Maluks és un grup valencià que va veure la llum a principis del 2019. Format per quatre joves, s'ha estrenat amb "Fins l'alba", una mescla de dancehall, reggae, cúmbia i dub mooooolt ballable i enganxós. A més a més, la lletra té molla i fa una crítica necessària a l'assetjament que pateixen les dones en els espais d'oci.
La lluna s'encén, ja cau la nit
ritme de dancehall m'arriba al cos
Tinc força pa' ballar fins l’alba em menege,
em creme, em deixe portar.
Highlight en la mirada igual que al seu vestit,
ella és l’ama de la festa fent el niddle eye
però la llibertat s'esfuma,
ixes de l'amagatall.
Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai
Mirant als col.legues com si fores guai
Em fas un escáner de dalt cap a baix
ves-te’n, ja.
Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai
Mirant als col.legues com si fores guai
Em fas un escáner de dalt cap a baix
ves-te’n, que em vull marcar el... jiggy jiggy, fora del meu ball
jiggy jiggy no pararé de vibrar
valentes, unides i sempre lluitant
Jiggy Jiggy, fora del meu ball
Jiggy Jiggy no pararé de vibrar
valentes, unides i sempre ...
make my body move
make me body dance
Invades mi espacio y violentas mi whine
no valen excusas no va a funcionar
a nuestras hermanas no te vas a acercar
yo perreo sola y no busco más.
Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai
Mirant als col.legues com si fores guai
Em fas un escáner de dalt cap a baix
ves-te’n, que em vull marcar…
Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai
mirant els col·legues com si fores guai.
Em fas un escàner de dalt cap a baix
Yo perreo sola y no busco más.
jiggy jiggy, fora del meu ball
jiggy jiggy no pararé de vibrar
valentes, unides i sempre
lluitant jiggy jiggy, fora del meu ball jiggy jiggy
Gossos és un grup
rock català que es va formar a l'estiu de 1993 quan Oriol Farré (veu i
guitarra), Juanjo Muñoz (veu i guitarra), Roger Farré (veu i baix) i Natxo
Torrés (veu i guitarra) van decidir formar el grup. Van fer molts concerts,
però no van ser coneguts fins a la segona oportunitat que van tenir en un
concurs el 1994, en el qual varen guanyar amb el seu disc Gossos. A més, el
2002 va arribar un nou membre al grup anomenat Santi Serratorsa, que tocava la
bateria.
La cançó et fa
entendre que les paraules tenen significat i que les has d'utilitzar al llarg
de la teua vida. També diu que mai és tard per a dir allò que hagueres volgut dir, ja que
les paraules no caduquen i sempre corren pel nostre interior.
La cançó “Corren”
va ser editada per primer cop al 2007, i es pot trobar en el nové disc de Gossos.
Ha sigut una de les cançons més populars del grup. A més, s'ha convertit també
en una de les cançons més cantades de la música en català. El premi que va
guanyar aquest grup gràcies al tema va ser al millor videoclip, segons votacions
populars en Enderrok l’any 2008.
M'ha agradat perquè
té molt de ritme i la lletra tracta d'un tema sobre el qual mai m'havia parat a pensar. A més, és la primera vegada que
escolte aquesta cançó a pesar d'haver escoltat alguna vegada el nom d'aquest
grup. Aleshores, pense que les ràdios haurien de posar cançons en català o
valencià, igual que en posen en altres idiomes, ja que podrien donar-li una
oportunitat a aquestes cançons, que tampoc estan malament.
FONTS:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Gossos
https://fanmusicfest.com/content/gossos
Entrada 2 de Jaume
“Gossos” és un grup que forma part del rock català. Es caracteritza per ser un grup sense percussió, a soles amb guitarra, baix i veu, fins que a 2002 varen afegir una bateria.
Va ser a l'estiu de 1993 quan els manresans Oriol Farré, Juanjo Muñoz, Natxo Tarrés i Roger Farré van decidir formar el grup. Després de diversos concerts, es varen apuntar a alguns concursos i a la segona oportunitat varen guanyar un premi pel seu disc «Gossos» (1994).
He volgut penjar aquesta cançó perquè la tenia a la recamara des de fa temps i em pareixia molt bona com per a no pujar-la. Dic que és bona perquè la seva melodia és súper-bonica, la lletra... Indispensable (De veritat, si pares atenció a la lletra, t'arribarà fins al cor, almenys a mi m'ho pareix), altre aspecte a destacar són les veus, la del cantant principal, Natxo Tarrés, és molt fluida i la de Macaco li dóna un estil original a la cançó. Per tant, en conclusió, diria que no us la perguereu perquè és molt bona.
LLETRA:
És tard, no sé
quina hora és,
però és fosc fa
estona.
És fàcil veure
que no hi ets,
ni un paper, ja
poc importa.
Poso els peus a
terra, vull caminar,
necessito
despertar en un dia radiant.
Encara em queda
temps per descobrir
tot alló que m'he
amagat i que no m'he volgut dir.
Corren, corren
pels carrers, corren
paraules que no
s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren
pels carrers, ploren
com gotes d'aigua
s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Difícil descobrir
qui soc avuí.
Una gota em cau
mentre un altre em treu la set.
Plou i fa sol
alhora
Tomba la bala
bala,
tomba la bala que
m'apuntava, era la meva
i jo mateix em
disparava.
Raig de llum
il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolució
dins meu, la sedueixo i es transforma
No s'esborren, en
conformo en mirar-me
Mirar-me de dins
cap a fora.
On puc anar-te a
buscar? Nena no és broma...
Hauria d'haver
estat diferent,
però en un moment
s'han tancat les portes.
Poso els peus a
terra, vull caminar
necessito
despertar en un dia radiant.
Encara em queda
temps per descobrir
tot allò que t'he
amagat i que no t'he volgut dir.
