Elisa Borredà és la Tia Figa, una xica de Benigànim que es va estrenar fa un parell d’anys amb “Trap brut”, un senzill fresc amb un rerafons feminista i orgullós de les arrels, que m’ha sorprès molt agradablement. El vídeo té també una factura interessant que li trau molt de partit a una butaca enmig de l’horta. No et perdes la sororitat de la lletra ni el seu col·loquilisme orgullós: “Mante, no me toques los ovaris que si no t’estampe… m’auela m’ha dit que la meua cosina s’ha posat, de nou, a festejar”.
Ací pots vore l'artista participant en el documental En la brecha (2018), un documental interactiu que denuncia el biaix de gènere en el treball.
Lildami és el nom artístic de Damià Rodríguez, un jove enginyer que va nàixer a Terrassa l’any 1994, i que es pot considerar el raper –o, millor dit, traper– de moda en català. Lildami va passar anys penjant la seua música en plataformes com Youtube, i comptava amb milers de seguidors a Spotify. També va ser un dels seleccionats per a la final de l'edició 2017 del concurs Sona 9. Lildami compta amb 13 àlbums autoeditats, i més de 70 cançons, i aquesta llarga experiència l'ha fet créixer com a cantant. A més, s'ha agrupat amb artistes com el Sr. Chen, qui s'encarrega de les instrumentals, i Emotional Goku, també vocalista.
Al traper de Terrassa se’l coneix també com a l'imparable boy, tant per la quantitat com per la qualitat del seu treball. Lildami va deixar la seua feina a la Seat per dedicar-se exclusivament a la música, i les que el seguim, n'agraïm el resultat. L’any 2019 va traure el seu primer disc en una discogràfica (Halley Records), ‘Flors mentre visqui’, i la cançó que presentem n'és un dels temes destacats. Es tracta d’un disc ple de col·laboracions de diferents artistes de l’escena musical catalana i una proposta de rap transversal en la nostra llengua. El treball va captar l’atenció dels mitjans i del públic, i va demostrar que es podia fer música urbana de qualitat i en català.
Opinió
Vaig conèixer Lildami per una alumna que me'l va recomanar. El trap no és el meu estil favorit, tot i que m’agrada el ritme i em mou a ballar; però després d’escoltar quatre o cinc cançons, em sonen totes igual i ja en tinc prou. La veritat és que he arribat fins a “El sermó” per atzar, buscant en el cercador cançons de trap en català. N’he escoltat unes quantes, però les lletres deixen molt que desitjar i algunes són d’un masclisme insuportable; en canvi, Lildami destaca per la seua qualitat i no m'hi he trobat amb aquest masclisme. A més, les imatges que acompanyen el vídeo mostren gent en un concert ballant, animant i passant-ho bé, i no les típiques xiques sexis movent-se per a ells.
La lletra parla de l’èxit, del preu de la fama i de la necessitat de seguir els propis ideals encara que la gent no ens acompanye o ens critique. Podríem dir que és un zasca als que van dir-li al cantant que ho deixara estar, perquè ara veuen els seus discs als comerços. També m’agrada la barreja de col·loquialitat i de llengües (castellà, català, anglés) pròpia del rap. Encara que sóc profe de valencià i la meua feina és ensenyar llengua, sé també que tots els idiomes tenen registres, i que en la varietat col·loquial ens podem permetre el mestissatge. Per últim, voldria dir que la cançó té un ritme rumber que com més l'escolte més m'agrada, i no puc evitar alçar-me de la cadira per a ballar-la.
