ROBA ESTESA - Memòria i dolors

Recomanació d'Amparo Bolena (3r B)

La meua recomanació és del grup Roba Estesa, què és un grup femení català format per 8 persones; Alba Magriñà, bateria i percussions; Anna Sardà, baix, violoncel i veus; Clara Colom, acordió diatònic i veu; Claudia García-Albea, violí i veu; Gemma Polo, veu; Neus Pagès, guitarres i veu; Helena Bantulà, guitarra elèctrica, i Sandra Brake, intèrpret en llengua de signes.

Aquesta banda va nàixer l’any 2011 a les comarques de Camp de Tarragona amb el projecte “Ai! Carai! El 2013 hi va haver una revolució i varen elegir el nom de Roba Estesa. Aquest grup modifica els ritmes i les melodies perquè allò tradicional i popular per a elles està en un procés de canvi. Tenen un estil molt original que és una fusió de folk i rumba catalana, ente altres. Aquest estil s’anomena "folk calentó". Tenen una sèrie de premis com: el Primer Premi del Concurs Sons de la Mediterrània, organitzat pel Grup Enderrock el 2015; el premi de la crítica al millor disc revelació de l'any, i millor cançó de folk gràcies a «Viu».

He triat aquest grup perquè m'agraden molt les seues cançons, em transmeten alegria, felicitat i valentia amb els seus missatges. Són un grup equilibrat i es compenetren molt bé. Les vaig conèixer pel meu professor de valencià de l’any passat: ell ens posava música feminista a la classe; per això vaig recordar aquest grup i em va agradar aquesta cançó. Jo recomane aquesta cançó perquè em transmet felicitat per la seua lletra, ganes de ballar, etc.

Lletra de la cançó:

Hem ballat quan surt el sol
i ara ja no cou la ferida oberta
Les mirades s'han trobat
amb el despullar de la primavera

S'ha desfet tot aquest gel
Creixen les arrels de les noves feres
Celebrem el funeral del correcte i lo normal
Rebentem les normes i sembrem protestes

Crits en la foscor, por de perdre-ho tot
Crits en la foscor, ni oblit ni perdó!
Desvetllarem el son d'aquest món que està mig mort!

Som la memòria
Crits de memòria
Cops de memòria
Punys de memòria
(Som la memòria)
Som la memòria

La vida que ara va, la vida que ara torna
La gent que recupera allò que va ser seu
Seguirem avançant, seguirem colze a colze
Somiem això des de fa massa temps

Crits en la foscor, por de perdre-ho tot
Crits en la foscor, ni oblit ni perdó!
Desvetllarem el son d'aquest món que està mig mort!

Som la memòria
Crits de memòria
Cops de memòria
Punys de memòria
(Som la memòria)
Som la memòria

Hace años prendimos el fuego que hoy aún nos quema
A veces la moral se pierde en su dilema (pero)
Quedara en el recuerdo la dignidad en nuestro bando:
Pues viviremos libres o moriremos luchando
¡Impacto! Canto alto sin pactos
Suena la voz de la escena honorando la historia marca nuestros actos
Guarda las huellas de guerra la tierra de tantas que vieron miseria
Y que hoy pisamos de nuevo hasta hacerla eterna!

Tèrbol atzur
Batecs de dol per la vida, estimem com estimem los pobres
Inclús amb por, en la terra humida
I tot amb la sang i la llengua ferida
Saberes de mujeres salvajes
Si tu ya lo sabes que corra el mensaje
Solo si lo sientes, súbelo
Se acaba su tiempo, díselo
Que no... no van a pasar
Que si la quieren la van a pagar
Si la prendemos nos van a pegar
Nos sale solita la resistance!

KAOBA - Cosmopolita

Kaoba és un grup d'Ontinyent que fa una música compromesa amb la llengua i la cultura valencianes però també critiquen la globalització, la corrupció, la repressió, les guerres, etc. En alguns dels seus temes, sorprén la força del violí i la dolçaina dins d’uns ritmes com encomanadissos.

“Cosmopolita” es va publicar l’any 2013 i pertany a l’àlbum No mirem avall. Les altres cançons d’aquest EP autoeditat són: Poesia valenciana, Cosmopolita, Mentida global i Batalla a ultrança.




LLETRA DE COSMOPOLITA

Hi havia una vegada un noi que s'ofegava
li costava respirar, aquest fum contaminat.

Passejant per la ciutat, anava mal encaminat
obrers explotats, empresaris dominants...

Innocència rebutjada, el noi que dormia
ha despertat
Impotència acumulada, el va fer cridar
en nom del indignat

Que no és poca la bona gent,
Encara que visquem entre monstres
Que no es poca la bona gent
"encà" que ens manen amb "trajes" bruts

Caràcter cosmopolita per saber
caràcter cosmopolita per aprendre
caràcter cosmopolita per saber
Que sense unió no hi ha lluita

OQUES GRASSES - Torno a ser jo i In the night

Recomanació de Jaume Marston i d'Ana Zambrano

Oques Grasses destaca per no ancorar-se a un estil, és a dir, que no volen ser representatius d'un sol estil musical. Aquesta banda de música en català està composta per set músics: Josep Montero (veu i guitarra), Arnau Altimir (bateria), Joan Borràs (teclats), Guillem Realp (baix), Miquel Biarnés (trombó), Miquel Rojo (trompeta) i Josep Valldeneu (saxo). Aquest grup va nàixer l'any 2010, però es va popularitzar l'any 2012 amb el llançament del seu primer disc "Un dia no sé com".

Pel que fa a la discografia, han produït cinc àlbums: “Un dia no sé com” (2012), “Digue-n'hi com vulguis” (2014), “You poni” (2016) i “Fans del sol” (2019). Les dues cançons, que hem posat com un "pack" perquè els seus videoclips fan un curtmetratge, formen part de l'àlbum “Fans del Sol”, que recull 12 cançons. Paraules d’Oques Grasses, quan van llançar l'àlbum: "El sol és una estrella mundial i no dona gaires voltes a les coses, és aquella escalfor que no espera res a canvi, la llum gratuïta dels dies, aquell record agradable dins l’ombra, les cabres, la vida. Som fans del sol perquè vivim a la Terra, i també tenim problemes Hiuston, però no tenim cap problema amb això, perquè això ens uneix. Sentim quan arriba i sentim quan marxa, milers i milers de matins alhora, milers de vespres que es riuen i es ploren. Som fans del sol i sort en tenim, perquè també ens ha atrapat la pluja, però igualment l’hem portat a dins."

