Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lildami. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lildami. Mostrar tots els missatges

dimarts, 31 de març del 2020

LILDAMI - Pau Gasol

Recomanació de Dylan Carreño (3r A)

Lildami és el pseudònim de Damià Rodríguez, cantant de trap català nascut el 22 de maig de 1994 a Terrassa (Vallès Occidental). Va fer la seua primera aparició l'any 2014. L'any 2017 va fer aparicions a ràdios com Catalunya Ràdio i va presentar una versió acústica del seu tema No Et Puc Prometre Res a l'emissora iCat FM. Va ser un dels seleccionats per a la final de l'edició 2017 del concurs Sona 9. A partir d'aquí ha anat creixent com a cantant i s'ha agrupat amb dos altres artistes, el Sr. Chen, qui s'encarrega de crear les instrumentals, i la Emotional Goku, vocalista també. En nombres d'Spotify, ja supera els 70.000 oients mensuals i ha superat així les 900.000 reproduccions en alguna de les seues cançons com ara: Pau Gasol. 

El Sr Chen és Martí Mora Julià, cantant de Hip-hop/Rap, formava part d’una banda anomenada “Los Matador Rockers”. També s’ha anomenat “El Puto Chen”. Va llançar el seu primer disc fa més de 7 anys. 

És una cançó que tracta sobre els sentiments dels dos cantants cap a una altra persona. És una mica trista. És un tipus de trap amb un ritme no molt ràpid i apagat, que transmet tristesa. L’he conegut perquè he estat veient el blog de Villena.so i m’ha agradat la música d’aquests cantants. Jo l’escoltaria a l’hora de fer deures, ja que el seu ritme no es massa ràpid i no farà que tinguis errades pel seu ritme, ni tampoc farà que el teu cos s’accelere. Pot aportar paraules noves al teu vocabulari en valencià/català i cultura; a més, és un nou tipus de música no molt conegut que podria difondre’s, ja que està molt bé i pots aprendre moltes coses d’ella. 

LLETRA DE LA CANÇÓ


Rodejat de gent i em sento sol.
Fa ja massa dies que no aixequem el vol.
Cansat de plorar i no trobar consol.
Cansat de no trobar-te en els llençols.
I cada nit et sento al pit,
i en cada crit, tot sembla petit...Pau Gasol
Ua, si per més que busco no et puc trobar i...
Ua, aixeco les mans però no trobo paraules.
Ua, cansat de buscar i cansat de cansar-me.
Ua, vinc a trobar-te, d’una manera o altra.

MVP de la lliga que vaig crear,
jo ja feia això abans d’aprendre a afaitar-me.
I no sóc violent però, mama, haig de defensar-me,
volia la mansió i està plena de fantasmes.

Ara el meu equip juga en primera.
Disparem directe a la cistella.
Perquè això era el que volia des de l’escola bressol,
del 0 al 100, de baix al top, sentir-me com Pau Gasol.

I la veritat està bé, però valoraria més
arribar a casa i no haver de dormir sol.
I què haig de pensar? Que vas de farol?
Si deies que m’estimaves i ara no sé què vols.

Per cada frase que escric perdó un amic i una futura ex,
només volia ser feliç però, merda, és massa complex.
Ni pasta ni joies, en fi, ja no em queda res,
perquè estic perdent de 4 i màxim tiro de 3, Dami.

Rodejat de gent i em sento sol.
Fa ja massa dies que no aixequem el vol.
Cansat de plorar i no trobar consol.
Cansat de no trobar-te en els llençols.
I cada nit et sento al pit,
i en cada crit, tot sembla petit...Pau Gasol

Ua, si per més que busco no et puc trobar i...
Ua, aixeco les mans però no trobo paraules.
Ua, cansat de buscar i cansat de cansar-me.
Ua, vinc a trobar-te, d’una manera o altra.

Les coses que he deixat de banda
per sortir-me de lo estàndard.
La gent que no em parla, a contracorrent,
en temporal i sense ancla.

Quan passi la guerra i només ens quedin galons,
veurem si ha valgut la pena buidar els carregadors.
Era màgic com Johnson, només queden records,
dels polvos convertits en cendra que transformo en cançons.
A l’últim quart d’un partit difícil de remuntar,
amb el dilema personal de no saber si vull tirar.
La cara B de la fama, la foscor de brillar,
quan només tens boles negres en el teu billar.