En la revista digital TresDeu podeu llegir una entrevista que us ajudarà a conèixer millor aquest artista. Us pose ací la seua resposta a la pregunta de en quin moment es va adonar que es podia fer rap en català: “Jo ho vaig veure fa anys quan vaig conèixer la gent de Pawn Gang. Com que vaig conèixer la seva música, va sorgir una amistat i a mi em van fer obrir els ulls i dir “però a veure, la música que jo escolto per què no s’està fent en català?”. I ells van ser els primers que van posar la pedra i van dir: “no, tio, aquí s’està fent trap -o rap- en català, que sona com americà però és d’aquí”. Clar que, òbviament, hi havia molts rapers abans: la gent d’Homes Llúdriga, Senyor Oca… i tota aquesta gent que estava fent rap en català molt abans. Però jo crec que el gènere de Pawn Gang, tal com es va donar, a tanta gent com va arribar i amb el canvi del trap i tot això… han sigut els que han posat de moda el rap en català.”
Lletra d'“El sermó”
Sé que si em guanyés la vida com volien, me l’estaria perdent
Que si ho tingués tot a l’abast, no sabria el que volem
No tinc la vida que volia, però tampoc em va tan mal
No tinc la vida que volia, però tampoc em va tan mal
La mà que em saluda, demà portarà un punyal preparat per clavar-me’l en el pit
Per això no descanso de nit
Li donin pel cul als periodistes que només pensen en el titular
Que si odio als de 31 FAM o si hi ha beef entre jo i la PAWN
Ya no discuto por na’. Sóc tot un senyor
Pujo a la palestra i solto el sermó
Dedicat als que em van dir: “Deixa-ho estar”
I ara es troben el meu disc a la FNAC
Veig una còpia de còpia de còpia
Jo estic a l'ombra brillant amb llum pròpia
Armat al darrera amb colla, la colla, la colla
Vam començar de zero, ara anem fins la glòria
Monedes de plata pel Judas
El preu a pagar, saber qui val la pena, salir de dudas
Quan la consciència et pesa més que la cadena, mires enrere i vaya faena…
No tinc la vida que volia, però tampoc em va tan mal
No tinc la vida que volia, però tampoc em va tan mal
Ya no discuto por na’. Sóc tot un senyor
Pujo a la palestra i solto el sermó
Dedicat als que em van dir: “Deixa-ho estar”
I ara es troben el meu disc a la FNAC
No tinc la vida que volia, però tampoc em cal
Et miro als ulls i penso si ets real
Que viure així ja m’està bé, amb la sort entre les mans
Una promesa en el cor i deixar-me anar portant
Quan em miris, digue’m que per tu tot està bé
Que estem tots flotant en un mar d’avions de paper
Que ens vam enamorar de l’aire i sense saber fer
Però que mirem enrere i no canviaríem res
Que he agafat la meva vida i he fet la bandera
Que casa meva té rodes i va per carreteres
No tinc la vida que volies o la que t’esperaves
Però t’ensenyo la meva agenda i t’entra friolera
I ara tots em diuen: "Chen, Chen, cuida la cartera"
Que els hi apujo el volum i se’ls hi cau la rinyonera
Que porto des dels 15 apretant la pedalera
I ara quan mirem enrere ja no és el que era, vivim a la nostra manera.
No tinc la vida que volies però és la meva, sorry…
No tinc la vida que volies però…
Ya no discuto por na’. Sóc tot un senyor
Pujo a la palestra i solto el sermó
Dedicat als que em van dir: “Deixa-ho estar”
I ara es troben el meu disc a la FNAC
Fonts de la informació
Entrevista a Lildami en la revista digital TresDeu.com
M'agrada Lildami, psudònim de Damià Rodríguez, un cantant de trap nascut a Terressa que va començar a sentir-se l'any 2014. Des d'aleshores, no ha parat de crèixer com a cantant i la wikipèdia diu que a Spotify supera els 70.000 oients mensuals. El vaig conèixer gràcies a la meua alumna Maria, que ens va recomanar l'any passat "Noi de l'espai". Les seues lletres no són gens superficials i mostren unes masculinitats vulnerables que no tenen por de mostrar-ho. Un artista que cal seguir.
