dimecres, 29 de maig del 2019

FRAN YERA (amb PANXO I AKELARRE) - Rols

Recomanació de Fran (Bat. Artístic)

Fran Yera, acompanyat de Panxo (de Zoo) i Akelarre, canta "Rols".

Fran Yera, cantant valencià de gèneres com el hip-hop i el rap, és l’autor de Rols, composició en la qual col·labora amb Toni Sánchez, raper Valencià i ex vocalista del grup Zoo, i Akelarre, de qui tenim informació.

Yera opta per parlar a les seues cançons de temes considerats tabú, com el poliamor o la transsexualitat, donant-los visibilitat a través de les seues lletres. El seu primer èxit és aquesta cançó que, en donar-li reconeixement, l’ha impulsat a seguir fent música i al 2019 ha produït el seu primer àlbum: “Ciudadanos Violentos”.

Toni Sánchez és un raper valencià nascut a Oriola i conegut com Panxo. És ex membre del grup Orxata Sound System i al 2008 va començar a cantar en solitari fins el 2014, quan va fundar el grup ZOO.

Per trobar tota aquesta informació he optat per consultar pàgines oficials sobre els protagonistes d'aquest tema.

Aquesta cançó tracta la història d´una persona que des de ben petita ha estat tancada en un món on només es coneix el binarisme. Aquest xic s'adona que el món és divers i que existeixen molts sentiments, a més dels que la societat imposa. Ell es comporta naturalment amb trets que generalment no estan ben vists.

Hi ha moltes frases que m’agradaria destacar d'aquesta cançó, ja que reflecteixen valors humans molt positius per als que l’escoltem:

- El binarisme és per a màquines
- Definir-se es limitar-se
- Jo vull fluir sense tanques 
- Ens han educat en gàbies socials com a rates de laboratori

Vaig descobrir aquesta cançó amb un amic a la platja mentre tornàvem a casa de fer un passeig. Quan l'escolte, sent llibertat, diversitat... i reflexione. A més, em sent realment bé quan ho faig i de normal l’escolte de camí a casa. La recomane moltíssim, sobretot a aquelles persones que encara no saben que el món pot ser un espai divers.

Lletra

Quan no mirava ningú
jugava amb el gest femení.
Enfront de l'espill
curiós d'aquell mon restringit.
Em provava un vestit
m'excitava amb mi,
menys mal que ningú m'ha vist.

Érem dos amics estirats al llit
jugant a veure qui és més fort.
Ens fregàvem el cos
i en excitar-nos notàvem que ens creixia l'ós.
Mai ho vam parlar
massa debutants
per saber ficar-li un nom.

Quan gravava
no m'agradava
la veu no em sonava prou greu.
Qui va a sentir
el que tinc a dir
si no sone com un home deu.
Fòbia a la pròpia veu
i se'm cau el relleu.
No, no sóc qui suposeu.

Que vaig naixer nus
i des de llavors
tot ha sigut travestisme.
El binarisme és per a màquines
nosaltres som un abisme.

Definir-se és limitar-se
jo no vull podar les branques
jo vull fluir sense tanques.

I viure escarbant, tastant els verins
dels actes reflexes i essències complexes.
I viure escarbant, tastant els verins
dels sexes annexes i essències complexes.
Arqueòleg de mi.

Ens han educat
amb gàbies socials
com a rates de laboratori,
dicotomia, rols establert,
disciplina i reformatori.
Obedient i elegant,
tranquil·let i cordial.
Baixem el teló,
tanquem la funció 
tinc el gènere que trio jo.

Em miren, senyalen i jutgen,
donen el gènere per suposat,
calla't, que callis, escolta i aprèn
que sóc una perfor ni nena, ni nen.
Trencant el binarisme,
a cada passa que faig pel carrer,
que vull que rebentin els teus prejudicis
serem tot allò que no ens vau deixar ser.

Sobre la gespa del parc ens besàvem,
ficant-nos a prova
no era fastigós
com pronosticaven les veus
que assistien als fets.
Era més bé amor, amistat natural,
això va ser abans
de que s'aixecara el fang.