"Torno a ser jo" és una cançó d'estil folklòric combinat amb dance i house, mentre que “In the Night” barreja un ritme llatí amb components electrònics. Aquestes dues cançons, com ja hem dit abans, formen part d’un curtmetratge d'uns set minuts i vint segons, que presenta dues parts, cadascuna per a una cançó.

Hem descobert aquestes cançons investigant sobre quins eren els grups que canten en català/ valencià amb més reproduccions a internet, però no la trobàrem directament sinó que ens va aparéixer en recomanacions. Ens va sorprendre com és que aquestes cançons, amb més de nou-centes mil reproduccions, no les havíem escoltades abans. Quan les vam escoltar per primera vegada, vam sentir el seu bon rotllo, sobretot amb la cançó “In the Night”, ja que t'enganxes molt de pressa als seus "In the night, in the night, in the nainonai nonaight".

LLETRA:

In the night, in the night,
in the nainonai nonaight.

Aquesta nit vull ser jo el meu propi perill,
que em peti la vida al pit.
No cal pensar en el que serà demà de mi,
que si m’hi he de fer mal pensar-ho no em serveix.
Cremo de desig, cremo de desig,
s’evapora el gris i no em pregunto res,
la teva pell em fa saltar pels marges,
que l’ànima s’enlairi amunt
i senti el risc.

In the night, in the night,
in the nainonai nonaight.

Es despengen de l’arbre
les taronges senceres,
van trenant les arrels i floreixen.
Ja ha marxat el neguit de vacances,
aquella por al naufragi que encalla.
S’oblida tot aprop del teu melic,
i tot el dia lailolai,
i que no acabi, no acabi mai.

Aquí en l’ocàs dels meus principis,
la tristesa ha set l’escala.
Naixem en la fi dels dies,
les nostres mans,
les nostres ales.

Aquí en l’ocàs dels meus principis,
la tristesa ha set l’escala.
Naixem en la fi dels dies,
els nostres mals…

In the night, in the night in the night nonainonait.

BIBLIOGRAFIA:

http://www.enderrock.cat/noticia/18720/fans/sol/oques/grasses/canco/canco
https://www.viasona.cat/grup/oques-grasses/fans-de-sol
http://oquesgrasses.com/

ROBA ESTESA - Les criades

Reconamació de Vanessa (Bat. Ciències)

 

Hui parlaré sobre Roba Estesa, un grup femení i feminista català, format per 8 membres. Aquesta banda va sorgir el 2011 a les comarques del Camp de Tarragona amb el projecte "Ai! Carai!". Com a reformulació d'aquest va nàixer Roba Estesa el 2013. Les membres que formen part de Roba Estesa són: Alba Magriñà, bateria i percussions; Anna Sardà, baix, violoncel i veus; Clara Colom, acordió diatònic i veu; Claudia García-Albea, violí i veu; Gemma Polo, veu; Neus Pagès, guitarres i veu; Helena Bantulà, guitarra elèctrica, i Sandra Brake, intèrpret en llengua de signes.

El seu estil és molt original, de fet, fan una fusió de folk, rumba catalana, cançons tradicionals i cançons "d'autora", i anomenen el seu estil com a "folk calentó". També en modifiquen els ritmes i les melodies, ja que consideren que "allò tradicional i popular" està en un procés de canvi constant; a més, tracten temes com les contradiccions quotidianes partint d'un marc teòric que enllaça les seues experiències des de l'esperit crític del feminisme.

Són guanyadores d'una sèrie de premis com: el 2015, el Primer Premi del Concurs Sons de la Mediterrània organitzat pel Grup Enderrock (revista catalana); el 2017, Premi Grup revelació pel millor disc de folk per «Descalces» (un dels àlbums que tingué molt d'èxit), a més a més, també guanyaren el premi de la crítica al millor disc revelació de l'any; I millor cançó de folk gràcies a «Viu».

He triat aquest grup perquè m'agraden molt les seues cançons, em transmeten felicitat, alegria, ganes de fer i fer, valentia amb els seus missatges. Són un grup molt equilibrat quant al que es dedica cadascuna i com de bé es compenetren. Les vaig conèixer per pura casualitat, ja que jo estava escoltant cançons vàries i de sobte, la cançó que he triat per a l'entrada, se'm va posar i va agradar-me moltíssim, m'alegro molt de què el reproductor aleatori de YouTube m'hagi presentat aquesta meravella.

El missatge d'aquesta cançó, com bé indica el seu nom, és una crítica feminista que vol transmetre que les dones no hem de servir els homes, que ens podem servir per nosaltres mateixes i que som capaces de fer el que siga sense la intervenció d'un home, encara que ells ho pensen. Recomane aquesta cançó a tot el món, ja que ja és hora de canviar la mentalitat de tothom, però sobretot dels que encara pensen que les dones han de tindre uns treballs (com els de l'àmbit domèstic) i els homes uns altres; aquest missatge ha d'arribar fins als més majors!

Us deixe la cançó ací i espere que us agrade:

Lletra de Roba estesa

Tenim l'alegria de viure,

tenim la sort de ser aquí.

Volem arribar més enllà,

sabem que no serà fàcil camí.

Reservem totes les forces

perquè quan el dia arribi,

tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar!

No cosirem mai més els vostres botons

ni la vora de baix dels pantalons.

Però atenció! No desarem mai les agulles

que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…

I per punxar-los els collons!

Tenim la dissort de ser valentes,

tenim les mans, tenim els pits.

Volem que per tot lloc ressoni

el que ha sigut sempre el nostre crit.

Reservem l'afany de riure

perquè el plor no ens entristeixi,

tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar!

No cosirem mai més els vostres botons

ni la vora de baix dels pantalons.

Però atenció! No desarem mai les agulles

que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…

I per punxar-los els collons!