LLETRA
I ara soc una onada perduda en el mar,
ja no sé si formo part o no,
ja no sé si vull seguir o no,
cansat de fallar i repetir però,
ningú em va explicar com anava això,
tot està buit sense valor,
massa preguntes perdent el meu nord,
sento unes veus que criden ben fort…
Et vull mirar a la cara i dir-te que tot està bé,
que maco sobre el paper, quan no fem un paper,
però no és així…
De les llàgrimes de l'àvia al silenci de la sala buida,
de la ràbia continguda a pensar que ningú et cuida,
però no és així…
Recordo moments pensant que tot es destruïa,
estava malament i no tenia companyia,
però no és així...
D'apropar-te a les vies i pensar que ets el següent,
de donar un pas mal fet i que s'acabi el teu present,
però no és així...
Quan marxin tots els núvols tornarà a sortir el sol,
ensenyaré un nou somriure i tornaré al meu rol.
I quan marxi la tempesta amb l'arc de Sant Martí
et juro estaré aquí.
I ara sóc una onada perduda en el mar,
ja no sé si formo part o no,
ja no sé si vull seguir o no,
cansat de fallar i repetir però,
ningú em va explicar com anava això,
tot està buit sense valor,
massa preguntes perdent el meu nord,
sento unes veus que criden ben fort…
Tu no ets els núvols, tu ets el sol.
Tu no ets els núvols, tu ets el sol.
Tu no ets els núvols, tu ets el sol.
Tu no ets els núvols, tu ets el sol,
que s’amaga rere el malson.
VERS 2:
Danger danger,
de passar de la portada a l'esquela del diumenge.
De parella idealitzada, a l'odi i la revenja,
de no jugar la partida per tenir massa por a perdre.
Que si em llevo demà i m'adono que no estàs,
un tros de mi desapareixerà,
perquè has sigut més valent del que jo he seré mai,
i això és així.
La vida pot ser una merda i a sobre dura molt poc,
per això troba el teu lloc, tingues els teus molt cerca,
que si vols jugar amb foc, t'hauràs de cremar,
que tot el que ve, al final també va.
Que tot aquell calé no serveix de na’,
si no et trobes bé i estàs a l'hospital.
Que en aquesta carrera no importa qui arriba primer,
sinó qui arriba al final.
Quan marxin tots els núvols, tornarà a sortir el sol,
Damià Rodrígez va
nàixer el dia 22 de maig de 1994, a Tarrassa (Catalunya). Va començar a
publicar les seues cançons el 2014, però havia començat abans a composar. És
molt jove (25 anys) i amb aquesta edat ja està arribant molt de pressa a la
fama. El seu gènere és el trap, el rap i el hip-hop; encara que abans es
decantava més pel rap. Té quatre discs, tot i que el més famós i el més recent
és “Flors mentre visqui”, el disc d’aquesta cançó. Ell treballa sol encara que
a vegades canta amb més autors, com per exemple amb Sr. Chen o Suu.
En la meua opinió
Lildami es un cantant que està molt influït per rapers o cantants de trap, com
per exemple de l’estil de l’antic Kidd Keo. A mi no m’agraden totes les cançons
d’ell, sols unes poques, i aquesta la vaig trobar per recomanació de YouTube.
Estava molt cansada d’escoltar cançons repetides i vaig vore la miniatura del
vídeo i em va agradar. Quan la vaig escoltar per primera vegada no em va
convéncer del tot però em va agradar l’estil, així que la vaig continuar
escoltant fins que em va agradar molt.
Quan escolte
aquesta cançó em transmet relaxació per la base, i em venen records de quan
passe els estius al meu poble, aquelles nits amb els teus amics a la platja
pensant en la vida... Són les millors nits per a mi. Per això m’agrada tant, i
espere que us agrade a vosaltres també. A més, us recomane que l’escolteu sense
parlar amb més gent, a soles, pensant el que us vinga a la ment.
LLETRA:
No sé si em podeu
rebre des de la torre de control,
no m’ho puc creure
escric això minuts abans col·lisió.
Si no ens tornem a
veure que ens pilli preparats,
per si ens quedem
perduts més enllà de Mart.
Venim a complir la
missió, no teníem altra opció,
la nostra gesta
retransmesa a tota la televisió.