I les torres sonaren al cant
i el que està bé i que està mal
i com ser i com t'has de matar
qui pots ser i com!

Però definir-se és limitar-se
jo no vull podar les branques
jo vull fluir sense tanques.

I viure escarbant, tastant els verins.
dels actes reflexes i essències complexes.
I viure escarbant, tastant els verins
dels sexes annexes i essències complexes.
Arqueòleg de mi.

Era un heroi saltant gronxador
fugint de princeses i del seu amor
jo era fort i graciós amb el pit descobert
sense saber que no era sols un joc
sinó un assaig novell del teatre dels rols.



JOINA - El món és seu




Recomanació de Ruth (Bat. Artístic)

Com que no ens aporta informació, ens copiem la informació que ens donen de Joina Canyet al diari Empordà el 15 de febrer del 2019.

"Nascuda a Biure d'Empordà, la pianista Joina Canyet (1996) ha debutat com a cantant de rap amb el seu primer disc, Companyes, que presentarà al Festival Strenes de Girona, un disc autoeditat on el rap i el pop es fusionen a la perfecció. El seu primer treball és una crida al feminisme i l'apoderament de les dones, i també un cant a la llibertat d'expressió.

En poc temps s'ha convertit en un dels noms de l'emergent escena de rap en català. Creu que tot va molt ràpid?
Ara estic acabant el Grau Superior de piano clàssic a l'ESMUC de Barcelona. L'octubre de l'any passat vaig publicar el meu primer disc, Companyes. Es va presentar al festival La Muga Caula de l'any passat i després a La Nau de Barcelona. A l'abril actuarem al festival Strenes i em fa molta il·lusió tocar a prop de casa. És veritat que en poc temps han passat moltes coses però no tinc la sensació que tot estigui anant massa ràpid.

Del clàssic al rap, com hi arriba?
Sempre m'ha agradat escriure i a l'estiu del 2017 vaig estar a París, en un moment que necessitava temps per a mi. Vaig viure al barri de Saint Denis, en un pis, i allà hi havia un piano. Arran d'això van anar sorgir les cançons. Jo ja tenia abans una inquietud de compondre però no m'havia plantejar mai fer rap. Escoltava molt la rapera francesa Keny Arkana, també diuen que el hip-hop neix en aquest barri i tot plegat em va influir. El desencadenant va ser quan una nit que tornava cap a casa de festa vaig ser assatjada, allò que ens passa sovint a totes, per mala sort. Jo em sentia més vulnerable, no coneixia el barri, la gent d'àllà, no tenia algú a qui pogués trucar. Vaig arribar a casa bé, però em vaig quedar amb sensació d'impotència i ganes de denunciar aquestes coses que al final no pots denunciar d'una altra manera perquè fins que no et violen no pots fer res i tot i així la justícia ja sabem com va. Llavors vaig escriure el tema El món és seu, només per desfogar-me, i a partir d'aquí vaig veure que tenia ganes de parlar de més coses, de l'actualitat, de com em sentia jo com a dona en aquest món, i d'altres temes socials que m'inquietaven.

Precisament un d'aquests temes va ser censurat. Com va viure aquell moment?Hi ha algun tema que vaig escriure a l'octubre, enmig del boom de la tardor passada. Tenia la sensació que ens vulneren els drets com a dones i també com a ciutadans. Vaig treure el disc amb tota la meva il·lusió i em trobo que Spotify m'havia censurat un d'aquests temes, La trama del drama. Saps que aquestes coses passen però quan t'hi trobes no t'ho esperes. Es va fer molt de ressò del fet i al cap d'uns dies el tema ja estava penjat. Finalment va ser anecdòtic.

Podríem definir el disc com a feminista, reivindicatiu i molt personal?Sí, perquè neix molt de la meva pròpia experiència personal, no parlo de res que no hagi viscut jo... Totes aquestes injustícies de què parlo les intento plasmar amb la música, que és un altaveu superpotent.