Escolteu amb atenció aquest crit que ara ressona

entre murs blancs i parets, escriurem la bona nova.

No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó,

farem que per tot s'escolti el gran dolor del vostre plor.

Trencarem les vaixelles, estriparem llençols,

les criades ara empaiten aquell tal senyor Ramon.

No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó

i amb l'amor com a proclama farem del món un tot nou.

El senyor Ramon ja no empaita les criades!

No cosirem mai més els vostres botons

ni la vora de baix dels pantalons.

Però atenció! No desarem mai les agulles

que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…

No cosirem mai més els vostres botons

ni la vora de baix dels pantalons.

Però atenció! No desarem mai les agulles

que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…

I per punxar-los els collons!

ROBA ESTESA - Viu

Entrada feta per Noèlia (Bat. Científic)

Aquesta cançó és del grup musical Roba Estesa, que reconegudament va guanyar l’any 2015 el premi Sons de la Mediterrània i el 2017, el premi Enderrock. Està format per un sextet nascut l'any 2011 al Camp de Tarragona. S’inspiren en el folk català i ho fan de manera festiva i reivindicativa: elles l’anomenen folk calentó. 

Les integrants d’aquest grup musical són: Helena Bantulà , que toca la guitarra elèctrica; Clara Colom és una de les cantants i toca l’acordió; Clàudia Garcia-Albea s’encarrega del violí; Alba Magriñà dona el ritme amb la bateria; Neus Pagès és una altra cantant que toca també la guitarra; Gemma Polo és l’última de les cantants; Anna Sardà s’encarrega del baix, i per últim, Sandra Brake participa en els directes fent el llenguatge de signes, cosa que jo mateixa no he vist en cap grup musical, i dona l’opció a aquelles persones amb sordesa de poder gaudir les lletres del grup. 

Com ja he dit, aquest grup fusiona el folk català amb música urbana per tal de fer-la més atractiva. Les referències musicals de Roba Estesa són la Gossa Sorda, Obrint Pas i la Troba Kung-Fu. Les cançons estan inspirades en les seues pròpies experiències que mostren des d’un punt de vista feminista, sense ocultar les contradiccions quotidianes. 

En aquesta cançó es podria dir que tracten el tòpic del ‘’carpe diem’’, ja que tant a la lletra com al videoclip animen la gent a riure, cantar i anar de festa, és a dir, a passar-ho bé. Com en moltes cançons, es parla d’amor, però pel que he entens és un amor LGTBI; amb açò el grup dona més visibilitat al col·lectiu i a la normalització de les parelles no heterosexuals. 

Recomane tant aquesta cançó com el grup, ja que fan unes cançons molt animades que et poden alegrar el dia. 

Lletra de "Viu" 

Una festa més amb tu, amb tu, amb tu. 

Una festa més amb tu, amb tu, amb tu. 

Els colors desperten rialles, 

gegants i nans ja estan preparats. 

Arriba el seguici amb el foc dels diables, 

la festa ja ha començat. 

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu. 

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. 

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu. 

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. 

Vaig anar a ballar com tu, com tu, com tu. 

Vaig anar a ballar com tu, com tu, com tu. 

Com tota la gent del poble 

vaig anar a ballar a la Festa Major. 

I entre birres i retrobades 

va sonar la nostra cançó. 

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu. 

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. 

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu. 

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. 

Després d'una nit amb tu, amb tu, amb tu. 

Després d'una nit amb tu, amb tu, amb tu. 

A ritme de gralles comença un nou dia, 

és l'hora d'anar a fer el vermut. 

Castells a la plaça, la faixa lligada, 

anem a fer pinya tots junts. 

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu. 

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. 

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu. 

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. 

Jo et cantaria tota la nit si tu volguessis estar amb mi! 

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi! 

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu. 

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. 

Viu, viu, viu, viu que la vida et somriu. 

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi. 

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi! 

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi! 

Jo et cantaria si tu volguessis estar amb mi!

ELS CATARRES - Fins que arribi l'alba

Entrada de Jaume (Bat. C)

Els Catarres és un grup format per tres persones: Èric Vergés, Jan Riera Prats i Roser Cruells. Aquesta banda de música es va formar a finals del 2010, però varen agafar fama amb la cançó “Jenifer”, que va tindre més d'un milió de visualitzacions en poc de temps.

La seua discografia és la següent: Els Catarres Cançons 2011 (2011), Postals (2013), Big Bang (2015) i Tots els meus principis (2018). Aquestos discos tenen al voltant de 12 cançons cada una, que no estan per omplir lloc en els àlbums, sinó que cada una d’aquestes composicions té el seu significat, normalment fent una crítica social o un cant a la vida.

A més, es fa necessari esmentar alguns dels premis que té aquest grup. Han guanyat al voltant de setze premis fins a 2017, dels quals cal destacar el disc d’or per les 20.000 còpies venudes amb el disc “Big bang”.

He escollit la cançó “Fins que arribi l’alba” del disc “Tots els meus principis” perquè és la que més m’agrada d’aquest grup, i considere que caldria escoltar-la per a poder gaudir d’aquesta unió tan bona que hi ha entre lletra i melodia.

Parlant de la lletra, el tema es podria dir que és tot allò que es faria per amor, fins i tot “ballar sobre lava”. I per part de la melodia, no es queda arrere sinó que també acompanya molt bé i dona tan bon rotllo que tens ganes de ballar i tot, sols d’escoltar-la. He de dir també que el videoclip és graciós, amb tota aquella gent ballant, alguns sense cap sentit, però tots passant-ho genial. I no és per a menys, perquè aquest grup aconsegueix guanyar-te l’oïda.

