tradicions arcaiques de les festes populars: «festes sexistes, privades, imposades, capitalistes, feixistes, castellanes… festa de toro i orquestra, festa que no em representa». Però del mateix mode cridant a la revolta i recuperar la festa. No ho penseu més i premeu el play. El disc pretén ser un punt d’inflexió en la banda, després de la consolidació que han suposat els anteriors discos Dolç atac (Autoeditat, 2013) i Instants cremant (Propaganda pel fet, 2016). Una recerca de la maduresa i la destresa en el control del seu estil per continuar arrasant allà per on els deixen sonar la seua música.

Vaig conéixer aquest grup quan va eixir aquesta nova cançó, es a dir, fa una setmana. Quan vaig escoltar-la per primera vegada em va sorprendre a causa de la seua manera de dir el que pensen sense embuts i de promoure la proposta a canvis a la societat que ens envolta. En aquest cas, com ja he explicat, basen la lletra en les tradicions o festes sexistes, privades o capitalistes que segueixen vigents hui en dia.





LLETRA DE LA CANÇÓ:



Mira com rebenta l’auela a aplaudir
quan veu passar borratxo al seu fill desfilant
amb dos guàrdia civils i un municipal,
l’alcalde representant.


Mira l’animal com camina cara avall, maltractat,
clar reflex d’un estat estancat
amb l’església hem topat
anti party en prime time.


Festa que apesta com la pasta que alimenta
missa i processó, reggaetonto, retreta.
Mira com desfila l’agonia bajo palio,
puja el morenet i mor l’agost.


Festes sexistes, privades, imposades,
capitalistes, feixistes, castellanes.
Festa de "toro" y orquesta,
festa que no ens representa.


I en la plaça de dalt res havia canviat.
Hem heretat la historieta podrida d’un temps passat.
I en la plaça de dalt res havia canviat.
Hem heretat la historieta podrida d’un temps passat.


Hui la liem,
nosaltres desfilem,
la barca recuperem.
Hui tornem a celebrar a contracorrent.


Ahí va la bona, la banda sona,
filada mixta, muixeranga que esborrona.
Davant la moma capitejant,
portem cabet i una esquadra de gegants.


La barca és nostra, ningú l’enfonsa.
Portem el foc de la foguera
i la veta per al ball. Escolta,
els dimonis hem tornat, anti party-time time.


Festa que apesta com la pasta que alimenta.
Reina, tradició, pasdoble, peineta,
la neteta acosada en la verbena,
massa maxito fanfarró, poca condemna.

Festes sexistes, privades, imposades,
capitalistes, feixistes, castellanes.
Festa de "toro" y orquesta,
festa que no ens representa.

Però a la plaça de baix, tot estava canviant,
ens repartíem la festa, un tresor per recuperar.
Ací, a la plaça de baix, ara tot ha canviat.
Defensarem esta festa, el tresor que hem recuperat.


Hui la liem,
nosaltres desfilem,
la barca recuperem.
Hui tornem a celebrar a contracorrent.




SERGIO GARCÍA 1r BATX H


dilluns, 5 de març del 2018

PLAN B, Aspencat & Auxili - Singing 4 The Revolution


El DJ Martin Plan B ha publicat el seu últim treball, o millor dit, el primer. Perquè és la primera pedra d’un projecte que ara enceta envoltat d’amics. Plan B and friends és el nom de l’EP que el 28 de novembre, ha vist la llum. I millor no es podria haver envoltat Plan B. Toni Mejías, Zoo, Julio Maloa, Sen-K, Panxo (La Raíz), Aspencat, Auxili i Dremen han participat en quatre temes que es poden escoltar a través de Youtube.

Aspencat és un grup musical valencià, més concretament de Xaló, a la Marina Alta.[2] El seu estil s'ha basat en l'ska, el reggae i el drum and bass, però en l'actualitat ha avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep. 

AUXILI, banda formada per 9 músics valencians de formació musical diversa i amb un marcat estil reggae. En 2009 graven el seu primer disc “Existirem” que, tot i la falta d’experiència, suposa els inicis d’un grup de joves que comença a explorar en els camps de la composició musical.

Portava temps escoltant Aspencat i Auxili, només va eixir aquesta cançó la vaig escoltar, gràcies a un amic que me l'envià. La cançó parla que fa falta una revolució, m’agrada perquè em recorda als xics de la dacsa, que fan temes de rap en contra del capitalisme i defenent la lluita del poble com fa també Aspencat, però aquests en valencià.

