EGALITÉ - Canvia el rumb

Bon dia,

Aquesta cançó s'anomena "canvia el rumb" i pertany al grup "égalité" al seu album "surt el sol" m'ho van donar a conéixer en classe de valencià amb el tema oficial del disc que, la veritat, em va agradar prou.

He triat esta cançó per que el titol em va cridar l'atenció i encara que la lletra no és especialment complexa, frases com " El somriure és queda amb mi, Esborre la por però no sóc distint" m'han fet pensar que, realment, esta, és una manera de viure.

CANVIA EL RUMB (EGALITE)

"Jugue amb les cartes d'ahir
Les mateixes que demà jugaré

Amb sentit, o sense ell
Guarde dins del pit cada nit

Records que em fan créixer
Adonar-me que este món està del revés

Fer-se major, en aquest cau
T'ensenya que la vida es compra per parts

Malgrat tot, seguirem creixent
Malgrat tot, seguirem construint
Malgrat tot, seguirem pas a pas
Malgrat tot, anem fent-nos grans

Canvie la joguina pel puny
Aprenc del que passa i de la gent

El somriure, es queda amb mi
Esborre la por però no sóc distint

El temps passa, intens i curt
Corre el rellotge canvia el rumb
 
No vull callar, ni besar mans
No vull paraules buides, no vull agafar mals."

 

Entrada realitzada per Carmen Watson, 1er Batxillerat Humanístic i Social

EGALITÉ - No ens farà mal

Egalité són un grup de Borriol (La Plana Alta) i al making off de Surt el sol ens parlen d'aquest seu primer disc i d'ells mateixos. Abans eren Skandinat, però ara han madurat i fusionen reggae, rock i ska. En l'entrevista a tresdeu.com ho expliquen: "Escoltem molta música de diversos estils, entre aquests reggae, però no volíem abandonar els ritmes ska i rock amb què transmetem més força en els directes. L’evolució musical que hem tingut des que érem Skandinat fins a refundar-nos com a Égalité va lligada a la maduració. Musicalment, els temes tenen una major elaboració i deixa el ska-punk més de costat per acostar-se al reggae, encara que realment l’ska i el rock estan sempre presents."

Lletra de No ens farà mal

A sobre els caps, núvols de negre

damunt del formiguer, amb força descarreguen.
Indefensa, la gent es resguarda,
que no es mulle mai la gran esperança.

Si tanque els ulls, desperte,
conte inoblidable, record perfecte
del moment on jo governe
els pensaments pel camí més recte.

No ens farà mal somiar en un instant
que naix quan veig el meu temps passar,
dormint en la nit fosca
on crear un món al meu voltant
i poder respirar.

Cel gris, obscur,

poesia combativa al moment que jo governe
no tornarem a perdre, 

sols instants antimaterials 

per un món millor entendre.

Égalité posava la tralla,
jo tan sols omplia el full amb somnis guerrillers,
metralla als carrers.
Estalla la batalla si el sistema falla.
Lluitaven els diners però amb soldats de palla.

Alcaldes, feres de traje.
No caben mentides ni les seues armes,
ni creus, ni rosaris, ni pederastes en sotanes.
No caben mentides ni les seues armes.

Són il·lusions que fan sentir-me viu,
guanyar la guerra que lluitem avui.
Parar, despertar i seguir
les nostres veus, armes per combatir.

No ens farà mal somiar en un instant
que naix quan veig el meu temps passar,
dormint en la nit fosca
on crear un món al meu voltant
i poder respirar.