Lletra

Per tu

no sóc un dels teus amants,

però creuo l'Himàlaia per tu,

i robaré dotze diamants, un per cada lluna plena

Per tu

jugo a daus amb el perill,

ballo sobre lava per tu,

aguantaré tota la nit sense dormir

El que jo vull és cantar-te fins que arribi l'alba,

tornar-me a embriagar amb el teu perfum

mentre fora el món va donant voltes

I riure fins que ens falti l'aire

memoritzar els racons del teu cos nu

tan fora del comú

Per tu

no seré mai un esclau

però guanyaré la guerra per tu

i lluito fins a l'últim assalt amb les apostes en contra

Per tu, per tu,

atrapo bales amb les dents,

domaré les feres per tu,

i accelero sense frens, de 0 a 100

El que jo vull és cantar-te fins que arribi l'alba,

tornar-me a embriagar amb el teu perfum

mentre fora el món va donant voltes

I riure fins que ens falti l'aire

memoritzar els racons del teu cos nu

tan fora del comú

Més enllà més amunt jo voldria seguir-te,

més enllà més amunt al costat més salvatge

El que jo vull és cantar-te fins que arribi l'alba,

tornar-me a embriagar amb el teu perfum

mentre fora el món va donant voltes

I riure fins que ens falti l'aire

memoritzar els racons del teu cos nu

tan fora del comú

Bibliografia: 

- http://www.elscatarres.cat/

- http://www.enderrock.cat/noticia/5866/catarres/portada/enderrock

- https://www.ara.cat/cultura/Catarres_0_564543673.html

ANIMAL - Fets a mida

Animal és un nou grup que fa una proposta que combina pop, reggae i soul desinhibit. Aquest grup s'acompanya d'una quinzena de músics: des d'Els Catarres, La Pegatina, Txarango o Buhos fins a Ítaca Band, 9Son o Trast.

El projecte ANIMAL neix de l’enamorament artístic de Goku amb el músic i productor Ermengol Mayol (Gerard Quintana, Xarim Aresté). Junts, comencen a cuinar el disc Més enllà de les paraules amb els ingredients de les lletres intimistes d’un inspirat cantant i autor amb el vestit positivista i alegre d’una producció musical que va reblar amb mestratge i experiència Mayol. L’esperit d’ANIMAL, precisament, es presenta en societat amb aquesta dicotomia existencial, tan romàntics com canalles, en tots els aspectos

Amb aquest nom (Animal) deixen clar que la seua música connecta un esperit de vida instintiu, lliure i salvatge. El seu primer disc "Més enllà de les paraules" (2016) és una sorprenent col·lecció de hits potencials plens d'irresistibles ganxos melòdics, banyats amb sonoritats que beuen tant del soul com del reggae, el folk i el mestissatge i que són impulsats per tot tipus de ritmes que conviden a ballar i deixar-se anar.

 

 

Lletra de la cançó:

Tu tan cridanera i sense paraules,
jo callat i tu mirant endavant.
Tu que ets més de bar demanes un altre,
jo que vull marxar, et miro emprenyat.

Tu tan impacient i desordenada, jo tan orgullós i despreocupat.
Tu desfàs el temps amb una mirada, jo que no se com...
Torno a començar.

Tu que has oblidat que ets tan despistada,
jo que sóc tossut, segueixo enfadat.
Tu tan incoherent quan rius encantada,
jo tan presumit davant del mirall.

Però t'he trobat caminant al meu costat,
donam la mà, farem del temps eternitat.

Seguir rient quan ningú escolta,
quan la conversa ja ha acabat.
Fer tan petit el que ens envolta,
per convertir-nos en gegants

Seguir rient quan ningú escolta,
quan la conversa ja ha acabat.
Fer tan petit el que ens envolta,
per convertir-nos en gegants

Torna a ploure i se que és per nosaltres. 

Claudia Holley 1ºBatx Humanístic

ROBA ESTESA - Sense por

Roba Estesa és un septet musical femení i feminista que va néixer el 2013 inicialment el 2011 amb el nom Ai, Carai! en Camp de Tarragona format per Alba Magriñá (bateria i percussions), Anna Sardà (baix, violoncel i veus), Clara Colom (acordió diatònic i veus), Clàudia García-Albea (violí i veus), Gemma Polo (veu), Neus Pagès (guitarres i veu) i Helena Bantulà (guitarra elèctrica). Canten en català i fusionen el folk, la rumba, les cançons tradicionals i les cançons "d'autora". El 2015 van ser guanyadores del primer premi "Sons de la Mediterrània".

El 2015 van guanyar el primer premi del Concurs Sons de la Mediterrània organitzat pel Grup Enderrock, que els va permetre finançar part del seu primer disc publicat el 2016.

En Descalces (Descalces), (Coopula Records, 2016) poden trobar-se missatges amb el binomi dona i lluita cobrant especial protagonisme, amb rebuig explícit en els seus concerts a la violència masclista (A la muntanya) i la reivindicació (La reina mora) de la tradició i la memòria. Dona, lluita i tradició amb una lectura pròpia des de la defensa de l'autonomia de les dones i els seus drets.

La cançó Sense Por de Roba Estesa, parla de com s’enfronta la por i com la gent unida poden amb tot.

LLETRA:

Ja no tindran por, ja no tindran por!

Hem caigut del cel com àngels ferotges.

Hem trencat l'asfalt, els sostres i l'ordre.

Hem seguit corrents buscant la resposta.

Hem trobat la sang brollant de la crosta.

Cremen els més cars, (Uo, io, io-io- io!)

sonen cants llunyans, (Ua, ia, ia-ia- ia!)

saben que demà (Uo, io, io-io- io!)

ja no tindran por, ja no tindran por!

Hem plantat la sort en ventres de sorra.

Hem menjat del plat quan queden les molles.

Hem mirat amunt per veure si ens escolta,

desviant el punt, fent nostre aquest conte.

Cremen els més cars, (Uo, io, io-io- io!)

sonen cants llunyans, (Ua, ia, ia-ia- ia!)

saben que demà (Uo, io, io-io- io!)

ja no tindran por, ja no tindran por!

Hem legitimat somriures d'estranys

per tenir-ho tot, per tenir-ho clar.

Hem estimat mil, hem estimat tant.

Hem tingut la sort de sentir-ho a prop.

