LA GOSSA SORDA - La nostra sort

Recomanació de Cèlia (Bat. Artístic)

La gossa sorda és un grup Valencià que va ser format durant l’any 1999 a Pego. La seua música té ritme d’ska, rock, reggae i punk i les seues lletres tracten sobre els fonaments del sistema, la injustícia de l’ordre social, la lluita per salvar València, el consumisme, la corrupció a la política i la crisi econòmica. Des que van començar, el grup ha tret un total de 7 discs: “La gossa està que bossa” (2001), “Vigila” (2003), “Garrotades” (2006), “Saó” (2008), “L’últim heretge” (2010), “La polseguera” (2014) i per últim “L’última volta en concert”, un disc que van traure abans de retirar-se al 2016.


Aquest grup està format per 7 components; Josep Nadal (veu), Seguí (veu), Arnau (veu), Jordi Martí (baix elèctric), Joan Marc (instrument de teclat), Xixo (baix) i Bolu (bateria).


M’agrada molt escoltar reggae i ska, i com la meua germana ho sap, em va presentar aquesta cançó que tant els agradava als seus amics “perroflautas” una vesprada al cotxe quan venia de recollir-me de l’escola. A partir d’aquell moment, vaig a buscar el grup i no vaig parar fins que no em vaig saber totes les cançons. La veritat és que gaudisc molt escoltant la majoria d’aquestes.

Lletra de “La nostra sort”

La nostra història són les cases de fantasmes
que quedaren estancades en la ruïna i la vergonya
El nostre rostre és una història inacabada
d'uns amants que pretenien compartir la seua història
La nostra por és una sala d'hospital,
les retallades decidint la teua sort
Els nostre rostre és una història inacabada
d'uns amants que pretenien compartir la seua mort.

La nostra vida quotidiana és una càrrega pesada
que arrastrem i suportem amb elegància
El nostre límit és una arma carregada
que ens apunta per l'espatlla retallant-nos l'esperança.
La nostra pena és una pena d'esperar,
pels detinguts d'aquella vaga general.
El nostre límit és una arma carregada
que ens apunta per l'espatlla i amenaça en disparar
I que la sort que ens acomanya siga líquida com l'aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante, sang i foc i carn, som la voluntat de canvi.

Els nostre llavis es clivellen solitaris com les terres
arrassades per l'oblit i la sequera
La nostra espera són les nits que no dormíem
esperant en la penombra el naixement d'alguna estrella.
La nostra por és una escola sense cor,
les retallades decidint la teua sort.
La nostra espera són les nits que no dormíem
esperant en la penombra el naixement d'un altre món

Les nostres hores s'alimenten de la ràbia
que habitem a les vesprades de la misèria compartida.
La nostra força beu de l'aigua de l'aixeta,
de l'extensa polseguera que dissipa la mentida
El nostre joc és una xarxa d'unitat
que protegisca les persones que estimem
La nostra força beu de l'aigua de l'aixeta
de l'extensa polseguera que rebenta pels carrers.
I que la sort que ens acompanya siga líquida com l'aigua
De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força
Jo te la cante, sang i foc i carn, som la voluntat de canvi.

Senzillament...

El cor és una bomba,
que sempre porte dins,
l'afine amb les idees,
el cap, el cos, els dits.

LA GOSSA SORDA - AIRE

La Gossa Sorda és un grup musical de Pego situat a la Marina Alta, País Valencià. La seua música té ritmes de Reggae i Punk amb la utilització de molts ritmes mediterranis i altres influències. Fan servir instruments típics del País València com la dolçaina. Les seves lletres en català ataquen els fonaments del sistema, la injustícia de l'ordre social i mundial actual, la lluita per salvar el País Valencià, el consumisme, la corrupció política, la crisi econòmica i l'integrisme religiós

A les primeres de l'any 1999 es decideixen a fer el seu primer concert. Dos anys després, en el 2001 trauen la seua primera maqueta La Gossa està que bossa. Amb l'arribada del seu primer disc Vigila s'obren camí cap altres indrets de l'àmbit lingüístic català, actuant a Catalunya com és el cas del Rebrotde 2003, d'aquest disc té molt ressò la cançó "Senyor pirotècnic". Amb el seu segon disc Garrotades es convertiren en un dels grups més actius del 2006. És un dels grups de rock en català amb més èxit en l'actualitat, i actuen per tot el País Valencià, entre altres territoris com el País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia i Madrid. A més, han actuat als festivals de rock d'àmbit estatal com el Viña Rock.

