Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diversitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diversitat. Mostrar tots els missatges

dimecres, 29 de maig del 2019

FRAN YERA (amb PANXO I AKELARRE) - Rols

Recomanació de Fran (Bat. Artístic)

Fran Yera, acompanyat de Panxo (de Zoo) i Akelarre, canta "Rols".

Fran Yera, cantant valencià de gèneres com el hip-hop i el rap, és l’autor de Rols, composició en la qual col·labora amb Toni Sánchez, raper Valencià i ex vocalista del grup Zoo, i Akelarre, de qui tenim informació.

Yera opta per parlar a les seues cançons de temes considerats tabú, com el poliamor o la transsexualitat, donant-los visibilitat a través de les seues lletres. El seu primer èxit és aquesta cançó que, en donar-li reconeixement, l’ha impulsat a seguir fent música i al 2019 ha produït el seu primer àlbum: “Ciudadanos Violentos”.

Toni Sánchez és un raper valencià nascut a Oriola i conegut com Panxo. És ex membre del grup Orxata Sound System i al 2008 va començar a cantar en solitari fins el 2014, quan va fundar el grup ZOO.

Per trobar tota aquesta informació he optat per consultar pàgines oficials sobre els protagonistes d'aquest tema.

Aquesta cançó tracta la història d´una persona que des de ben petita ha estat tancada en un món on només es coneix el binarisme. Aquest xic s'adona que el món és divers i que existeixen molts sentiments, a més dels que la societat imposa. Ell es comporta naturalment amb trets que generalment no estan ben vists.

Hi ha moltes frases que m’agradaria destacar d'aquesta cançó, ja que reflecteixen valors humans molt positius per als que l’escoltem:

- El binarisme és per a màquines
- Definir-se es limitar-se
- Jo vull fluir sense tanques 
- Ens han educat en gàbies socials com a rates de laboratori

Vaig descobrir aquesta cançó amb un amic a la platja mentre tornàvem a casa de fer un passeig. Quan l'escolte, sent llibertat, diversitat... i reflexione. A més, em sent realment bé quan ho faig i de normal l’escolte de camí a casa. La recomane moltíssim, sobretot a aquelles persones que encara no saben que el món pot ser un espai divers.

Lletra

Quan no mirava ningú
jugava amb el gest femení.
Enfront de l'espill
curiós d'aquell mon restringit.
Em provava un vestit
m'excitava amb mi,
menys mal que ningú m'ha vist.

Érem dos amics estirats al llit
jugant a veure qui és més fort.
Ens fregàvem el cos
i en excitar-nos notàvem que ens creixia l'ós.
Mai ho vam parlar
massa debutants
per saber ficar-li un nom.

Quan gravava
no m'agradava
la veu no em sonava prou greu.
Qui va a sentir
el que tinc a dir
si no sone com un home deu.
Fòbia a la pròpia veu
i se'm cau el relleu.
No, no sóc qui suposeu.

Que vaig naixer nus
i des de llavors
tot ha sigut travestisme.
El binarisme és per a màquines
nosaltres som un abisme.

Definir-se és limitar-se
jo no vull podar les branques
jo vull fluir sense tanques.

I viure escarbant, tastant els verins
dels actes reflexes i essències complexes.
I viure escarbant, tastant els verins
dels sexes annexes i essències complexes.
Arqueòleg de mi.

Ens han educat
amb gàbies socials
com a rates de laboratori,
dicotomia, rols establert,
disciplina i reformatori.
Obedient i elegant,
tranquil·let i cordial.
Baixem el teló,
tanquem la funció 
tinc el gènere que trio jo.

Em miren, senyalen i jutgen,
donen el gènere per suposat,
calla't, que callis, escolta i aprèn
que sóc una perfor ni nena, ni nen.
Trencant el binarisme,
a cada passa que faig pel carrer,
que vull que rebentin els teus prejudicis
serem tot allò que no ens vau deixar ser.

Sobre la gespa del parc ens besàvem,
ficant-nos a prova
no era fastigós
com pronosticaven les veus
que assistien als fets.
Era més bé amor, amistat natural,
això va ser abans
de que s'aixecara el fang.

I les torres sonaren al cant
i el que està bé i que està mal
i com ser i com t'has de matar
qui pots ser i com!