Amb quines cançons s'identifica més especialment?Companyes és el que més m'agrada, li tinc una estima especial perquè resumeix el moment en què jo estava, en àmbit personal, i la necessitat d'expressar-me i tenir veu com a dona. Feia temps que volia dir coses però no em sentia forta per fer-ho i aquell va ser un moment clau: Trenco amb les pors i inseguretats i tiro endavant amb aquest projecte: jo amb els meus temes i amb l'acompa­nyament d'una banda.

Quin públic la segueix?Tot i que encara hi ha molts prejudicis amb el rap, jo no considero que hi hagi en els meus temes el punt agressiu que pugui tenir el gènere perquè no em surt dir-ho d'aquesta forma. M'he trobat que hi ha gent més gran que venen als concerts i els agrada la meva música. Després hi ha un públic més jove, de la meva edat, que potser li ressonen més les lletres.

Companyes és una barreja d'estils, això el defineix?Vinc del clàssic i per a mi la part musical és molt important. Barreja tots els estils que a mi m'agraden: flamenc, jazz, funky... i la meva formació de piano. Em va sortir fer-ho amb aquest format perquè tenia moltes ganes de dir moltes coses i perquè m'agrada el groove del rap, però no em vaig centrar en un estil i la música, l'harmonia, la instrumentació, va anar sorgint. Som una banda -guitarra, baix, bateria, i saxo-, però això no és tan atípic, ja hi ha bandes de hip-hop que toquen en viu.

Què oferirà a l'Strenes?Presentarem els temes del disc i algun tema nou que estem muntant. Donem molta importància al directe i estem treballant molt la part escènica.
Per acabar voldria llançar un missatge a les dones?Jo diria que nosaltres també podem, que encara que ens faltin ­referents i que de vegades ens costi creure que en certs espais tenim cabuda, això s'ha d'anar canviant i és ara, en el present, i les noves generacions que ho hem de fer. Animo totes les dones que tinguin coses a dir i ganes que s'atreveixin."

ATUPA - Malgrat tot

Recomanació de Jaume (Bat. Ciències)

Atupa és un grup de música nascut a Montcada, que canta en valencià apitxat i utilitza tant el rap com el pop per tal de fer-se una veu al món de la música. Els seus components destaquen sobretot per la manera de fer un rap crític de la societat actual, però també tenen una musicalitat bastant sonora en molts dels seus temes, que barregen amb "flow", estructures, acabaments i altres recursos estilístics que els caracteritzen.

Atupa és, en la meua opinió, un dels grups que mereixen més la pena de música en valencià. A més, crec que, en ser apitxats com jo, són més fàcils de sentir que altres bandes de català/valencià que també destaquen.


Com que ja havia pujat a aquesta pàgina altres cançons del grup, he decidit pujar-ne una altra per donar-li més veu en Villena.so. A més, he escollit un tema més lent perquè pense que fa falta. La cançó que he triat es “Malgrat tot”, produïda per Pedro Olcina i Atupa, gravat per Lemon' Studio, i mesclat i masteritzat per Pobla. Aquesta tracta d'un amor que es va perdent amb el temps I que al final es trenca; però de la situació es pot aprendre per no tornar a repetir-la i hi ha situacions que no es poden arreglar i cal acabar-les.

“Malgrat tot” pertany al disc “Quasi res porta el diari”, que està composat per altres 11 cançons i que va ser una autoedició de l'any 2016. A més d'aquest disc, també tenen dos senzills i altres dos àlbums: “QuatribaRap” (2012) i “Expansion pack” (2014). Els seus dos senzills són: “Res està escrit” (2015) i “Tu mateix” (2018).

LLETRA:

Pose la vista enrere i no sé
si aquest camí fa que em trobe a mi mateix.
Orgullós de tot allò que he aprés,
de qui m'envolta i de qui no, de qui em propose ser.

No vulgueu madurar,
que mai torna la infància.
Estima però vés a espai,
som vulnerables si de sentiment es tracta.

Sé que tot arribarà,
visc enamorat d'instants que ericen els pèls,
no em tornaré a fallar,
no canviaré els meus ideals per molt que altres vulguen.

I què diuen, què inventen, què parlen?
Hi ha mirades que no s'equivoquen.
No intentes buscar més errades.
Es va acabar perquè havia de ser.