La cançó que jo he triat és de l'any 2014, del seu últim àlbum «La polseguera» i el seu nom es «AIRE»

El ritme de la cançó és activa i addictiva, és una música fàcil d'escoltar i amb nombroses repeticions de la tornada, la qual fa més fàcil aprendre la lletra.

La cançó tracta del sentiment d'estres que fa la societat sobre les persones i la necessitat de respirar i ser feliços front la situació social que vivim. He elegit aquesta cançó ja que pense que la gent s'ha oblidat que lo més important de la vida es ser feliços i que escapar de la rutina es millor que una vida monòtona i avorrida. Així que pensa lo feliç que vols ser i respira.

Les nits són de ferro i els matins d'espart,

els dies són terribles sense el vent de la mar.
Aire, ens falta l'aire.

Els temps que corren cauen costera avall,
augmenta sense límit la pressió arterial.
Aire, ens falta l'aire.

I ara bé, ara bé, quan la cosa s'embruta
fugim els que podem de tant de fill de buda.
Hem tallat els carrers i hem obert les ments,
correm entre les boires d'un futur espès.

I ara bé, ara bé quan la bruta "s'enclosa",
l'infern és testimoni de la nostra força.
Contem tantes batalles quan estem al bar,
ningú que moga fitxa.

La teua mà i la meua prenen la ciutat
la prenen i la perden just a l'endemà.
Aire, ens falta l'aire.

Parlem de moltes coses, tantes veritats,
la nostra artilleria no l'encerta mai.
Aire, ens falta l'aire.

I ara bé, ara bé quan la cosa s'embruta
i notes les cadenes de la dictadura.
Escoltes com s'acosta l'esbart de llops,
de nou caus en la trampa del mal menor

I ara bé, ara bé quan la bruta "s'enclosa",
el dia que ens unim i afrontem la resposta.
Contem tantes batalles quan estem al bar,
ningú que moga fitxa

T’has acostumat
jugant amb la veritat,
no es difícil caure
quan et mires la façana
i el judici et confon la paraula.
Jo ara dic, jo ara dic
zero responsables,
senyalar amb el dit,
justícia, teatre.
Ells demanaran el pacte.

Jugar-li a la por ,
vèncer la foscor.
Més a prop de la misèria
la trampa amaga l'espoli.
Jugar-li a la por,
ser un lluitador
Més a prop de la misèria
és fàcil entendre l’odi.

Respirem com si ens robaren l'aire
i a dins nostre tot és aire
i com l'aire ens enlairem.
Continuem i ens transformem en aire
i ara no hi ha qui ens pare,
la cosa se'm bruta.

Aire, ens falta l'aire...

I ves amb compte,
volem tornar a respirar
aquella olor a terra
aquesta rabia calavera
jo l'esborre quan respirem

aires de futur .

https://www.youtube.com/watch?v=ej1PsTNwmhs

METEOR i JOSEP NADAL - Camals Mullats

La cançó de la Gossa Sorda "Camals mullats" és quasi un imne a la unitat de la llengua que altres cantants han versinat. Ací us deixe aquesta versió de Meteor, un grup de rock valencià que sona molt bé!

Versió de La Gossa Sorda 

Lletra de Camals mullats


Camals mullats
Cinc de la matinada
no esperava que acabàrem
pels carrers de Ciutat Vella
tu davant i jo darrere.
València banyada,
camals mullats,
València banyada.

Pel carrer de Cavallers
dalt d'una bicicleta vella
recorríem la distància
i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats,
fregant-te l'esquena.

Carrer de la Pau,
parterre, glorieta,
semàfor de Jutjats,
frenada en sec
i els dos a terra
somrius i et bese,
a la dreta govern militar,
hi ha un tio amb metralleta
que ens mira molt mal,
ja saps què passa.

