DOCTOR PRATS - Jo vinc de lluny

Entrada de Rubén (Bat. Ciencífic)

Doctor Prats va nàixer el 2015 amb la intenció de ser únicament un grup virtual. Provenen de Tarrasa i el Vallés. El 2015 tragueren el primer disc “Patates amb peix”. El seu estil musical és una mescla de reggae, pop, rock, ska, funk i música electrònica.

Membres

· Mark-e Riera com a vocalista i guitarra

· Guillem Boltó al trombó

· Josep Jaume Rey a la guitarra

· Ramón Figueras com a trompeta

· Miki Santamaría amb el baix

· Víctor Martínez al teclat

· Oriol Cors amb la bateria

Aquesta cançó explica que cada vegada les persones viuen en un món més tancat, que vol influir en la mentalitat de la gent. També explica que cal viure la vida perquè, com diu la cançó ‘vinc de lluny’, ja que ell ja ha passat per això i ha aconseguit veure el món amb uns altres ulls i vol que tota la gent faça el mateix.

Parlant sobre els pensaments que m’aporta aquesta cançó, puc destacar que no hem de tancar-nos en un món on sempre fem el mateix, sinó que cal viure la vida. La veritat és que la recomane moltíssim perquè et fa mirar amb uns altres ulls la teua forma de viure en el món, perquè vida només hi ha una.

Lletra

Jo vinc de lluny

D'allà I d'aquí

Jo vinc tossut, obstinat I decidit

Jo ho faig per tu

I ho faig per mi

I ho faig també per tots aquells que encara han de venir

Pot ser que el món s'estigui fent petit

Pot ser que això no estigui fet per mi

Però resistir és l'únic que tenim

Aixequem les copes, fem un brindis I a seguir

I ara veig clar que al final tot té més sentit

Del que em podia imaginar

La vida ens clama

L'amor està a l'aire

Només l'has d'agafar

Tranquil que no s'acabarà

Jo vinc de lluny, de lluny!

Jo vinc de molt lluny, de lluny!

Vinc de l'aigua I de la terra

Vinc del sol I les estrelles

Vinc del foc per estar amb tu

Jo vinc de lluny, de lluny!

Jo vinc de molt lluny, de lluny!

Seguiré lluitant com sempre

Sé que no està tot perdut

Jo vinc de lluny

M'agrades tu, I tu, I tu

També m'agrada que a mi m'agradis tu

Que jo t'agradi m'agrada més que a tu

M'agrades tant que cada dia em llevo I penso en tu

Però jo no he vist amb els meus ulls

Que el nord encara l'hagi trobat ningú

I és que al final potser no hi ha final

Fent el camí volant, he arribat fins aquí

I ara veig clar que al final tot té més sentit

Del que em podia imaginar

La vida ens clama, l'amor està a l'aire

Només l'has d'agafar

Tranquil que no s'acabarà

Jo vinc de lluny, de lluny!

Jo vinc de molt lluny, de lluny!

Vinc de l'aigua I de la terra

Vinc del sol I les estrelles

Vinc del foc per estar amb tu

Jo vinc de lluny, de lluny!

Jo vinc de molt lluny, de lluny!

Seguiré lluitant com sempre

Se que no està tot perdut

Jo vinc de lluny

De lluny, de lluny

Jo vinc de lluny

Jo vinc de lluny, de lluny, de lluny

Jo vinc de lluny, hey!

ZOO - Cançons d'ofrena

Un film de ZOO & TERRAL STUDIO. Lletra i música: ZOO featuring JazzWoman. Enregistrada a Atomic Studio (Ondara, País Valencià) SPOTIFY: http://spotify.zooposse.com/ iTUNES: http://applemusic.zooposse.com/ +INFO http://zooposse.com | http://propaganda-pel-fet.cat

ZOO és un grup de Gandia que fa rap, hip-hop, rock i ska però també mescla ritmes electrònics. Les lletres de les cançons tracten qüestions polítiques i socials d'actualitat. Naixen l’any 2014 amb Panxo (ex d’Orxata Sound System) i Sophy Zoo. L’any 2014 van tindre un enorme èxit amb la cançó "Estiu", que formava part del seu primer treball Tempestes venen del sud, i des d’aleshores no han parat de participar en festivals al País Valencià i Catalunya.

El 2016 van publicar el single Esbarzers i camins. El segon disc, Raval, va ser presentat el 24 de març de 2017. El nom es referia al Raval de la història, la perifèria que acull els marginats socials però que sovint ha estat el bressol d'expressions artístiques que s'acabarien popularitzant. Durant l'any 2018 han publicat tres singles més: Robot, Omertà i Cançons d'ofrena.

En aquest tema que us presente, canten acompanyat de la rapera valenciana JazzWoman.

Lletra de Cançons d'ofrena

Era difícil suportar la pressió,
les xarxes i el nou home projectant un superjò,
autocrítica ferotge, fins que caiga sang al full
 no té cabuda l'orgull en este viatge
Deconstrucció, algunes coses fan por,
abandonar-se al modus vivendi de l'opressor,
cedir, perdre les forces, sentir-se un traïdor
sumir-se en la concòrdia, oblidar-se del dolor
d'un grapat de llocs possibles ell va caure en el millor, sa casa
blau mar, blau cel, i vida grisa
tan fràgil la cuirassa que tapa a l'home nu
i el vent remou la brasa, i el foc desfà l'iglú
baixen costera avall els fills de la agonia,
les males companyies del futur...
creuen el descampat i es tomben a la via
sabent que on sobra realitat no hi cap el glamour

Cançons d'ofrena, maten el nervis i la pena
com si no vaig a desfer el nuc
visc en el misteri del poema
tot el que vam fer va ser per tu.

Tots sentim la pena
Qui no mossega, te berena.
Sempre són diners, per això me n’ix la fera.
Treballar per estudiar
I fer allò que sempre he somiat ha sigut una condemna.
Tots volem ser amics, agafar informació, travessar, manipular…
Ací comença la traïció.
A la leona le quité yo la melena
Les llàgrimes que tira, ja no causen sensació.
Quedant-me afònica,
Jo vull un món millor
Aprendre de quan caus
La solució és l’acceptació
Bones persones regalant-vos el seu temps,
done les gràcies i molt d’amor a totes elles
Que lluiten, que criden, que tenen poder
Que saps que ningú perd el dret d’aprendre
Si no som per tots, qui em va a defendre
Si no és per tu qui em va a entendre

VADEBO - La guerra

VADEBO es va formar a la ciutat de València a l’estiu de 2013 amb la intenció d’omplir un buit que els seus membres tenien. Composta per antics components d’altres bandes de la ciutat i d’algunes que encara estaven en funcionament, el grup tracta de fer arribar el seu missatge  a traves del rock, el reggae o el hip hop. Amb tres discos, un EP, un doble single,més de 120 concerts a les esquenes i sempre en continua evolució la banda valenciana segueix treballant per créixer i arribar cada dia a més gent, pobles i ciutats.

VADEBO pren el seu nom de l’expressió utilitzada just abans de començar una partida en el joc de la «Pilota Valenciana»,  és un avís a la resta de jugadors i al públic que l’escalfament ha acabat, utilitzant aquest paral·lelisme el grup vol fer joc amb el seu nou disc i iniciar una partida de la qual no sap el seu resultat però que espera estiga plena d’experiències per gaudir i créixer donant el màxim fins que s’acabe la partida.

Discografia

15-Net (2014) ; 30-Net (2014) ; Travesses (2015) ; Actitud (2016) ; La Por (2018)

Els membres del grup son:

Àlvaro Lorca: Teclat, Agustí Expósito: Percussió i veus, Víctor Ferreró: Guitarra, Toni Ramirez: Baix, Carlos Esteban: Bateria, Dani Redó: Veu, Pau Vayà: Veu i Carles Zapater: Dj

LLetra- LA GUERRA

S'ha lliurat una guerra

Al fons del nostre cor

Per vèncer la tristesa

Que segresta l'amor

Amb el meu puny presente batalla

Als missatgers de la tristor

Que van sembrat la pena

I omplin de foscor el món

Un món que pega voltes

Per on no passa el temps

On es veuen moltes coses

Però no passa res de res

Avui som el racó del canvi amb foc

Imprès al cor

Així com la metralla baix la terra 

Detonant de colp

Avui som valentia en alça el puny 

Gladiator, Metin Kurt

Avui no cridem per costum 

Per ells en força traguem a la llum

La veu silenciada 

Mirada perduda

Que torna mostrant-vos la por

En el nom de la runa

El món degradant-se 

Donar-li la volta per tal de renàixer

Serem la corrent que arrossega el vaixell

Per ell, deixant-se la pell

Saber que fer en esta vida

És el tret a encertar en el punt de mira

Dir que no i fer foc a la mentida

Que ja no ens creguem perquè hem vist que

Si li peguem la volta a esta vida com un mitjó

Els somriures tindrien sentit, perdrien la raó

Si guanyem el pols a la mà que domina

S'alçarà el trellat

Raul Becker 1ºBatxiller

ELS AMICS DE LES ARTS - Apunto Shakespeare

Als amics de les arts (http://www.elsamicsdelesarts.cat/) són un grup català que des de 2005 fan pop amb tocs de música electrònica. La cançó parla d’un poble home, que treballa d’apuntador en un teatre, i s’emociona en una obra de teatre de Shakespeare, per la qual cosa no pot ajudar un actor que es queda en blanc. "Apunto Shakespeare" forma part de l'àlbum Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure, enregistrat al 2014.

M’he recordat de la cançó perquè estic donant Shakespeare amb el meu alumnat de Literatura universal i he pensat que la imatge d’aquest home corprès i emocionat per un vers de Shakespeare era molt tendra i expressava molt bé com aquest escriptor podia al segle XVI –i pot ara, al segle XXI– emocionar la gent.

Lletra d'Apunto Shakespeare

Li juro pel que més estimo 

que el d'avui ha estat un fet aïllat, 

que puc fer aquesta feina. 

Els dies que vénen, vostè no s'ha de preocupar. 

Que ho llegeixo ara a casa amb més calma. 

Ho faré cent vegades si cal. 

Que tindré molta cura, la pell ben gruixuda 

i demà no cauré en el parany. 

Només deixi'm un minut 

i entendrà perfectament el que he viscut.

El forat de teló em permetia 

espiar com entrava la gent. 

Els actors escalfaven, els tècnics fumaven. 

Me n'he anat al meu lloc impacient. 

I Déu meu! Vostè ha vist l'arrencada? 

La platea arrapada al seient! 

