Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Indie. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Indie. Mostrar tots els missatges

dijous, 6 de juny del 2019

GOSSOS - Corren


Entrada 1 de Santiago (Bat. Humanístic)

Gossos és un grup rock català que es va formar a l'estiu de 1993 quan Oriol Farré (veu i guitarra), Juanjo Muñoz (veu i guitarra), Roger Farré (veu i baix) i Natxo Torrés (veu i guitarra) van decidir formar el grup. Van fer molts concerts, però no van ser coneguts fins a la segona oportunitat que van tenir en un concurs el 1994, en el qual varen guanyar amb el seu disc Gossos. A més, el 2002 va arribar un nou membre al grup anomenat Santi Serratorsa, que tocava la bateria.
La cançó et fa entendre que les paraules tenen significat i que les has d'utilitzar al llarg de la teua vida. També diu que mai és tard per a dir allò que hagueres volgut dir, ja que les paraules no caduquen i sempre corren pel nostre interior.

La cançó “Corren” va ser editada per primer cop al 2007, i es pot trobar en el nové disc de Gossos. Ha sigut una de les cançons més populars del grup. A més, s'ha convertit també en una de les cançons més cantades de la música en català. El premi que va guanyar aquest grup gràcies al tema va ser al millor videoclip, segons votacions populars en Enderrok l’any 2008.

M'ha agradat perquè té molt de ritme i la lletra tracta d'un tema sobre el qual mai m'havia parat a pensar. A més, és la primera vegada que escolte aquesta cançó a pesar d'haver escoltat alguna vegada el nom d'aquest grup. Aleshores, pense que les ràdios haurien de posar cançons en català o valencià, igual que en posen en altres idiomes, ja que podrien donar-li una oportunitat a aquestes cançons, que tampoc estan malament.

FONTS:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Gossos
https://fanmusicfest.com/content/gossos

Entrada 2 de Jaume

“Gossos” és un grup que forma part del rock català. Es caracteritza per ser un grup sense percussió, a soles amb guitarra, baix i veu, fins que a 2002 varen afegir una bateria.
Va ser a l'estiu de 1993 quan els manresans Oriol FarréJuanjo Muñoz, Natxo Tarrés i Roger Farré van decidir formar el grup. Després de diversos concerts, es varen apuntar a alguns concursos i a la segona oportunitat varen guanyar un premi pel seu disc «Gossos» (1994).

He volgut penjar aquesta cançó perquè la tenia a la recamara des de fa temps i em pareixia molt bona com per a no pujar-la. Dic que és bona perquè la seva melodia és súper-bonica, la lletra... Indispensable (De veritat, si pares atenció a la lletra, t'arribarà fins al cor, almenys a mi m'ho pareix), altre aspecte a destacar són les veus, la del cantant principal, Natxo Tarrés, és molt fluida i la de Macaco li dóna un estil original a la cançó. Per tant, en conclusió, diria que no us la perguereu perquè és molt bona.


       LLETRA:

És tard, no sé quina hora és,
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets,
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot alló que m'he amagat i que no m'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Difícil descobrir qui soc avuí.
Una gota em cau mentre un altre em treu la set.
Plou i fa sol alhora
Tomba la bala bala,
tomba la bala que m'apuntava, era la meva
i jo mateix em disparava.
Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma
No s'esborren, en conformo en mirar-me
Mirar-me de dins cap a fora.
On puc anar-te a buscar? Nena no és broma...
Hauria d'haver estat diferent,
però en un moment s'han tancat les portes.
Poso els peus a terra, vull caminar
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir.
Corren, corren pels carrers, corren
paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren pels carrers, ploren
com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
   


PAU VALLVÉ - Nem fent i endavant

Recomanació d'Alejandra (Bat. Humanístic)

Pau Vallvé és un músic, compositor i productor català que va nàixer a Barcelona el 1981. Va començar a tocar la bateria a l’edat de 3 anys, més tard va estudiar música als 6, a tocar en xicotets grups als 10, va fer el seu primer disc als 15 i va començar a gravar els seus propis discos als 18.
Segons Pau Vallé, als inicis, quan tenia 18 anys i després de patir un desamor, escrivia cançons tristes. Més tard, als 21, va decidir fer cançons en anglés, i finalment es va dedicar principalment a fer cançons en català, amb un estil indie, pero de tant en tan encara fa alguna cançó en castellà o anglés.

Estanislau Verdet era un àlter ego musicohumorístic de Pau Vallvé, vehicle a través del qual el cantant presentava cançons iròniques i crítiques amb la societat a través de la vergonya pels altres i la paròdia. El 2010 va donar per tancat aquest projecte i va començar la carrera en solitari.

Principalment, la seua música està composta per als anuncis de la televisió, sèries o pel·lícules, però també ha fet cançons dins de grups com “Inspira”. Ha fet discos de piano, de post-rock, de minimalisme, etc.

La cançó tracta sobre l’amor que sent Pau Vallvé cap a una dona i el desig d'estar tota la vida amb d’ella. La vaig conèixer perquè inicialment anava a fer el treball sobre una altra cançó d’aquest cantat i buscant informació amb va eixir aquesta, la vaig escoltar de casualitat i em va agradar molt.
Em transmet tranquil·litat perquè el seu ritme és tranquil i suau, per això l’escolte quan vull estar tranquila, mentre estic fent els deures o per a dormir. Pense que aquesta cançó et pot portar serenitat, ganes de relaxar-te i de disfrutar-la.

FONTS D’INFORMACIÓ:
http://www.pauvallve.com/es/bio/ https://www.theproject.es/es/c-2721/PAU-VALLVE
https://www.viasona.cat/grup/pau-vallve https://fanmusicfest.com/content/pau-vallvé


LLETRA:
Qui no ha conegut mai la tristor
no pot saber el que és la felicitat
Igual que qui no ha conegut el fracàs
no podrà mai saber el que és guanyar

Però, aviam un moment
si a mi m'agrades tu i a tu
t'agrado jo llavors és evident
que jo tinc més bon gust
i que trio millor
Tu fas que la roda segueixi girant
i que vulgui cantar
Ets amb qui despertar
i no només amb qui anar a dormir
Em fas tanta il·lusió
que ara mateix no hi ha millor opció
per ser feliç en tota la ciutat
que viure amb tu

No hi ha cap pressa, 'nem fent i endavant,
ja ens en sortirem, no cal pensar tant
No hi ha cap pressa, 'nem fent i endavant,
ja ens en sortirem, i la resta és igual.
   

TARDOR - Baix l'aigua



Entrada de Marta (Bat. Humanitats)

«Tardor» és un grup musical en valencià procedent de València i l'Horta. Els seus components són David Garcia i Àlex Martínez, que són guitarristes i veus; Cesc Domènech, el bateria, i Tono Hurtado, baix i veu. Des de ben menuts ja feien música, però acabaren donant el seu fruit, després de continus assajos i la dedicació quasi absoluta a la música, l’any 2011 amb una maqueta anomenada «Tardor», que incloïa quatre cançons, gràcies a les quals foren nominats als Premis Ovidi Montllor. Mesos més tard, el 2012, van publicar el seu primer àlbum anomenat “Revolució de l’estat latent”, que és del que parlaré hui, encara que van publicar dos àlbums més i quatre cançons al llarg de la seua vida musical. Cal destacar que la seua música està feta amb molta cura, aposten sempre per la naturalitat, i el seu estil musical viatja entre el rock alternatiu i el punk rock.

Aquesta cançó, anomenada “Baix de l’aigua”, és de l’àlbum “Revolució de l’estat latent”. La vaig conéixer arran d’un amic que va a la universitat i es va assabentar que el seu professor, Cesc Domènech, tocava com a bateria en una banda de música anomenada «Tardor», que en aquells moments no l’havia escoltat mai i ens vam començar a informar sobre aquest grup. A tots dos ens va agradar molt la seua música, però en especial aquesta cançó, que ens anima el dia i ens recorda l’estiu, després de saber la història que té darrere.

Quan Àlex Martínez, una de les veus i guitarrista del grup, estava passant una mala etapa en la seua vida, un dia d’estiu va decidir anar a la seua piscina per airejar-se i no pensar en res. Quan estava baix de l’aigua, va pensar que no podia fer desaparéixer els problemes amagant-te, i que calia enfrontar-te a ells, igual que necessites respirar quan estàs baix de l’aigua. Aquesta idea em fa escoltar-la en els moments en què no tinc força per a més i em fa tindre un pensament més positiu a l'hora d’enfrontar-me als problemes; per això pense que tot el món hauria escoltar-la per aportar positivitat a la seua vida i mirar les coses d’una altra manera.


Tardor- Baix de l’aigua

Submergits completament, s'ha parat el temps i el vent
no ens abraça com solia fer.
L'aigua freda no fa fred. Estem bé per un moment,
aïllats de tot, de res.

Baix de l'aigua no hi ha soroll,
baix de l'aigua no existeix el dolor.
El teu cos he vist surar.
Baix de l'aigua no es pot respirar,
allí no ens podrem quedar,
allí no ens podrem quedar.

Quan somrius l'aire balla al teu voltant.
Baix de l'aigua no puc veure
si els teus ulls m'estan mirant.

I de sobte sentim fred, la quietud és un invent.
Aïllats de tot som res.

Baix de l'aigua no hi ha soroll,
baix de l'aigua no existeix el dolor.
El teu cos he vist surar.
Baix de l'aigua no es pot respirar,
allí no et podré estimar,
allí no et podré estimar.

Baix de l'aigua no hi ha soroll,
baix de l'aigua no existeix el dolor.
El teu cos he vist surar.
Baix de l'aigua no es pot respirar,
allí no ens podrem quedar,
allí no ens podrem quedar,
allí no et podré estimar,
allí no ens podrem quedar.

diumenge, 10 de juny del 2018

121dB - Orgasme


Orgasme - Portada





121 dB (cent vint-i-un decibels) va ser un grup de música nascut a la ciutat de València el 2004, amb un estil indie nord-americà i pop punk, cantat en valencià.


El 2005 graven la seua primera maqueta, "Somnis rebels" i un any més tard el primer EP "Canvis i conseqüències". En aquest temps han estat preseleccionats per al concurs de maquetes "Enganxa't a la Música", finalistes de l'II Tirant de Rock de la Marina, guanyadors del VII Circuit de Música en Valencià organitzat pel Consell de la Joventut de València, del Premi Ovidi Montllor del 2007 al grup revelació i han arribat a semifinals del prestigiós concurs Sona 9.

Amb el disc "Equilàter"121 dB realitza una gira per tota la península Ibèrica i rep crítiques molt positives de revistes musicals com Mondosonoro o Rockzone que el qualificaren com un dels millors discos de l'any, tot i que va passar relativament desconegut entre l'escena musical. El següent treball, "Assaig/Error" (GOR Discos, 2009) s'endinsa en l'ambient urbà de la música de 121 dB. En 2013 van anunciar el seu comiat dels escenaris.

Discografia

2005 - "Somnis rebels"
2006 - "Canvis i Conseqüències"
2007 - "Equilàter"
2009 - "Assaig/Error"
2013 - "Lesotho"


Àlbum:Orgasme
Conté 1 lletres
Any: 2013

Lletra

Suc de pera al paladar cru 
poc a poc que aixina no puc 
empeltant-se, ploguent-se damunt 
cau el dubte, coito ergo sum 

Frutillita kenda, agility fusta! 

Tu i jo, implementant! 
Tu i jo, orgonejant! 
Tu i jo, nèctar imperial mangai 
iku, 

Mort xiquita, orgó a ful 
com bonobos, big bang al Short Bus 
fon iglús de tabús a l'anus 
ambrosia, bacores amb gust 

Sasha entra pâ casa, està el cèrvol de la safor 

Tu i jo, implementant! 
Tu i jo, orgonejant! 
Tu i jo, nèctar imperial mangai 
iku, tsunami d'orgasmes 


Cova Foradà glopejant fílies i bions 
sobre els pits de la SexPol gotes de suor 
el Penyal d'Ifach descarrega les tensions 
qui té mal el cap és que igual té mal el cos 

Endorfines, plaer robust 
renovables, respiració en curs 
va de cine, açò me trau fum 
ai que em trenque, bo pa la salut 

Wilhelm entra pâ casa, està el cèrvol de la safor 

Tu i jo, implementant! 
Tu i jo, orgonejant! 
Tu i jo, nèctar imperial mangai 
iku, tsunami d'orgasmes

Raul Becker 1ºBatxiller

diumenge, 25 de març del 2018

TARDOR-"La llum incondicional"


“Tardor” és un grup de pop-rock que va sorgir a València l’any 2011 quan va publicar la seua maqueta, la qual s’anomena igual que la formació musical, que incloïa quatre cançons i li va valdre una nominació als Premis Ovidi Montllor com a grup revelació. Aquests primers temes com la resta de la seua discografia han estat produïdes per la discogràfica “Mésdemil”, també d’origen valencià.

El grup “Tardor” està conformat per 5 components: David Garcia (guitarra i vocalista), Àlex Martínez  (guitarrista i vocalista), Cesc Domènech (bateria), Tono Hurtado (baixista i vocalista) i Yeray Calvo (teclista i vocalista). Aquests artistes porten publicats 3 àlbums: “Revolució de l’estat latent” (2012), “Una ciutat invisible” (2014) i “Patraix” (2017).

La cançó “La llum incondicional” està dins de l’últim treball d’aquest grup de l’Horta i la vaig descobrir a l’hora de fer aquest treball quan vaig ficar-me a cercar a YouTube cançons d’artistes –solistes o grups– que canten en valencià i la veritat és que m’ha sorprés moltíssim la quantitat de temes que hi ha en aquesta llengua i que no coneixem.




Tu eres la llum incondicional.
Jo sóc la nau que va seguint el far.
Eres com la melodia que no puc parar de cantar.
Eres una simfonia, un dia assolellat.

Tu eres la llum incondicional.
Jo sóc un jove molt afortunat.
Eres com la melodia que no puc parar de cantar.
Eres una simfonia, la raó més essencial.

Eres tan bonica.
Només amb el teu caminar alegres el meu dia.
No et puc parar de mirar,
m’aborrones la vida.
M’aborrones la vida.

Pot semblar mentida,
si et dic que em podria quedar aixina de per vida.
Creuràs que estic exagerant
però no et mentiria.
Mai et mentiria.

Tu eres la llum incondicional.
Jo sóc la nau que va seguint el far.
Eres com la melodia que no puc parar de cantar.
Eres una simfonia, la raó més essencial.

Però és que estàs tan bonica
mentre cantes eixa cançó que et va marcar un dia.
T’eleves sobre els nostres caps
i et menges la vida.

Et menges la vida.
I entenc de seguida
que jo no puc participar perquè ho trencaria.
Només en certes ocasions
la sort ens premia.
I ara em premia.

Tu eres la llum incondicional.
Jo sóc un jove molt afortunat.
Eres com la melodia que no puc parar de cantar.

Eres una simfonia.
I em sent tan gran quan camine al teu costat,
som invencibles, gegants,
som pura electricitat.
Eres com l’harmonia més dolça que mai no s’havia inventat.
Eres la sort que un dia,
sense avís, em va colpejar.
Eres un desig complit,
la cara amable de l’atzar.
Eres una melodia,
eres la llum incondicional.

Jorge Sevilla Fernández 1 Batx B

dimarts, 19 de desembre del 2017

GEM - Alepo

Una cançó de la cantautora de Benigànim Gem dedicada al drama dels refugiats siris. En el diari La Veu podeu llegir una entrevista a la cantant.

GEM - Les rames

Així començava GEM el seu projecte amb un Verkami que s'ha fet realitat: 

"Sóc Gem, fa molts anys que faig cançons però va ser a principis de 2016 quan les vaig compartir amb vosaltres a través de la maqueta Seré del viento. Em va permetre donar-me a conèixer i sobretot descobrir que vull seguir cantant amb més ganes i força que mai. Ara tinc 11 cançons noves que parlen d'amor, desig, refugis, emocions... i que espere que puguen vore la llum molt prompte. [...] Ho tinc tot lletres, músics, disseny... sols em falta el vostre suport econòmic. Serà com quan bufes un dent de lleó i demanes molt fort un desig, el meu és que el primer disc siga com l'he SOMIAT"

Gem és el nom artístic de Gemma Vañó Guarner, cantautora de Benigànim i veïna de Càrcer. Ací us deixe la cançó "Les rames" del disc "Dent de Lleó" (2017).


dimecres, 13 de setembre del 2017

KING KONG BOY - Quan cau el teló




King Kong Boy és una banda de Gandia que ha arribat a la seua maduresa musical amb ‘Alcem el vol’, un llarga durada format per 10 tracks on observem influències variades que van des de La Raíz fins a The Killers. Ja fa anys que la música valenciana es nodreix de cantants i grups que han rejovenit la música en la nostra llengua, i no hi ha dubte que els King Kong Boy hi han entrat per la porta gran amb el seu primer LP. El tret més característic del grup és la seua heterogeneïtat, amb una barreja d’estils pròpia que parteix del mestissatge per a coquetejar amb sons de caire més indie i pop. 

El disc va ser enregistrat entre abril i juny del 2014 als Atomic Studios d’Ondara per Mark Dasousa. El productor valencià és conegut per haver treballat amb bandes com La Raíz, Aspencat, Smoking Soul’s i Orxata entre d’altres. 

Les noves cançons, composades per Eduard Banyuls i Rubén Martin, són fortes i enèrgiques. Les lletres parlen de transformacions interiors i personals, però també de revolucions exteriors i col·lectives. Al disc hi han col·laborat músics de renom i també noves veus de gran projecció. Parlem de gent com Miquel Gil, Joan Marc Pérez de La Gossa Sorda, Marcos Torre i Vera Carryon de Mafalda i Xavier Maronda i Anastasia Elkina (acordió i violí de Baraca Folk).

En definitiva ens trobem davant d’una banda que ha evolucionat a un so molt més madur, amb cançons compactes i coherents, melodies apegaloses i veus originals i ben embastades que contribueixen a enriquir el ja de per si ben ric panorama musical valencià.

Font: tresdeu.com

A la seua pàgina web  pots sentir el disc complet.

Lletra de Quan cau el teló

Despertes un dia entre tanta mentida,
captiu inconscient has llepat la ferida,
d'esquenes a tot, ofegat per la rutina que no vas triar.
El somni innocent ha sigut assassinat.
Els crits d'esperança, la sed de venjança, t'han abandonat.

Veus que camines i poc avances,
veus que el present està ple d'enyorances
per un temps millor on tot pareixia més fàcil.
La falsa medicina et manté adormida.
Resistir cada cop t'ha deixat malferida

Quan cau el teló, passem al cos a cos,
canviem la nostra història.
Acaba la funció, ens enfrontem al mur
que no ens deixa ser lliures.

Avui triem nàixer de nou,
si avances lentament t'esperaré, t'esperaré.
Sobre les runes i la pols,
serem la resistència front a un món que es torna boig.

Si mires cap a baix, si oblides on estàs,
si sents la veritat com un obstacle,
si se'ns acaba el temps i si oblidem la gent,
no hi haurà cap miracle que ens salve.

Quan cau el teló, passem al cos a cos,
canviem la nostra història.
Acaba la funció, ens enfrontem al mur
que no ens deixa ser lliures

Avui triem nàixer de nou,
si avances lentament t'esperaré, t'esperaré,
Sobre les runes i la pols,
serem la resistència front a un món que es torna boig.

Serem junts la resistència front al teló d’aquest món que es torna boig.
Serem junts la resistència front al teló d'aquest món que es torna boig,

Avui triem nàixer de nou,
si avances lentament t'esperaré, t'esperaré.
Sobre les runes i la pols, 
serem la resistència front a un món que es torna boig. 

Serem junts la resistència d'aquest món que es torna boig.
Serem junts la resistència quan cau el teló.

dimecres, 18 de maig del 2016

TARDOR- L'eufòria

Hola a tothom!

Com que estic a l’espera de què Àcids ens mostre la seua nova cançó la setmana propera, he trobat aquesta altra que m’ha agradat moltíssim. Pertany al grup Tardor i, com que feia molt de temps que ningú no pujava cap cançó d’aquest grup, he decidit fer-ho jo.

Tardor estava format originàriament per Cesc, Àlex i David i va nàixer l’any 2011. Hui en dia el formen Cesc Domènech (bateria), Àlex Martínez (veu i guitarra), David Garcia (guitarra i veu) i Tono Hurtado (baixista i veu).

Aquest grup va ser nominat grup revelació als premis Ovidi. El 15 d’octubre de 2012 va ser publicat el seu primer disc, “Revolució de l’estat latent” i, en aquest mateix any, va rebre el premi l’Amplificat.

L’any 2015 van ser guardonats, per ‘Ontàrio’, amb el premi a millor cançó en Valencià del 2015 que concedeix la diputació de València. Recentment han estat el primer grup en enregistrar una actuació en directe a l’Ajuntament de València i han tret un nou single, ‘L’eufòria’, amb el que han représ la gira per al 2016.

Actualment, el grup consta de set àlbums: Tardor (2011), Mirar cap endavant (2012), Revolució de l’estat latent (2012), Saludade (2013), Una ciutat invisible (2014), Cursa de Cavalls (2015) i L’Eufòria (2016).

D’entre totes les meravelloses cançons que té aquest grup, he escollit “L’Eufòria”, cançó que dóna nom a l’últim àlbum d’aquest grup. Ho he fet perquè, per agradar-me, m’ha agradat fins el títol. El vídeo d’aquesta cançó és molt divertit i m’he quedat sorpresa perquè els protagonistes actors que jo ja coneixia.

El vídeo és molt divertit i, el missatge, molt impactant i emocionant. Comença amb una xica parlant a la ràdio i nomena un tòpic que tots hauríem de complir i creure'ns un poc més, carpe diem (gaudeix del dia o del moment). Crec que, com diu aquesta locutora, hem de gaudir molt més dels moments i les experiències que la vida ens ofereix i viure, viure molt.

El temps no torna mai més, per què no fem rialles molt més sovint? Per què no ens emocionem i sentim més? Per què no diem t’estime si ho sentim? Per què no movem els nostres esquelets? Vivim, sentim, ballem i riem amb eufòria.

Aquesta cançó és motivadora i molt alegre, per això la recomane per a aquells que hagen tingut un mal dia i per a aquells que ja bateguen amb eufòria.



Ací us deixe amb la lletra:

Fa molt de temps nadem a contracorrent.
Hem perdut moltes escames i l’argument
mai ha tingut massa pes.
Tots els monstres tenen cames per eixir corrent.
Si els enfrontem i la jugada ix com volem,
com un sant Jordi modern.
No tinc secrets,
l’únic que sé és que vull que brame l’esquelet,
dels impassibles.

Sent com sona.

El temps no torna, batega l’eufòria. I creixem.

Ara que sé que es van salvar els valents.
Tots els dracs no tenen ales. Els teus ulls verds
són l’escut més resistent. Veus.
La dolçor que irradies no és un truc però és potent.
Supera els límits d’atracció del meu govern.
Un encanteri discret.
No tinc secrets,
l’únic que sé és que vull que brame l’esquelet
dels impassibles.

Sent com sona. Ara sent com sona.

El temps no torna, batega l’eufòria.
Deixem que ens moga, batega l’eufòria.
El món tremola, batega l’eufòria i creixem.

Entrada realitzada per Anna Mozzoni, 1er Batxillerat Humanístic i Social

diumenge, 15 de maig del 2016

AUTÒMATS - Pacte amb Peter Pan

AUTÒMATS ÉS UNA BANDA DE MÚSICA VALENCIANA DE ROCK ALTERNATIU EN CATALÀ I POP, TENEN INFLUÈNCIES DE L’INDIE I EL ROCK PROGRESSIU. AQUEST GRUP VA NÀIXER A VALÈNCIA A 2009, ÉS CARACTERITZAT PER UN SO FRESC, DIRECTE I SOVINT PROU EXPERIMENTAL. EL GRUP TÉ INFLUÈNCIES DE LOS PLANETAS, ARCADE FIRE, THE BEATLES, THE ZOMBIES, ANTÒNIA FONT, COLDPLAY, PINK FLOYD, SIGUR RÓS, MERCURY REV…


AUTÒMATS ESTÀ COMPOST PER: MIQUEL HERRERO (VEU I GUITARRES), BORJA FERRER (TECLATS), SANTI ENGUIX (GUITARRES), NACHO VAQUERO (PRODUCCIÓ, GUITARRA I VEUS), JACOBO FERRER (PERCUSSIÓ), CARLES MONDRIÀ (BAIX) I ANDRÉS FERRER (TECLATS).

AQUESTA BANDA ES VA FORMAR A JUNY DE 2009, A LA CIUTAT DE VALÈNCIA. VA COMENÇAR AMB EL NOM DE MIQUEL HERRERO I ELS AUTÒMATS, VA PUBLICAR EL SEU PRIMER DISC DURANT LA TARDOR D'EIXE ANY. A 2010 VAN PUBLICAR L'ÀLBUM “CANÇONS EN BLANC I NEGRE” ES VA CONVERTIR AL “MILLOR DISC DE POP ALS PREMIS OVIDI MONTLLOR”. AQUEST MATEIX ANY VAN GUANYAR EL CIRCUIT DE LA MÚSICA EN VALENCIÀ, I L'ANY 2011, VAN REBRE EL GUARDÓ PEL MILLOR VIDEOCLIP, AMB LA CANÇÓ "PACTE AMB PETER PAN”.

L'1 DE FEBRER DE 2012 VA SORTIR EL SEGON DISC DEL GRUP ANOMENAT “LES REVELACIONS MICROSCÒPIQUES”. AMB UN SO MOLT MÉS INDIE I CRU, MÉS PROPER DEL ROCK QUE DEL POP.

LA CANÇÓ QUE HE ESCOLLIT S'ANOMENA “PACTE AMB PETER PAN”. AQUESTA CANÇÓ LA VAIG TROBAR UN DIA BUSCANT MÚSICA EN VALENCIÀ, I EM VAIG TROBAR AMB AQUEST GRUP. QUAN VAIG ESCOLTAR AQUESTA CANÇÓ EM VAN VENIR RECORDS DE QUAN ERA XICOTETA, DEL TEMPS QUE HA PASSAT DES QUE NO HEM HAVIA DE PREOCUPAR DE RES, DE L'ÈPOCA EN LA QUAL JUGAVA AMB ELS MEUS COSINS O AMB ELS JOGUETS, L'ÈPOCA DEL COL·LEGI, AQUELLES DESPREOCUPACIONS DE L’EDAT, AQUELLA ALEGRIA EN RETROBAR-NOS PEL CARRER, AQUELLA TORNADA A CASA, I TROBAR-SE EL LLIT FET I EL DINAR A TAULA, I UNS IAIOS PREGUNTANT-TE SOBRE LA CLASSE DEL DIA, AQUELL BES DELS PARES ABANS D’ANAR A L’ESCOLA, ETC.

PER A MI LA CANÇÓ IL·LUSTRA EL PAS A LA MADURESA I EL PROCÉS PEL QUAL EM PASSAT FINS AL MOMENT EN EL QUAL ENS ENCONTREM.





LLETRA:

ON SÓN ELS PIRATES DE PLAYMÒBIL I EL VAIXELL, I LES ILLES DE MELONS D’ALGER?
BUCANERS DE PLÀSTIC QUE MALGRAT QUE EREN DOLENTS SEMPRE ESTAVEN SOMRIENT…
QUÈ HA SIGUT DE BARBIE? NO SÉ QUÈ DEU ESTAR FENT AMB SA VIDA ROSA DE PLAER.
POTSER HA TROBAT UN PRÍNCEP BLAU QUE NO ÉS EL KEN, I SA CASAT I JA TE NENS...
HEM TRENCAT EL PACTE QUE VAM FER AMB PETER PAN, I EM CRESCUT I ARA JA SOM GRANS.
HEM DEIXAT ELS CONTES DE PIRATES APARTATS, I ENS HEM CANVIAT AL BÀNDOL DEL COSTAT.
ON ÉS L'ESCALEXTRIC "COPA TURBO" ORIGINAL, AME ELS COTXES ELECTRIFICATS?
QUÈ HEM FET AMB ELS BÒLIDS QUE CORRIEN A L'ASFALT DEL CIRCUIT DE CA LA IAIA?
ON SÓN LES CABANYES, ON SÓN ELS AMAGATALLS, QUE EN SECRET TENÍEM PELS BANCALS?
ON SÓN LES BOLETES, AIRGAMEBOYS I MADELMANS, I LES CUINES PER JUGAR?


BIBLIOGRAFIA

HTTPS://WWW.FACEBOOK.COM/AUTOMATS/INFO/?TAB=PAGE_INFO

HTTPS://CA.WIKIPEDIA.ORG/WIKI/AUTÒMATS




VERA CAMBRILS 

dijous, 5 de maig del 2016

KING KONG BOY - Plena de vida

King Kong Boy, és una banda de Gandia que va publicar el seu primer llarga durada ‘Alcem el vol’ en 2014. El disc és un barreja d'estils (rock, indie, pop...) ben interessant. Les cançons, fortes i enèrgiques, han estat composades per Eduard Banyuls i Rubén Martín. Les lletres parlen d’una revolució interna i personal, però també externa i col·lectiva. Al disc hi han col·laborat músics com Miquel Gil, Joan Marc Pérez (La Gossa Sorda), Vera Carryon (Mafalda), Xavier Maronda, Anastasia Elkina, etc.

Fa uns mesos ja vaig penjar Quan cau el teló, però aquesta nova cançó m'ha arribat a través del facebook de Rosa Almirall, una ginecòloga que du endavant Trànsit, un servei d'atenció a persones transsexuals de Barcelona. M'he decidit a pujar-la, en primer lloc, perquè el protagonista és un xic femení que renuncia a la seua vida, però gràcies a l'ajuda d'altres persones, troba forces per a ser ell mateix i recuperar l'autoestima. La segona raó és que el protagonista del vídeo és amic meu i m'ha sorprés trobar-me'l ací perquè no tenia ni idea de la seua faceta artística. Espere que us agrade!



Lletra de Plena de vida

Torna a casa després d’anys sense resposta.
Es sent còmode i estrany, tendre i fort.

Ell vol destapar-se i eixir, sexy, amb tacons i vestit.
Ell és pur instint animal, l'ombra que fugia a Peter Pan pels teulats,
i ara irradia colors.

Ell vivia acatxant el cap, tot era fragilitat.
Escollir deixar-se portar li ha dut la tranquil·litat.

Xiula i vola pels terrats buscant l'èxtasi.
Quan aplega prop del mar, aterra al port.

Plouen gotes dolces d'amor, lliures de cobdícia i control.
Ploren de plaer i de goig, vives, sense trampa ni cartró, 
ni enyor a una altra vida anterior.

Ell vivia acatxant el cap, tot era fragilitat.
Escollir deixar-se portar li ha dut la tranquil·litat.
I ara respira, i ara imagina, i ara somriu tota plena de vida.

divendres, 4 de març del 2016

ESIR - Perquè vull


"ESIR sorprén per diversos motius: en primer lloc, perquè les seues components es coneixen des dels temps de l'escola, i van començar a tocar i a actuar juntes des de l'institut. No debades, ESIR és un grup conegut ja fa anys a la comarca de l'Alcoià-Comtat, precisament, per haver actuat en Trobades, aplecs i festivals. Ara, quan han deixat de ser jovençols d'institut i inicien camins distints, aspiren a continuar tocant juntes, agermanades per la música, amb l'edició del seu primer disc, Florirem, un projecte de Verkami en què vos convidem a participar. 

El naixement d'ESIR està lligat a Agres del Comtat, un dels llogarets més màgics i encisadors de la serra de Mariola. Passejant pels carrers i pels entorns d'Agres, te n'adones que és un poble de llegenda, on qualsevol cosa és possible. Fins i tot, que florisca un grup de pop assajant enmig de les soques i els rebrotins d'un bancal, a falta d'un local.

Està format per Maria Bas (baix), Irene Belda, Iris Beneito, Teresa Reig i Montse Francés (Veu), Elena Francès (percussió i ukelele), Judit Ferre (bandúrria, clarinet, dolçaina i melòdica), Javi Gracia (bateria) i Inés Reig (guitarra). Pel que fa al gènere, fusionen el pop amb estils molt diversos, la música indi, la rumba, la tradicional, l'ska o el reagge.

Entre els videoclips que vos recomane, per conéixer-les, hi ha Una estona amb Estellés, on encerten per l'habilitat d'unir música i recitació, a l'altura dels grups que actualment ofereixen espectacles basats en l'obra del poeta de Burjassot. I també la participació en el projecte d'homenatge a Ovidi Montllor, juntament a altres grups, amb una excel·lent versió del Perquè vull.

Amb Florirem, no floreixen només un conjunt de deu cançons, sinó un prat d'il·lusions compartides, una serra d'esforços contra corrent i un país de lluites per la identitat que ens representen a tot un poble. Tant de bo, el vent de la música escampe la força i l'esclat de les flors que ens arriben des de la Mariola i les porten ben lluny." 28.1.2016


dilluns, 20 d’octubre del 2014

GOSSOS - Res tornarà a ser igual



Avui no em surten les paraules. 

No tinc alè per caminar. 

Una finestra se me'n porta 
i no tinc forces per tornar. 
He viscut un temps despert, 
he viscut un temps somiant. 
He viscut un temps serè 
i he viscut un temps com cal. 



Res tornarà a ser igual 
i lluitarem fins al final. 
Un nou matí pot començar… 
si tanco els ulls me'n vaig al teu costat. 



He après de tu tantes coses: 
m'has ensenyat què és estimar. 
M'has portat fins a la porta 
i he descobert la meva clau. 
He viscut un temps rebent 
i he viscut un temps donant, 
i he viscut un temps al cel, 
i en un desert sense final. 



Res tornarà a ser igual 
i lluitarem fins al final. 
Un nou matí pot començar… 
si tanco els ulls me'n vaig al teu costat. 
Res tornarà a ser igual 
i lluitarem fins al final… 
Un nou matí pot començar… 
si tanco els ulls me'n vaig al teu costat. 
Me'n vaig al teu costat…




Ara anem a parlar del vídeo. 
Tracta d'uns xiquets que tenen càncer i quan el van informar al xiquet d'aquesta desgràcia, va enfadar-se molt i va plorar; es va derrumbar i els médics el van agafar i se'l portà a l'habitació on es trobava una xiqueta que també tenía càncer. La xiqueta abans, no s'atrebía a tallar-se el monyo, però quan va arribar el xiquet i veig que agafa la maquineta d'afeitarse i se'n va al bany, ella el segueix i le'n porta la maquineta i se'l talla plorant; després fa el mateix el xiquet també plorant perquè "ja no va a ser tot igual".

Els del grup són: gossos.
Fecha de formació: 1993.
Génere: pop.
Característiques: La música té una presència destacada amb Pulseres Vermelles.
La banda sonora original composta per a la série és de Arnau Bataller.



dimecres, 27 de novembre del 2013

121 DB - L'escenari


121 dB (cent vint-i-un decibels) és un grup de música nascut a la ciutat de València el 2004, amb un estil indie nord-americà ipop punk, cantat en valencià.

El 2005 graven la seua primera maqueta, "Somnis rebels" i un any més tard el primer EP "Canvis i conseqüències". En aquest temps han estat preseleccionats per al concurs de maquetes "Enganxa't a la Música", finalistes de l'II Tirant de Rock de la Marina, guanyadors del VII Circuit de Música en Valencià, del Premi Ovidi Montllor del 2007 al grup revelació i han arribat a semifinals del prestigiós concurs Sona 9.

Amb el disc "Equilàter" (2007), 121 dB realitza una gira per tota la Península Ibèrica i reb crítiques molt positives de revistes musicals com Mondosonoro o Rockzone que el qualificaren com un dels millors discos de l'any. El següent treball, "Assaig/Error" (2009) s'endinsa en l'ambient urbà de la música de 121 dB

MEMBRES:

Albert Belda(bateria)
Ramon Marrades(baix / cors)
Víctor Moya(veu / guitarra)

DISCOGRAFIA:

2005 - "Somnis rebels"

2006 - "Canvis i Conseqüències"

2007 - "Equilàter"

2009 - "Assaig/Error"

2013 - "Lesotho"


LLOC WEB OFICIAL:

www.121db.net


LLETRA
Tu tens el dies plens de fum,
jo tinc les penes en l'oblit
per les ganes que tenies de descobrir
milers de peces composades
amb la mirada oberta
durant una llarga nit.

Si vens a contemplar la boira
tot s'obrirà i per fi podrem gaudir.

Mai he sabut articular
quan la ressaca es forta
i la distància és desesperant.

Si vas trencar-ho tot aquell matí
em vas dir que era un violent,
vull morir amb dignitat,
vas a matar-me.

Si vens a contemplar la boira
tot s'obrirà i per fi podrem gaudir.

L'escenari es buit,
oblidaré el sarcasme i el soroll.

Una tènue mirada tens,
el goig de representar la nova acció.
Vols intervindre en la creació
si la humitat no enterboleix els teus ulls.

Si vens a contemplar la boira
tot s'obrirà i per fi podrem gaudir.

L'escenari es buit,
oblidaré el sarcasme i el soroll.

                                                           Barbara Fuster i Carla Pérez 

dijous, 10 d’octubre del 2013

TARDOR - Mirar cap endavant.

Tardor - Mirar cap endavant


Informació del grup

El grup Tardor va nàixer al 2010 format per Àlex, Cesc i David. Encara que van començar fa molt poc i sols amb un EP de 4 cançons al 2011 van ser nominats al grup revelació als premis Ovidi.El seu primer disc de llarga durada el van publicar el 15 d'octubre de 2012 anomenat “Revolució de l'estat latent”. Al 2012 també van rebre el premi l'Amplificat.



Discografia (unic disc)

·         Revolució de l'estat latent 2012
1- Mirar cap endavant
2- Vint-i-dos
3-Baix de l'aigua
4- Canvis que no esperavem
5- Creuarem la ciutat
6- Espiral de silenci
7- LYS/MAD
8- Quan abril acabe
9- La plaça dels herois
10- Dubtes
11- Bona nit i bona sort

     

    La nostra opinió esque la cançó té un ritme de rock que ens ha agradat molt i la lletra ens ha parescut que transmet valentia i força per a no rendir-te si vols lograr els teus objectius o si la vida et tomba, per això ens ha paregut bé posar-la ací.



Tardor – Mirar cap endavant


He acariciat l’abisme amb les puntes dels dits. 
He tret el cap i ens he vist allí. 
Rodejat d’incertesa el meu món lentament es desfà. 
T’he seguit i no t’he trobat. 

L’espera és més del que hem volgut, 
és més de la meitat. 
L’eixida no és la realitat. 

Perdó per no estar de genolls durant els anys que van passant. 
He aconseguit alçar el cap, mirar cap endavant. 

Hem caigut i hem aprés que la por mai ha sigut 
bon company de viatge. 
Que si ens oblidem del temps, del seu pas i del seu pes, 
tot anirà bé. 

L’espera és més del que hem volgut, 
és més de la meitat. 
L’eixida no és la realitat. 

Perdó per no estar de genolls durant els anys que van passant. 
He aconseguit alçar el cap. 
I mentrestant van arribant les ganes de donar el pas. 
De no pensar, no tremolar, mirar cap endavant.




                                                    Alejandro i Bohdan 1º H