T'estime, t'estimo, t'estim
T'estime, t'estimo, t'estim
T'estime, t'estimo, t'estim

Poetes de la nit
que fan que parlen les parets
a la València
de Blanquita i Estellés
i hem fet música, mètrica, sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis,
finestres, balcons que no esperen Benet
a la València
de la FAI i de Basset
i a cada barri se sent rebombori
unim les nostres forces
come together everybody
he retrobat l'espurna
l'altra cara de la lluna
amb els veïns del Cabanyal
i les veïnes de portades
de la Bunda l'espurna
l'altra cara de la lluna.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

Murs de la metròpoli són de carbó
les línies del metro la nostra presó
spray i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la City li és igual per on surti el sol
sap que si aixeco el cap només hi veig pols
el barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
però cadascú amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món
joventut i experiència
referents potents des de Sants fins a València

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

No hi ha tanta diferència
la ciutat té barrots de ferro
Barna, Sants, València
porten les seves credencials
La Gossa Sorda Pirats Sound Sistema

Heu sentit l'olor a podrit
de traïció bellesa morta i violència
o és que algú ha dit el nom de València
en l'aire barreja de fem i salobre
i sota terra la mort,
la mort al metro dels pobres.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

Cinc de la matinada,
no esperava que acabàrem
pels carrers de Ciutat Vella,
camals mullats...

LA GOSSA SORDA - Esbarzers

La Gossa Sorda és un grup musical de Pego (Marina Alta, País Valencià), és va crear en l’any 1999. La seua música té ritmes de Ska, Rock, Reggae i Punk amb la utilització de molts ritmes mediterranis i altres influències. Fan servir instruments com la dolçaina. Les seves lletres en català ataquen els fonaments del sistema, la injustícia de l'ordre social i mundial actual, la lluita per salvar el País Valencià, el consumisme, la corrupció política, la crisi econòmica i l'integrisme religiós. Els membres del grup són: Alexandre Seguí, Pere Joan Pons, Salvador Bolufer "Bolu", Arnau Giménez, Jordi Martí "Xixo", Edu Torrens, Joan Marc Pérez, Ricard Ferrer "Riki", Marcos Úbeda, Miquel Àngel Peretó "Bujia".

LLETRA:

L’olor a podrit de València em posa calent,
expulsat per l’arc de l’estació de tren.
Sóc l’últim passatger a l’andana dels teus ulls,
l’última “xusta” banyà, rosella xafigà,
qui collons ha apagat la llum?

Carn de rodalia i AP7,
set voltes per setmana m’enamore del teu peu esquerre i veig
com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig
l’aguante i el tire cap amunt, ouyeah!

A la punta de la llengua tenia un tros de Venus
que m’eixia de la boca cada volta que l’obria.

Quan isc a buscar l’alegria
No sé perque acabe sempre en el teu carrer.
Allí sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers.

“Incar-me” un garrot i volar, descivilitzar-me,
aprendre a estimar les tares, les turbulències.
Descobrir-nos poc a poc les carències
Cuidar als amics com em cuiden ells a mi,
contar-nos les misèries amb formatge pa i vi.

Esnifar la vida amb “turulo” compartit,
Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits.
Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues,
raconets ocults, cicatrius i tatuatges.

Soltaves poesia en totes les mirades,
jo tenia les entranyes plenes de deixalles.
I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus
que m’eixia de la boca cada volta que l’obria.

Quan isc a buscar l’alegria
no sé perque acabe sempre en el teu carrer.
Allí sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers.
Quan isc a buscar l’alegria
no sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
M’acoste allí quan mor el dia,
i tu sempre m’arreplegues l’ànima dels peus.

OPINIÓ PERSONAL:

He fet l’entrada d’aquesta cançó perquè m’ha agrada ja que té molt de ritme. M'ha agradat a banda d'açò, perque el missatge que transmet la lletra d' aquesta, ens incita a aprofitar la vida que és massa curta per a estar plorant per coses sense sentit, i gaudir de les coses bones que té la vida, com són l’ alegria, els amics, el menjar o la família per exemple.

Aquest grup de música en valencià és un dels meus favorits perquè normalment fa cançons d'aquest tipus i t'alegren la vida en tres minuts perquè et fan reflexionar i deixar arrere els problemes per uns minuts per això, tot el que estiga malament hauria de donar-se aquesta injecció d’ alegria per un moment com diuen en la cançó.