Sara Becker 1er Batxillerat Artistíc

POETES ANÒNIMS - Res no m'espanta

El nostre orientador Joan Cantarero em passa informació sobre el grup de música en el qual toca el seu fill: Poetes Anònims. Açò és el que diuen d'ells mateixos:

"Poetes Anònims fem cançons amb un estil propi que beu del Pop català de Manel i Antònia Font, el rock de Mishima, el folk Dylanià i la cançó d'autor (o bandautor) de Sanjosex. Aquest estil pop-rock-folk ens dóna llibertat per a fer cançons que arriben a tot tipus de públic, i un tret característic dins del panorama actual de la música en valencià, on pocs grups comparteixen la nostra manera de fer música. Som una formació jove, nascuda a l'institut públic de Benimaclet Ferrer i Guàrdia, que ha anat progressant des d’una xicoteta formació inicial fins als 6 que som actualment, amb la incorporació de nous membres.

A més a més de tindre la base instrumental de guitarres, baix, veu i bateria, les nostres dues incorporacions més recents, Dani Lledó al trombó i Dani Guerrero al saxo, ens donen la riquesa melòdica d’una secció de vents. La nostra capacitat multinstrumentista i autodidacta i la nostra llarga formació musical ens dóna la possibilitat d’alternar l’ukelele, el teclat o el violí a les nostres actuacions. També el fet que tots els membres del grup participen a les veus dinamitza les cançons.

La curta trajectòria que portem no ens ha privat de tocar en molts llocs fora i dins de la ciutat de València, com la sala Black Note. Hem estat a Elx, Monòver o Quart de les Valls. Hem tocat amb músics importants del panorama musical actual com Aspencat, El Diluvi, Kaoba, Pellikana, Andreu Valor, Hugo Mas, Oliva Trencada, Bertomeu, Verd Cel, Mugroman, Rafa Xambó, Tardor i La Caixa de Gel, entre altres. També, aquest any, hem sigut finalistes del concurs Amplifica’t i del MusiQart gràcies a la maqueta que gravàrem aquest estiu a l’Ars Studios. Aquestes actuacions ens han reportat ja entrevistes a revistes com Sons de Xaloc, al programa de ràdio Tradisons o a ser entrevistats per la presentadora Amàlia Garrigós. Ens podeu escoltar al nostre bandcamp, a myspace o visitar el nostre canal de youtube. I podeu contactar amb nosaltres via gmail, facebook o twitter.

Poetes Anònims: Marc Gozalbo (bateria), Dani Guerrero (saxo), Enric Pérez (baix i violí), Dani Lledó (trombó), Francesc Cantarero (guitarra elèctrica i acústica) i Xavi Hernàndez (cantant, teclat, guitarra i ukelele)."

Font de la informació

Ací us deixe "Dóna'm lluna" i "Res no m'espanta", de l'àlbum autoeditat amb el mateix nom l'any 2013.

Res no m'espanta

Diu que no sé cantar 

diu que no sé parlar 

que no sé quan callar. 

Diu que no sóc molt alt 

ni tampoc massa gran 

que sempre estic cansat. 

Diu que no sé besar 

diu que no sé estimar 

que la trobe a faltar. 

Diu que no sé menjar 

ni tan sols mastegar 

que tot ho faig fatal. 

Ell defensa que la vida és molt dura 

que jo no tinc qualitats 

i els somnis que em proposava 

no els aconseguiré mai. 

Jo li he dit que res no m'espanta 

res és fora del meu abast 

i que la vida és molt dura 

però estic acostumat. 

Diu que no sé cantar 

diu que no sé parlar 

que no sé quan callar. 

Diu que no sé plorar 

diu que no em sé expressar 

diu que no sé actuar. 

Diu que no tinc cap lloc 

on guarir el meu cos 

i visc en un malson. 

Diu que no puc dormir 

pensant en el teu llit 

diu que no sé patir. 

Ell defensa que la vida és molt curta 

que no dóna temps per a res 

i que al final quan l'acabes 

tot et queda per fer. 

Jo li he dit que el futur no m'espanta 

i que ara que no sóc molt gran 

he descobert que a la vida 

un dia pot durar anys.

OBRINT PAS - No tingues por

Obrint Pas va ser un grup de música en valencià creat a la ciutat de Valencia. La seua música és una barreja de ska, hardcore punk, rock, reggae i folk amb melodies i instruments tradicionals, entre els quals destaca la dolçaina. Les seues lletres tracten molts temes com la denúncia social, la solidaritat, la independència dels Països Catalans, la unitat territorial i la defensa del seu idioma, com per exemple de la seua cultura i tradicions.

 Com que aquest grup ja es conegut al blog m'agradaría centrar-me en la lletra d'aquesta cançó en especial.

En primer lloc he triat aquesta cançó per el missatge que transmet la lletra ja que hem va pareixer molt bonica. En segon lloc he de dir que aquest grup ja el coneixia des de fa uns anys però no va ser fins que vaig coneixer una noia fa uns mesos que em va començar a agradar el grup. Per últim espere que vos agrade tant com hem va agradar a mi quan la vaig escoltar per primera vegada.

LLETRA

Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m'estan mirant,

quants cops hem hagut de callar.

He estat un temps sense pensar somriures que no tornaran

he estat un temps sense parlar.

No estàs sol, no tingues por,

Ja ningú embrutarà el teu cos.

No estàs sol, no tingues por,

ja ningú destruirà el teu cor.

Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m'estan mirant,

quants cops hem hagut de callar.

He estat un temps sense pensar somriures que no tornaran

he estat un temps sense parlar.

No estàs sol, no tingues por,

Ja ningú embrutarà el teu cos.

No estàs sol, no tingues por,

ja ningú destruirà el teu cor.

Si l'haguéreu vist plorar

mai no l'hauríeu oblidat,

com jo que sempre el duc

dins el meu cap.

La gent es pregunta

com sóc capaç d'odiar,

si l'haguéreu vist plorar

mai no l'hauríeu oblidat.

Oblidat, oblidat, oblidat

No estàs sol, no tingues por,

Ja ningú embrutarà el teu cos.

No estàs sol, no tingues por,

ja ningú destruirà el teu cor.

Sempre anirem obrint pas...

Sempre anirem obrint pas...

Sempre anirem obrint pas...

Sempre anirem obrint pas...

No estàs sol, no tingues por,

Ja ningú embrutarà el teu cos.

No estàs sol, no tingues por,

ja ningú destruirà el teu cor.

Cap agressió sense resposta...

Cap agressió sense resposta...

Cap agressió sense resposta...

Cap agressió sense resposta...

Sempre anirem obrint pas...

Sempre anirem obrint pas...

Sempre anirem obrint pas...

Sempre anirem obrint pas...

OBRINT PAS- Som

Obrint Pas es va formar el 4 de novembre de 1993, quan un grup de tres amics, Xavi Sarrià, Jordi Pitarch i Carles Garcia, establiren contacte per fer la seua primera maqueta. És un grup de música en valencià procedent de Ciutat de València. La seua música és una barreja de ska, hardcore punk, rock, reggae i folk amb melodies i instruments tradicionals, entre els quals destaca la dolçaina. Les seues lletres tracten molts temes com la denúncia social, la solidaritat, la independència dels Països Catalans, la unitat territorial i la defensa del seu idioma, com per exemple de la seua cultura i tradicions. També tracten temes antifeixistes i antiracistes.Aquestos són els seus treballs al llarg dels anys:

1997: La revolta de l'ànima

2000: Obrint pas

2002: Terra

2004: La flama

2005: En Moviment!

2007: Benvingut Al Paradís

2011: Coratge

Aquesta cançó va sorgir per primera vegada a l'àlbum "La Flama", de 2004 amb altres bones cançons com curiosament "La Flama", entre altres. Per trobar aquesta cançó he tingut que buscar molt, però quan l'he escoltada m'ha encantat, pel fet que diu que les persones som tot allò que vulguem, i que ni cap persona ni res pot aturar-nos quan volem qualsevol cosa, és a dir, és una molt bona cançó per pujar la moral a qualsevol.

LLETRA

Som la cançó que mai s'acaba,

Som el combat contra l'oblit,

Som la paraula silenciada,

Som la revolta en un sol crit.

Som l'espurna que encén la flama,

Som la lluita que em compartit,

Som la pedra en la barricada,

Som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar

Som tot un món per estimar,

Som una història per guanyar,

Tot un futur per començar!

Som llàgrimes en la mirada,

Som el coratge de seguir,

Som la ferida mai tancada,

Som la història que no han escrit.

Som l'arbre enmig de la tempesta,

Som els estels que vam teixir,

Som l'esperança i la tristesa,

Som el poble per construir.

I quan la nit ens ve a buscar

Som tot un món per estimar,

Som una història per guanyar,

Tot un futur per començar!

OBRINT PAS - Seguirem

OBRINT PAS – SEGUIREM

Obrint Pas va ser un grup de música en valencià procedent de Ciutat de València. La seua música és una barreja de ska, hardcore punk, rock, reggae i folk amb melodies i instruments tradicionals, entre els quals destaca la dolçaina. Les seues lletres tracten molts temes com la denúncia social o la solidaritat.

Obrint Pas es va formar el 4 de novembre de 1993, quan un grup de tres amics, Xavi Sarrià, Jordi Pitarch i Carles Garcia, contactaren a l'institut Benlliure de València.

El primer disc arribà el 1997 amb el nom de La revolta de l'ànima (compost per cinc peces i autogestionat per la banda mateixa), dins del segell 45 Revolucions, creat pels mateixos Obrint Pas.

L'any 2006 portaren a cap la gira Internacionalista Tour 2006, que els dugué per tot Espanya i països de tot Europa durant sis mesos de viatges.

El desembre del 2010 van fer la seua primera gira al Japó amb una gran resposta del públic d'aquell país.

El disc-llibre Coratge va entrar directament al número 12 de la llista de vendes de tot l'Estat espanyol.

El juliol del 2011 tornen al Japó on actuen al Fuji Rock, el festival musical més important d'aquell país i un dels més multitudinaris del món. Poc després el seu disc Coratge és editat al Japó amb la discogràfica Japonicus.

El 21 de març de 2013 Obrint Pas anuncia l'aturada indefinida del grup després d’una ronda de concerts en 2013 que donarà pas a tres actuacions en acústic en 2014 a Barcelona, Palma i València.

La cançó que he escollit s’anomena “SEGUIREM”, que pertany al disc Coratge. Es una cançó que està dedicada a Mavi Dolç, professora i activista valenciana que va ser amiga i companya del grup. He elegit aquesta cançó per que la seua lletra, reflexa l’unió que hi ha entre tot el grup, i el voler seguir, i aconseguir tot el que es proposen junts, recolzant-se els uns als altres. A més es una cançó amb molt de ritme, que només quan l’escoltes t’invita a moure’t.

LLETRA:

Amb la tendresa que ens deixares

amb les coses senzilles
amb la terra entre els dits
seguirem.

Amb l'enyorança a les finestres
amb les cançons d'Ovidi
amb les lluites d'ahir,
seguirem.

Amb la il·lusió que desbordaves
amb les paraules vives
amb els somnis humils
seguirem.

Amb tot allò que construïres
amb les banderes velles
d'un país clandestí,
seguirem.

Seguirem!
encara amb la mateix coratge
Seguirem!
encara amb la mateixa il·lusió
Seguirem!
encara amb el mateix empenta
Seguirem!

Encara amb la mateixa passió
fidels a aquell somriure que mai
no oblidarem
camí de la victòria,
seguim,
seguirem.

Amb els estels que encara brillen
amb els records que ens porten
amb el cel ple de nit,
seguirem.

Amb l'emoció del primer dia
amb la gent que t'estima
amb l'esforç compartit,
seguirem.

Amb les batalles quotidianes
amb les guerres de sempre
amb el teu compromís,
seguirem.

Amb tot allò que defensares
amb un somriure als llavis
amb un foc sota el pit,
seguirem.

LAURA BECKER

EL DILUVI - I tu, sols tu

El Diluvi es defineix com un grup de música de folk modern que fusiona diversos estils musicals, com cúmbia, reggae, rumba, folk i música tradicional o d'arrel Valenciana. Amb instruments de la zona mediterrània com el violí, bandúrria, acordió diatònic, guitarra flamenca, guitarró i percussions de tota mena. Creant així un nou estil que anomenen i anomenem Mestissatge Mediterrani. Amb més de tres anys de vida el Diluvi viatja per tots els Països Catalans, caracteritzats i popularitzats pel peculiar homenatge al cantautor Alcoià Ovidi Montllor.