Ai, quan jo ja augurava una nit excel·lent, 

un actor s'ha encallat a mig fer. 

Un silenci massa llarg. 

He mirat el text intentant-lo ajudar. 

Amb un vers hi he ensopegat 

i a dins meu alguna cosa s'ha trencat.

Com pot ser? Com ho fa? 

Com un vers que porta escrit 400 anys 

pot estar parlant clarament de mi? 

Qui ho sap fer? És humà? 

Qui té el do? Qui és que no sent, però pot descriure 

el que l'altra gent porta tan a dins?

I llavors el següent que recordo 

són xiulets de la gent, la remor, 

un que al fons s'aixecava, 

de cop llums de sala, 

el prosceni escopint el teló. 

Un actor de mirada ferotge 

cap a mi dient-me el nom del porc. 

Amb el dit m'apuntava. Senyor, com cridava! 

El de so l'aguantava, per sort. 

Si es pogués posar al meu lloc 

entendria com se n'ha de ser de fort 

quan hi ha un vers que diu així 

(i disculpi si no sóc massa precís):

"Els valents sucumbeixen a la mort un cop només 

i els covards, senyor, moren constantment."

ELS AMICS DE LES ARTS-"Coses"

“Els amics de les arts” és un grup català format per Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué. Es va crear en 2005 a la ciutat de Barcelona. El seu estil es caracteritza per ser pop amb una barreja de música electrònica.

Varen començar amb dues maquetes en 2005 i 2006, però quan es van donar a conéixer va ser en 2009 amb el disc “Bed & Breakfast”. Més tard, van publicar “Espècies per catalogar” (2012) i “Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure” (2014). Aquest any, en 2017, ha eixit el disc “Un estrany poder”, per primera vegada amb la productora Sony.

La cançó “Coses” pertany a aquest últim treball, i té com principal tema l’amor. Està vist des d'un punt de vista de desamor, i reflexiona comparant la felicitat quan estàs enamorat amb com està l’autor ara. No obstant això, no vol tornar a eixa sensació, per bona que fóra, i es prefereix mantenir d’aquesta manera, simplement amb els records d’aquells temps.

Sé que no hi ha dos sin tres i que tres sempre són massa.

Sé que vols que ens vagi bé però sovint penses en l’altre.

Les coses sempre volen el seu temps.

Sé que, com diu el refrany, Déu ajuda els matiners.

Tu i jo esmorzem a quarts de dotze perquè estigui pels demés.

Les coses al principi sempre van súper bé.

Si poguéssim viure confinats en aquesta gran mentida

I morir contents atrapats aquí.

Sé que no vull saber res més de tu.

Ara ets tan perfecta, ara tot és pur.

Sé que un deia “No sé res” i tothom li deia mestre.

Sé que jo ho sabia tot i ara espero a veure què contestes.

Les coses, quan les dius tu, semblen tan evidents.

Si poguéssim segrestar aquest riure absurd que ens fa tan lliures

I fol*** per sempre amb aquest delit.

Sé que no vull saber res més de tu.

Ara ets tan perfecta, ara tot és pur.

Sé que un es deia Art i que en Simon era l’artista.

Sé que no sabré què fer si mai vols anar de solista.

Les coses... Ai! Gaudim-les mentre encara puguem!

DANIEL GOLDMAN 1er BACH. CIEN.

ELS AMICS DE LES ARTS – “Ja no ens passa”

ELS AMICS DE LES ARTS – “Ja no ens passa”


“Els Amics de les Arts” és un grup de música catalana creat en 2005 i amb el seu origen en Barcelona. Els seus integrants són Dani Alegret (veu i piano), Joan Enric Barceló (veu i guitarra acústica), Eduard Costa (veu) i Ferran Piqué (veu i guitarra elèctrica). Tots han estat en el grup des del any en que es va crear.

En 2005 es van autoproduir la maqueta “Catalonautes” i la van presentar al concurs Sona 9. S’endugueren el premi al Millor grup per votació popular. La seua següent autoproducció va ser a l’any 2006, “l’EP Roulotte Polar”, i la van distribuir gratuïtament per Internet. L’any 2008 van publicar el seu primer disc d’estudi “Castafiore Cabaret”, va ser el seu primer àlbum a distribuir-se físicament.

Més tard, a 2009, van gravar “Bed & Breakfast”, amb el qual van guanyar popularitat. Van guanyar un Disc d’Or al superar les 30.000 còpies venudes. Això va fer que, temps després, foren el guanyadors de dotze premis diferents. En 2014-2015 van publicar el disc “Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure”, el single del qual és “Ja no ens passa”, la cançó que ara presente. De fet, durant la primera setmana va ser el segon disc més venut d’Espanya, segons la pàgina Promusicae, i també va ser Disc d’Or. El seu estil és pop d’autor amb una mica de música electrònica i Folk.



Les fonts corresponents són:

- https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Amics_de_les_Arts#Hist.C3.B2ria

- «Els Amics de les Arts - Wordpress» 25-05-2009.

- «Escolta 'El seu gran hit', del nou disc d'Els Amics de les Arts» Ara.cat.