Lletra cançó:

Lluny de la ciutat, al nostre barri un dolç atac
Ara que hem parlat entre barrots de libertat
Hem pres foc a a la presó i un Plan-B una rebel-lió
AUXILI I ASPENCAT, torna la connexió!
Hui tinc ganes de dir-ho clar:
Mata l'Europa del benestar
Mata Asia, mata Trump
Mata el petroli, el gas i el coltan
Hui tinc ganes de dir-ho clar:
Maten els déus i el puto capital
Mata la tele el teu pensar
Tallen les ales, volen fer-te callar
Calla, que passa el temps i no canvia la baralla
Qui té les cartes, l'apologia de la farsa no descansa
Ni le misèries del carrer
OOOH singning for the change
Singning for the revolutión
OOOH people rising up!!
"Realpolitik" no vaig de "farol"
Quan assenyale qui porta el control
D'una partida que sega la vida
es jugador quan es posa el sol
Prediquen la pau i vénen la guerra
regue de sang tota la terra
En nom de progrés i la seua bandera
Mort la fera
L'ésser humà extermina, puja la gasolina
Falta medicaments pero no falta cocaína
Som de l'antitaurina, Auschwitz és Palestina
Anem a dir-ho clar en esta puta vida
OOOH singning for the change
Singning for the revolutión
OOOH people rising up!!

dilluns, 1 de juny del 2015

AUXILI- Abismes

Els inicis d’Auxili es remunten a l’any 2005, quan un grup d’amics decidiren ajuntar-se per fer un poc de música. Sense adonar-se’n anaren consolidant-se com a grup/banda de manera més formal, amb un estil definit i amb un munt de concerts arreu del País Valencià. L’any 2009, enregistrem el nostre primer treball “Existirem...?”, el qual va tindre una bona acceptació per part del públic, tenint en compte que es tractava del nostre primer disc. Encara que s’evidenciava la poca experiència en composició i gravació, aquest primer treball va suposar un canvi positiu de mentalitat per a tots els membres del grup.
Després d’un parèntesi a la vida d’Auxili, se n’adonàrem que allò que realment ens agradava, i el que ens faria seguir endavant, era el reggae. És per això que decidim elaborar un nou projecte amb una formació diferent, cares noves i idees fresques per tal de tornar al panorama musical amb més força que mai.
És el moment de presentar “Dolç Atac”, segon treball del grup amb el reggae com a gènere principal i influenciat per altres com l’ska, el ragga i el rap. Sempre amb un estil propi, definit, més madur i amb unes lletres directes que revelen tot allò que volem transmetre.
Auxili és partidari de la difusió de la música d’una forma lliure i directa. Us deixem l’enllaç en descàrrega directa per poder gaudir de “Dolç Atac”.
No sabia on buscar alguna cançó per a pujar-la, i vaig mirar al disc de la gira  i vaig encontrar aquest grup quela veritat  és que m'agrada i em vaig posar a buscar cançons, també vaig visitar la seua pàgina oficial i vaig elegir aquesta cançó, a més el videoclip està rodat ací a València.



Lletra

Vull fugir d'aquesta ciutat,
el fum del plàstic m'ofega.
No tinc forces per a oblidar
i l'horitzó s'esdevé complicat
sense tu al meu costat.

No he alçat el cap, no puc mirar
què m'espera darrere del mar,
no suporte veure el final.
Viure sols el pas que, no més enllà.
On està la llum que il·lumine algun far
per a continuar?

Camí de l'abisme i et trobe, vull alçar el cap.
Veient la caiguda no estic tremolant. Qui sap,
tinc sensacions de poder volar.
Em sent victoriós a les portes del fracàs.

Surt de City plàstic, fàstic a un món patètic.
Consciències pre-dissenyades al seu món sintètic
I dius que és dur parlar del futur,
doncs derribem un altre mur. Si estic amb tu em sent segur.
I ara explota la meua ràbia en forma de cançó.

Ràbia eterna si la impotència no ens cura el mal,
ràbia eterna si en la mirada s'atura el temps.
Crisi de la crisi individual si l'individu,
crisi quan el cicle ens escolta el cor.
Crisi de la crisi individual si l'individu.
És una guerra eterna.

Camí de l'abisme i et trobe, vull alçar el cap.
Veient la caiguda no estic tremolant. Qui sap,
tinc sensacions de poder volar.
Em sent victoriós a les portes del fracàs.

Hui per fi ha arribat el dia de somriure-li a la vida.
Hui et trobe en el camí i es el nou punt de partida.
Rebentem amb alegria, disfrutem de la fugida.
Seguirem buscant la llum del far de la rebel·lia.


Nuria Forner

1º Batxiller d'Humanitats



diumenge, 23 de març del 2014

AUXILI - Créixer junts / Abismes

AUXILI




"Els inicis d’Auxili es remunten a l’any 2005, quan un grup d’amics decidiren ajuntar-se per fer un poc de música. Sense adonar-se’n anaren consolidant-se com a grup/banda de manera més formal, amb un estil definit i amb un munt de concerts arreu del País Valencià. L’any 2009, enregistrem el nostre primer treball “Existirem...?”, el qual va tindre una bona acceptació per part del públic, tenint en compte que es tractava del nostre primer disc. Encara que s’evidenciava la poca experiència en composició i gravació, aquest primer treball va suposar un canvi positiu de mentalitat per a tots els membres del grup.

Després d’un parèntesi a la vida d’Auxili, se n’adonàrem que allò que realment ens agradava, i el que ens faria seguir endavant, era el reggae. És per això que decidim elaborar un nou projecte amb una formació diferent, cares noves i idees fresques per tal de tornar al panorama musical amb més força que mai.

