TERÀPIA DE SHOCK - Sense tu

Teràpia de shock  és un grup de pop-rock català, creat l'any 2006 per un grup de joves de Les Preses (La Garrotxa). El grup va aconseguir un especial renom després de ser la banda sonora de la sèrie de TV3 Polseres vermelles.

Durant l'estiu de l'any 2006, Ferran Massegú, que ja cantava amb un grup d'amics, i Jaume Sucarrats, que tocava la guitarra i li agradava compondre cançons, es van trobar en diverses ocasions per tocar junts diversos temes amb guitarra acústica i veu. Arran d'aquestes trobades van començar a compondre algunes melodies que amb el temps es van convertir en cançons com Carla i Sense tu (Sense tu). Gerard López es va incorporar al grup quan només tenia 13 anys. Setmanes més tard es va incorporar el baixista d'Olot Albert Parés. La seva primera actuació va ser a la festa d'estudiants de Sant Tomàs, a la discoteca Kratter's.

Teràpia de Shock va presentar la cançó Sense tu al Concurs de la Cançó de Salitja, en què van ser el grup més votat pel públic assistent que els va atorgar el Premi Popular.

'Sense teu' és un dels temes més emotius de Teràpia de Shock. És un dels seus temes emblemàtics i amb el qual van començar. Va ser la seva presentació al Concurs de la Cançó de Salitja i també la banda sonora de 'Polseres vermelles'. Una balada molt bonica amb Ferran Massegú acompanyat de la guitarra de Jaume Sucarrats.

Personalment, voldria dir que és una cançó que escolte molt a casa, ja que la lletra m'encanta. La vaig descobrir per primera vegada a la sèrie Polseres vermelles que feren a la televisió, i des d'aquell dia no pare d'escoltar-la. Es tracta d'una lletra d'amor molt delicada i bonica, i la recomane a tota aquella persona a qui li agraden les cançons amoroses.

Aquí us deixe la lletra perquè pugueu gaudir d'ella:

És de nit,
És tot fosc,
Estic sol,
I no hi ha ningú
És de nit,
Un record
Dins el cor
Ella hi és a dins

Els seus ulls,
Són brillants,
Un somriure extravagant,
Ja no hi és,
L'he perduda,
Va marxar,
Lluny del meu abast
I sempre estarà al meu cor...

Sense tu, jo no puc,
Sense tu, si no hi ets,
Sense tu, jo no sóc ningú.

És de nit
És tot fosc
No estic sol, no ho estic
Tu estàs amb mi.

Els seus ulls,
Són brillants,
Un somriure extravagant,
Ja no hi és,
L'he perduda,
Va marxar,
Lluny del meu abast
I sempre estarà al meu cor...

Si no estàs aquí
Si no estàs amb mi
Jo no et puc mirar
Jo no et puc sentir

Si no estàs aquí
Si no estàs amb mi
Jo no et puc tocar
Jo no et puc besar

I sempre estaràs al meu cor...

Maria, 1Batxillerat

TARDOR- L'eufòria

Hola a tothom!

Com que estic a l’espera de què Àcids ens mostre la seua nova cançó la setmana propera, he trobat aquesta altra que m’ha agradat moltíssim. Pertany al grup Tardor i, com que feia molt de temps que ningú no pujava cap cançó d’aquest grup, he decidit fer-ho jo.

Tardor estava format originàriament per Cesc, Àlex i David i va nàixer l’any 2011. Hui en dia el formen Cesc Domènech (bateria), Àlex Martínez (veu i guitarra), David Garcia (guitarra i veu) i Tono Hurtado (baixista i veu).

Aquest grup va ser nominat grup revelació als premis Ovidi. El 15 d’octubre de 2012 va ser publicat el seu primer disc, “Revolució de l’estat latent” i, en aquest mateix any, va rebre el premi l’Amplificat.

L’any 2015 van ser guardonats, per ‘Ontàrio’, amb el premi a millor cançó en Valencià del 2015 que concedeix la diputació de València. Recentment han estat el primer grup en enregistrar una actuació en directe a l’Ajuntament de València i han tret un nou single, ‘L’eufòria’, amb el que han représ la gira per al 2016.

Actualment, el grup consta de set àlbums: Tardor (2011), Mirar cap endavant (2012), Revolució de l’estat latent (2012), Saludade (2013), Una ciutat invisible (2014), Cursa de Cavalls (2015) i L’Eufòria (2016).

D’entre totes les meravelloses cançons que té aquest grup, he escollit “L’Eufòria”, cançó que dóna nom a l’últim àlbum d’aquest grup. Ho he fet perquè, per agradar-me, m’ha agradat fins el títol. El vídeo d’aquesta cançó és molt divertit i m’he quedat sorpresa perquè els protagonistes actors que jo ja coneixia.

El vídeo és molt divertit i, el missatge, molt impactant i emocionant. Comença amb una xica parlant a la ràdio i nomena un tòpic que tots hauríem de complir i creure'ns un poc més, carpe diem (gaudeix del dia o del moment). Crec que, com diu aquesta locutora, hem de gaudir molt més dels moments i les experiències que la vida ens ofereix i viure, viure molt.

El temps no torna mai més, per què no fem rialles molt més sovint? Per què no ens emocionem i sentim més? Per què no diem t’estime si ho sentim? Per què no movem els nostres esquelets? Vivim, sentim, ballem i riem amb eufòria.

Aquesta cançó és motivadora i molt alegre, per això la recomane per a aquells que hagen tingut un mal dia i per a aquells que ja bateguen amb eufòria.

Ací us deixe amb la lletra:

Fa molt de temps nadem a contracorrent.

Hem perdut moltes escames i l’argument

mai ha tingut massa pes.

Tots els monstres tenen cames per eixir corrent.

Si els enfrontem i la jugada ix com volem,

com un sant Jordi modern.

No tinc secrets,

l’únic que sé és que vull que brame l’esquelet,

dels impassibles.

Sent com sona.

El temps no torna, batega l’eufòria. I creixem.

Ara que sé que es van salvar els valents.

Tots els dracs no tenen ales. Els teus ulls verds

són l’escut més resistent. Veus.

La dolçor que irradies no és un truc però és potent.

Supera els límits d’atracció del meu govern.

Un encanteri discret.

No tinc secrets,

l’únic que sé és que vull que brame l’esquelet

dels impassibles.

Sent com sona. Ara sent com sona.

El temps no torna, batega l’eufòria.

Deixem que ens moga, batega l’eufòria.

El món tremola, batega l’eufòria i creixem.

Entrada realitzada per Anna Mozzoni, 1er Batxillerat Humanístic i Social

AUTÒMATS - Pacte amb Peter Pan

AUTÒMATS ÉS UNA BANDA DE MÚSICA VALENCIANA DE ROCK ALTERNATIU EN CATALÀ I POP, TENEN INFLUÈNCIES DE L’INDIE I EL ROCK PROGRESSIU. AQUEST GRUP VA NÀIXER A VALÈNCIA A 2009, ÉS CARACTERITZAT PER UN SO FRESC, DIRECTE I SOVINT PROU EXPERIMENTAL. EL GRUP TÉ INFLUÈNCIES DE LOS PLANETAS, ARCADE FIRE, THE BEATLES, THE ZOMBIES, ANTÒNIA FONT, COLDPLAY, PINK FLOYD, SIGUR RÓS, MERCURY REV…


AUTÒMATS ESTÀ COMPOST PER: MIQUEL HERRERO (VEU I GUITARRES), BORJA FERRER (TECLATS), SANTI ENGUIX (GUITARRES), NACHO VAQUERO (PRODUCCIÓ, GUITARRA I VEUS), JACOBO FERRER (PERCUSSIÓ), CARLES MONDRIÀ (BAIX) I ANDRÉS FERRER (TECLATS).

AQUESTA BANDA ES VA FORMAR A JUNY DE 2009, A LA CIUTAT DE VALÈNCIA. VA COMENÇAR AMB EL NOM DE MIQUEL HERRERO I ELS AUTÒMATS, VA PUBLICAR EL SEU PRIMER DISC DURANT LA TARDOR D'EIXE ANY. A 2010 VAN PUBLICAR L'ÀLBUM “CANÇONS EN BLANC I NEGRE” ES VA CONVERTIR AL “MILLOR DISC DE POP ALS PREMIS OVIDI MONTLLOR”. AQUEST MATEIX ANY VAN GUANYAR EL CIRCUIT DE LA MÚSICA EN VALENCIÀ, I L'ANY 2011, VAN REBRE EL GUARDÓ PEL MILLOR VIDEOCLIP, AMB LA CANÇÓ "PACTE AMB PETER PAN”.

L'1 DE FEBRER DE 2012 VA SORTIR EL SEGON DISC DEL GRUP ANOMENAT “LES REVELACIONS MICROSCÒPIQUES”. AMB UN SO MOLT MÉS INDIE I CRU, MÉS PROPER DEL ROCK QUE DEL POP.

LA CANÇÓ QUE HE ESCOLLIT S'ANOMENA “PACTE AMB PETER PAN”. AQUESTA CANÇÓ LA VAIG TROBAR UN DIA BUSCANT MÚSICA EN VALENCIÀ, I EM VAIG TROBAR AMB AQUEST GRUP. QUAN VAIG ESCOLTAR AQUESTA CANÇÓ EM VAN VENIR RECORDS DE QUAN ERA XICOTETA, DEL TEMPS QUE HA PASSAT DES QUE NO HEM HAVIA DE PREOCUPAR DE RES, DE L'ÈPOCA EN LA QUAL JUGAVA AMB ELS MEUS COSINS O AMB ELS JOGUETS, L'ÈPOCA DEL COL·LEGI, AQUELLES DESPREOCUPACIONS DE L’EDAT, AQUELLA ALEGRIA EN RETROBAR-NOS PEL CARRER, AQUELLA TORNADA A CASA, I TROBAR-SE EL LLIT FET I EL DINAR A TAULA, I UNS IAIOS PREGUNTANT-TE SOBRE LA CLASSE DEL DIA, AQUELL BES DELS PARES ABANS D’ANAR A L’ESCOLA, ETC.

PER A MI LA CANÇÓ IL·LUSTRA EL PAS A LA MADURESA I EL PROCÉS PEL QUAL EM PASSAT FINS AL MOMENT EN EL QUAL ENS ENCONTREM.

LLETRA:

ON SÓN ELS PIRATES DE PLAYMÒBIL I EL VAIXELL, I LES ILLES DE MELONS D’ALGER?
BUCANERS DE PLÀSTIC QUE MALGRAT QUE EREN DOLENTS SEMPRE ESTAVEN SOMRIENT…
QUÈ HA SIGUT DE BARBIE? NO SÉ QUÈ DEU ESTAR FENT AMB SA VIDA ROSA DE PLAER.
POTSER HA TROBAT UN PRÍNCEP BLAU QUE NO ÉS EL KEN, I SA CASAT I JA TE NENS...
HEM TRENCAT EL PACTE QUE VAM FER AMB PETER PAN, I EM CRESCUT I ARA JA SOM GRANS.
HEM DEIXAT ELS CONTES DE PIRATES APARTATS, I ENS HEM CANVIAT AL BÀNDOL DEL COSTAT.
ON ÉS L'ESCALEXTRIC "COPA TURBO" ORIGINAL, AME ELS COTXES ELECTRIFICATS?
QUÈ HEM FET AMB ELS BÒLIDS QUE CORRIEN A L'ASFALT DEL CIRCUIT DE CA LA IAIA?
ON SÓN LES CABANYES, ON SÓN ELS AMAGATALLS, QUE EN SECRET TENÍEM PELS BANCALS?
ON SÓN LES BOLETES, AIRGAMEBOYS I MADELMANS, I LES CUINES PER JUGAR?

BIBLIOGRAFIA

HTTPS://WWW.FACEBOOK.COM/AUTOMATS/INFO/?TAB=PAGE_INFO

HTTPS://CA.WIKIPEDIA.ORG/WIKI/AUTÒMATS

VERA CAMBRILS 

ELS AMICS DE LES ARTS – 4-3-3

Els amics de les arts és un grup de música creat a Barcelona en 2005. La seua música es una mescla de rock, pop i electro. Esta format per Joan Enric Barceló (veu y guitarra acústica), Eduard Costa (veu, carilló, pandereta i melòdica), Ferran Piqué (veu, guitarres elèctriques y bases), Dani Alegret (veu i piano). Tenen 5 àlbums, i els més premiats van ser “Bed & Breackfast” i “Especies per catalogar”.