Aquest grup jo el coneixia des de fa molt de temps, no sé com va arribar a les meues mans, potser un dia qualsevol buscant en Internet, o que una amiga me recomanà escoltar-los, no ho sé. A soles sé que m’agraden des de la primera cançó seua que vaig escoltar. La cançó, però, la conec des de fa no molt. La cançó comença amb un brindis de boda, el marit està donant un discurs explicant quant vol a la seua dona quan, de repent, crida als “Amics De Les Arts”, com a invitats, per tal de donar-li una sorpresa a la xica, però la sorpresa se la donarà ell més avant. Paral·lelament, en un altre punt de la ciutat, té lloc un concert, el violinista s’alça per tal de fer una actuació a soles, i està en front de tot el públic. Quan el grup comença a cantar tots estan feliços, els nuvis brinden, tots riuen, és una boda perfecta. Però la lletra de la cançó va sonant, més i més.

Es repeteix la frase “Ja no ens passa”, referint-se a que, en un moment determinat, ens apaguem. Parla de que ja no hi ha emoció, perquè ja no penses que t’espera un destí increïble al voltant de la cantonada. Que ja no vius improvisant: "a l'aventura i ja veurem", com diuen. Que porten anys fent el mateix paper, fingim que cada dia es espacial a soles per no sentir-nos miserables. Parla, també, de la capacitat de l’esser humà de distorsionar la realitat per convèncer-nos de que és d’una manera determinada. Que ja no ens enamorem. I que pagaríem mil dòlars per tal de que algú es ficara davant nosaltres i vora capaç d'escriure versos que ens facin un nus al coll, o una cançó que arribara dins nosaltres.

He elegit aquesta cançó perquè, sincerament, m’encanta. En la meua opinió no és una cançó qualsevol. Parla de coses tan profundes i difícils d’expressar i l’aconsegueix d’una manera tan preciosa. Per acabar, m’agradaria ressaltar una de les frases d’aquesta cançó:

“Perquè no ens passa

ningú no ens va avisar
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.”

-La lletra de la cançó és la següent:

Ja no ens passa i no ens en amaguem
que duiem anys fent el paper,
fingint que cada dia el rebíem
com si fos el primer,
genial que fort, que bé.

Ja no ens passa, ja no estem tan segurs
que tinguem grans coses a fer,
i que un destí ens esperi
amb els braços oberts
i ens digui només tu podies ser.

Doncs ja no ens passa
tampoc improvisem a l'aventura i ja veurem,
l'assalt al tren de Glasgow va ser un joc de nens
no fem ni un pas en fals
planifiquem, no ens arrisquem i clar,
no ens passa,
ningú no ens va avisar,
va ser d'un dia per l'altre
ho vam trobar a faltar.

Ja no ens passa ja no ens enamorem
que no volem fer el passerell
abans de caçar l'os hem venut massa cops la pell
i el mal que fan no cura el temps,


Ja no ens passa mil dòlars pel primer
que ens porti aquí davant algú
capaç d'escriure versos
que ens facin un nus al coll
una cançó que ens ho regiri a dintre tot

perquè no ens passa
ningú no ens va avisar
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.

Ja no ens passa ja no sortim de nit
que l'endemà no som ningú
i el dia que sortim cal intentar anar allà al mig
que ja podríem ser els pares d'algú
i això ja es massa

Ja no ens creiem a cap dels qui dieu
sabeu que a mi que no hi ha un pam de net
però quan mai us enxampen res,
aquí tothom es fa el sorprès
Au! Vinga! A fer punyeta tots!

Que ja no ens passa
ningú no ens va avisar,
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.





Clara Goldstein 1BachB.

ELS AMICS DE LES ARTS – 4-3-3

Els amics de les arts és un grup de música creat a Barcelona en 2005. La seua música es una mescla de rock, pop i electro. Esta format per Joan Enric Barceló (veu y guitarra acústica), Eduard Costa (veu, carilló, pandereta i melòdica), Ferran Piqué (veu, guitarres elèctriques y bases), Dani Alegret (veu i piano). Tenen 5 àlbums, i els més premiats van ser “Bed & Breackfast” i “Especies per catalogar”.

Lletra:

Amb un bon onze inicial
vull guanyar tres punts de glòria
per la porta principal
entrar als annals de la història.
I és que en temes de lligar
bé que es pot perdre una lliga
si no està tot estudiat
si la tàctica fa figa.
De porter per parar els gols
em posaré una cuirassa
per si d'entre naps i cols
va i m'enduc una carabassa.
I una defensa de quatre
amb centrals ben contundents
la prudència i la paciència
imperant en tot moment.
Si les coses van mal dades
penso plantar l'autobús
quatre frases mal comptades
i que passin els minuts.
Uh-lé-lé, uh-là-là, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, si us plau poco picante que no ho puc suportar.
I em reservo a la banqueta
un parell de melodrames
fan a l'esquerra i la dreta
són els típics trenca-cames.
I de quatre caixa o faixa
un accent a gironat
donaran joc les ve baixes
que m'esforço en remarcar.
Deixant-se caure a l'esquerra
pivot recuperador
fixo la mirada a terra
si la cosa va pitjor.
De mitja punta fent boia
una cita intertextual
A mi m'agrada en Paul Auster,
és boníssim tal i qual.
I tota l'artilleria la concentraré al davant
a l'esquerra, Martin Codax
provant d'evitar l'orsai.
Uh-lé-lé, uh-là-là, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, per anar a fer amb tu una copa, em vull classificar.
D'extrem dret deixaré caure
que allà a Sant Miquel del Fai
tinc caseta i que les taure
i els aquari encaixem guai.
I de carrilers per banda
somriures adolescents
tan repetits tan estudiats
tan entrenats digitalment.
Vull amb la meva gran jugada
quatre notes a uniso
et faig cometre una falta
dius "Adoro els cantautors".
Davanter centre amb olfacte
hi ha una arrancada explosiva
rematant centrada exacta
si és que la centrada arriba.
-Nena, saps que tinc un grup? Toco als amics de les arts.
-Què?
-Els amics de les arts.
-Un grup... de què?
-De música.
-Ah.
-Sí, de, de música.
-És que jo el rock català no...
-No... ?
-No.
-No bueno, tampoc és que...
-Que què?
-Que no és ben bé... No saps aquella que diu "Ho sento molt"?
-Com?
-No, res, tranquil·la, et porto a casa?
Uh-lé-lé, uh-là-là, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, demà hi ha la repesca i ho mirarem d'arreglar.
Uh-lé-lé, uh-là-là, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, demà hi ha la repesca i ho mirarem d'arreglar.