Veig s’apropa el
meteorit i no em permeto estar trist,
però m'agradaria
tornar a casa per explicar-te el que vist.
Ei Dami et sento
me recibes soc aquí,
no hauries d’haver
marxat mira que tots t’ho vam dir.
Però de tossut
valent, i de valent tossut
i ara ets flotant
a una galàxia que encara no ha vist ningú.
No et puc dir
massa, aquí ja ho hem fet tot,
recomano obre una
birra i gaudeix d’aquest últim vol.
I no et preocupis
quan arribi l’explosió,
pensa que llences
un petardo com quan eres un minyó.
Només soc un punt
enmig de la foscor,
estic tan amunt
que he perdut la noció.
Ja no tinc
excuses, ja no tinc cap por,
veig la Terra que
s’allunya en el meu retrovisor.
I si tinc
respostes, sé podrem estar junts,
i si no em
contestes, pensarem que t’hem perdut.
Sé que estàs prop
del sol ara el faràs brillar,
poseu-me una nau
que ara el vaig a buscar.
Crec que et veuré
a cada estrella fugaç,
vull escoltar-te,
diga’m algo Damià.
Damià?
Com Bruce Willis a
Armageddon,
em sacrifico
perquè els meus nens tinguin un futur millor.
Sé que quan apreti
el botó, 3,2,1 i s’acabó,
desapareixeré com
el gel quan toca el foc.
Si demà em trobes
a faltar pensa no serà per tant,
pensa que estic
entra les estrelles brillant.
Els ulls clavats a
l’horitzó, espero no sentir el dolor,
"JazzWoman no és nova en açò de la música, ni de bon tros. A la seua esquena té uns quants temes en solitari i col·laboracions amb diferents artistes valencians i de la resta de la península. Un dels projectes en el qual més ha sonat és Machete en Boca, el grup de rap femení format per La Prima, San, JazzWoman i La Charli. Al canal de Youtube de JazzWoman es poden trobar algunes de les cançons que ja ha publicat pel seu compte."
Tot i que JazzWoman sol cantar en castellà, aquest tema que us presentem és Nano, una fusió de dancehall, trap, r&b, ritmes llatins... en valencià que va aparèixer el 2017. Parla de l'oblit de la llengua, de la gent del carrer, de l'abandó de la terra... Gaudiu de la seua força!!
La cançó és de l'any 2016. Bad Gyal era una fornera catalana que només amb 20 anys es va convertir en cantant.
Aquesta cançó m'agrada molt, ja que és un estil de música que escolte habitualment. La cançó tracta de la independència de la gent, i al cantar-la en català s'identifica més amb ells; però no té per què solament identificar-se amb els catalans, ja que tots som persones independentment de les normes socials que ens posa el món.
Jo recomane que l'escolteu, ja que us agradarà perquè és música amb un estil actual i a més la lletra és enganxosa i ens fa pensar i comprendre moltes coses que passen i per les quals la gent és independent.
LLETRA:
Fet per mi, hauries d'entendre per què sono així Quan entro a la party engeguen el beat
perquè saben que com jo ja no hi ha res per aquí I quan jo entro a la pista flamisells al dit La Gyal tot ho crema, no deixa res buit La sala s'emplena si corre que estic En el pòdium em desfaso i em sua el que em dius (Eh! me la sua)
Ja saps prou bé que ho sento Em sap greu però no ho lamento Si vols entrar en el joc, first mirem com vas de dancehall No puc perdre el temps Si no balles ni ho intento Perquè ara mateix ja se sap que lo que estic fent es serio
I ell em mira així així el seu cos amb el meu pillant el beat tots els nois mirant-nos embogits Ja saps prou bé que aquí tu ets l'escollit
I ell em mira així així (em mira així, així!) el seu cos amb el meu pillant el beat tots els nois mirant-nos embogits Així que boy, ja ho saps, afortunat!