Lletra:

Amb un bon onze inicial
vull guanyar tres punts de glòria
per la porta principal
entrar als annals de la història.
I és que en temes de lligar
bé que es pot perdre una lliga
si no està tot estudiat
si la tàctica fa figa.
De porter per parar els gols
em posaré una cuirassa
per si d'entre naps i cols
va i m'enduc una carabassa.
I una defensa de quatre
amb centrals ben contundents
la prudència i la paciència
imperant en tot moment.
Si les coses van mal dades
penso plantar l'autobús
quatre frases mal comptades
i que passin els minuts.
Uh-lé-lé, uh-là-là, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, si us plau poco picante que no ho puc suportar.
I em reservo a la banqueta
un parell de melodrames
fan a l'esquerra i la dreta
són els típics trenca-cames.
I de quatre caixa o faixa
un accent a gironat
donaran joc les ve baixes
que m'esforço en remarcar.
Deixant-se caure a l'esquerra
pivot recuperador
fixo la mirada a terra
si la cosa va pitjor.
De mitja punta fent boia
una cita intertextual
A mi m'agrada en Paul Auster,
és boníssim tal i qual.
I tota l'artilleria la concentraré al davant
a l'esquerra, Martin Codax
provant d'evitar l'orsai.
Uh-lé-lé, uh-là-là, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, per anar a fer amb tu una copa, em vull classificar.
D'extrem dret deixaré caure
que allà a Sant Miquel del Fai
tinc caseta i que les taure
i els aquari encaixem guai.
I de carrilers per banda
somriures adolescents
tan repetits tan estudiats
tan entrenats digitalment.
Vull amb la meva gran jugada
quatre notes a uniso
et faig cometre una falta
dius "Adoro els cantautors".
Davanter centre amb olfacte
hi ha una arrancada explosiva
rematant centrada exacta
si és que la centrada arriba.
-Nena, saps que tinc un grup? Toco als amics de les arts.
-Què?
-Els amics de les arts.
-Un grup... de què?
-De música.
-Ah.
-Sí, de, de música.
-És que jo el rock català no...
-No... ?
-No.
-No bueno, tampoc és que...
-Que què?
-Que no és ben bé... No saps aquella que diu "Ho sento molt"?
-Com?
-No, res, tranquil·la, et porto a casa?
Uh-lé-lé, uh-là-là, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, demà hi ha la repesca i ho mirarem d'arreglar.
Uh-lé-lé, uh-là-là, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, demà hi ha la repesca i ho mirarem d'arreglar.

Opinió Personal:

Aquesta cançó parla de les cites, de l’ estratègia i fa una semblança amb el futbol. Posa una alineació amb personatges famosos, conta com atacaria. És molt còmic, relaciona moltes situacions de les cites, amb els errors que es cometen amb el futbol, són molt bones semblances(la repesca, els tres punts de gloria...). Tot això amb un ritme molt suau.
M’agrada molt aquest grup, el vaig conéixer gràcies a Jaume amb la cançó “Ja no ens passa”, i tenen altres molt bones com “Déjà-vu”.


Ali Goldman

EL BLÜE - Silenci

Alfons Pérez, o “El Blüe” és un autor de la Plana Baixa que fa Rap en valencià des dels 17 anys, sent així un dels primers que en va fer. Després de 2 maquetes i un LP (2009 i 2011, i 2014), ha tret "#SomRiure" a juny d’aquest any, treball que trenca amb els esquemes dels anteriors treballs del músic castellonenc, ja que té un to més íntim i personal.

A aquesta ocasió, jo vaig a penjar una cançó que va pujar en 2012 amb un missatge molt clar: que no ens manipulen. I amb una intenció molt clara: criticar el sistema i l’actualitat valenciana del 2012.

Vaig conéixer aquest “rapper” (la paraula està en anglés, no en valencià) per aquest mateix blog, per Villena.so, i perquè Rosa va ficar un tema seu a classe i em va paréixer un artista atractiu a l’hora d’analitzar-lo.

Respecte a la cançó, la meua opinió com “lletrista” a l'igual que ell, és que està bé la lletra i té allò que es diu “flow” o estil. Però, personalment, sobra eixe final tan “dubstep”, no m’agrada el dubstep-rap. A banda d’açò, bona cançó i bon domini de la lírica.