Opinió Personal:

Aquesta cançó parla de les cites, de l’ estratègia i fa una semblança amb el futbol. Posa una alineació amb personatges famosos, conta com atacaria. És molt còmic, relaciona moltes situacions de les cites, amb els errors que es cometen amb el futbol, són molt bones semblances(la repesca, els tres punts de gloria...). Tot això amb un ritme molt suau.
M’agrada molt aquest grup, el vaig conéixer gràcies a Jaume amb la cançó “Ja no ens passa”, i tenen altres molt bones com “Déjà-vu”.


Ali Goldman

ORXATA SOUND SYSTEM 3.0 - Vaga Mundial Indefinida

Aquesta cançó s'anomena «Vaga Mundial Indefinida» i és del grupo Orxata Sound System. El grup és un col·lectiu musical que es va crear a València com a llibre cultura desde l'any 2003. Fa una barretja de diferents estils desde la música valenciana tradicional fins a un tipus de música que ara és molt comercialitzada com és la música electrònica. Aquest grup escriu les seues lletres per a fer una crítica social, i en aquesta cançó tenim un bon exemple. Ja han comercialitzat tres àlbums i la cançó que he seleccionat perteneix al tercer d'ells

Per a elegir aquesta cançó vaig buscar el grup Orxata sound System perquè desde que varem començar amb aquest blog i a buscar cançons en valencià és el que més m'agrada. Encara que jo no soc d'escoltar cançons en valencià les d'aquest grup si que hem criden l'atenció ja que moltes de les seues bases son de música electrònica i és un génere que m'agrada bastant. La lletra de la cançó jo pense que en aquestos moments té més significat ja que actualmet hi ha més manifestacions i vages per els assumptes polítics.

 Lletra de la cançó

Com Manute Bol
sense nostàlgia d'una Arcàdia a Gondokoro
armàrem al nostre poble
la felicitat fou acabar amb les fàbriques
torres de Babel de cafeïna i sucre

Foradant la nit de l'espai-temps érem 15.000 lúmens
teories filles de la pràctica, estratègia i tàctica
la nostra idea no era estàtica
proteccionisme trocà en ajuda mútua

La caritat en camaraderia amorosa, solidaritat eròtica
el respecte en responsabilitat, poder en pacte
governant-se a un mateix mentre
per assaig i error anàvem cap a avant sempre

Vaga Mundial Indefinida

Un sol negre a lo Sun Ra digué que lo real no era lo possible
que no fórem esclaus, no anàrem a les seues guerres
no havíem nascut per morir, irreductibles neoludites a platges verges
banyant-se en pronoms febles postpostfordistes, -nos -ens 'ns

Assemblees, consells obrers, comités de coordinació
entràrem en contradicció, la idea era l'acció
fórem utopía realitzâ, esquirols acorralats suplicaven en va
guanyàrem de golejâ, férem bèng! Ne trevaillez jamais!

Selfactines a Alcoi, guillotines al coll
sense frens i sense clàxon, alunitzant-los
pa els qui tenien més propietats que l'aloe vera
capitans del Köpenick en cada barri
el temps era nostre, illa i trinxera

Vaga Mundial Indefinida

Herois piròfits, els de baix contra els de dalt
desplaçàrem l'eix del vertical com Tatay al Cabanyal
Arbeit Match Kapital, i el capital no contempla lo elemental
ara la vaga és total, sostinguda i radical

Corroent fronteres com un esquimal del coure
les borses foren assaltades, destruïdes
saquejàrem els supermercats hol·logrames
de jodidos druïdes, vaga humana sense quimera

Ja no érem el que havíem de ser ni ho seríem
de cap manera, quotidianament preníem
les formes de l'aigua, fou la seua pitjor distopia
no es pot controlar allò que canvia

VADEBO - Solidaritat -

''VaDeBo, música i lluita. Es va formar a la ciutat de València a l'estiu del 2013 amb la intenció d'omplir un buit que els seus membres tenien, tots antics membres d'altres bandes de la ciutat i d'algunes encara en funcionament. Aquest projecte tracta que mitjançant ritmes de la música combativa, projectar l'energia que els seus membres donen en cada vers, en cada cançó i en cada concert''. 

La seua discografia es un conjunt dels discos 15-Net (tret al març de 2014), 30-Net (tret al septembre de 2014) i Travesses (al mercat en març de 2015).

