divendres, 23 de novembre de 2018

ASPENCAT (i MAI) - Trenca els miralls



Trenca els miralls 



Puge al ring, tinc la força de Mallika Dutt i Clara Zetkin
i el meu rival, la violència de gènere.
Seré tan dur com a activista en el Iemen, o les Dones De Negre,
prepara’t per rebre!
Seré mortal com aquell bes de Nina De Chiffre,
no abandonaré el combat fins l'últim sospir,
resistiré com Aung San Suu Kyi,
tu seràs George Foreman, jo Mohamed Alí!
Contra els responsables de la mort d'Amanat,
contra la injustícia i per la llibertat,
lluite per aquelles obligades a marxar,
el meu puny esquerre directe com un raig.

Deixa de ser una trista princesa,
camina la nit encesa.
Trenca els miralls i els cànons de bellesa
i les cadenes que et fan presa.

Jo sóc teva fins on vulgui, completa sense ningú més.
Libre pa' jugarlo sucio si ya estamos en el fango.
Dueña de mi orgullo i per dalt de les demés,
van torcidos los renglones porque escribo en páginas en blanco.
Todas las rosas del rosal van con espinas,
siguen todas en la misma tierra seca si nadie las riega.
Me debo más de lo que gano dentro de la rueda y sabes,
yo solo quiero hacerlo como quiera.
Y mira Mai, mira mal tu pose, 
yo vine pa' gozarla, yo no pa' que tú lo goces
La perra que más ladra si hace falta, 
no hay bozal para las voces 
cuando quema la garganta y el reloj toca las doce.

Deixa de ser una trista princesa,
camina la nit encesa.
Trenca els miralls i els cànons de bellesa
i les cadenes que et fan presa.

Esta és la força del coratge, de Gaza a València
que planta cara al món salvatge,
no necessita lideratges, d’ací a Kobane
segura defèn el missatge.
Tres mil cinc-cents milions de lluitadores incansables 
que no s’aturen mai, conquerixen espais
Sou la font de vida i la flor de tots els pobles 
que han unit el seu cant, caminant.
Tres mil cinc-cents milions d’il·lusions emancipades 
creuaran tots els mars per seguir endavant.
Sou llengua materna, sou trinxera i sou la sang,
sou cada xiqueta que esta nit ha de somniar.

Deixa de ser una trista princesa,
camina la nit encesa.
Trenca els miralls i els cànons de bellesa
i les cadenes que et fan presa.



A la seua web podem trobar una xicoteta biografia del grup:


"Després de 9 anys pujant als escenaris amb més de 500 concerts, ASPENCAT ha fet un nou abordatge amb “Tot és ara” (Halley Records, 2015). Un disc amb el qual la banda segueix explorant nous territoris entre el reggae el Dancehall i el Dubstep. Aquest és un treball estilísticament més ample que els anteriors però sense perdre el segell electrònic dels sons greus ni del llaüt, així com el missatge incissiu i crític que els caracteritza, sent totes aquestes, les senyes d’identitat que els han convertit en una de les bandes valencianes més reconegudes dins i fora del País Valencià.

Per aquesta nova aventura ASPENCAT ha comptat amb alguns col·laboradors de luxe com ara Ander (Green Valley), Xabi Solano i Pini (Esne Beltza), Rootsman I (Train to Roots), Mai (La Revenge), Martin Plan B, Remei, Sam Ferrer, Pere Ortolà i amb l’habitual presència d’Àlex Seguí (La Gossa Sorda).

La banda de la Marina ha tornat a la càrrega amb el que podriem dir que és el seu treball més madur. Els dos anteriors treballs “Naixen primaveres”però sobretot “Essència” varen ser el punt d’inflexió que va catapultar Aspencat a xafar els millors escenaris. Fruït de tota l’experiència acumulada durant aquests anys naix aquest “Tot és ara”.

Cal remarcar que des dels seus inicis Aspencat sempre ha tingut un missatge crític que s’ha anat endurint a mesura que avançava la crisi econòmica i s’incrementaven les desigualtats i l’injusticia social.

ASPENCAT oferta per aquest 2015 un directe carregat de dinamisme i força, pretén elevar a la màxima potència el treball fet a l’estudi. La Gira “Tot és ara” que va començar el 17 de setembre a Vic i el 18 a la Mercè de Barcelona, té previstes moltes parades arreu dels Països Catalans i de l’Estat, així com alguna incursió internacional."

Ací pots sentir el disc complet, que pots descarregar-te de la seua pàgina.

Aspencat s’acompanya en aquest tema de la femcee Mai. El terme femcee s'usa per a referir-se, en l'argot del hip-hop, a una dona que rapeja. El seu equivalent masculí és emcee. Encara que aquesta cultura musical va nàixer als 70, a Nova York, el nombre de dones que el practica actualment no és nombrós. Això es deu al masclisme que tiny aquest gènere musical comunament associat amb certs estereotips masculins.

La rapera Mai explica que "Sempre s'ha associat la dona amb l'estereotip de dolça, vinculada a estils més suaus com el pop i allunyada d'uns altres més durs com el rap o el punk. Quan comences a definir-te com a dona, davant aqueixos estereotips, és més difícil que una xica decidisca posar-se a rapejar".

Mai ha participat en el projecte Femcees, Flow Feminista: Rap por los derechos de las mujeres, que va reunir 13 veus de dones en un disc publicat a finals del 2014 amb un objectiu doble: d’una banda, canviar la creença sexista que aquest ritme només pot ser cantat pels homes; de l’altra, eradicar el masclisme de la societat ja que, si bé aquest estil compta amb molts homes, també té  hi ha dones molt potents que combaten el masclisme, el sexisme i l'heteropatriarcat amb les seues lletres i la seua presència. Per això, els guanys del disc donen suport a xarxes de dones feministes que lluiten per defensar els drets de les dones d'Espanya, el Carib i Amèrica Llatina.

Malgrat l'escassa cobertura que els mitjans de comunicació donen al rap de dones, hi ha raperes que participen al disc que s’han fet un lloc en la música, com ara la xilena Anita TijouxLa Mala Rodriguez  o Arianna Puello. A més de les tres artistes esmentades, participen també en el disc les raperes espanyoles BKC, Efecto Doppler, La Furia, Inessa, La Omega, Phussyon, Boca de Baba, Shuga Wuga, Larah Fémina, Emi y Alya; i de Llatinoaèrica i el Caribe, Madre Advertencia Lirika (México), Krudas Kubensi (Cuba), Rebaca Lane (Guatemala) i Caye Cayejera (Ecuador). Inessa, Mai, La Omega, Phussyon, BOCA de BABA, Shuga Wuga, Larah Fémina, Emi y Alya; i de Llatinoamèrica i el Caribe, Mare Advertencia Lirika (México), Krudas Cubensi (Cuba).

2 comentaris:

Anònim ha dit...

me cago en tu puta madre

Alumnat ha dit...

Christian Paul ha dit...

Hola, bon dia, hui us comentaré una cançó d’Aspencat que es titula “Trenca els miralls”, que com altres cançons d’aquest grup alacantí, m’ha encantat en escoltar-la una sola vegada, ja que és una cançó amb un missatge molt clar i necessari al nostre món actual, dins de les seues lletres.

Aquest missatge no és altre que defensar a la dona en una cançó plena de matisos feministes en el qual Aspencat deixa clar que volen contribuir a erradicar això, donant a entendre al principi de la cançó que ells estaran en primera línia de canó per defensar-les i ajudar-les en la lluita contra el masclisme. També és molt important el fet que una dona siga qui cante parts de la cançó, ja que dóna més impacte perquè és com si es vora que elles ja estan reivindicant aquesta situació i que són elles les que volen canviar el món. A més a més destaca feministes i/o activistes polítiques tant del nostre passat com del nostre present durant el vídeo, com Malika Dutt o Clara Zetkin, entre altres.

Com moltes més cançons d’aquest grup, m’agradaria que s’escoltara per totes bandes, però que la gent s'atura-se a escoltar aquesta cançó, ja que pense que la gent pot aprendre inconscientment encara que siga a soles en escoltar alguna cançó. La meua idea; fer-la posar com a timbre a l’institut entre classe i classe, ja que és molt bona i té un missatge perfecte.
11 de novembre de 2017 a les 2:03

Jaume Marston 1er BATX C ha dit...
Aspencat és un grup de música en valencià que amb les seues cançons reivindiquen la societat actual. Tenen un estil molt característic, ja que, és una combinació de diversos estils com el reggae i la música electrònica. Té una discografia prou ampla: La festa està servida(2007), Obri la llauna(2009), Naixen pimaveres(2011), Inèdit(2012), Essència(2013) i Tot és ara(2015). He triat aquesta cançó perquè parla del paper de la dona en la societat i de la violència de gènere que hi ha encara.

El principal tema de la cançó és la reivindicació del trencament dels canons de bellesa de la dona i del seu paper infravalorat en la societat. A més parla de la lluita que ha fet i fa la dona per a aconseguir allò que les pertany, tots els seus drets. Aquesta manera que té Aspencat de reivindicar és molt bona, ja que, exposa la societat però amb un ritme molt paradís i amb un missatge fàcil d’entendre.

La lletra d’aquesta cançó en valencià posa com a exemples de lluitadores a Mallika Dutt, activista, i Clara Zetkin, política. A més a més hi ha molts més nombres d’activistes, reivindicadores i polítiques per la cançó. La tornada de la cançó parla de trencar els canons de bellesa. Després parla de les lluitadores que hi ha pel món anomenant llocs com Gaza o Kobane. I tanca dient que la dona és la font de la vida.

Per concloure he agafat aquesta cançó perquè és un grup de música en valencià que m’agrada i reivindica causes socials com aquesta sobre la dona i els seus drets. I parla del feminisme, de la lluita per les dones i per trencar els canons imposats pels mitjans de comunicació, com diu el seu títol, Trenca els miralls.
27 d’octubre de 2018 a les 7:24