El capità de l’equip però l’equip no confia en tu,
a la zona de tres segons però ningú et fa la alley oop.
Fora de la realitat com el doctor Tornasol,
Damn, em sento com Pau Gasol.

Rodejat de gent i em sento sol.
Fa ja massa dies que no aixequem el vol.
Cansat de plorar i no trobar consol.
Cansat de no trobar-te en els llençols.
I cada nit et sento al pit,
i en cada crit, tot sembla petit...
...Pau Gasol

Ua, si per més que busco no et puc trobar i...
Ua, aixeco les mans però no trobo paraules.
Ua, cansat de buscar i cansat de cansar-me.
Ua, vinc a trobar-te, d’una manera o altra.


Fonts de la informació 


dilluns, 30 de març del 2020

LILDAMI (i Sr. Chen) - La dels Manel

Recomanació de Sofia de Dia (3r, B) 


Lildami és el pseudònim que utilitza Damià Rodríguez per a les seues cançons. Va nàixer a Terrassa el 22 de maig de 1994 i actualment té realitzada la carrera de dissenyador industrial, a més de treballar com a cantautor de música rap i trap. Va fer la seua primera aparició l’any 2014 i, a partir de 2017, va eixir en en diverses emissores de ràdio. En una va presentar una versió acústica d’un dels seus temes, No Et Puc Prometre Res. Aqueix any, a més, va concursar en Sona9 i va ser seleccionat per anar a la final. Després d’aquell concurs, la seua carrera va despegar. Fins ara ha treballat amb dos altres artistes: Sr. Chen i Emotional Goku. 

Ha realitzat en total quatre àlbums, l’últim i al qual pertany la cançó que recomane és Flors Mentre Visqui . També ha realitzat huit senzill i ET, l’últim de tots creat al 2020 i anomenat A La Sang. 

Vaig conèixer Lildami per la meua germana major, que de vegades vol escoltar la pronunciació valencià/català. Aleshores, quan vaig veure que havia d’escriure una cançó en valencià per al blog, vaig demanar-li ajuda. La cançó m’agrada un poc. És pareguda al tipus de trap que escolte a voltes i la lletra no està malament. És un tema alegre amb molt de ritme. Parla de circumstàncies que el fan sentir lliure i feliç. Et transmet tot el que diu, et permet imaginar-t’ho o recordar-ho si ho has viscut; per això m’agrada perquè és senzilla i preciosa. 

Lletra de la cançó.


Sé que estem vius, noto la força,
poso atenció, tu no et posis nerviosa.
Pot ser petit, pot ser molt grossa,
en cada racó, en cada cosa.

Avui he pres una decisió, m’he llevat amb la visió,
el que més m’agrada de la vida no es compra ni està en estoc.
Per això, baixarem les finestres, una carretera llarga...
...per sentir el vent a la cara.

El sol taronja il·luminant és l’última hora de la tarda,
i jo només tinc ganes d’arribar casa.
És com el primer glop de birra fresca una nit d’estiu,
jugant al mechero es el que em fa sentir viu.

Poso el mode aleatori i que per casualitat,
surti la cançó en què rumiaven i no la volem passar.
Plorar de riure, cantar a la dutxa, ballar sol a casa,
l’olor dels carrers quan plou i de la gespa just tallada.

I que em rasquin l’esquena, quedar-me adormit,
encendre just la tele i posin el meu show preferit.
Mirar Plats Bruts a l'estiu: Que haurà sigut del David?
Declarar-te el meu amor i que a més diguis que sí, que sí...

Sé que estem vius, noto la força,
poso atenció, tu no et posis nerviosa.
Pot ser petit, pot ser molt grossa,
en cada racó, en cada cosa t’hi trobo a tu.

T’hi trobo a tu,
T’hi trobo a tu,
T’hi trobo a tu,
T’hi trobo a,
T’hi trobo a, T’hi trobo a tu.

I en aquesta segona part, tinc algo per contar:
Recordo quan tenia 14 i vaig començar a cantar.
Recordo no sonava bé però allò em feia volar,
no et diguin el que pots fer perquè ets imparabla.

Dormir amb la gent que vols però despertar-te amb la que estimes,
un ametllat havent sopat diga’m què més necessites.
Descobrir noves amistats tornant a casa de festa,
que una gran suma de diners a vegades també resta.