De les cançons mès congegudes que podem trobar son Ningú com tu, Viure, Solidaritat, Va deBo, Se’ns fa de dia, Ens queda el somriure, entre moltres altres.

Font: https://vadebo.bandcamp.com

LLETRA DE SOLIDARITAT

PARLEM DE FAM, DE POBRESA EXTREMA

DE PALUDISME, DE SIDA I DE MORT

PARLEM D’IGUALTAT I DESENVOLUPAMENT

D’UN FUTUR MOLT MILLOR

FEM QUIMERES EN PAPER MULLAT

AIXÒ SÓN ELS DRETS HUMANS

ARREGLEM EL MÓN A FORÇA DE PARAULES

I DONACIONS QUE SALVEN LES ÀNIMES

PARLEM DEL PLAT CALENT QUE NO ES MENJA EL SENSE SOSTRE

DE LA TERRA ENYORADA DEL IMMIGRANT

DE LES ARRUGUES QUE NO ES VEUEN AL ROSTRE

DEL XIQUET QUE CREIX SENSE TINDRE A QUI ESTIMAR

PARLEM DEL SEU SAC QUE NO ES TRENCA AMB L’AVARICIA

I DE LES MIL FORMES QUE TENEN D’APROFITAR

QUE LA SOCIETAT ESTIGA TAN DIVIDIDA

I QUE CONTINUE MANANT LA LLEI DEL CAPITAL

SOLIDARITAT ON ESTÀS?

SOLIDARITAT QUE FARÀS?

SOLIDARITAT ON ESTÀS?

MODERNITAT GLOBALITZA LA FAM

PREGUNTA PER QUI HA FET MAL EL SEU TREBALL

NO HI HA RESPOSTA, ANEM A LA DERIVA

FÀCIL ÉS FUGIR DE RESPONSABILITATS

NO TÉ TRELLAT, LA NO-SOLIDARITAT

EL MAL ALIÈ ALIMENTA LA NOSTRA FAM

UN GRAPAT D'INTENCIONS QUEDARÀ SOTERRAT

A L'HORA QUE ES GAUDEIX DEL QUE NO ES TÉ EN PRIME TIME

SOLIDARITAT ON ESTÀS?

SOLIDARITAT QUE FARÀS?

SOLIDARITAT ON ESTÀS?

BUIDES LES PARAULES DE SIGNIFICATS

I ELS ACTES HIPÒCRITES PER APARENTAR

NO TROBEM L’EIXIDA QUAN TOT VAL

LA MISÈRIA INDIFERENT ES VA PERPETUANT

BUITS ESTAN ELS CAPS QUE HO HAN NORMALITZAT

CAL UNA ATURADA PER TORNAR A COMENÇAR

NO TROBEM L'EIXIDA QUAN TOT VAL

LA MISÈRIA INDIFERENT ES VA PERPETUANT

SOLIDARITAT ON ESTÀS?

SOLIDARITAT QUE FARÀS?

SOLIDARITAT ON ESTÀS?

Els Amics de les Arts – Ja no ens passa

Els Amics de les Arts són un grup que va nàixer en 2005 a Barcelona. Els seus membres són Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué. Es van fer populars gràcies al disc «Bed & Breakfast». Els seus següents àlbums varen ser «Espècies per catalogar» i «Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure». És un grup pop amb pinzellades de música electrònica. Les lletres parlen de situacions quotidianes i entre els seus recursos estilístiques destaquen els jocs de paraules i la ironia.

Lletra:
Ja no ens passa i no ens en amaguem
que dúiem anys fent el paper,
fingint que cada dia el rebíem
com si fos el primer,
genial que fort, que bé.

Ja no ens passa, ja no estem tan segurs
que tinguem grans coses a fer,
i que un destí ens esperi
amb els braços oberts
i ens digui només tu podies ser.

Doncs ja no ens passa
tampoc improvisem a l'aventura i ja veurem,
l'assalt al tren de Glasgow va ser un joc de nens
no fem ni un pas en fals
planifiquem, no ens arrisquem i clar,
no ens passa,
ningú no ens va avisar,
va ser d'un dia per l'altre
ho vam trobar a faltar.

Ja no ens passa ja no ens enamorem
que no volem fer el passerell
abans de caçar l'os hem venut massa cops la pell
i el mal que fan no cura el temps,

Ja no ens passa mil dòlars pel primer
que ens porti aquí davant algú
capaç d'escriure versos
que ens facin un nus al coll
una cançó que ens ho regiri a dintre tot

Perquè no ens passa
ningú no ens va avisar
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.

Ja no ens passa ja no sortim de nit
que l'endemà no som ningú
i el dia que sortim cal intentar anar allà al mig
que ja podríem ser els pares d'algú
i això ja és massa

Ja no ens creiem a cap dels qui dieu
sabeu que a mi que no hi ha un pam de net
però quan mai us enxampen res,
aquí tothom es fa el sorprès
Au! Vinga! A fer punyeta tots!

Que ja no ens passa
ningú no ens va avisar,
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.

Opinió personal:
La cançó m'encanta, el missatge que transmet també i el vídeo també, tot perfecte. La cançó m'encanta pel ritme, la melodia, les veus dels xics són molt bones... El missatge m'agrada perquè és una situació que li pot ocórrer a qualsevol, voler ser lliure i sense anadures. El vídeo també m'ha agradat per l'edició però no entenc la part del músic, crec que vol dir que no és la seua passió i fuig perquè no és el que li agrada de veritat però no sé, la meua opinió.

ORXATA SOUND SYSTEM - Filles d'un meló d'Alger

Bon dia companys i companyes del institut i d'altres parts del mon que visiten aquest blog tan meravellós, hui anem a parlar sobre Orxata Sound System, un grup de música( que en homenatge a la beguda homònima) nascut el 2003 que mescla diferents estils de música electrònica com el drum and bass, l'electro, el dub o el ragga amb el cant d'estil i la música tradicional valenciana.

Les lletres tenen un fort component de crítica social i un cert component escèptic: a més d'utilitzar el valencià com a llengua d'expressió, el grup aposta per formes lliures i horitzontals de distribució i creació fent ús de les llicències de Creative Commons, publicant el seu treball en xàrcies d'intercanvi  i promovent l'edició de les lletres de les seues cançons amb pagines a internet.

Aquest grup músical té un total de de cinc àlbums: 1.0, 2.0 beta1, 2.0 beta2, 2.0, 3.0.

Si voleu donar-lis algú tipus de support podeu ajudar-los mitjançant la seua pàgina web: http://www.orxata.tv

                                                                               Cançó

La lletra:

 La terra es troba en un estat febril i disentèric 

i escriu al seu diari de recalfament: 
a quin contenidor haurem d'abocar el capital? 
al verd? al groc? o reciclar-lo té més mèrit? 

Per l'horta ja només podem fer pins i calendaris 
i ones gegantines centrifuguen els desamparats 
només les parets criden el que callen els telediaris 
i jo sóc terrorista o de l'imperi del mal... i tal 
així, paréixer i no ser, la doctrina del sistema 
que ja no és eco-, ni tan sols anti-, que em dona jena; 
que ja no busca solucions perquè no hi ha problema 
vinga va, deixem-ho níquel, no em doneu l'esquena! 

Ara sí, feu-me costat, però no massa 
que potser jo també sóc un d'ells i ara vaig d'amagat 
em cague en funcionaris mentals, i sense alçar la tapa 
cas tancat: pense que ja no afegirem res més. -o sí? 
tornar a l'origen per tal d'avançar 
fer per desfer, construir per deconstruir 
sembla tan fàcil i és tan difícil alhora... 
- ai senyor de to lo món, ma'que ens faran patir 
cariàtides sotmeses sostenint la gran mentira 
ciutats recorden l'aigua clara com si fora un mite viu 
tot sembla un ou florit vestit de caramel 
i el cel és un tapet opac que, incrèdul, ens castiga 
com ha pogut passar açò? qui té la solució? 
nosaltres no som tan omnipotents, heu de saber-ho... i diu 

Som filles d'un meló d'alger i l'agroterrorisme 
en un camp de golf universal el tinki winki viu 
agraïm l'enèrgica al·lèrgia a l'alegria agra 
i confrontem els èitors un ogre que mai riu 

Què tal? talant boscos primaris per fer mobles d'oficina 
bevent substàncies químiques en got de suc de pinya 
no voleu ningú un glopet de pluja radioactiva? 
o alguna vomitiva gran panotxa amb més d'un gen modificat? 
que són més higiènics, -diuen- no els ha tocat ni el llaurador 
dictadors d'alimentació farcint-nos de transgènics 
haurem d'investigar què pensen les balenes 
entrevistar les cebes, interrogar les cols -llombardes 
txernòbil, bhopal... què passa amb el mediterrani? 
tenim per a donar i vendre plàstic i fertilitzants 
nadant em trobí un crani de tortuga o de crustaci 
gaudint del clor i del mercuri, oblidant les penes... 

Som filles d'un meló d'alger i l'agroterrorisme 
de lloguer vivim al camp de golf universal 
agraïm l'enèrgica al·lèrgia a l'alegria agra 
confrontem els èitors un ogre que mai viu 
defensem la pràctica pràctica de doctrines nul·les 
basada en els principis d'ultra-caos creatiu 
fonamentant els postulats en un granet de xufa 
unim-nos a les files de la posmoquinqui "crew".

Felipe i jo varem triar aquesta cançó perque ens crida molt els tipus de titols que utilitza el grup Orxata Sound System per a nombrar les cançons en aquest cas el de "Filles d'un meló d'alger" et fa pensar que va a ser una cançó divertida, i en part ho es ja que critica certs pensaments amb cert d'humor, fent comparacions amb melóns. Un salutet amics i amigues del institut Isabel de Villena, espere que us haja agradat.

Felipe Wolfstone i Ivàn Arenal 1º Batxillerat de ciencies.

PROZAK SOUP a la llenca del Serrano

I allà vaig estar jo, a la llenca del Serrano (Tous), escoltant els Prozak Soup i el seu disc Imbècil, una proposta musical de post-hardcore, electrònica i hip hop, i amb ressò de bandes com Attack Attack o Orxata.

A veure si em trobeu:

Una experiència irrepetible!!!!!

Joan Palomares, de Bellreguard, és el cantant i l'ànima del grup.
Ací podeu escoltar el seu disc  en solitari Assaig sobre amor i plusvàlua.
I també us podeu descarregar Vertígen, un projecte amb Josep Nadal, el cantant de La Gossa Sorda.

Aquesta és la lletra de La clau, la cançó que sona a la promo:

Tornar i no trobar-la mai

Ara va de bo que s'ofeguen,

però que els vençuts no pleguen.

