Lax'n'Busto és un grup musical de pop-rock en català. El grup es va formar el 1986 a Vendrell, Tarragona.
El grup està compost per Jimmy Piñol Mercader (bateria i cors), Jesús Rovira Costas (baix i cors), Pemi Rovirosa Morgades (guitarra i cors), Cristian Gómez Montenegro (guitarra) i Eduard Font Pi (teclat). El cantant és Salva Racero Alberch des de 2006. Abans del 20 d'octubre d'aquest any Pemi Fortuny Soler era cantant i també guitarrista.
Els
Lax'n Busto es formen l'any 1986 al Vendrell. A principis del 87
varen començar a fer actuacions en directe, més de 50 aquell any,
decidint enregistrar una primera maqueta amb sis temes i
posteriorment una segona amb set cançons. El primer lloc aconseguit
al concurs "Rockacció 88", els permet de gravar la cara A
d'un LP recopilatori juntament amb altres grups. El 1989 editen el
seu primer disc, fan un concurs per triar la portada i comencen la
gira del Vas de punt?...o què!.
L'èxit
del LP els permet fitxar per la discogràfica Discmedi. Durant l'any
1990 les actuacions del grup van en augment, acompanyant a grups com
Rosendo, La Guardia, etc... El 1991 editen el segon LP Lax'nBusto i
graven el vídeo de la cançó "Miami Beach". Per aquest
disc, l'any 2006 obtenen un disc d'or (+ de 40.000 copies venudes).
El 1992 van començar amb la reedició del LP Vas a punt?...o què.
Són guardonats amb el 5è Èxits d'Or Català i enregistren un mini
CD‐maxisingle titulat Inhurted.
En
concret, aquesta cançò nomenada “No es massa tard” pertany al
seu album “relax” que es va traure al mercat en 2007.
Aquersta
cançò, com moltes d'aquest blog, pertany a la banda sonora de la
serie que va emetre Antena 3 “Polseres Vermelles”. Es una de les
cançons principals de la segona temporada d'aquesta serie.
A
mi personalment, aquesta cançò m'agrada molt, perque es trista
peero transmet molts sentiments al mateix temps. Es une de les
cançons mes reproduïdes en el meu reproductor y per això he
decidit elegir-la y publicar-la.
NO ES MASSA TARD:
Cansat, cansat de fer-me mal,
de viure en un engany,
cansat de mi,
que no sé allibera’m,
fugir d´aquest desig
que se que no és per a mi però no puc evitar.
Cansat d´aquesta soledat,
d´haver-me enamorat
del pas del temps,
que fa caure en l´òblit
allò que va ser etern.
Cansat de veure-ho clar però no saber escapar.
No és massa tard per tot allò que és important
Estic tan cansat …però he de tornar a començar.
I quan s´aturarà aquest mal
que crema i crema tant?
Evaporat,
que no deixi record
d´aquells moments tan bons.
Cansat que d´aquells núvols només quedi fum.
No és massa tard per tot allò que és important
(per a mi, com ser feliç).
Estic tan cansat …però he de tornar a començar.
Només vull oblidar i trencar, no recordar mai
més per viure en pau.
Cansat d´haver callat, d´estar emprenyat, de
ser fugaç, de ser real…, per què
no puc existir així.
No puc, no és per a mi, tan humà, despullat,
que no puc existir, no vull pas fer-ho així.
Cansat d´haver somiat…
I quan podré somriure?
Quan tornaré a viure?
Quin va ser el pecat
per sentir aquest desig
que no té cap sentit,
per viure sense viure tanta soledat?
Jennyfer Torres David 1º Batx Ciencies Socials.