LLETRA




PART 1:

Qué va,

Me posa a 100 posar l'accent,

"Mr. jo puc fer-ho millor" i per ixos cabrons ho senc,

Les seues paraules se les emporta el vent,

I me pregunte pero qué estem fent?

Perjudicant-mos entre la gent que hauriem d'apoyar-mos

Dividits pel President,

Després de la formula 1 i l'America's cup

De l'Aeroport de Castelló d'avions saturat

Després de l'herència que mos han dixat

Ací és més important la visita del Papa que vivenda o menjar pa'ls que moren de fam

I per això no evoluciona esta "Zoocietat"

Ni educació ni sanitat, farlopa és el nostre benestar pa' qui mos mana

No som més que elefants de Botswana, no ho pots diferenciar?

Leticia, Felipe està disgustat

Els reixos són seus pares i el cunyat l'home del sac,

I per això rodaran els caps

Busca Nules al google maps, no t'atures si no saps, sent els meus raps

No es l'ai si eu ti pego pero dixa molts culs foradats

Com Camps, la boljaca dels valencians, ai si la veres

Mos han venut un tratge y mosatros som els q mos l'hem dixat ajustar, t'enteres?




Part 2:

Farts del silenci, unir-mos és véncer

No som ningun càncer, no et dixes convéncer

No penses que nostres ofenses seran tan propenses a caure en l'oblit...

Intensos debats i tant denses fogueres

Falleres enceses i falles immenses

Cremant-se els somnis dels imbècils, la corda està tensa, nostre és l'últim crit...

Ciència de carrer, de l'asfalt amanéixer

Demència senil, essencial al parèixer

Fletxes que senyalen, mencions i experiències

Orxata i fartons, qué bonic!

Accions, conseqüències, fotos i evidències

Vençuts, guanyadors, intencions de renàixer

Dolències que perden essències

Urgències del cor, sentiments dins del pit...

I tant de retallar fotent als funcionaris

Que ja cobren prou, pugeu-vos els sous, mereixeu retallar-vos els ous...

El Pla Bolònia exclou molts Universitaris

L'estudi és pa'ls rics, treball pa' enxufats, sigues un esclau d'este pou...

No intentes protestar o et buscaràs calvari...

Esta demomerda, vigilància interna, i tú formes part d'este show...

Si et veuen destacar seràs un adversari



En directe, desde Valencia, com sempre violència oferida per Canal 9.




Webgrafía:

http://submarinoamarillo.net/villarreal/alfons-perez-el-blue-autor-del-rap-de-bruno-soriano/

http://elbluenules.bandcamp.com/album/somriure-ep

https://www.youtube.com/watch?v=4kd4KYgC_-0

Entrada feta per Diego Thomson.

KING KONG BOY - Plena de vida

King Kong Boy, és una banda de Gandia que va publicar el seu primer llarga durada ‘Alcem el vol’ en 2014. El disc és un barreja d'estils (rock, indie, pop...) ben interessant. Les cançons, fortes i enèrgiques, han estat composades per Eduard Banyuls i Rubén Martín. Les lletres parlen d’una revolució interna i personal, però també externa i col·lectiva. Al disc hi han col·laborat músics com Miquel Gil, Joan Marc Pérez (La Gossa Sorda), Vera Carryon (Mafalda), Xavier Maronda, Anastasia Elkina, etc.

Fa uns mesos ja vaig penjar Quan cau el teló, però aquesta nova cançó m'ha arribat a través del facebook de Rosa Almirall, una ginecòloga que du endavant Trànsit, un servei d'atenció a persones transsexuals de Barcelona. M'he decidit a pujar-la, en primer lloc, perquè el protagonista és un xic femení que renuncia a la seua vida, però gràcies a l'ajuda d'altres persones, troba forces per a ser ell mateix i recuperar l'autoestima. La segona raó és que el protagonista del vídeo és amic meu i m'ha sorprés trobar-me'l ací perquè no tenia ni idea de la seua faceta artística. Espere que us agrade!

Lletra de Plena de vida

Torna a casa després d’anys sense resposta.
Es sent còmode i estrany, tendre i fort.

Ell vol destapar-se i eixir, sexy, amb tacons i vestit.
Ell és pur instint animal, l'ombra que fugia a Peter Pan pels teulats,

i ara irradia colors.

Ell vivia acatxant el cap, tot era fragilitat.
Escollir deixar-se portar li ha dut la tranquil·litat.

Xiula i vola pels terrats buscant l'èxtasi.
Quan aplega prop del mar, aterra al port.

Plouen gotes dolces d'amor, lliures de cobdícia i control.
Ploren de plaer i de goig, vives, sense trampa ni cartró, 

ni enyor a una altra vida anterior.

Ell vivia acatxant el cap, tot era fragilitat.
Escollir deixar-se portar li ha dut la tranquil·litat.
I ara respira, i ara imagina, i ara somriu tota plena de vida.

ASPENCAT – Música naix de la ràbia

Aspencat és un grup musical de Xaló, a la Marina Alta (Comunitat Valenciana), format l’any 2005. La banda va començar a tocar en festivals com Arrels, l'Aplec dels Ports o la Gira d'Escola Valenciana.

El seu estil s'ha basat en el ska, el reggae i el drum and bass, però en l'actualitat han avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep. Han aconseguit així un estil propi combinant sons electrònics amb l'estil que ha predominat fins hara.

Aquest grup forma una de les bandes més referents de l'idioma valencià i són considerats successors de “Obrint Pas”, “La Raiz” i “Orxata Sound System”.

Aspencat és un grup valencià que mitjançant les seues obre desafia la cultura institucional de la Comunitat Valenciana, açò es pot observar en les crítiques que inclouen en les seues obres.

L'any 2007 van crear la seua primera maqueta amb el títol de “La festa està servida” i, dos anys més tard en 2009 enregistren el que serà el seu primer disc d'estudi, “Obri la llauna”.

El 2010 va ser el seu any amb més d’èxit, traspassaren fronteres actuant a un poble de França. Després d’aquesta gira “Obri la llauna Tour 2010”, aquest grup de jóvens va presentar el seu tercer treball "Naixen Primaveres"(2011).

Després d'açò varen continuar treballant en més discs com "Inèdit" (2012), "Essència" (2013), i l'últim va ser "Tot és ara” (2015), en el que un dels temes que destaquen és aquesta cançó.

LLETRA:

Vull il·luminar com un fanal i amplificar cada senyal
de la contracultura que naix des de baix i és silenciada, jo
vull fer la barricada amb l’Ovidi i Victor Jara
i trencar l’apatia creixent amb guitarres al vent de matinada.

Vull ser l’altaveu, i desfer les cortines de fum del poder,
vull ser allò que no es veu, l’alegria dels pobles que s’alcen valents.
Vull ser l’altaveu, no oblide les bombes a casa Fuster,
vull més, m’esmole les dents…Mandela i Allende com a referents.

Un cop més, tanca els ulls imagina
i anem a sortir de la rutina.
Un cop més, tanca els ulls i camina,
Per les venes corre adrenalina.

Música naix de la ràbia,
sona la freqüència per
fugir d’aquesta gàbia.
Som com un as en la baralla,
som com el dimoni que camina entre la flama.

Soterre les penes, jo sé que avance a base de contradiccions,
a mi em mouen les passions,
el bombo i la caixa i les seues pulsions.
Vinc seguint a Gramsci, que la història no és més que una
guerra per l’hegemonia de les posicions i en el meu camp de
batalla jo tinc les cançons.

Vull ser l’altaveu, que rebente la norma i els llibres d’estil,
vull ser allò que no es veu, la mare que trau endavant als seus fills.
Vull ser l’altaveu, del xiquet que somnia en un món ple d’amics,
vull ser Malcom X, tinc la paraula tremolen els rics.

Un cop més, tanca els ulls imagina
i anem a sortir de la rutina.
Un cop més, tanca els ulls i camina,
Per les venes corre adrenalina.

Música naix de la ràbia,
sona la freqüència per
fugir d’aquesta gàbia.
Som com un as en la baralla,
som com el dimoni que camina entre la flama. (x2)

No és qüestió de genètica, és de simple ètica,
obrir els ulls, veure l'infern, saber que res és etern.
Acompanyat de la mètrica, de l'alfabet i aritmètica,
òmplic els fulls d'este quadern, i ho convertisc en fonètica.
Sonen les notes de ràbia, hem de sortir d'esta gàbia,
som la “tormenta” d'arena que va a convertir esta terra en Arcàdia.
Trencar barreres amb sons, canviar-ho tot amb cançons,
en este desert on no queda verd, nosaltres serem el Monzó.

Música naix de la ràbia,
sona la freqüència per
fugir d’aquesta gàbia.
Som com un as en la baralla,
som com el dimoni que camina entre la flama.(x2)


OPINIÓ:

Aquesta cançó la vaig escoltar per primera vegada quan Aspencat va vindre al nostre institut, i em va agradar molt la lletra i la melodia, per aquest motiu l'he triat.
A més el videoclip em sembla que reflecteix molt el tema de la cançó.

En una entrevista Aspencat va dir que amb aquest nou disc volien una normalització de la música en valencià, i també han declarat que estan convençuts de què la música és una ferramenta per ajudar a transformar la societat. Pensen que han reflectit molt bé les seues idees.

Irene Kahlo

OBRINT PAS - Seguirem

OBRINT PAS – SEGUIREM

Obrint Pas va ser un grup de música en valencià procedent de Ciutat de València. La seua música és una barreja de ska, hardcore punk, rock, reggae i folk amb melodies i instruments tradicionals, entre els quals destaca la dolçaina. Les seues lletres tracten molts temes com la denúncia social o la solidaritat.

Obrint Pas es va formar el 4 de novembre de 1993, quan un grup de tres amics, Xavi Sarrià, Jordi Pitarch i Carles Garcia, contactaren a l'institut Benlliure de València.

El primer disc arribà el 1997 amb el nom de La revolta de l'ànima (compost per cinc peces i autogestionat per la banda mateixa), dins del segell 45 Revolucions, creat pels mateixos Obrint Pas.

L'any 2006 portaren a cap la gira Internacionalista Tour 2006, que els dugué per tot Espanya i països de tot Europa durant sis mesos de viatges.

El desembre del 2010 van fer la seua primera gira al Japó amb una gran resposta del públic d'aquell país.

El disc-llibre Coratge va entrar directament al número 12 de la llista de vendes de tot l'Estat espanyol.

El juliol del 2011 tornen al Japó on actuen al Fuji Rock, el festival musical més important d'aquell país i un dels més multitudinaris del món. Poc després el seu disc Coratge és editat al Japó amb la discogràfica Japonicus.

El 21 de març de 2013 Obrint Pas anuncia l'aturada indefinida del grup després d’una ronda de concerts en 2013 que donarà pas a tres actuacions en acústic en 2014 a Barcelona, Palma i València.

La cançó que he escollit s’anomena “SEGUIREM”, que pertany al disc Coratge. Es una cançó que està dedicada a Mavi Dolç, professora i activista valenciana que va ser amiga i companya del grup. He elegit aquesta cançó per que la seua lletra, reflexa l’unió que hi ha entre tot el grup, i el voler seguir, i aconseguir tot el que es proposen junts, recolzant-se els uns als altres. A més es una cançó amb molt de ritme, que només quan l’escoltes t’invita a moure’t.

LLETRA:

Amb la tendresa que ens deixares

amb les coses senzilles
amb la terra entre els dits
seguirem.

Amb l'enyorança a les finestres
amb les cançons d'Ovidi
amb les lluites d'ahir,
seguirem.

Amb la il·lusió que desbordaves
amb les paraules vives
amb els somnis humils
seguirem.

Amb tot allò que construïres
amb les banderes velles
d'un país clandestí,
seguirem.

Seguirem!
encara amb la mateix coratge
Seguirem!
encara amb la mateixa il·lusió
Seguirem!
encara amb el mateix empenta
Seguirem!

Encara amb la mateixa passió
fidels a aquell somriure que mai
no oblidarem
camí de la victòria,
seguim,
seguirem.

Amb els estels que encara brillen
amb els records que ens porten
amb el cel ple de nit,
seguirem.

Amb l'emoció del primer dia
amb la gent que t'estima
amb l'esforç compartit,
seguirem.

Amb les batalles quotidianes
amb les guerres de sempre
amb el teu compromís,
seguirem.

Amb tot allò que defensares
amb un somriure als llavis
amb un foc sota el pit,
seguirem.

LAURA BECKER