Ser un antitaurí però cantar el “Soy torero” de Chayanne a ple pulmó,
és agost i menjo torró.
Escoltar la tempesta ben tapat a dins el llit,
el meu cor seguint els batecs d'aquest beat.

Saber apreciar el tacte del vellut.
Trobar-te quan em sento perdut.
Escoltar un disc de Manel bevent una ampolla de vi,
declarar-te el meu amor i que a més diguis que sí, que sí...

Sé que estem vius, noto la força,
poso atenció, tu no et posis nerviosa.
Pot ser petit, pot ser molt grossa,
en cada racó, en cada cosa t’hi trobo a tu.
T’hi trobo a tu,
T’hi trobo a tu,
T’hi trobo a tu,
T’hi trobo a, T’hi trobo a, T’hi trobo a tu.

Fonts d’informació

·Vikipèdia
·A Dels Manels
·Cifraclub

dilluns, 23 de març del 2020

LILDAMI - El sermó

Descripció


Lildami és el nom artístic de Damià Rodríguez, un jove enginyer que va nàixer a Terrassa l’any 1994, i que es pot considerar el raper –o, millor dit, traper– de moda en català. Lildami va passar anys penjant la seua música en plataformes com Youtube, i comptava amb milers de seguidors a Spotify. També va ser un dels seleccionats per a la final de l'edició 2017 del concurs Sona 9. Lildami compta amb 13 àlbums autoeditats, i més de 70 cançons, i aquesta llarga experiència l'ha fet créixer com a cantant. A més, s'ha agrupat amb artistes com el Sr. Chen, qui s'encarrega de les instrumentals, i Emotional Goku, també vocalista.

Al traper de Terrassa se’l coneix també com a l'imparable boy, tant per la quantitat com per la qualitat del seu treball. Lildami va deixar la seua feina a la Seat per dedicar-se exclusivament a la música, i les que el seguim, n'agraïm el resultat. L’any 2019 va traure el seu primer disc en una discogràfica (Halley Records), ‘Flors mentre visqui’, i la cançó que presentem n'és un dels temes destacats. Es tracta d’un disc ple de col·laboracions de diferents artistes de l’escena musical catalana i una proposta de rap transversal en la nostra llengua. El treball va captar l’atenció dels mitjans i del públic, i va demostrar que es podia fer música urbana de qualitat i en català.

Opinió


Vaig conèixer Lildami per una alumna que me'l va recomanar. El trap no és el meu estil favorit, tot i que m’agrada el ritme i em mou a ballar; però després d’escoltar quatre o cinc cançons, em sonen totes igual i ja en tinc prou. La veritat és que he arribat fins a “El sermó” per atzar, buscant en el cercador cançons de trap en català. N’he escoltat unes quantes, però les lletres deixen molt que desitjar i algunes són d’un masclisme insuportable; en canvi, Lildami destaca per la seua qualitat i no m'hi he trobat amb aquest masclisme. A més, les imatges que acompanyen el vídeo mostren gent en un concert ballant, animant i passant-ho bé, i no les típiques xiques sexis movent-se per a ells.

La lletra parla de l’èxit, del preu de la fama i de la necessitat de seguir els propis ideals encara que la gent no ens acompanye o ens critique. Podríem dir que és un zasca als que van dir-li al cantant que ho deixara estar, perquè ara veuen els seus discs als comerços. També m’agrada la barreja de col·loquialitat i de llengües (castellà, català, anglés) pròpia del rap. Encara que sóc profe de valencià i la meua feina és ensenyar llengua, sé també que tots els idiomes tenen registres, i que en la varietat col·loquial ens podem permetre el mestissatge. Per últim, voldria dir que la cançó té un ritme rumber que com més l'escolte més m'agrada, i no puc evitar alçar-me de la cadira per a ballar-la.

En la revista digital TresDeu podeu llegir una entrevista que us ajudarà a conèixer millor aquest artista. Us pose ací la seua resposta a la pregunta de en quin moment es va adonar que es podia fer rap en català: “Jo ho vaig veure fa anys quan vaig conèixer la gent de Pawn Gang. Com que vaig conèixer la seva música, va sorgir una amistat i a mi em van fer obrir els ulls i dir “però a veure, la música que jo escolto per què no s’està fent en català?”. I ells van ser els primers que van posar la pedra i van dir: “no, tio, aquí s’està fent trap -o rap- en català, que sona com americà però és d’aquí”. Clar que, òbviament, hi havia molts rapers abans: la gent d’Homes Llúdriga, Senyor Oca… i tota aquesta gent que estava fent rap en català molt abans. Però jo crec que el gènere de Pawn Gang, tal com es va donar, a tanta gent com va arribar i amb el canvi del trap i tot això… han sigut els que han posat de moda el rap en català.”