Pares o nones, mantint-te als afores.

Senzilles cares, anar a soles,

pujar muntanyes, obrir les ales.

Després d'això no cal que pares,

bales!

Mores roges, figues verdes.

Les sèquies bullen, les aus s'amaguen

No tornarem a vore't mai, no tornarem.

Anar a mil, creuar-ho tot en un segon,

això és el que no volen que fem,

que no siguem valents, que oblidem qui som,

que no tornem a buscar la clau

d'Alacant al Rosselló

del Tossal al Llatzaret

Ara que callen els mudats i que parlen les llestes.

Dueu tota la vida negant la poesia nostra.

Plorar a soles, matar les hores,

saltar fronteres, trencar cadenes

i dubtar de les regles.

Roses en el jardí de les històries,

on tot són eufòries,

on no et tornarem a vore mai,

no tornarem a vore't mai, no tornarem.

Anar a mil, creuar-ho tot en un segon,

això és el que no volen que fem,

que no siguem valents, que oblidem qui som,

que no tornem a buscar la clau

d'Alacant al Rosselló,

del Tossal al Llatzaret.

Sempre amagant-nos del seu canó

i ara els guanya la paraula i l'amor 

Anar a mil, creuar-ho tot en un segon,

això és el que no volen que fem,

que no siguem valents, que oblidem qui som,

que no tornem a buscar la clau

d'Alacant al Rosselló

del Tossal al Llatzaret.

Tornar i no trobar-la mai.

ORXATA SOUND SYSTEM - Palmera destroy

Orxata Sound System és un col·lectiu musical nascut en 2003 a la Comunitat Valenciana amb l'objectiu de fusionar la música electrònica de ball amb el cant tradicional valencià. En el seu repertori podem trobar des de bases electre, techno i drum & bass fins a reagge, dub o hip hop. Actualment el col·lectiu està format per quatre cantants, un trompetista, un baixista i un programador. En 2006 guanyen el premi "Grupo Revelació dels Premis Ovidi Montllor" amb la maqueta "orxata" i en 2008 amb el seu primer disc "1.0" van guanyar el "Premio Ovidi Montllor" com "Mejor Disc Pop-Rock.

Des de 2003 publiquen tots els seus treballs en Internet baix llicències Creative Commons, permetent-los actuar per la major part del territori de parla valenciana, així com realitzar gires a través del Marroc, França, Bégica, Àustria i Alemanya.

Ells presenten un nou treball, el maxi single 2.0 beta 1, on fan un viatge des de la música de ball dels 90 fins als últims ritmes caribenys.

Orxata sound system es van retirar el 26 de setembre del 2014 per un temps, però han declarat que tornaran als escenaris.

Components

· Neus Berenguer: (veu)

· Violeta Ausina: (veu)

· Antonio Sánchez aka Panxo: (veu)

· Jordi Palau aka Drut: (veu)

· Natxo Jiménez: (trompeta)

· Andreu Sepúlveda: (sound engineer)

· Jaume Guerra: (baix)

· Carles Soler aka Biano: (programació)

LLETRA :

Roda rodant neo ruta destroy inna dancefloor

Unta'm de crema!

Ni un nano ni nono

mo n'anem

last night half past eight

Pobles i festa

descontrol, ruina

mandanga en el tanga

burumballa en tarima

cata cubata, bakalata primera fila

Resaca playa, peim, aspirina

adrenalina dilah

canela en rima

albaes, processons

serotonina

aspenta teta, horitzontal te tenta

labocaor d'El Puig te representa

bovina, ovina, porcina en la granja

palmera discotequera i més ganja

gasteu bé l'eina

anem per feina

nanai de la xaina

nonaina

nanai nonà

Festa fluorescent de les llums intermitents

bombo caixa i Benima no ens falla

la gent del bodevil untant de crema la nit

carrers i falles trutupà i tralla

Roda rodant neo ruta destroy inna dancefloor

Unta'm de crema!

Hui n'hi ha torrà papi

i la matinà és pa mi

hàmers, ocasions, racons, revolcons

carretera Barna, rotondes, detencions

túning, competicions a rectes de polígons

espòilers i alerons a l'aire

semàforos en ambre

clits per estrenar estrenant fetge

make up funda, güihqui, fanta i de banda a banda

rulen i merquen una nova tanda

benefici hasla, carril bici pasta

milhomes panda al regne del vici

farem negoci, alternatives a l'oci

oh sí sí mulata, oh sí sí

Festa fluorescent de les llums intermitents

bombo caixa i Benima no ens falla

la gent del bodevil untant de crema la nit

carrers i falles trutupà i tralla

Roda rodant neo ruta destroy inna dancefloor

Unta'm de crema!

Tú quieres que yo te diga que sí sí sí

pero yo te digo que no no no

se te pasó el arroz con este MC

vas a tragarte mi micrófono.

CONCLUSIÓ

Hem triat aquesta cançó perque aquest estiu passat, varem vore a aquest grup en un concert i ens varen agradar algunes de les seues cançons, la que més ens agradà va ser ''Palmera Destroy''.

Es més, tinc que dir que aquest grup es dels grups musicals en valencià que mes m'agrada, perque defén i utilitza la nostra llengua sabent que la majoria de gent no sol escoltar musica en valencià.

Fet per : Andrés Stone i Adrián Wolf.