Corren, corren
pels carrers, corren
paraules que no
s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren
pels carrers, ploren
com gotes d'aigua
s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Doctor Prats va nàixer el 2015 amb la intenció de ser únicament un grup virtual. Provenen de Tarrasa i el Vallés. El 2015 tragueren el primer disc “Patates amb peix”. El seu estil musical és una mescla de reggae, pop, rock, ska, funk i música electrònica.
Membres
· Mark-e Riera com a vocalista i guitarra
· Guillem Boltó al trombó
· Josep Jaume Rey a la guitarra
· Ramón Figueras com a trompeta
· Miki Santamaría amb el baix
· Víctor Martínez al teclat
· Oriol Cors amb la bateria
Aquesta cançó explica que cada vegada les persones viuen en un món més tancat, que vol influir en la mentalitat de la gent. També explica que cal viure la vida perquè, com diu la cançó ‘vinc de lluny’, ja que ell ja ha passat per això i ha aconseguit veure el món amb uns altres ulls i vol que tota la gent faça el mateix.
Parlant sobre els pensaments que m’aporta aquesta cançó, puc destacar que no hem de tancar-nos en un món on sempre fem el mateix, sinó que cal viure la vida. La veritat és que la recomane moltíssim perquè et fa mirar amb uns altres ulls la teua forma de viure en el món, perquè vida només hi ha una.
Lletra
Jo vinc de lluny
D'allà I d'aquí
Jo vinc tossut, obstinat I decidit
Jo ho faig per tu
I ho faig per mi
I ho faig també per tots aquells que encara han de venir
Pot ser que el món s'estigui fent petit
Pot ser que això no estigui fet per mi
Però resistir és l'únic que tenim
Aixequem les copes, fem un brindis I a seguir
I ara veig clar que al final tot té més sentit
Del que em podia imaginar
La vida ens clama
L'amor està a l'aire
Només l'has d'agafar
Tranquil que no s'acabarà
Jo vinc de lluny, de lluny!
Jo vinc de molt lluny, de lluny!
Vinc de l'aigua I de la terra
Vinc del sol I les estrelles
Vinc del foc per estar amb tu
Jo vinc de lluny, de lluny!
Jo vinc de molt lluny, de lluny!
Seguiré lluitant com sempre
Sé que no està tot perdut
Jo vinc de lluny
M'agrades tu, I tu, I tu
També m'agrada que a mi m'agradis tu
Que jo t'agradi m'agrada més que a tu
M'agrades tant que cada dia em llevo I penso en tu
Auxili és un grup format per: Miguel (bateria), Marc (veu principal), Esteve (dolçaina i veus), Salva (trompeta i guitarra), Hector (trombó), Xixarra (baix), Felix (guitarra), Enrique (teclat), Gustau (percussió) i Joan (percussió). El grup va sorgir el 2005 a Ontinyent com a idea d’Esteve, Salva i Marc, i al cap de poc s’hi va afegir Miquel. Poc després s'afegiren Ferrero i Lluís i, posteriorment, s’anaren afegint els altres components del grup. El primer concert el van fer a una caseta il·legalment. Als dos anys d’haver format el grup van fer el seu primer concert a «Santjorok07».
A l’any 2009 trauen el seu primer disc anomenat «Existirem...?», el qual tingué una bona acceptació per part del públic. Açò suposà un canvi positiu en la mentalitat dels membres del grup. Després d’un parèntesi, el grup s’adona de l’estil que realment volien fer i es ací quan comencen amb el reggae, estil en el qual continuen actualment.
El 2012 trauen el seu segon disc, «Dolç Atac», en què el gènere musical dominant és el reggae encara que influenciat per alguns altres com el rap, l’ska o el ragga.
L’any 2016 trauen l’àlbum «Instants Cremant» amb un estil ja consolidat. Aquest àlbum els va servir per a adquirir popularitat.
L’any 2018 trauen un nou àlbum anomenat «Tresors», on trobem més influencia de la música electrònica. Aquest és el disc amb més varietat d’estils musicals. Eixe mateix any aconsegueixen el que per a ells és un dels èxits més importants, la participació del festival Rototom, celebrat a Benicàssim.
El grup ha fet al voltant de 170 actuacions per tota Catalunya i al 2017 van fer una sèrie de concerts a Itàlia. A més, Auxili ha participat en alguns festivals importants com el «Festival Diània», el «Viña Rock» o el ja anomenat «Rototom».
Lletra de «Si tu vols»
Tan bonic i tan difícil d'oblidar,
ni el temps ni la distància
podran parar el ball.
Com un estiu enmig l'hivern,
viatjant per somnis passatgers,
sonant acords que ja no són efímers.
I tant difícil d'oblidar
que ho vam escriure, ho vam cantar
perquè volíem fer-ho gran.
Que sols amb tu podíem escapar.
Pintar de roig el cel,
seguir volant.
Cada vegada que pense en vos
vull recordar la melodia del teu cos
ets la dolçor que li falta al mar,
l'endemà, la llum del far.
Cada vegada que pense en vos
vull entonar la melodia del teu cos
ets la calor, quan no escalfa el sol
com una escala cap a dalt del cel, puja amb mi.
Si tu vols,
sols si tu vols,
jugarem a alçar el vol.
Tan bonic, tan sincer i tan real
que va acabar la història
i no va parar el ball.
Com un refugi al cim més alt
altre cop vas esbrinar
que em feies falta per cantar.
Cada vegada que pense en vos
torna el somriure que dibuixen les cançons
ets el soroll que em feia vibrar
aquella música que ens va fer levitar, puja amb mi.
Si tu vols,
sols si tu vols,
jugarem a alçar el vol.
Itaca Band és un grup de música de Montcada i Reixac (vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental) que es va consolidar l’any 2008. Els membres del grup són Albert García, Unai Eizagirre, Kel Sangüesa, Jordi Busquets, Pere Mercader i Maria Astallé. Aquests comencen a fer petits concerts i, un any després, guanyen el premi Connecta. Des d’eixe moment comencen a fer videoclips del seus propis temes.
