Descripció
Lildami és el nom artístic de Damià Rodríguez, un jove enginyer que va nàixer a Terrassa l’any 1994, i que es pot considerar el raper –o, millor dit, traper– de moda en català. Lildami va passar anys penjant la seua música en plataformes com Youtube, i comptava amb milers de seguidors a Spotify. També va ser un dels seleccionats per a la final de l'edició 2017 del concurs Sona 9. Lildami compta amb 13 àlbums autoeditats, i més de 70 cançons, i aquesta llarga experiència l'ha fet créixer com a cantant. A més, s'ha agrupat amb artistes com el Sr. Chen, qui s'encarrega de les instrumentals, i Emotional Goku, també vocalista.
Al traper de Terrassa se’l coneix també com a l'imparable boy, tant per la quantitat com per la qualitat del seu treball. Lildami va deixar la seua feina a la Seat per dedicar-se exclusivament a la música, i les que el seguim, n'agraïm el resultat. L’any 2019 va traure el seu primer disc en una discogràfica (Halley Records), ‘Flors mentre visqui’, i la cançó que presentem n'és un dels temes destacats. Es tracta d’un disc ple de col·laboracions de diferents artistes de l’escena musical catalana i una proposta de rap transversal en la nostra llengua. El treball va captar l’atenció dels mitjans i del públic, i va demostrar que es podia fer música urbana de qualitat i en català.
Opinió
Vaig conèixer Lildami per una alumna que me'l va recomanar. El trap no és el meu estil favorit, tot i que m’agrada el ritme i em mou a ballar; però després d’escoltar quatre o cinc cançons, em sonen totes igual i ja en tinc prou. La veritat és que he arribat fins a “El sermó” per atzar, buscant en el cercador cançons de trap en català. N’he escoltat unes quantes, però les lletres deixen molt que desitjar i algunes són d’un masclisme insuportable; en canvi, Lildami destaca per la seua qualitat i no m'hi he trobat amb aquest masclisme. A més, les imatges que acompanyen el vídeo mostren gent en un concert ballant, animant i passant-ho bé, i no les típiques xiques sexis movent-se per a ells.
La lletra parla de l’èxit, del preu de la fama i de la necessitat de seguir els propis ideals encara que la gent no ens acompanye o ens critique. Podríem dir que és un zasca als que van dir-li al cantant que ho deixara estar, perquè ara veuen els seus discs als comerços. També m’agrada la barreja de col·loquialitat i de llengües (castellà, català, anglés) pròpia del rap. Encara que sóc profe de valencià i la meua feina és ensenyar llengua, sé també que tots els idiomes tenen registres, i que en la varietat col·loquial ens podem permetre el mestissatge. Per últim, voldria dir que la cançó té un ritme rumber que com més l'escolte més m'agrada, i no puc evitar alçar-me de la cadira per a ballar-la.
En la revista digital TresDeu podeu llegir una entrevista que us ajudarà a conèixer millor aquest artista. Us pose ací la seua resposta a la pregunta de en quin moment es va adonar que es podia fer rap en català: “Jo ho vaig veure fa anys quan vaig conèixer la gent de Pawn Gang. Com que vaig conèixer la seva música, va sorgir una amistat i a mi em van fer obrir els ulls i dir “però a veure, la música que jo escolto per què no s’està fent en català?”. I ells van ser els primers que van posar la pedra i van dir: “no, tio, aquí s’està fent trap -o rap- en català, que sona com americà però és d’aquí”. Clar que, òbviament, hi havia molts rapers abans: la gent d’Homes Llúdriga, Senyor Oca… i tota aquesta gent que estava fent rap en català molt abans. Però jo crec que el gènere de Pawn Gang, tal com es va donar, a tanta gent com va arribar i amb el canvi del trap i tot això… han sigut els que han posat de moda el rap en català.”
Lletra d'“El sermó”
Sé que si em guanyés la vida com volien, me l’estaria perdent
Que si ho tingués tot a l’abast, no sabria el que volem
No tinc la vida que volia, però tampoc em va tan mal
No tinc la vida que volia, però tampoc em va tan mal
La mà que em saluda, demà portarà un punyal preparat per clavar-me’l en el pit
Per això no descanso de nit
Li donin pel cul als periodistes que només pensen en el titular
Ya no discuto por na’. Sóc tot un senyor
Pujo a la palestra i solto el sermó
Dedicat als que em van dir: “Deixa-ho estar”
I ara es troben el meu disc a la FNAC
Veig una còpia de còpia de còpia
Jo estic a l'ombra brillant amb llum pròpia
Armat al darrera amb colla, la colla, la colla
Vam començar de zero, ara anem fins la glòria
Monedes de plata pel Judas
El preu a pagar, saber qui val la pena, salir de dudas
Quan la consciència et pesa més que la cadena, mires enrere i vaya faena…
No tinc la vida que volia, però tampoc em va tan mal
No tinc la vida que volia, però tampoc em va tan mal
Ya no discuto por na’. Sóc tot un senyor
Pujo a la palestra i solto el sermó
Dedicat als que em van dir: “Deixa-ho estar”
I ara es troben el meu disc a la FNAC
No tinc la vida que volia, però tampoc em cal
Et miro als ulls i penso si ets real
Que viure així ja m’està bé, amb la sort entre les mans
Una promesa en el cor i deixar-me anar portant
Quan em miris, digue’m que per tu tot està bé
Que estem tots flotant en un mar d’avions de paper
Que ens vam enamorar de l’aire i sense saber fer
Però que mirem enrere i no canviaríem res
Que he agafat la meva vida i he fet la bandera
Que casa meva té rodes i va per carreteres
No tinc la vida que volies o la que t’esperaves
Però t’ensenyo la meva agenda i t’entra friolera
I ara tots em diuen: "Chen, Chen, cuida la cartera"
Que els hi apujo el volum i se’ls hi cau la rinyonera
Que porto des dels 15 apretant la pedalera
I ara quan mirem enrere ja no és el que era, vivim a la nostra manera.
No tinc la vida que volies però és la meva, sorry…
No tinc la vida que volies però…
Ya no discuto por na’. Sóc tot un senyor
Pujo a la palestra i solto el sermó
Dedicat als que em van dir: “Deixa-ho estar”
I ara es troben el meu disc a la FNAC
Fonts de la informació
- Entrevista a Lildami en la revista digital TresDeu.com
- Viasona. Tota la música en català.
- Lildami a la Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada