EL BLÜE - Silenci

Alfons Pérez, o “El Blüe” és un autor de la Plana Baixa que fa Rap en valencià des dels 17 anys, sent així un dels primers que en va fer. Després de 2 maquetes i un LP (2009 i 2011, i 2014), ha tret "#SomRiure" a juny d’aquest any, treball que trenca amb els esquemes dels anteriors treballs del músic castellonenc, ja que té un to més íntim i personal.

A aquesta ocasió, jo vaig a penjar una cançó que va pujar en 2012 amb un missatge molt clar: que no ens manipulen. I amb una intenció molt clara: criticar el sistema i l’actualitat valenciana del 2012.

Vaig conéixer aquest “rapper” (la paraula està en anglés, no en valencià) per aquest mateix blog, per Villena.so, i perquè Rosa va ficar un tema seu a classe i em va paréixer un artista atractiu a l’hora d’analitzar-lo.

Respecte a la cançó, la meua opinió com “lletrista” a l'igual que ell, és que està bé la lletra i té allò que es diu “flow” o estil. Però, personalment, sobra eixe final tan “dubstep”, no m’agrada el dubstep-rap. A banda d’açò, bona cançó i bon domini de la lírica.




LLETRA




PART 1:

Qué va,

Me posa a 100 posar l'accent,

"Mr. jo puc fer-ho millor" i per ixos cabrons ho senc,

Les seues paraules se les emporta el vent,

I me pregunte pero qué estem fent?

Perjudicant-mos entre la gent que hauriem d'apoyar-mos

Dividits pel President,

Després de la formula 1 i l'America's cup

De l'Aeroport de Castelló d'avions saturat

Després de l'herència que mos han dixat

Ací és més important la visita del Papa que vivenda o menjar pa'ls que moren de fam

I per això no evoluciona esta "Zoocietat"

Ni educació ni sanitat, farlopa és el nostre benestar pa' qui mos mana

No som més que elefants de Botswana, no ho pots diferenciar?

Leticia, Felipe està disgustat

Els reixos són seus pares i el cunyat l'home del sac,

I per això rodaran els caps

Busca Nules al google maps, no t'atures si no saps, sent els meus raps

No es l'ai si eu ti pego pero dixa molts culs foradats

Com Camps, la boljaca dels valencians, ai si la veres

Mos han venut un tratge y mosatros som els q mos l'hem dixat ajustar, t'enteres?




Part 2:

Farts del silenci, unir-mos és véncer

No som ningun càncer, no et dixes convéncer

No penses que nostres ofenses seran tan propenses a caure en l'oblit...

Intensos debats i tant denses fogueres

Falleres enceses i falles immenses

Cremant-se els somnis dels imbècils, la corda està tensa, nostre és l'últim crit...

Ciència de carrer, de l'asfalt amanéixer

Demència senil, essencial al parèixer

Fletxes que senyalen, mencions i experiències

Orxata i fartons, qué bonic!

Accions, conseqüències, fotos i evidències

Vençuts, guanyadors, intencions de renàixer

Dolències que perden essències

Urgències del cor, sentiments dins del pit...

I tant de retallar fotent als funcionaris

Que ja cobren prou, pugeu-vos els sous, mereixeu retallar-vos els ous...

El Pla Bolònia exclou molts Universitaris

L'estudi és pa'ls rics, treball pa' enxufats, sigues un esclau d'este pou...

No intentes protestar o et buscaràs calvari...

Esta demomerda, vigilància interna, i tú formes part d'este show...

Si et veuen destacar seràs un adversari



En directe, desde Valencia, com sempre violència oferida per Canal 9.




Webgrafía:

http://submarinoamarillo.net/villarreal/alfons-perez-el-blue-autor-del-rap-de-bruno-soriano/

http://elbluenules.bandcamp.com/album/somriure-ep

https://www.youtube.com/watch?v=4kd4KYgC_-0

Entrada feta per Diego Thomson.

EL BLÜE (amb Pau Alabajos) - Acció i reacció

"Alfons Pérez, conegut artísticament com “El Blüe”, és un autor de la Plana Baixa que fa rap en valencià des dels 17 anys; ara en té 23. Després de 2 maquetes en 2009 i 2011, enguany ha tret “Efecte Papallona”, disc que ha sigut possible gràcies a un projecte de micromecenatge, i que ha sigut portada d’alguns dels principals mitjans de comunicació en la nostra llengua, i inclús ha sigut destacat pel diari El País com una de les millors obres artístiques d’enguany en valencià." Font: submarinoamarillo.net

En una entrevista que li fan a tresdeu.com explica: "Duc gravant cançons de rap en valencià des de 2008, quan tenia 17 anys. La gent de la meua edat es gastava les estrenes en eixir de festa i en porros; jo estalviava per a poder comprar instrumentals i gravar. A estes altures, l’única cosa que espere de la música és que m’ajude a seguir creixent com a persona, i a ser feliç, cosa molt complicada quasi sempre. Intente innovar, reinventar-me, i ho aconseguisc gràcies als que m’acompanyen (tant sobre l’escenari com al públic). Qui vinga a vore’m es trobarà un tio sincer i agraït que intentarà fer el millor possible allò que més li agrada."

Sobre la situació de la música en valencià a Castelló, El Blüe comenta: "La música en valencià concentra el seu focus d’activitat i públic a la capital del Túria. [...] A Castelló n’hi han pocs grups. Alguns de molta qualitat, com Malnom, però pocs. També hi ha poc de públic, i això propicia que es facen molt pocs concerts. El resultat és que cap dels grups de Castelló fa tant de soroll com els de València o comarques del Sud, independentment de la qualitat que tinguen. I molt pocs arribem a creuar la frontera; passar de Sagunt si ets de Castelló, sembla complicat, i consolidar-se, una utopia. A més, les associacions i festivals d’ací tampoc aposten pels grups de casa; més bé ens subestimen i maltracten. I ho fan amb motius, perque el públic castellonenc que es gasta vora 20 euros per arrimar-se un dimarts a València a vore Orxata el més segur és que li la sue que un divendres toquen gratis a Vila-real Tirant lo Rock i Indezents. Solució? Alguns creuen que desaparéixer. Altres seguirem lluitant per canviar-ho; al cap i a la fi és una metàfora mateixa del que ens impulsà a començar."

Acció i reacció

Cau la nit vora el teu llit i el temor s'escampa.
Un malson que em malferix i al meu pit s'estaca.
I, sense tu, el món s'ha tornat boig.
No tinc opció. Acció i reacció.

Sé que pot semblar que l'arrogància és part del maquillatge.
Narrant una vida en un foli perquè no em conforme en mirar el paisatge.
Vages a on vages, recorda qui eres, d'on vens i què parles.
Sempre n'hi ha rates buscant en el fem per si troben un poc de formatge.
Vull donar gràcies a mon pare, ma mare, m'auela i a Carmen.
Poden tombar-me les pedres, que no impediran que per fi torne a alçar-me.
Em costa dir-te el que pense de tot perquè sí, quan et tinc cara a cara.
No és cosa rara perque m'expresse per ací molt millor i m'esgarre.
Fart ja de farres, d'anar passejant-me entre ties i barres.
Deu ser que Disney em va fer creure fantasies, no tinc coses clares.
He renyit en molts amics, inclús en el millor fa mesos que ni parle.
He confiat en pallassos i putes, i ara no em fie ni del carnet.
Sé perfectament que pel meu aspecte pot ser no parec el més rapper,
Pero la paga sempre la gastava en comprar-me bases o gravar-me.
Qué sabràs tu de conforme és el Blüe pa' embrutar el seu nom, fill de merda?
Pot ser seré jo qui perga, pero no seràs tú qui vinga a callar-me.

Cau la nit vora el teu llit i el temor s'escampa.
Un malson que em malferix i al meu pit s'estaca.
I, sense tu, el món s'ha tornat boig.
No tinc opció. Acció i reacció.

Tota acció fa una reacció, no ho has perdut si encara n'hi ha una opció.
Trenca't la imaginació, massa mals hàbits la meua adicció.
Massa promeses, massa ficció, massa atracció per bruixes i princeses.
Massa granotes que beses, massa poemes i un punt d'inflexió.
No cal que rese. Déu ya no creu en mi i el puc entendre.
Cap amenaça farà que el meu rap mire menys per la lletra que en vendre.
A voltes senc que sóc Link i m'enfronte a perills pa' rescatar a Zelda,
Però em desperte concient de que em falta el carisma del capità Albelda
En Castelló també tenim la nostra senyera i no és blava, és verda
Jove traent-se carrera i música sincera, descriu esta esquela.
No cap atre revolucionari de postal cantant para La Tuerka.
La Música en valencià fent negoci com dels zombis l'ha fet Umbrella.
No vull que ningú ho entenga, volen tallar-me la llengua,
Pero si algú fa mal a qui yo vullc, coneixerà la meua revenga.
Tinc cada volta més gorres, tinc cada volta menys monyo.
Tu dius "t'estime" a qualsevol panoli, aixina que no eres com jo.

Cau la nit vora el teu llit i el temor s'escampa.
Un malson que em malferix i al meu pit s'estaca.
I, sense tu, el món s'ha tornat boig.
No tinc opció. Acció i reacció.