Ei, que en la vida no tot ha de ser com tu esperes.
Ei, no intentes canviar l'essència de qui estimes.
Teníem diferències que no compreníem,
no érem les mateixes persones que quan començàrem.

Parlàvem un llenguatge propi,
que amb el temps vaig oblidar.
Em vaig cansar de fingir
i vaig marxar del teu costat.

Ei, seguim tancant portes per a obrir unes altres,
seguim creixent per altre camí,
seguim quedant-nos amb el positiu,
amb tot aquest aprenentatge, allò que sols sabem nosaltres.

I què diuen, què inventen, què parlen?
Hi ha mirades que no s'equivoquen.
No intentes buscar més errades.
Es va acabar perquè havia de ser.

Ei, que en la vida no tot ha de ser com tu esperes.
Ei, no intentes canviar l'essència de qui estimes.
Teníem diferències que no compreníem,
no érem les mateixes persones que quan començàrem.

BIBLIOGRAFIA:
https://www.viasona.cat/grup/atupa/quasi-res-porta-el-diari/malgrat-tot
http://www.atupa.net/

dimarts, 21 de maig del 2019

AUXILI - Si tu vols


Recomanació de Pau (Bat. Ciències)

Auxili és un grup format per: Miguel (bateria), Marc (veu principal), Esteve (dolçaina i veus), Salva (trompeta i guitarra), Hector (trombó), Xixarra (baix), Felix (guitarra), Enrique (teclat), Gustau (percussió) i Joan (percussió). El grup va sorgir el 2005 a Ontinyent com a idea d’Esteve, Salva i Marc, i al cap de poc s’hi va afegir Miquel. Poc després s'afegiren Ferrero i Lluís i, posteriorment, s’anaren afegint els altres components del grup. El primer concert el van fer a una caseta il·legalment. Als dos anys d’haver format el grup van fer el seu primer concert a «Santjorok07».

A l’any 2009 trauen el seu primer disc anomenat «Existirem...?», el qual tingué una bona acceptació per part del públic. Açò suposà un canvi positiu en la mentalitat dels membres del grup. Després d’un parèntesi, el grup s’adona de l’estil que realment volien fer i es ací quan comencen amb el reggae, estil en el qual continuen actualment.

El 2012 trauen el seu segon disc, «Dolç Atac», en què el gènere musical dominant és el reggae encara que influenciat per alguns altres com el rap, l’ska o el ragga.

L’any 2016 trauen l’àlbum «Instants Cremant» amb un estil ja consolidat. Aquest àlbum els va servir per a adquirir popularitat.

L’any 2018 trauen un nou àlbum anomenat «Tresors», on trobem més influencia de la música electrònica. Aquest és el disc amb més varietat d’estils musicals. Eixe mateix any aconsegueixen el que per a ells és un dels èxits més importants, la participació del festival Rototom, celebrat a Benicàssim.

El grup ha fet al voltant de 170 actuacions per tota Catalunya i al 2017 van fer una sèrie de concerts a Itàlia. A més, Auxili ha participat en alguns festivals importants com el «Festival Diània», el «Viña Rock» o el ja anomenat «Rototom».

Lletra de «Si tu vols»

Tan bonic i tan difícil d'oblidar,
ni el temps ni la distància
podran parar el ball.

Com un estiu enmig l'hivern,
viatjant per somnis passatgers,
sonant acords que ja no són efímers.

I tant difícil d'oblidar
que ho vam escriure, ho vam cantar
perquè volíem fer-ho gran.

Que sols amb tu podíem escapar.
Pintar de roig el cel,
seguir volant.

Cada vegada que pense en vos
vull recordar la melodia del teu cos
ets la dolçor que li falta al mar,
l'endemà, la llum del far.

Cada vegada que pense en vos
vull entonar la melodia del teu cos
ets la calor, quan no escalfa el sol
com una escala cap a dalt del cel, puja amb mi.

Si tu vols,
sols si tu vols,
jugarem a alçar el vol.
Tan bonic, tan sincer i tan real
que va acabar la història
i no va parar el ball.

Com un refugi al cim més alt
altre cop vas esbrinar
que em feies falta per cantar.

Cada vegada que pense en vos
torna el somriure que dibuixen les cançons
ets el soroll que em feia vibrar
aquella música que ens va fer levitar, puja amb mi.

Si tu vols,
sols si tu vols,
jugarem a alçar el vol. 


Font de la informació:

https://www.last.fm/egs/music/Auxili/+wiki
https://www.viasona.cat/rup/auxili/tresors/si-tu-vols
https://www.valenciaska.net/grup/auxili/
https://www.vilaweb.cat/noticia/4209781/20140908/auxili-salut-reggae.html
https://www.youtube.com/watch?v=VNqUmcse4j8

LA GOSSA SORDA - La nostra sort



Recomanació de Cèlia (Bat. Artístic)


La gossa sorda és un grup Valencià que va ser format durant l’any 1999 a Pego. La seua música té ritme d’ska, rock, reggae i punk i les seues lletres tracten sobre els fonaments del sistema, la injustícia de l’ordre social, la lluita per salvar València, el consumisme, la corrupció a la política i la crisi econòmica. Des que van començar, el grup ha tret un total de 7 discs: “La gossa està que bossa” (2001), “Vigila” (2003), “Garrotades” (2006), “Saó” (2008), “L’últim heretge” (2010), “La polseguera” (2014) i per últim “L’última volta en concert”, un disc que van traure abans de retirar-se al 2016.


Aquest grup està format per 7 components; Josep Nadal (veu), Seguí (veu), Arnau (veu), Jordi Martí (baix elèctric), Joan Marc (instrument de teclat), Xixo (baix) i Bolu (bateria).


M’agrada molt escoltar reggae i ska, i com la meua germana ho sap, em va presentar aquesta cançó que tant els agradava als seus amics “perroflautas” una vesprada al cotxe quan venia de recollir-me de l’escola. A partir d’aquell moment, vaig a buscar el grup i no vaig parar fins que no em vaig saber totes les cançons. La veritat és que gaudisc molt escoltant la majoria d’aquestes.


Lletra de “La nostra sort”

La nostra història són les cases de fantasmes
que quedaren estancades en la ruïna i la vergonya
El nostre rostre és una història inacabada
d'uns amants que pretenien compartir la seua història
La nostra por és una sala d'hospital,
les retallades decidint la teua sort
Els nostre rostre és una història inacabada
d'uns amants que pretenien compartir la seua mort.

La nostra vida quotidiana és una càrrega pesada
que arrastrem i suportem amb elegància
El nostre límit és una arma carregada
que ens apunta per l'espatlla retallant-nos l'esperança.
La nostra pena és una pena d'esperar,
pels detinguts d'aquella vaga general.
El nostre límit és una arma carregada
que ens apunta per l'espatlla i amenaça en disparar
I que la sort que ens acomanya siga líquida com l'aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante, sang i foc i carn, som la voluntat de canvi.

Els nostre llavis es clivellen solitaris com les terres
arrassades per l'oblit i la sequera
La nostra espera són les nits que no dormíem
esperant en la penombra el naixement d'alguna estrella.
La nostra por és una escola sense cor,
les retallades decidint la teua sort.
La nostra espera són les nits que no dormíem
esperant en la penombra el naixement d'un altre món

Les nostres hores s'alimenten de la ràbia
que habitem a les vesprades de la misèria compartida.
La nostra força beu de l'aigua de l'aixeta,
de l'extensa polseguera que dissipa la mentida
El nostre joc és una xarxa d'unitat
que protegisca les persones que estimem
La nostra força beu de l'aigua de l'aixeta
de l'extensa polseguera que rebenta pels carrers.
I que la sort que ens acompanya siga líquida com l'aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante, sang i foc i carn, som la voluntat de canvi.

Senzillament...