És una cançó que pel ritme tan mogut que té transmet molta energia. Recomane a tot el món que l’escolte, perquè quan ho faça es donarà conter del que dic, i li acabarà agradant.

Laura Becker

LA GOSSA SORDA – Quina calitja

La Gossa Sorda és un grup musical procedent de la localitat de Pego (País Valencià), format l’any 1997 però no és fins a l’any 1999 quan realitzen el seu primer concert. Més endavant, en 2001, trauen el seu primer disc “La Gossa està que bossa”.

Aquest grup va prendre molt d'èxit en la Comunitat Valenciana, i van actuar en festivals importants com "Viña Rock" i Festivern '12-'13, també participaren en la trobada d'instituts dels Països Catalans aportant una nova cançó anomenada "A l'ombra del Montgó".
Les seues cançons solen tenir com a estils musicals el Rock, Reggae i Punk amb la utilització de ritmes i influència del mediterrani, com la utilització de la dolçaina.
Les lletres de les seues cançons solen anar en contra del sistema, la injustícia social, el consumisme, la corrupció política, la crisi econòmica, i sobretot la lluita per salvar el País Valencià.

L’any passat (2015) la Gossa Sorda va anunciar la seua separació, i per a acomiadar-se varen realitzar una ultima gira anomenada “L’ultima Volta” en la qual recorregueren les cançons més destacades de la història del seu grup.

 
LLETRA

S'han acabat tardors i primaveres,
i els tarongers floreixen pel febrer.
Puja la mar i trenca les barreres,
i el temps que ens queda
s'acaba, s'acaba, s'acaba.

Compte enrere en marxa.
Matar de fam ja no és suficient
el sistema, la butxaca,
matar de calor i morir-se de sed.

I ara diuen que tots som culpables,
mentre ells fan negoci de l'escalfament.
Caradures, putrefactes,
ja no ens en queda una altra
que anar a per ells.

Quina calitja,
I quin soliman.
Em passaria mil hores mirant-te
mentre pugen els oceans.

Redéu quina basca
Quina xafogor
Passaria mil hores mirant-te.

Bullirà la mar
Com cassola al forn
El temps s'acaba, s''acaba.

Compte enrere en marxa.
Els dies de glòria ja s'han acabat,
mercat lliure, competència,
l'American Dream ens està sortint car.

I ara venen els sabuts que faltaven,
que de les desgràcies faran capital,
i triaràs en democràcia
canvi climàtic o final nuclear?

Quina calitja
I quin soliman
Em passaria mil hores mirant-te
mentre pugen els oceans.

Redéu quina basca
Quina xafogor
Passaria mil hores mirant-te.

Bullirà la mar
com cassola al forn.
El temps s'acaba,
s'acaba.

El temps s'acaba i no fem res
El temps s'acaba
Bullirà la mar.


Opinió Personal:

He triat aquesta cançó perquè m'agrada el ritme i sobretot la lletra, ja que transmet un missatge molt important. Parla d'un fet destacable que està ocorrent a la nostra societat i ens perjudica a tots,  el canvi climàtic. La cançó també fa una crítica a aquells governants els quals aprofiten aquesta desgràcia per beneficiar-se, traure diners i malgastar-los.

El grup de la gossa sorda el vaig descobrir gràcies a una amiga, ja que aquesta banda de música és del seu poble i em va agradar prou, sobretot aquest tema.
A partir d'aquesta cançó vaig començar a escoltar més temes en valencià, i hui en dia la gossa sorda és un dels meus grups preferits de música en valencià; encara que s'haja separat.

Irene Kahlo

Què volen aquesta gent?

Eva ens proposa des del grup Stop Diverfòbia una cançó perquè recordem uns temps sense llibertats.

Ací hi ha la versió dels gitanos catalans Sabor de Gràcia:

I ací la cançó original, amb una Maria del Mar Bonet ben joveneta, tal com la recorde quan la vaig vore per primera vegada a l'aplec de Castelló del 82 quan jo tenia 15 anys i somiava un país ben diferent del que hi ha ara.

Ací tens una versió més rockera de Mesclat i una altra de La Gossa Sorda (comença al segon 45).

Lletra de Què volen aquesta gent?

De matinada han trucat,
són al replà de l'escala;
la mare quan surt a obrir
porta la bata posada.

Què volen aquesta gent
que truquen de matinada?

"El seu fill, que no és aquí?"
"N'és adormit a la cambra.
Què li volen al meu fill?"
El fill mig es desvetllava.

La mare ben poc en sap,
de totes les esperances
del seu fill estudiant,
que ben compromès n'estava.

Dies fa que parla poc
i cada nit s'agitava.
Li venia un tremolor
tement un truc a trenc d'alba.

Encara no ben despert
ja sent viva la trucada,
i es llença pel finestral,
a l'asfalt d'una volada.

Els que truquen resten muts,
menys un d'ells, potser el que mana,
que s'inclina pel finestral.
Darrere xiscla la mare.

De matinada han trucat,
la llei una hora assenyala.
Ara l'estudiant és mort,
n'és mort d'un truc a trenc d'alba.

Història de la cançó (Wiquipèdia)

Què volen aquesta gent? és una cançó de 1968, composta per Maria del Mar Bonet amb la lletra d'un poema de Lluís Serrahima. El poema i la cançó foren escrits com a denúncia de la repressió política franquista. Arran d'un concert a la Cova del Drac, la censura prohibí de cantar-la en recitals i que fos emesa per la ràdio. Per burlar la prohibició, algunes vegades amb èxit, hom la tornà a presentar canviant-li el nom per A trenc d'alba o De matinada.

Segons declaracions recents de Maria del Mar Bonet i Lluís Serrahima, la cantant i el poeta decidiren de fer conèixer la mort de Rafael Guijarro, només apareguda en una breu notícia als diaris, però que -segons es deia- havia estat provocada per la policia en llançar-lo per una finestra de casa seva per encobrir un cas de violència policial. Colpits pel silenci públic sobre la qüestió, Bonet i Serrahima optaren per fer una cançó a tall de romanço /.../

La mort de Rafael Guijarro. Rafael Guijarro Moreno era un madrileny de 23 anys, estudiant de graduat social i zelador en un ambulatori del "Seguro de Enfermedad", que militava en el FAR, un grupúscle maoista escindit del PCE-ML. Detingut, la policia el portà a casa seva per fer-hi un escorcoll i, una vegada allí, s'hauria llançat (o l'haurien llançat) daltabaix d'un sisè pis en presència de sa mare. El número 41 de Cuadernos para el diálogo de febrer del 1967 li dedicà l'editorial De madrugada, que fou immediatament respost per una nota oficial, d'inserció obligatòria, a publicar al número 43 de la mateixa revista, a l'abril del mateix any. /.../

LA GOSSA SORDA - He robat un cor

La Gossa Sorda és un grup musical de Pego (Marina alta, País Valencià). La seua música té ritmes de Ska, Rock, Reggae i Punk amb la utilització de molts ritmes mediterranis i altres influències. Fan Servir instruments com la Dolçaina. Les seues lletres en català ataquen els fonaments del sistema, la injustícia de l'ordre social i mundial actual, la Lluita per salvar el País Valencià, el consumisme, la corrupció política, la crisi econòmica i l'integrisme religiós.

El grup es formà l'any 1997, i a les primeries de l'any 1999 es decideixen a fer el seu primer concert. Dos anys desprès, en el 2001 trauen la seua primera maqueta La gossa està que bossa. Amb l'arribada del seu primer disc Vigila s'obrin camí cap altres indrets de l'àmbit lingüístic català. Amb el seu segon disc Garrotades es convertiren en un dels grups més actius del 2006. És un dels grups de rock en Català amb més èxit en l'actualitat, i actuen per tot el País Valencià, entre altres territoris com el País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia i Madrid.

Compromesos amb la llengua i la terra valenciana amb el seu disc Saó, el van traure el 2008 amb un gran èxit de vendes i actuacions per tot arreu.

Posteriorment, l'any 2010 van traure el disc L'últim heretge.

L'any 2014 tornen després d'any i mig aturats amb el seu cinquè disc, La polseguera, de la mà del productor Jaume Faraig i la discogràfica Maldito Records.

Aquesta cançó l'ha vaig trobar a Internet, buscant informació sobre la gossa sorda, i me va cridar l'atenció el títol d'aquesta cançó " he robat un altre cor"  que tracta de l'amor entre dues persones.