A rom em sap la boca, tota la roba xopa I per com em mires sé que em vols fer la teva dona Només aquesta nit, no vull ser de cap persona I ara ensenya’m el pis, ens posem una altra copa
I és que jo em veig preciosa, em sento orgullosa Em miro al mirall i penso: que bé estic sola! A mi no em cal ningú, nen, no em ve d'aquestes hores Avui estic molt bé però demà és una altra cosa.
Demà serà una altra cosa Ja saps que és una altra cosa
Després, al dia següent, penso que he perdut el temps I dic: per què fas les coses si en veritat no és el que sents? I estàs molt bé! no et ve d'un parell de nens T'ho estàs muntant tot tu sola, ets una shawty independent.
Alba Farelo es troba darrere de Bad Gyal. Te 20 anys i està revolucionant els nous generes urbans més «millenials» com el trap i el «dancehall».
Canta en català, castellà i anglès i ja ha dit que no vol escoltar parlar de grabar un disc.
Bad Gyal, sobretot, ha destacat per que sense voler-lo el seu nom s’ha unit al sell de defensora del neofeminisme.
Les seues lletres defensen l'empoderament femení, l’hedonisme i la llibertat de la dona per a ser propietària del seu cos.
LLETRA
Fet per mi
hauries d'entendre perquè sono així
quan entro a la party engeguen el beat
perquè saben que com jo ja no hi ha res per aquí
i quan jo entro a la pista flamisells al dit.
La Gyal tot ho crema, no deixa res buit
la sala s'emplena si corra que estic
en el podium em desfaso i em sua el que em dius.
Eh, me la sua.
Ja saps prou bé que ho sento
sap greu pero no ho lamento
si vols entrar en el joc
first mirem com vas de dancehall.
Es què no puc perdre el temps
si no balles ni ho intento
perquè ara mateix ja se sap
que lo que estic fent es serio.
I ell em mira així així
seu cos amb el meu
pillant el beat
tots els nois mirant-nos envojits
ja saps prou bé que aquí tu ets l'escollit.
Ell em mira així així
seu cos amb el meu
pillant el beat.
Tots els nois mirant-nos envojits
així que boy ja ho saps, afortunat.
A ron em sap la boca
tota la roba xopa
i per com em mira sé
que em vols fer la teva dona.
Només aquesta nit
no vull ser de cap persona
i ara ensenyam el pis, ens posem un altra copa.
I es que jo em veig preciosa
em sento orgullosa
miro al mirall i penso:
que bé que estic sola!
A mi no em cal ningú
nen no em ve d'aquestes hores
avui estic molt bé
però demà és una altra cosa.
Dema serà una altra cosa, ja saps que és una altra cosa.
Després el dia següent
penso que he perdut el temps
i dic: perquè fas les coses?
si en veritat no és el que sents.
I estàs molt be!
No et ve d'un parell de nens
t'ho estàs montant tot tu sola
ets una shawty independent. -Naiara Jackson 1BatxH-
Aquesta parella de Barcelona reivindica que es pot fer perreo inclusiu i feminista. Per a les VVITCH no hi ha gèneres musicals masclistes, sinó discursos que es poden canviar, i que elles canvien. Per exemple, el terme bitch (puta), paraula amb la qual acaben moltes de les cançons de trap, es transforma en Witch, acrònim de Women's International Terrorist Conspiracy from Hell (Conspiració Terrorista Internacional de les Dones de l'Infern), grup d'activistes feministes radicals de finals dels 60.
Ací i ací pots trobar més informació d'aquest duo.
Bad Gyal es diu Alba, té 19 anys, és de Vilassar de Mar i ja es parla d'ella com l'estrella del trap català. Li encanten els ritmes tropicals amb molt de R&B i dancehall de base, i està petant-la en les xarxes socials perquè ningú canta en català amb aquests ritmes. Ací et deixe una versió del Work de Rihanna que per a Bad Gyal és Pai.
LLETRA DE PAI (tal qual l'escriu la cantant. T'animes a escriure-la amb l'ortografia normativa?)