El cor és una bomba,
que sempre porte dins,
l'afine amb les idees,
el cap, el cos, els dits.

dilluns, 6 de maig del 2019

BUHOS - Brama

Entrada d'Hèctor (Bat. Ciències)



Els buhos són un grup de rock tropical format per huit integrants de Calafell, Tarragona. Aquests són Guillem Solé (veu), Jaume Nin (guitarrista), Joan Blazquez (bateria), Pep Vila-Abadal (teclat), Josep Contreras (saxo), Klaus Stroink (trompeta), Rai Benet (baix), Josep Carbonell (mànager). Van començar a tocar el 2005 i des d’eixe moment han composat un gran nombre de cançons, majoritàriament en català. El nom els el van posar els del seu poble per tindre una naturalesa salvatge, poques ganes de dormir i moltes de tocar a hores intempestives. Són un grup independentista que crea música reivindicativa amb sentit de l’humor. Algunes de les seues cançons són Volcans, No serà etern i Connectats, que ha eixit fa poc més d’una setmana.

He triat la cançó anomenada Brama, que pertany a l’àlbum Natura Salvatge, el qual es va publicar el 2014 i porta com a invitat a David Rosell. El missatge que dona la cançó és que s’han d’aprofitar els moments, centrar-se en el present i no desaprofitar cap oportunitat. Vaig escoltar-la per primera vegada a la casa del meu cosí; ell és un gran aficionat a la música valenciana, com ara el grup Txarango, i me’n va contagiar l’afició. Eixe dia em vaig adonar que la música en valencià és molt bonica i molt recomanable. 

Aquesta cançó em transmet alegria i ganes de fer coses, és com una injecció d'adrenalina. Jo l'escolte quan estic trist per a animar-me un poquet o quan estic dubtant entre fer o no fer alguna cosa, encara que també la puc escoltar quan estic content, ja que la gaudisc el mateix. Em fa sentir capaç de fer qualsevol cosa i fa que aprofite els moments, ja que vida sols hi ha una. Brama pot animar qualsevol i és molt probable que se us grave al cap, sobretot la tornada, i a més a més té referències a contes clàssics com “Caputxeta vermella” o “Els tres porquets”. També vull afegir que hi ha parts de la cançó que costen d’entendre, com la part de la “cabreta”; les deixe a interpretació pròpia.

Anime a escoltar-la a qualsevol que vulga una cançó amb emoció i amb ritme. Aquesta, a més a més, té un to humorístic, com l’expressió “porta nata i xocolata que segur que no s’escapa”, que també es mostra al videoclip que us deixe a continuació. Gaudiu de la cançó!

Lletra:

Les dotze i encara no has perdut la sabata
Jo ja porto quatre cubates i tinc la carabassa 
Aquí a fora esperant

Cabreta si vols t'ensenyaré la poteta
Et disfressaré de caputxeta
Que vull posar-me les botes del gat

I un àngel em diu que tiri cap a casa 
Que em retiri d'aquesta plaça 
És un deliri, ja se'm passarà

Però el dimoni
M'esperona, "Va! Vinga! Som-hi!" 
I em canta una tornada perquè ressoni al meu cap

I em diu
Brama si l'ocasió ho reclama
Balla com una canalla
Crida si t'hi va la vida
Llepa't ràpid la ferida
I mata pels seus ulls de gata
Canta una serenata
Porta nata i xocolata
Que segur que no s'escapa!

Refugia't a la meva casa de totxanes
Si el llop bufa baixem les persianes
I obro la boca per menjar-te millor

I puja amb mi a l'escombra d'una bruixa 
Truquem al Panoràmix el druida i que ens porti 
Un xarrup de poció

Brama si l'ocasió ho reclama
Balla com una canalla
Crida si t'hi va la vida
Llepa't ràpid la ferida
I mata pels seus ulls de gata
Canta una serenata
Porta nata i xocolata
Que segur que no s'escapa!
Brama si l'ocasió ho reclama
Balla com una canalla
Crida si t'hi va la vida
Llepa't ràpid la ferida
I mata pels seus ulls de gata
Canta una serenata
Porta nata i xocolata
Que segur que no s'escapa!

Brama, balla, i canta que segur que no s'escapa
Brama, balla, i canta que segur que no s'escapa

Fonts de la informació: