"Manel van ser a Catalunya, fa ja deu anys, el mateix que el gingebre al sushi: una neteja, i de les necessàries, d'un mos a l'altre. El rock català feia anys que agonitzava i el mainstream en la llengua de Bad Gyal caminava mancat d'un grup popular que conjuminara sense complexos la crítica i el públic. Aquest buit vingué a ocupar-lo un quartet de Barcelona que, amb un xiclet i un clip, es van unflar a fer cançons redones."
Fa un any, Yeray S. Iborra parlava així de Manel en l'article "Diez años del debut de Manel y del resurgir del pop en catalán", a Mondo sonoro (20 minutos). I la veritat és que m'ha arribat al cor això de "la llengua de Bad Gyal" i m'ho pense copiar a la mínima oportunitat. No hi ha qui parla de la llengua de Cervantes, per a referir-se al castellà? Doncs nosaltres podem dir "la llengua de Bad Gyal" per a parlar del català, i sense complexos!!
Tornant a la cançó, ahir me la va descobrir la meua nóvia i em va encantar. Comença amb la meua estimada Maria del Mar Bonet, que, només amb una paraula, ja em transporta als anys d'institut, uns temps plens de somnis on ens emocionàvem de dia amb Bonet, Llach o, ja en castellà, amb Sílvio Rodríguez, i de nit pegàvem bots amb La Polla Records.
La cançó de M. del Mar Bonet és "Alenar", un tema de 1977 que comença amb els següents versos: "Tres portes tinc a ca meua / obertes a tots els vents: / la que està oberta per tu, / l'altra per la bona gent...". El tema de Manel és una crítica a la hipocresia i a la falsedat humana. És una cançó friki, i em negue a posar-ne el vídeo oficial perquè, per al meu gust, li lleva tota la gràcia. Tanmateix, si voleu veure'l, ací deixe l'enllaç. A ací teniu també l'àlbum complet "Per la bona gent". No us el perdeu!
LLETRA
Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu,
l'altra per la bona gent,
la que està oberta per tu,
l’altra per la bona gent...
Aquí estic,
en ple control dels meus instints, lluint
coartades que et contrastaran
un parell d’amics.
Vinc protegint
les nostres lleis des de petit, tranquil,
que en cap arma hi
trobaràs empremtes dels meus dits...
I és cert que no vaig fer-ho,
no en seria capaç,
i és cert que aquella nit
no era a la ciutat,
però afina les preguntes,
afina les preguntes
Que encara no he dit si soc bo,
encara no saps si soc bo,
encara no he dit que m’inspiri una idea,
que em mogui una gran convicció.
Encara no saps si amb el meu pas
pel món faig que sigui una mica millor.
Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu,
l'altra per la bona gent...
Conec l’argot
de la comunitat, em trobaràs
dins d’una casa respectable,
gaudint de ser estimat.
Encaixo mans,
domino els tons i
arrufo el nas quan veig
comportaments que m’han
semblat del tot inadequats.
I és cert que no vaig fer-ho,
no en seria capaç,
comprova-ho a les
càmeres de seguretat
i afina les preguntes,
afina les preguntes,
Que encara no he dit si soc bo,
encara no saps si soc bo,
encara no saps si calculo
els meus actes buscant una retribució.
Encara no he dit si soc bo,
encara no saps si soc bo,
encara no saps si dedico la força,
si oriento les meves accions
cap a una banal subsistència o
si estic perseguint algun bé superior.
Mireu l’Innocent Malvat!
Ve tot cofoi i amb el barret
fent un gran gest ha saludat
a una noia i a un soldat.
Se’n ve l’Innocent Malvat!
Remena el cul, somriu a tots,
flagell del mal humor,
assot dels desviats,
garant de la Veritat.
I qui deu ser?
On va, d’on ve? Què vol? Què té?
I què carai li han explicat
que li provoca aquests nivells d’hilaritat?
Encara no saps si soc bo.
Encara no he dit si soc bo.
Encara no saps si em domina la mandra,
si estic espatllat per la por.
Encara no he dit si tinc l’ànima pura
o si em vencen les baixes passions.
Encara no saps quants minuts
necessito que lloïs aquesta cançó.
Encara no he dit si la joia
dels altres em porta només alegria
o em fa brollar dins un verí,
una metzina, una forma subtil de dolor.
Tres portes tinc a ca meva
obertes a tots els vents:
la que està oberta per tu,
l'altra per la bona gent
la tercera per la mort
que la tancarà el meu temps.