Però definir-se és limitar-se
jo no vull podar les branques
jo vull fluir sense tanques.

I viure escarbant, tastant els verins.
dels actes reflexes i essències complexes.
I viure escarbant, tastant els verins
dels sexes annexes i essències complexes.
Arqueòleg de mi.

Era un heroi saltant gronxador
fugint de princeses i del seu amor
jo era fort i graciós amb el pit descobert
sense saber que no era sols un joc
sinó un assaig novell del teatre dels rols.



dijous, 5 de maig del 2016

KING KONG BOY - Plena de vida

King Kong Boy, és una banda de Gandia que va publicar el seu primer llarga durada ‘Alcem el vol’ en 2014. El disc és un barreja d'estils (rock, indie, pop...) ben interessant. Les cançons, fortes i enèrgiques, han estat composades per Eduard Banyuls i Rubén Martín. Les lletres parlen d’una revolució interna i personal, però també externa i col·lectiva. Al disc hi han col·laborat músics com Miquel Gil, Joan Marc Pérez (La Gossa Sorda), Vera Carryon (Mafalda), Xavier Maronda, Anastasia Elkina, etc.

Fa uns mesos ja vaig penjar Quan cau el teló, però aquesta nova cançó m'ha arribat a través del facebook de Rosa Almirall, una ginecòloga que du endavant Trànsit, un servei d'atenció a persones transsexuals de Barcelona. M'he decidit a pujar-la, en primer lloc, perquè el protagonista és un xic femení que renuncia a la seua vida, però gràcies a l'ajuda d'altres persones, troba forces per a ser ell mateix i recuperar l'autoestima. La segona raó és que el protagonista del vídeo és amic meu i m'ha sorprés trobar-me'l ací perquè no tenia ni idea de la seua faceta artística. Espere que us agrade!



Lletra de Plena de vida

Torna a casa després d’anys sense resposta.
Es sent còmode i estrany, tendre i fort.

Ell vol destapar-se i eixir, sexy, amb tacons i vestit.
Ell és pur instint animal, l'ombra que fugia a Peter Pan pels teulats,
i ara irradia colors.

Ell vivia acatxant el cap, tot era fragilitat.
Escollir deixar-se portar li ha dut la tranquil·litat.

Xiula i vola pels terrats buscant l'èxtasi.
Quan aplega prop del mar, aterra al port.

Plouen gotes dolces d'amor, lliures de cobdícia i control.
Ploren de plaer i de goig, vives, sense trampa ni cartró, 
ni enyor a una altra vida anterior.

Ell vivia acatxant el cap, tot era fragilitat.
Escollir deixar-se portar li ha dut la tranquil·litat.
I ara respira, i ara imagina, i ara somriu tota plena de vida.

divendres, 30 de maig del 2014

MI SOSTINGUT. Brokeback Formigonera

"Brokeback Formigonera" està dins del disc "Projecte escolopendra" i està format per cançons dedicades a una operació a cor obert, al psiquiàtric Pare Jofré, al sol de València, a l’amor homosexual entre obrers de la construcció o a trobar una connexió espiritual entre el filòsof medieval Ramon Llull i el malaurat líder de Nirvana Kurt Cobain."

En l'article "Pop estrany per a temps confusos" podeu trobar més informació del grup.



Entrevista a Mi sostingut.

LLETRA de Brokeback Formigonera

M’agrada treballar a l’obra
amb les cuixes peludes del meu company.
M’agrada treballar a l’obra,
ajuda’m a pujar ahí dalt.

M’agrada treballar a l’obra,
els seus músculs tots suats.
M’agrada treballar a l’obra,
parem mitja hora a esmorzar.

Passa’m el sac de Pòrtland.

El seu perfum és un embruix.
L’olor que li ix de l’entrecuix.
La seua veu em fa vibrar
quan tira piropos vulgars.

M’agrada treballar a l’obra
amb el dors esvelt del meu company.
M’agrada treballar a l’obra,
és una sauna, és un gimnàs.

M’agrada treballar a l’obra,
tocaments inesperats.
M’agrada treballar a l’obra,
crec que m’estic enamorant.

Passa’m el sac de Pòrtland.

No s’amaga mai pa pixar.
Somriure de complicitat.
Vull confessar-li el meu amor
abans d’acabar la jornada.

Passa’m el sac de Pòrtland, amor meu!