Més tard, el 2013, la seua trajectòria professional assumeix fets importants. Llancen el seu segon disc als estudis Atlàntida i inicien una gira. D’aquest disc, la cançó “Rema” és escollida com una de les 10 cançons de l’any per Enderrock, i el grup queda finalista als premis ARC de La Vanguardia. Després d’açò, la banda entra a la discogràfica Propaganda pel Fet i es professionalitza i consolida.
El 2014, la música del grup comença a popularitzar-se més encara, i rep bones crítiques per part del públic. El 2015 el seu tercer disc ix al públic, amb col·laboracions com les de Txarango o Los Barrankillos. Amb aquest tercer disc, el grup va a diferents punts d’Europa a tocar la seua música.
Malauradament, el 2017, alguns del seus concerts són suspesos per una agressió masclista per part d’un membre del grup, i el futur del grup es veu afectat.
Finalment, el 2017 és quan aquesta cançó és publicada en el quart disc, anomenat “Explosiva”, amb la col·laboració de diferents membres d’altres grups.
Vaig conèixer la cançó gracies a aquets treball, i la veritat és que quan la vaig escoltar em va agradar molt el ritme i el missatge que ens transmet: que s’ha d’aprofitar el present i passar-ho bé amb el que ens envolta. És per això que he escollit aquesta cançó.
Aquesta cançó, titulada “Una lluna a l’aigua”, em transmet bones vibres i m’agrada molt perquè amb l’estil festivaler que té el ritme sols et pot animar i posar de bon humor. Txarango utilitza a l’hora de crear música una fusió, partint del reggae i del pop amb ritmes llatins i jamaicans fins i tot mescla rock. Els components són: Alguer Miquel, la veu; Sergi Carbonell, al piano; Joaquim Canals, el bateria; Alex Colinas, el baix; Pau Puix, el percussionista; Ivan López, el saxofonista; Jordi Barnola, trompeta i Jairo Rodríguez, les maraques.
El grup es va formar el 2006, en un pis d'estudiants al carrer dels Còndols, a Barcelona. Com que vivien prop de la plaça George Orwell, lloc molt popular, van decidir anar-hi i improvisar la seua música. Van començar anant sols tres d’ells, i un d’aquests tocava el txarango, un instrument de corda original dels Andes. El grup va tindre tanta popularitat que el 2007 van començar a fer els seus primers concerts a Catalunya. Actualment el grup té quatre discs.
Vaig conéixer Txarango per la meua germana. Una nit, anant de viatge amb el cotxe, em vaig quedar sense bateria al mòbil, i jo no suporte viatjar sense escoltar música. Aleshores ella em va prestar el seu mòbil i em va dir que havia descarregat una cançó que de segur m’agradaria. “Una lluna a l’aigua” va ser la cançó que em va dir, i com ella ja sabia, em va agradar molt, tant que la vaig escoltar durant quasi tot el trajecte. “Una lluna a l’aigua” pertany al disc “El cor de la terra”, i actualment és una de les cançons més importants del grup. Aquest tema tan sols transmet bones vibracions, et puja l’ànim i sol donar-te ganes de ballar. L’escolte quan em trobe trista, quan vull ballar però no sé què o simplement quan vull recordar aquell viatge que vaig fer amb la meua família.
Lletra
Vine'm a buscar, vine a robar-me l'aire.
Vine aquí, balla amb mi, balla com una lluna a l'aigua.
Balla com una lluna a l’aigua
Vine’m a buscar, vine a robar-me l’aire
Vine aquí, balla amb mi
Balla com una lluna a l’aigua
oi oi oi ai ai ai oi oi oi
Balla com una lluna a l’aigua
oi oi oi ai ai ai oi oi oi
Balla com una lluna a l’aigua
Busco el batec de la terra
de la teva pell amb la meva
(la vida que passa a través nostre)
busco dins teu els vaixells enfonsats dels dies busco la clau del teu regne amb les cançons
vull descobrir-te amb tot el cos
arribar-te a la boca, robar-te l’aire i tremolar tots dos com una lluna a l’aigua
No vull veure’t, (vull mirar-te), no vull imaginar-te, (vull sentir-te), vull compartir tot això que sents, no vull tenir-te a tu(vull amb tu tenir el temps)
M’agraden els teus ulls cansats d’haver-se passat la nit entre llibres.
Jo vull llegir-te amb els dits, vull sentir te la pell encesa, vine i arranca’m aquest plor del pit vine a treure’m la roba de la tristesa.
No vull veure’t, (vull mirar-te), no vull imaginar-te, (vull sentir-te), vull compartir tot això que sents, no vull tenir-te a tu(vull amb tu tenir el temps)
Vine’m a buscar, vine a robar-me l’aire
Vine aquí, balla amb mi
Balla com una lluna a l’aigua
Vine’m a buscar, vine a robar-me l’aire
Vine aquí, balla amb mi
Balla com una lluna a l’aigua
Que sona Txarango presente
des de Catalunya al món sencer
balla balla
Crema Barcelona i la lluna ens mira quan la nit delira la ciutat
Puja la música a la sala, crida, som una mà la deriva tenim foc a la sang
puja la música crema la vida
Vine’m a buscar
Puja la música a la sala, crida, som una mà la deriva tenim foc a la sang
Sóc Espe, de 1r de Batxillerat Artístic. He triat la cançó “El Meu Poble” perquè m’agrada molt pel bon rotllo que transmet i, a més, Txarango no és un grup que siga molt conegut per la gent i ja és hora que es conega. Mesclen distints tipus de ritmes, com el jamaicà i el rock. Les seues cançons expressen els sentiments de manera molt “festera”. Aquest grup està format per Alguer Miquel, la veu; Sergi Carbonell, el piano; Joaquim Canals, el bateria; Alex Colinas, el baix; Pau Puix, el percusionista; Iván López, el saxofonista; Jairo Rodríguez, les maraques i Jordi Barnola, la trompeta.
Txarango es va formar a Barcelona en un pis d’estudiants del barri gòtic, el 2006. Tres dels integrants del grup comencen tocant improvisadament als carrers de la ciutat al costat de gent de diversos països. Un dels tres músics utilitza un txarango, un instrument de corda de la regió central de la serralada dels Andes. Els tres decideixen dur aquest tipus de música festiva als carrers i formen un projecte per dur-la als escenaris amb el nom de Txarango. El grup comença la seua nova trajectòria musical fent concerts per tota Catalunya.
Els vaig conèixer a través d’un amic de l’ESO que és percussionista i li agrada molt aquest tipus de cançons animades. Com jo començava a aprendre a tocar la guitarra, aquest tipus de cançó em venia de perles. “El Meu Poble” és una de les cançons del disc “Som Riu” i tracta dels sentiments que transmet el poble d’on provenen. Res no pot substituir aquest lloc ple de records. Descriu el poble de la seua infància amb tendresa. A més, tracta de conscienciar les persones que potser no gaudeixen tant els moments al poble perquè els gaudeixen ara que poden, ja que, potser en un temps ja no podran fer-ho.
Aquest tipus de cançons són les que et fiquen una molt bona vibra quan et sents més trist o trista. A més, són molt recomanables quan vas a fer faena, almenys jo ho faig i ho recomane. Em transporta als meus records de quan era petita i pense que a qualsevol persona que escolte cançons de Txarango, li passarà el mateix.
LLETRA
El meu poble té una plaça de records,
fanals encesos i banderetes de colors.
I un gran ball dirigeix les nits d'estiu,
avui que tothom riu, avui que és festa major.
A la plaça de nit s'hi aplega tothom.
Ballen nens petits, senyores i senyors.
Ballen lluny els que avui ja no hi són
i entre les llums ai balla el nen que vaig ser jo.
I en mig de la nit, t'envolta la plaça.
Tot és com ahir, aquí el temps no passa.
En mig de la nit, t'envolta la plaça,
com quan érem petits, com quan érem petits; queda’t avui a casa.
Que potser demà no ens podem trobar,
balla aquesta nit el que ballaríem sempre.
Que potser demà no podem ballar,
queda't aquí amb mi com si et quedessis per sempre.
M'he perdut pels carrers de matinada,
el passeig, la plaça, la botiga de la mare...
T'he guardat els tresors en mil cançons,
l'escalfor dels veïns i els que han fet de mi qui sóc.
I en mig de la nit, t'envolta la plaça.
Tot és com ahir, aquí el temps no passa.
En mig de la nit, t'envolta la plaça,
com quan érem petits, com quan erem petits, la vida balla descalça.
Que potser demà no ens podem trobar,
balla aquesta nit el que ballaríem sempre.
Que potser demà no podem ballar,
queda't aquí amb mi com si et quedessis per sempre.
Txarango és un grup de musica fonamentalment d’estil reggae, però amb una amplia mescla d’altres tipus de música com pop, pop o rock entre altres. Aquest grup va nàixer l’any 2010 a Barcelona amb la publicació de “Vola” i “Nits amb Txarango”. En aquest any va tindre lloc la seua primera gira, que es va anomenar “Welcome to Clownia”, i va recórrer tota Espanya, encara que es va centrar en els llocs catalanoparlants. La seua discografia està composada per: Tanca els ulls (2018), Agafant L’hotizó (2017), El cor de la terra (2017), Som riu (2014), Benvinguts al llarg viatge (2012), Som persones (2012) i Welcome to clownia (2010).
He escollit la cançó “Tanca el ulls” d’aquest grup perquè té un gran missatge que expressen amb un ritme tranquil, quasi de cançó trista. El que transmet és que cal viure la vida aprofitant cada instant. Encara que aquest missatge el tenen moltes de les seues composicions, aquesta és especial perquè ací es varen acomiadar una temporada de l’escenari i per a molts dels seus fans va significar una gran pena. No obstant, aquest 2019 tornen als escenaris del 27 al 30 de juny, al festival “Clownia” (Clowniafestival.cat).
Aquest grup ha marcat la vida de molta gent, inclús tenen premis per ser el grup més influent de parla catalana en altres països (“Millor gira internacional d'artista o grup català”, 2015), o “Millor gira per festes majors de temes propis" (2014). Sense cap dubte, aquest grup continuarà enamorant la gent i fent que la gent cante i balle en els seus festivals. Tot el món hauria anar alguna vegada en la vida per gaudir de la vertadera música que fan aquestes persones amb un do que ha fet “flipar” una gran majoria.
Lletra:
Plou entre tu i els altres
sé bé què sents posat dins la mateixa guerra
tothom busca un trosset de terra
i casa nostra és un tros de temps
sé bé què sents
Eh! Si la nit t'espanta vine aquí
tinc un circ de cançons fins a l'alba
Eh! Quan et plogui a dins vine a casa
tanca els ulls si no veus el camí
Les estrelles són fars a l'horitzó
jo sempre les he vist en els teus ulls
duus a dins inquieta i viva
la crida dels esculls
d'una terra llunyana
somnis enllà.
Quan la nit, nues i plenes de cançons,
vinguin a buscar-te des del mar
les sirenes del viatge
no ho dubtis i emprèn el vol
aquí tens el meu desig: camina!
Camina lluny
camina com qui vol saber-ho tot
camina fins a trencar-te
camina
Eh! Si la nit t'espanta vine aquí
tinc un circ de cançons fins a l'alba
Eh! Quan et plogui a dins vine a casa
tanca els ulls si no veus el camí
Que quan siguis lluny una cançó et torni a casa,
que quan s'enamorin de tu
no pretenguin tenir-te, només acompanyar-te
que la vida no sigui només un llit amable, un passeig dolç
que les coses que esperes no siguin com esperes quan les visquis
Hola, sóc Martín, el vostre company de batxiller humanístic, i m’agradaria presentar-vos una de les meues cançons preferides en llengua valenciana/catalana, del grup de música barceloní Txarango. La cançó s’anomena “Músic de carrer”.
Txarango és un grup d’origen català que es va formar el 2010, i està format per Alguer Miquel (veu), Sergi Carbonell Hipi (piano), Joaquim Canals (bateria), Àlex Colinas (baix), Pau Puig (percussió), Iván López (saxo), Jairo Rodríguez (maraques) i Jordi Barnola (trompeta). La banda proposa la fusió de gèneres, com ara la música llatina i el rock.
“Músic de Carrer” pertany a l’àlbum Som Riu, realitzat el 2014. La cançó fa una descripció de la bohèmia vida dels cantants. A mi, personalment, m’agrada molt per la seua musicalitat alegre i també perquè em fa recordar un viatge cap a Barcelona amb amics. Vaig descobrir la cançó perquè buscant-ne una altra, “Compta amb mi”, del mateix grup i àlbum, em va aparèixer a suggerències i vaig voler provar.
Entrada d'Ana i Jaume (1r de Batxillerat de ciències)
Aquest és un grup en valencià que està format per: dues veus, Esteve Tortosa i Marc Andrés; una guitarra, Fèlix Cortés; una trompeta, Salva Berenguer; percussió, Gustau García; un trombó, Miki García; un baix, Adrià Llin; un bateria, Miguel Ramos; i una persona encarregada dels teclats, Joan Marc Pérez. Aquesta banda va nàixer l’any 2005 a Ontinyent gràcies als fundadors Esteve Tortosa, Marc Andrés, Salva Berenguer i Miguel Ramos. Segons diu el grup, Auxili va fer el seu primer concert en una caseta “amb certa il·legalitat”.
Tenen un estil musical basat en el rap, l’ska i, sobretot, el reggae. Els seus referents són Obrint Pas, La Gossa Sorda, Al Tall i altres grups valencians. El primer disc que van publicar va ser “Dolç Atac”, que va ser gravat per ells mateixos l’any 2013, i amb el qual començaren a participar en concerts celebrats en llocs poc oficials. Cal esmentar que Auxili va fer la cançó que es va utilitzar al videoclip publicitari del Festivern 2016/2017, tema que va incorporar col·laboracions amb artistes tan reconeguts com Panxo, de La Raíz, o Alguer, del grup Txarango. Fins a hui han publicat tres discos: Dolç Atac (2013), Instants cremant (2016) i Tresors (2018), a més del senzill “Foc i vent” per al Festivern que hem esmentat. A més, han fet diverses col·laboracions, com ara “Sweet reggae Music” amb Mediterranean Roots.
Nosaltres hem escollit la cançó “Com el foc” del disc Instants cremant. Aquest és el segon disc, d’estil reggae d’Auxili, publicat el 10 de març de l’any 2016, i conté les cançons "L’ona", "No puc deixar-te", "Com el foc", "Àcid", "Mal, fuig!", "Donem la cara", "A 7 centímetres", "Impossibles", "Detonem l’estona" i "Enmig de la nit2. Instants cremant té una durada total de 40:55 minuts, que es passen rapidíssim.
Hem decidit comentar “Com el foc” perquè transmet molt bon rotllo i es fa entretinguda i amena d'escoltar, a més que ja la coneixíem des de fa temps. També té una instrumental molt bona, que acompanya de manera genial la lletra de la cançó. Encara que no té un missatge crític, com altres de les seues composicions, la idea principal és que s'ha de viure la vida perquè només en tenim una. L’únic que no és molt “educatiu” és que esmenten la marihuana i el tabac com si foren coses que et fan divertir-te més.
Lletra:
Es consumeix, s'apaga, dins de mi la gana,
mil històries entre fums de tabac i marihuana.
Espurna, gas i flama, l'ambient brama a la sala.
Tinc replet el meu cervell ple de cendra, ple de brasa. Ple!
Ple està el cendrer d'instants i moments,
dies i nits, orgasmes, crits. Ple, ple!
Ple de mentides, males rimes,
apagat entre paranys cada volta que tu pires.
I entre la cendra veig el record i ja no pare d'anhelar oblits.
Em pot la pressa, enmig l'essència he vist…
Instants cremats, buidar la cendra i començar de zero.
Instants cremant, ser com el foc que fa reviure el ferro.
Instants cremats, buidar la cendra i començar de zero.
Instants cremant, obrir finestres, respirar, que tot s'ho emporte el vent.
Donem la volta, comencem per aquí, som-hi!
Respirem amb força, obrim nou camí.
Seguim. Seguirem.
Aixequem la nostra flama.
Seguim. Seguirem.
De les derrotes s'aprén, no sempre es guanya.
Foc al meu cervell per cremar noves victòries,
foc, alcem el puny, companys, companyes!
Instants cremats, buidar la cendra i començar de zero.
Instants cremant, ser com el foc que fa reviure el ferro.
Instants cremats, buidar la cendra i començar de zero.
Instants cremant, obrir finestres, respirar, que tot s'ho emporte el vent.
La veritat és que he escollit aquesta cançó pel simple fet que parla de nosaltres i ens diu que hem de teixir la nostra gran història.
La joventut de hui en dia està molt implicada en política, en banderes, etc. però el que ens vol ensenyar la cançó és que no hem d'alçar banderes per a demostrar res; l’únic que has de fer és respectar totes les persones, tinguen la ideologia i l’opinió que tinguen. Tots hem d'anar a una, sigues com sigues, t’agrade el que t’agrade i encara que sigues el més distint a tots; això no importa gens. Si anem tots a una, podem plantar rebel·lia i recollir llibertat.
A més, no ens ha de guanyar la por, l’enveja o la cobdícia. El demà és nostre, com diu perfectament la cançó, i hem de lluitar per ell. Nosaltres som la veu, som una comunitat. No es tracta de resoldre tots els problemes del món sinó de tindre valentia per a intentar ajudar a solucionar-los. No hem de fer les coses solament per nosaltres, sinó per tots. Si veus un acte que està malament, no has d'esperar que ningú el solucione, intenta-ho. Treballa dur amb tot el que fas i ho aconseguiràs.
Hui en dia tots publiquem en Instagram històries contra el masclisme, el racisme, la desigualtat i moltes injustícies més... però, per posar un exemple, en el cas del masclisme, es produeixen una contradicció perquè no es pot defendre la dona escoltant música masclista, però ho seguim fent. Si ens fixem, segurament dos dels estils musicals més escoltats són el trap i el reggaeton, i tots aquests tipus de música i lletres tracten la dona com un objecte o com quelcom sense importància. Tots o quasi tots escoltem aquestes cançons i donem treball i audiència a gent que treballa dient, en la majoria de les seues lletres, coses inconseqüents i menyspreus cap a la dona.
El primer que hauríem de fer és defendre la dona, per exemple, en les cançons. Tots escoltem Bad Bunny, Bryant Myers i altres, que en les seues cançons no fan més que infravalorar i insultar la dona, però no som capaços de deixar d’escoltar aquest tipus de música, solament pel fet del ritme que té, que ens convida a ballar. Després veus a persones (xics i xiques) que sols defenen la dona per les xarxes socials.
En conclusió, si volem aconseguir alguna cosa, hem de lluitar per aconseguir-la; si no, si ens quedem de braços plegats, no farem res.
Lletra d'Agafant l'horitzó
Ja no ens alimenten molles Ja volem el pa sencer! (Txarango presente) Tenim futur, tenim memòria. Foc a les mans per teixir la història. Portem en elles un llarg camí. Viure vol dir prendre partit. No volem fum, no volem dreceres. Aquí no venim a fer volar banderes. Comptem amb tu, ara no pots fallar. Un dia u per tornar a començar. Gent de mar, de rius i de muntanyes. Ho tindrem tot i es parlarà de vida. Gent de mar, de rius i de muntanyes. Ho tindrem tot i es parlarà de vida. Anem lluny, serem molts empenyent endavant. Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat. Que no ens guanyi la por. El demà avui és nostre. Tu i jo agafant l'horitzó. (Música) Ara i aquí és el moment del poble. No serà nostre si no hi som totes. És part de tu, també és part de mi. Viure vol dir prendre partit. No tenim a les mans els problemes del món. No tenim totes les solucions. Però venim amb coratge i amb somnis gegants. I pels problemes del món tenim les nostres mans. Res per nosaltres; per a totes, tot. A la por i al racisme, calar-hi foc. Qui treballa la terra se la mereix. Lo poble mana, el govern obeeix. Nuestras manos seran nuestro capital. Quien mueva el engranaje debe decidir. Crear, construir consciencia popular. Eterna divisa que nos guia; vivir llibres o morir. Gent de mar, de rius i de muntanyes. Ho tindrem tot i es parlarà de vida. Gent de mar, de rius i de muntanyes. Ho tindrem tot i es parlarà de vida. Anem lluny, serem molts empenyent endavant. Qui sembra rebel·lia, recull la llibertat. Que no ens guanyi la por. El demà avui és nostre. Tu i jo agafant l'horitzó. Serem llum, serem molts empenyent endavant. Som futur i alegria seguint el pas dels anys. Que no ens guanyi la por. El demà avui és nostre. Tu i jo agafant l'horitzó. Gent de mar, de rius i de muntanyes. Ho tindrem tot i es parlarà de vida. Gent de mar, de rius i de muntanyes. Ho tindrem tot i es parlarà de vida.
Jo sóc teva fins on vulgui, completa sense ningú més.
Libre pa' jugarlo sucio si ya estamos en el fango.
Dueña de mi orgullo i per dalt de les demés,
van torcidos los renglones porque escribo en páginas en blanco.
Todas las rosas del rosal van con espinas,
siguen todas en la misma tierra seca si nadie las riega.
Me debo más de lo que gano dentro de la rueda y sabes,
yo solo quiero hacerlo como quiera.
Y mira Mai, mira mal tu pose,
yo vine pa' gozarla, yo no pa' que tú lo goces
La perra que más ladra si hace falta,
no hay bozal para las voces
cuando quema la garganta y el reloj toca las doce.
Deixa de ser una trista princesa,
camina la nit encesa.
Trenca els miralls i els cànons de bellesa
i les cadenes que et fan presa.
Esta és la força del coratge, de Gaza a València
que planta cara al món salvatge,
no necessita lideratges, d’ací a Kobane
segura defèn el missatge.
Tres mil cinc-cents milions de lluitadores incansables
que no s’aturen mai, conquerixen espais
Sou la font de vida i la flor de tots els pobles
que han unit el seu cant, caminant.
Tres mil cinc-cents milions d’il·lusions emancipades
creuaran tots els mars per seguir endavant.
Sou llengua materna, sou trinxera i sou la sang,
sou cada xiqueta que esta nit ha de somniar.
Deixa de ser una trista princesa,
camina la nit encesa.
Trenca els miralls i els cànons de bellesa
i les cadenes que et fan presa.
A la seua web podem trobar una xicoteta biografia del grup:
"Després de 9 anys pujant als escenaris amb més de 500 concerts, ASPENCAT ha fet un nou abordatge amb “Tot és ara” (Halley Records, 2015). Un disc amb el qual la banda segueix explorant nous territoris entre el reggae el Dancehall i el Dubstep. Aquest és un treball estilísticament més ample que els anteriors però sense perdre el segell electrònic dels sons greus ni del llaüt, així com el missatge incissiu i crític que els caracteritza, sent totes aquestes, les senyes d’identitat que els han convertit en una de les bandes valencianes més reconegudes dins i fora del País Valencià.
Per aquesta nova aventura ASPENCAT ha comptat amb alguns col·laboradors de luxe com ara Ander (Green Valley), Xabi Solano i Pini (Esne Beltza), Rootsman I (Train to Roots), Mai (La Revenge), Martin Plan B, Remei, Sam Ferrer, Pere Ortolà i amb l’habitual presència d’Àlex Seguí (La Gossa Sorda).
La banda de la Marina ha tornat a la càrrega amb el que podriem dir que és el seu treball més madur. Els dos anteriors treballs “Naixen primaveres”però sobretot “Essència” varen ser el punt d’inflexió que va catapultar Aspencat a xafar els millors escenaris. Fruït de tota l’experiència acumulada durant aquests anys naix aquest “Tot és ara”.
Cal remarcar que des dels seus inicis Aspencat sempre ha tingut un missatge crític que s’ha anat endurint a mesura que avançava la crisi econòmica i s’incrementaven les desigualtats i l’injusticia social.
ASPENCAT oferta per aquest 2015 un directe carregat de dinamisme i força, pretén elevar a la màxima potència el treball fet a l’estudi. La Gira “Tot és ara” que va començar el 17 de setembre a Vic i el 18 a la Mercè de Barcelona, té previstes moltes parades arreu dels Països Catalans i de l’Estat, així com alguna incursió internacional."
Aspencat s’acompanya en aquest tema de la femcee Mai. El terme femcee s'usa per a referir-se, en l'argot del hip-hop, a una dona que rapeja. El seu equivalent masculí és emcee. Encara que aquesta cultura musical va nàixer als 70, a Nova York, el nombre de dones que el practica actualment no és nombrós. Això es deu al masclisme que tiny aquest gènere musical comunament associat amb certs estereotips masculins.
La rapera Mai explica que "Sempre s'ha associat la dona amb l'estereotip de dolça, vinculada a estils més suaus com el pop i allunyada d'uns altres més durs com el rap o el punk. Quan comences a definir-te com a dona, davant aqueixos estereotips, és més difícil que una xica decidisca posar-se a rapejar".
Mai ha participat en el projecte Femcees, Flow Feminista: Rap por los derechos de las mujeres, que va reunir 13 veus de dones en un disc publicat a finals del 2014 amb un objectiu doble: d’una banda, canviar la creença sexista que aquest ritme només pot ser cantat pels homes; de l’altra, eradicar el masclisme de la societat ja que, si bé aquest estil compta amb molts homes, també té hi ha dones molt potents que combaten el masclisme, el sexisme i l'heteropatriarcat amb les seues lletres i la seua presència. Per això, els guanys del disc donen suport a xarxes de dones feministes que lluiten per defensar els drets de les dones d'Espanya, el Carib i Amèrica Llatina.
Malgrat l'escassa cobertura que els mitjans de comunicació donen al rap de dones, hi ha raperes que participen al disc que s’han fet un lloc en la música, com ara la xilena Anita Tijoux, La Mala Rodriguez o Arianna Puello. A més de les tres artistes esmentades, participen també en el disc les raperes espanyoles BKC, Efecto Doppler, La Furia, Inessa, La Omega, Phussyon, Boca de Baba, Shuga Wuga, Larah Fémina, Emi y Alya; i de Llatinoaèrica i el Caribe, Madre Advertencia Lirika (México), Krudas Kubensi (Cuba), Rebaca Lane (Guatemala) i Caye Cayejera (Ecuador). Inessa, Mai, La Omega, Phussyon, BOCA de BABA, Shuga Wuga, Larah Fémina, Emi y Alya; i de Llatinoamèrica i el Caribe, Mare Advertencia Lirika (México), Krudas Cubensi (Cuba).
Aspencat és un grup musical de València, concretament de la Marina Alta. Va reunir gent de diferents punts de la comarca i l'any 2005 va ser creat Aspencat.
Entre l'any de la seua creació i 2007, tocaven en festivals com l'Aplec dels Ports i més tard tocaven en nits amb la companyia d'altres grups com Obrint Pas i La Gossa Sorda. En 2009 van publicar el seu primer disc i d'aquesta manera anaven creixent com a grup.
Aspencat generalment tocaven un estil basat en el ska, el reggae i el drum and bass; més tard començaren a tocar més electrònica i ara podem ficar els estils dancehall i dubstep. D'aquesta manera va arribar a ser un dels grups més escoltats de València.
Mire al darrere i recorde tota una vida veig passar
i si poguera tornar a donar-li al "start"
i travessar les línies roges
cartografia del teu cos
per no trobar les coordenades
el nord i les petjades
i arribar a un lloc sense nom
i rebobinar, anar pels camins que no vam anar
hissar les veles en un nou mar
si poguera tornar-te a besar
i rebobinar, encendre els teus llavis i no pensar
tocar les estrelles i tremolar
Si poguera tornar-te a tastar
No se el final d'esta història
sols vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon
Sóc addicte a tu, sempre ho he sigut
a les teues manies als teus pits i junts
vam provocar terratrèmols junts
i vam escriure diaris plens de fum
tornar a nàixer tornar a ser un xiquet
tindre el secret de la vida eterna
que fores tu l'únic govern que em governa
que fores tu, l'únic govern que em governa
que fores tu, l'únic govern que em governa
No se el final d'esta història
sols vull ser esta nit en el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon.
De San Francesc al cap de Barbaria en moto
no em puc llevar del cap eixa foto
ni eixa posta de sol de postal
que despertava el nostre instint animal
tota la nit m'impregnava del teu olor
en la foscor tu eres la lluerna
i és que eres tu l'únic govern que em governa!
Perquè eres tu l'únic govern que em governa!
Perquè eres tu l'únic govern que em governa!
No se el final d'esta història
jo vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon
No se el final d'esta història
sols vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon!
Vaig triar aquesta cançó perquè m'agrada molt Aspencat i la lletra em toca el cor i em fa rebobinar aquest nou any, ja que m'he canviat d'institut i vaig conèixer gent completament nova, m'he trobat amb moltes coses noves, experiències inolvidables i aquesta cançó "L'últim segon" junt amb "Camals Mullats" de la Gossa Sorda marquen cadascun dels patis, les quedades a l'hora de menjar, les vesprades amb la guitarra i tots cantant,... Realment són dues cançons que marcaràn el meu primer Bachillerat.