He robat un altre cor d’algú 

perquè no el necessitava 
Sóc capaç quan diferencie 
veritats d’un món hostil 
que no és el meu. 

Fugim d'aquesta platja que sembla una ciutat 
tornem a l'aigua neta dels ullals de la marjal 
ballem entre les canyes, cantem cançons de vells 
juguem al joc salvatge de la pell contra la pell 

Lisèrgica i obscena, la serp del paradís 
et mous com una fera, m'emborratxe dels teus pits. 
T'acostes a la vora i encens la meua ment 
lentament, lentament, lentament. 

Esta història diu que tu 
senties amb el cor, jo amb el fetge, 
tu somnis d’argent, 
jo la negra fel com a bandera. 
Tu les ganes de viure, 
jo les ganes de matar 
tota la hipocresia que em sobrava. 

El temps no comptava per a res eixe setmanes, 
el joc era salvatge, 
les corves infinites. 
La música de fons el nostre alé, 
banda sonora original dels meus deliris. 
Tu senties amb el cor i jo amb el fetge, 
i el caos harmonitzant les nostres passes, 
i tot podia volar per l’aire en cinc minuts, 
Fins ací, mon amie, no hi ha destí, 
Que et siga dolç el camí. 

He robat un altre cor... 

S’imposa la paraula 
amb tota la paraula 
i juga la paraula 
tan volàtil com un conte 
quan l’escoltes de la seua veu. 

Fugint a la vegada 
una tornada 
amb tota la paraula 
amb tota la paraula 
com un conte quan 
l’escolte de la teua veu. 

Vaig cantant tots els camins 
que em trobe i la veu 
no se m’esgota si amb tu 
les grans converses donen tema per parlar un poc més, 
per parlar un poc més, molestar un poc més. 
Si aconseguirem transformar la realitat i eixe mur 
que no ens deixa passar. 
Necessitem la llibertat per poder imaginar, 
construir l’objectiu i renovar el discurs. 
Ara és necessari invertir la misèria. 
Ara és necessari invertir la misèria. 
Ara és necessari. 

He robat un altre cor..

Ismael Butler

LA GOSSA SORDA - El forn dels borratxos

La Gossa Sorda és un grup de música en valencià de Pego, Alacant. Aquest grup està format per Seguí (dolçaina i veu), Torrens (percussió i veus), Bolu (bateria), Joan Marc (teclat), Josep Nadal (veu), Pere (dolçaina i veu), Arnau (guitarra i veus), Jordi Martí (baix). La Gossa Sorda està en actiu des de l'any 1999, encara que la idea de formar el grup va ser l'any 1995, després d'una gran indecisió per posar-li nom al grup. 

Entre els estils de música que abarquen es troben el rock, punk, reggae i ska, amb la utilització de molts ritmes mediterranis i altres influències. Les seues lletres són molt directes i carreguen fortament en les bases del sistema Aquest grup té un gran repertori de cançons repartides en sis discs: La gossa que esta bossa (2000), Vigila (2003), Garrotades (2006), Saó (2008), L'últim heretge (2010) i La Polseguera (2014). Concretament, aquesta cançó pertany al disc La Polseguera, que és el disc més actual.

Fa uns mesos vàrem anar a un forn, que es cridava el "forn dels borratxos", que està situat en Blasco Ibáñez molt proper dels pubs on anem a prendre alguna cosa. Com em va cridar molt l'atenció d'aquest nom, vaig posar-me'n a l'internet per a buscar-ho. I així va ser com coneguérem aquesta cançó de la Gossa Sorda. Aquesta cançó em va agradar molt i explica molt bé el pensament dels valencians, ja que és tradició a València des de fa moltíssims anys acudir a forns i llocs oberts a altes hores del matí per a omplir el pap després d'una nit de desenfrenament i moltes begudes (i no precisament infusions). 

Doncs bé, "el forn dels borratxos", que com heu deduït és el lloc de reunió de cadàvers famolencs, compleix les expectatives i ho fa amb merescut aplaudiment. Sens dubte aquest lloc és una institució de la nit valenciana i m'atreviria a dir que moltes generacions de valencians han passat pel seu aparador passades les 4 del matí. Tu també? Bé, el nom del forn és un homenatge a tots els seus clients.

 

No he dubtat ni un moment que vindries
a aquesta apartada contrada
on m'escalfa l'olor de passat.

Tota la nit que camine
només per vore't la cara,
per tocar-te i despertar.

Per cridar el teu nom contra els arbres
en la nit de les lluites callades
vaig furtant llumenetes de sal.

Escolta, la vida s'escapa
i jo volia, volia, volia
renàixer les cendres del temps
hipnotitzar-te, empanar-te en saliva
menjar-te baix d'un taronger.

I la cervesa a la mà
i la disfressa de mi.
La nit sencera que encega
i renega demà.

No he dubtat ni un moment que marxaves
perquè tenies les coses ben clares,
perquè sempre has sabut cap on vas.

M'ofegava amb aquella pregunta,
l'amor tot de colp com la pluja,
l'amor tot de colp com la mar.

Vaig sembrant de taverna en taverna
la llavor del desfici que em crema,
la condemna que jo m'he imposat.

I ara visc de l'empenta que em queda
amagant-me entre l'herba
refugiant-me de la veritat

La matinada és qui guia els meus passos
i em porta al forn dels borratxos
per tastar la dolçor del final.

Escolta, la vida s'escapa...

bibliografia:

- www.yelp.es 

- www.viasona.cat

- www.wikipedia.com

 

 TREBALL REALITZAT PER: IGNASI AMORÓS I MARIO DE BURGOS.

LA GOSSA SORDA - Respira

La gossa sorda és un grup valencià. Els estils que solen interpretar en les seues cançons són el rock, el punk, el reggae i l'ska. Les cançons són directes i fàcils d'entendre i quasi totes critiquen el sistema.

Aquesta cançó tracta especialment de les hipoteques tan grans que ens fan pagar per a enriquir als polítics. També de quan als pobles no es fa cas de les votacions o no es conta amb l'opinió de les persones sinó que els que tenen poder i diners són els que manen.

LLETRA

He tornat a vagar desficiós
pels carrers del meu poble
paisatge de grues i pols
em van ofegant les hores.
La vida passa com una processó
amb regust d'immobiliària,
cacics i llepons
recepta mil•lenària.
El que el poble vota va a missa,
columna de ciris obedient i submisa.
Seguint a la santa patronal
camina segura la gent normal.
I senyors amb maletins que compren terres
i venen solucions de futur per quatre perres,
d'ajuntaments obedients i cambrers somrients
i un grapat de policies armats fins a les dents
Respira.
Saps com s'accelera el cor.
Refarem l'alternativa.
I encendrem cada racó.
He tornat a vagar orgullós
pels carrers del meu poble,
resposta i color, ja van despertant les hores.
Que la sang correga encesa pel teu cos.
I la paraula no ens queda buida
aquesta nit de foc
en bacanal col•lectiva.
El que el poble vota va a missa,
columna de ciris obedient i submisa.
Seguint a la santa patronal
camina segura la gent normal.
Immigrants que sobreviuen com poden
i grans emprenedors que quan poden els roben,
i besen l'estampeta mentre es peguen colps al pit.
Pagant tres euros l'hora que fàcil fer-se ric.
Respira.
Saps com s'accelera el cor.
Refarem l'alternativa.
I encendrem cada racó.
Parle i opine no ho puc evitar,
tota la ràbia que puc aportar
vull mantindre
la consciència intacta
ben agarrat, ben agarrat,
jo tinc el mànec
molt ben agarrat,
agafe paraules,
dispare conceptes
que tu no pots imaginar!
I si la roda roda
i tu formes part de la cosa
pot canviar d'un gir el tema
i aprendràs a tragar terra.
I si la roda roda
i tu formes part de la cosa
pot canviar d'un gir el tema
i aprendràs a llepar sorra
matemàtica,
curiosa existència,
vivim com podem
somiant amb la lluna
matemàtica
curiosa existència
esclaus d'un nou temps
pistoles de fusta
matemàtica
curiosa existència,
vivim com podem
sense full de ruta.

Respira!

He decidit triar aquesta cançó perquè és un tema molt actual i, a més, està passant ara en els pobles, inclús en les ciutats. També l'he escollida perquè té molt de ritme. Us recomane que sentiu cançons d'aquest grup (La gossa sorda), sobretot si esteu contra el sistema. 

Plublicat per Monse Dolz