Podeu descarregar el disc sencer a la pàgina web del grup.

Per a entendre la lletra, mireu els versos de Maria Mercè Marçal (Cau de llunes, 1977):

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,

de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

         

Lletra:

Seràs aquella que vas voler ser,

seràs la tres voltes rebel,

seràs un puny alçat al vent

i tu, sols tu,

faràs vibrar cinc continents.

Emancipada de qualsevol dolor,

vas eixir amb l’alegria de qui no té por,

de qui sap que el demà,

de qui sap que el demà serà millor.

Seràs aquella que vas voler ser,

seràs la tres voltes rebel,

seràs un puny alçat al vent

i tu, sols tu,

faràs vibrar cinc continents.

Alliberada a qualsevol espai,

no deixaràs que ningú t’ature mai,

seràs l’estel que guiarà,

seràs l’estel que guiarà la llibertat.

Seràs aquella que vas voler ser,

seràs la tres voltes rebel,

seràs un puny alçat al vent

i tu, sols tu,

faràs vibrar cinc continents.

Ets la forta tempesta d’abril,

un oasi amarg per als teus enemics,

eres la forta tempesta d’abril,

el sol que esclata les flors,

un oasi amarg per als teus enemics,

l’espurna que brilla a la nit.

Seràs aquella que vas voler ser,

seràs la tres voltes rebel,

seràs un puny alçat al vent

i tu, sols tu,

faràs vibrar cinc continents.

Opinió personal:

Em plena d'alegria pujar aquesta cançó perquè és una cançó genial que té un missatge magnífic. Com es pot veure en el vídeo, ixen imatges de la TVE a l'edat franquista al principi, amb els seus anuncis masclistes. Després, ixen imatges de dones lluitadores, feministes, dones que volen lluitar per la igualtat... Em pareix una cançó reivindicativa molt bona i a més que sona molt bé.

La Muixeranga. Xavi Sarrià i Miquel Gironés (Obrint Pas)

La Muixeranga és un conjunt de danses i torres humanes originaris del Regne de València, que tenen el principal lloc de preservació a Algemesí (Ribera Alta), però també existeixen colles i grups a altres indrets de les comarques valencianes.

La Muixeranga d'Algemesí o Dansa Plàstica també és una cançó tradicional del País Valencià d'autoria desconeguda, que és interpretada amb tabalet i dolçaina. Acompanya les danses i s'usa en les pujades i figures d'aquesta dansa.

Alguns sectors del nacionalisme valencià (Joan Fuster i Martí Domínguez entre altres) han reivindicat la música de la Muixeranga com a himne del País Valencià, en lloc de l'himne de l'Exposició.

Ha estat una cançó molt versionada. Entre d'altres, l'han interpretada Carlos Núñez, Kepa Junkera, Al Tall, Ximo Tébar, Obrint Pas,Elèctrica Dharma, la Gossa Sorda i Roger Mas amb la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.

Font: Wiquipèdia

VERDCEL - Escriu-me aviat

Versió del grup alcoià Verdcel de la cançó de Lluís Llach Escriu-me aviat.

Ací tens la cançó original de Lluís Llach:

Lletra d'Escriu-me aviat

Escriu-me aviat.
No tardis més,
no deixis que l'angoixa em guanyi.
No facis de la soledat
la meva fidel companya.
Fes-me veure el teu cos
enmig de les teves paraules,
i amb les "os", els teus ulls,
i amb les "tes", les espatlles.

Escriu-me aviat:
cada mot un gest,
cada frase una mirada.
Escriu-me aviat
i, en tant que puguis,
omple el buit de les paraules.
Cada síl·laba, un poc
de la persona aimada,
i amb les "os", els teus ulls,
i amb les "tes", les espatlles.

BLAUMUT - Bicicletes

Blaumut és un grup musical català, que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d'autor.

El nom «Blaumut» prové de la cançó "Islàndia" del disc d'aquest mateix grup “El turista”. El grup està format per Oriol Aymat (violoncel), Xavi de l'Església (veu i guitarra), Vassil Lambinov (violí) i Manel Pendrós (bateria). L'atmosfera de les seues cançons la formen lletres plenes d'imatges i sons amb arranjaments de diversos instruments clàssics de corda.

Vassil Lambrinov i Xavi de l'Església comencen a fer enregistraments casolans el 2003 fent proves i experimentant amb diferents sons. A partir del 2009 el grup comença a actuar en petits escenaris de Barcelona. Signen un contracte discogràfic amb Picap l'any 2011, publicant el seu primer àlbum El turista en setembre de l'any següent. Des de la publicació del seu primer àlbum i fins al moment, el grup ha experimentat un creixement continu gràcies al seu primer èxit «Pa amb oli i sal» aconseguint per ser el so d'ambient dels descansos entre la primera i segona part dels partits de futbol del FC Barcelona al Camp nou o fins i tot per les seues aparicions regulars en totes les emissores de ràdio fórmula catalanes. Segons Enderrock, el turista reflecteix una «manera de fer del nou grup: tranquil·la i optimista».

Al setembre de 2013 van ser guardonats amb el Premi Cerverí de lletres per a cançó per la seua versió musical del poema "I beg your pardon", de Salvador Espriu.

Vaig conéixer aquesta cançó mentre escoltava cançons de Blaumut. I com va ser la cançó que més em va agradar vaig decidir compartir-la amb vosaltres. Sense dubte, les instrumentals de les seues cançons no és res fàcil trobar-les en altres cançons.

Bicicletes


A la línia recta
Bicicletes sense llum,
Un satèl·lit que comença on perdo el cap.
Un camí fet d'herba.
Els teus llavis son de vidre congelat.
Vaig descalç i penso imatges
Cegues de les platges
Que només podria veure sota el llit.
Deixa't de paraules ara,
Penja des d'un arbre aquesta

Llum de contra hivern... Només digues què penses-
Llum de contra hivern...mmmm

Un dilluns perfecte,
Bicicletes sense mans.
Tinc un pas de zebra nou, recent pintat.
Vols gelat de menta?
Les finestres semblen de paper mullat.
Tant soroll que falta l'aire,
He perdut la brúixola i el nord,
Que dec haver guardat per aquí.
Deixa't de paraules ara,
Penja des d'un arbre aquesta

Llum de contra hivern... Només digues què penses-
Llum de contra hivern...mmmm

Àngel López Rivas

Andreu Valor - Historia d'un amor alternatiu

Andreu Valor va naixer a Cocentaina (El Comtat) el 4 de juny de 1978. La seua vinculació amb la música ha sigut constant. Ell sempre recorda part de la seua infantesa amb un instrument. En l’any 2000 crea su primer grup amb els seus companys i amb el que durà a terme la seua iniciació al llarg de 8 anys.

Al 2008 va ser quan decideix caminar en solitari després de la dissolució del grup i on comença a exposar els seus temes propis compostos amb una temática social important i com encara perdura, amb la intenció de canviar el seu xicotet món al que és capaç d’arribar.

Al 2010 edita el seu primer treball discogràfic “EN LES NOSTRES MANS”, que ajuda a visitar gran part del territorio de parla catalana per presentar-lo i on va forjant-se com a músic i com a persona. Desprès d’aquest bon resultat del primer treball discogràfic, l’autor va seguir amb el segon treball en solitari també anomenat “A L’OMBRA DE L’OBSCURITAT”

Després del segón va fer el tercer treball discogràfic “MALGRAT LA PLUTJA”, un disc de comiat, dedicar i realitzat amb el guitarrista Eduardo, on aquest disc va ser presentat en Cocentaina el 13 d’Octubre de 2013 i a partir d’aquest momento s’endinsa en les presentacions arreu dels llocs més especials del nostre territori.

HISTORIA D'UN AMOR ALTERNATIU 

LLETRA

Pantalons bossuts, pírcing al nas, rastes al cap,
al casal fomenta com canviar les coses.
Abandona la ruïna que li aporta el seu sofà,
sap aprofitar el màxim de les hores.

Ella hippy, tendra...no es perd cap concert d'ska.
Només té temps per a pensar que la rescaten!
Ha canviat l'enginyeria per aprendre català,
pregona la llibertat de tot un poble!

Han creuat mirades però mai no s'han atrevit
a canviar alguns versets i unes cassalles.
Ell espera perquè arribe una data especial
i ha pensat que el 9 d'octubre és entranyable.

Sepulcral silenci, respecte d'enamorats.
A ulls externs de radicals els dictaminen,
per obviar algunes normes, per no creure en majestats
perquè continuant igual no poden viure.

I sols volen fugir de la misèria,
D'una hipnòtica condemna capital.

La coherència els ha ensenyat l'alternativa a tanta angoixa
Per no seguir el camí dels afectats!

Per Sant Agustí ell comença a manifestar,
punys en alt perquè creu en un país lliure!
Però no pot evitar alçar la vista per cercar
a eixa criatura que el seu cor ocupe.

Ella no ha dormit tres nits pensant que hui el veurà,
s'ha arreglat més que mai en la seua vida.
I anit va escriure una nota sense aconseguir signar
amb desig perquè sospite qui l'estima!

Muixerangues i càntics per clamar.
I ara al "Terra" perquè la nit és llarga.
Refugiat de la resta ell repassa amb ansietat
una història que siga com la somiada.

Mitja nit, aigua a cànters i ací està,
ben mullada, no troba la vergonya.
Ell l'abriga amb la senyera, ha subornat l'obscuritat
per confessar-li que el seu cor fa temps que és d'ella!

ANA KETZIN

1ºBATXILLERAT.HUMANITATS

BLAUMUT - Pa amb oli i sal

Blaumut és un grup musical català, que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d'autor.

El nom «Blaumut» prové de la cançó "Islàndia" del disc d'aquest mateix grup “El turista”. El grup està format per Oriol Aymat (violoncel), Xavi de l'Església (veu i guitarra), Vassil Lambinov (violí) i Manel Pendrós (bateria). L'atmosfera de les seues cançons la formen lletres plenes d'imatges i sons amb arranjaments de diversos instruments clàssics de corda.

Vassil Lambrinov i Xavi de l'Església comencen a fer enregistraments casolans el 2003 fent proves i experimentant amb diferents sons. A partir del 2009 el grup comença a actuar en petits escenaris de Barcelona. Signen un contracte discogràfic amb Picap l'any 2011, publicant el seu primer àlbum El turista en setembre de l'any següent. Des de la publicació del seu primer àlbum i fins al moment, el grup ha experimentat un creixement continu gràcies al seu primer èxit «Pa amb oli i sal» aconseguint per ser el so d'ambient dels descansos entre la primera i segona part dels partits de futbol del FC Barcelona al Camp nou o fins i tot per les seues aparicions regulars en totes les emissores de ràdio fórmula catalanes. Segons Enderrock, el turista reflecteix una «manera de fer del nou grup: tranquil·la i optimista».

Al setembre de 2013 van ser guardonats amb el Premi Cerverí de lletres per a cançó per la seua versió musical del poema "I beg your pardon", de Salvador Espriu.

Vaig conéixer aquesta cançó veient el programa de “Discovery Max” anomenat “El Mago Pop”. L'instrumental de la cançó sonava en tots els programes i jo pensava que era la banda sonora del programa. Fins que en l'últim programa vaig escoltar com no, eixa instrumental formava part d'una cançó. Una cançó que a més era en català.  

Pa amb oli i sal

Fes una foto del terrat,
que des d’aquí puc veure Mart.
La roba estesa, el meu agost,
un camp d’espigues i cargols.
Esperarem que passi el fred
i sota l’arbre parlarem de tot.
Un bioritme elemental,
un mar d’antenes i animals.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i portser més, molt més, la nit.

Un altre lloc, un altre temps,
on parlarem amb altres déus.
El meu secret subtitulat,
camins d’arròs, camins de blat.
Esperarem que baixi el sol,
i sota l’arbre parlarem del temps.
Un bioritme elemental,
un tros de vida artificial.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans,
caminarem els passos d’altres peus.
Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga, i portser més, molt més, la nit.

Àngel López Rivas