És el moment de presentar “Dolç Atac”, segon treball del grup amb el reggae com a gènere principal i influenciat per altres com l’ska, el ragga i el rap. Sempre amb un estil propi, definit, més madur i amb unes lletres directes que revelen tot allò que volem transmetre."


CRÉIXER JUNTS



Nàixer , riure, créixer junts a quatre rodes
el parc un Coffe Shop que entre cartes fèiem rotgle.
Enyore, enyore, enyore aquells estius,
risses a les sèquies, l’aigua d’aquell riu
que ens va fer amics per sempre.

I es deixarem les veus, disfrutarem com deus,
altra nit amb els meus.
I es deixarem les veus disfrutarem com deus,
altra nit amb els meus.

Sona trist i melancòlic, altre dissabte alcohòlic,
diumenge de ressaca, al local fum d’hidropònic.
I un crit per els amics,
i un crit pels dijous que acabàvem
tots de festa al teu pis.
I em fa feliç, i em fa feliç
contemplar que al pas del temps seguim junts,
forts com punys, risses, màgia, festivals,
nits de llunes superficials i emoció.
Transformar les nostres vides en una cançó

I es deixarem les veus, disfrutarem com deus,
altra nit amb els meus.
I es deixarem les veus disfrutarem com deus,
altra nit amb els meus.

ABISMES



Vull fugir d’aquesta ciutat,
el fum del plàstic m’ofega.
No tinc forces per a oblidar
i l’horitzó s’esdevé complicat
sense tu al meu costat.

No he alçat el cap, no puc mirar
què m’espera darrere del mar,
no suporte veure el final.
Viure sols el pas que, no més enllà.
On està la llum que il·lumine algun far
per a continuar?

Camí de l’abisme i et trobe, vull alçar el cap.
Veient la caiguda no estic tremolant. Qui sap,
tinc sensacions de poder volar.
Em sent victoriós a les portes del fracàs.

Surt de City plàstic, fàstic a un món patètic.
Consciències pre-dissenyades al seu món sintètic
I dius que és dur parlar del futur,
doncs derribem un altre mur. Si estic amb tu em sent segur.
I ara explota la meua ràbia en forma de cançó.

Ràbia eterna si la impotència no ens cura el mal,
ràbia eterna si en la mirada s’atura el temps.
Crisi de la crisi individual si l’individu,
crisi quan el cicle ens escolta el cor.
Crisi de la crisi individual si l’individu.
És una guerra eterna.

Camí de l’abisme i et trobe, vull alçar el cap.
Veient la caiguda no estic tremolant. Qui sap,
tinc sensacions de poder volar.
Em sent victoriós a les portes del fracàs.

Hui per fi ha arribat el dia de somriure-li a la vida.
Hui et trobe en el camí i es el nou punt de partida.
Rebentem amb alegria, disfrutem de la fugida.

Seguirem buscant la llum del far de la rebel·lia.

OPINIÓ

Una altra vegada escoltant música en Spotify he trobat aquest grup i la primera cançó que m'ha eixit ha sigut aquesta i des del primer moment que l'he escoltat m'ha encantat. La primera cançó, Créixer junts, parla de l'amistat i dels amics i amigues que pasem la vida  amb ells i sempre estan al costat teu en totes les circumstàncies.  Aquesta cançó em transmet moltes energies, fa la reflexió de que els millors amics són les persones que sempre estaran al nostre costat a pesar de tot.

L'altra cançó, Abismes, em transmet ganes de lluitar, de perseguir els somnis. No se si serà el que transmet la cançó, però a mi em diu que cal continuar amb els nostres somnis i amb les nostres idees coste el que coste. Perquè ningú ens pot dir que fer o que somnis perseguir, només nosaltres podem triar la direcció de la nostra vida.

Aquestes cançons són un gran exemple que no totes les cançons en valencià són revolucionàries. Aquestes cançons parlen de les coses del dia a dia. Els moments que passem amb els nostres amics i de disfrutar, en el cas de la primera cançó. En canvi, la segona té un ambient més guerrer, però en el sentit de defendre tot el que és el nostre i que ens pertany. Podria posar totes les cançons d'aquest grup, però si ho faig no deixaré res per als altres.

Aquest grup ja forma part d'un dels meus favorits de música en valencià, ja no tinc prejudisís sobre aquesta música, és una música súper súper chula i que transmet moltes emocions i sentiments. I almenys en comparació amb les cançons en anglés entenc totes totes les cançons. Vos pose la pàgina web d'aquest grup, que és on he agafat la informació, les lletres i on he pogut descarregar el disc del 2013 (Dolç atac), que sincerament esta genial. Aquest blog ajuda a donar a conéixer aquesta música tan especial, i en el meu cas ha fet efecte. Espere que hi haja més gent que tinguen aquest efecte i li puga agradar aquesta música.

http://www.auxili.net/lletres.html


CARLOS BARRÉS CASCADO, PRIMER BATXILLERAT HUMANITATS