VADEBO es va formar a la ciutat de València a l’estiu de 2013 amb la intenció d’omplir un buit que els seus membres tenien. Composta per antics components d’altres bandes de la ciutat i d’algunes que encara estaven en funcionament, el grup tracta de fer arribar el seu missatge a traves del rock, el reggae o el hip hop. Amb tres discos, un EP, un doble single,més de 120 concerts a les esquenes i sempre en continua evolució la banda valenciana segueix treballant per créixer i arribar cada dia a més gent, pobles i ciutats.
VADEBO pren el seu nom de l’expressió utilitzada just abans de començar una partida en el joc de la «Pilota Valenciana», és un avís a la resta de jugadors i al públic que l’escalfament ha acabat, utilitzant aquest paral·lelisme el grup vol fer joc amb el seu nou disc i iniciar una partida de la qual no sap el seu resultat però que espera estiga plena d’experiències per gaudir i créixer donant el màxim fins que s’acabe la partida.
Discografia
15-Net (2014) ; 30-Net (2014) ; Travesses (2015) ; Actitud (2016) ; La Por (2018)
Els membres del grup son:
Àlvaro Lorca: Teclat, Agustí Expósito: Percussió i veus, Víctor Ferreró: Guitarra, Toni Ramirez: Baix, Carlos Esteban: Bateria, Dani Redó: Veu, Pau Vayà: Veu i Carles Zapater: Dj
El grup va sorgir el 2005 com a idea de Esteve, Salva i Marc, i a l'instant es va afegir Miguel. Poc després s'afegiren Ferrero i Luis, a la guitarra i el baix. Així començaren a assatjar. Primerament Marc era dolçaina, però ben prompte es va decidir a agafar el micro i a posar-se a cantar. També necessitaven un poc de ritme, i va vindre Gustau. El seu primer concert va ser a va ser una caseta amb certa il·legalitat… Poc després, volent ampliar el ventall sonor del grup, buscaren un trombó i una trompeta: David "El roig"i, després d'algunes "proves" infructuoses, Salva. També afegiren un teclat: Anna. D'aquesta etapa cal destacar el concert al Santjorock'07, on tocarem amb els Sva-ters. També és important nomenar a Marcos que els va acompanyar una bona temporada a càrrec del teclat. Finalment dir que Xoxe entra substituint a David amb el trombó, i les col·laboracions de Joan a la percussió es feren més constant fins que ara és un més de la gran família. Per desgràcia, tot no pot anar sempre rodat, i de la formació ixen Ferrero i Luis. Després de una exhaustiva recerca trobaren una guitarra i un baixista que pogueren substituir-los.
Parlant d’aquesta cançó, cal dir que és el primer avançament del nou disc d’Auxili titulat Tresors. Els ritmes reggaes acompanyen una lletra directa contra les tradicions arcaiques de les festes populars: «festes sexistes, privades, imposades, capitalistes, feixistes, castellanes… festa de toro i orquestra, festa que no em representa». Però del mateix mode cridant a la revolta i recuperar la festa. No ho penseu més i premeu el play. El disc pretén ser un punt d’inflexió en la banda, després de la consolidació que han suposat els anteriors discos Dolç atac (Autoeditat, 2013) i Instants cremant (Propaganda pel fet, 2016). Una recerca de la maduresa i la destresa en el control del seu estil per continuar arrasant allà per on els deixen sonar la seua música.
Vaig conéixer aquest grup quan va eixir aquesta nova cançó, es a dir, fa una setmana. Quan vaig escoltar-la per primera vegada em va sorprendre a causa de la seua manera de dir el que pensen sense embuts i de promoure la proposta a canvis a la societat que ens envolta. En aquest cas, com ja he explicat, basen la lletra en les tradicions o festes sexistes, privades o capitalistes que segueixen vigents hui en dia.
LLETRA DE LA CANÇÓ:
Mira com rebenta l’auela a aplaudir quan veu passar borratxo al seu fill desfilant amb dos guàrdia civils i un municipal, l’alcalde representant.
Mira l’animal com camina cara avall, maltractat, clar reflex d’un estat estancat amb l’església hem topat anti party en prime time.
Festa que apesta com la pasta que alimenta missa i processó, reggaetonto, retreta. Mira com desfila l’agonia bajo palio, puja el morenet i mor l’agost.
Festes sexistes, privades, imposades, capitalistes, feixistes, castellanes. Festa de "toro" y orquesta, festa que no ens representa.
I en la plaça de dalt res havia canviat. Hem heretat la historieta podrida d’un temps passat. I en la plaça de dalt res havia canviat. Hem heretat la historieta podrida d’un temps passat.
Hui la liem, nosaltres desfilem, la barca recuperem. Hui tornem a celebrar a contracorrent.
Ahí va la bona, la banda sona, filada mixta, muixeranga que esborrona. Davant la moma capitejant, portem cabet i una esquadra de gegants.
La barca és nostra, ningú l’enfonsa. Portem el foc de la foguera i la veta per al ball. Escolta, els dimonis hem tornat, anti party-time time.
Festa que apesta com la pasta que alimenta. Reina, tradició, pasdoble, peineta, la neteta acosada en la verbena, massa maxito fanfarró, poca condemna.
Festes sexistes, privades, imposades, capitalistes, feixistes, castellanes. Festa de "toro" y orquesta, festa que no ens representa.
Però a la plaça de baix, tot estava canviant, ens repartíem la festa, un tresor per recuperar. Ací, a la plaça de baix, ara tot ha canviat. Defensarem esta festa, el tresor que hem recuperat.
Hui la liem, nosaltres desfilem, la barca recuperem. Hui tornem a celebrar a contracorrent.