Lletra d'“El sermó” 


Sé que si em guanyés la vida com volien, me l’estaria perdent
Que si ho tingués tot a l’abast, no sabria el que volem
No tinc la vida que volia, però tampoc em va tan mal
No tinc la vida que volia, però tampoc em va tan mal
La mà que em saluda, demà portarà un punyal preparat per clavar-me’l en el pit
Per això no descanso de nit
Li donin pel cul als periodistes que només pensen en el titular
Que si odio als de 31 FAM o si hi ha beef entre jo i la PAWN
Ya no discuto por na’. Sóc tot un senyor
Pujo a la palestra i solto el sermó
Dedicat als que em van dir: “Deixa-ho estar”
I ara es troben el meu disc a la FNAC
Veig una còpia de còpia de còpia
Jo estic a l'ombra brillant amb llum pròpia
Armat al darrera amb colla, la colla, la colla
Vam començar de zero, ara anem fins la glòria
Monedes de plata pel Judas
El preu a pagar, saber qui val la pena, salir de dudas
Quan la consciència et pesa més que la cadena, mires enrere i vaya faena
No tinc la vida que volia, però tampoc em va tan mal
No tinc la vida que volia, però tampoc em va tan mal
Ya no discuto por na’. Sóc tot un senyor
Pujo a la palestra i solto el sermó
Dedicat als que em van dir: “Deixa-ho estar”
I ara es troben el meu disc a la FNAC
No tinc la vida que volia, però tampoc em cal
Et miro als ulls i penso si ets real
Que viure així ja m’està bé, amb la sort entre les mans
Una promesa en el cor i deixar-me anar portant
Quan em miris, digue’m que per tu tot està bé
Que estem tots flotant en un mar d’avions de paper
Que ens vam enamorar de l’aire i sense saber fer
Però que mirem enrere i no canviaríem res
Que he agafat la meva vida i he fet la bandera
Que casa meva té rodes i va per carreteres
No tinc la vida que volies o la que t’esperaves
Però t’ensenyo la meva agenda i t’entra friolera
I ara tots em diuen: "Chen, Chen, cuida la cartera"
Que els hi apujo el volum i se’ls hi cau la rinyonera
Que porto des dels 15 apretant la pedalera
I ara quan mirem enrere ja no és el que era, vivim a la nostra manera.
No tinc la vida que volies però és la meva, sorry
No tinc la vida que volies però…
Ya no discuto por na’. Sóc tot un senyor
Pujo a la palestra i solto el sermó
Dedicat als que em van dir: “Deixa-ho estar”
I ara es troben el meu disc a la FNAC

Fonts de la informació

dissabte, 30 de novembre del 2019

LILDAMI - Tu ets el sol



M'agrada Lildami, psudònim de Damià Rodríguez, un cantant de trap nascut a Terressa que va començar a sentir-se l'any 2014. Des d'aleshores, no ha parat de crèixer com a cantant i la wikipèdia diu que a Spotify supera els 70.000 oients mensuals. El vaig conèixer gràcies a la meua alumna Maria, que ens va recomanar l'any passat "Noi de l'espai". Les seues lletres no són gens superficials i mostren unes masculinitats vulnerables que no tenen por de mostrar-ho. Un artista que cal seguir. 

LLETRA

I ara soc una onada perduda en el mar,
ja no sé si formo part o no,
ja no sé si vull seguir o no,
cansat de fallar i repetir però,
ningú em va explicar com anava això,
tot està buit sense valor,
massa preguntes perdent el meu nord,
sento unes veus que criden ben fort…

Et vull mirar a la cara i dir-te que tot està bé,
que maco sobre el paper, quan no fem un paper,
però no és així…

De les llàgrimes de l'àvia al silenci de la sala buida,
de la ràbia continguda a pensar que ningú et cuida,
però no és així…

Recordo moments pensant que tot es destruïa,
estava malament i no tenia companyia,
però no és així...

D'apropar-te a les vies i pensar que ets el següent,
de donar un pas mal fet i que s'acabi el teu present,
però no és així...

Quan marxin tots els núvols tornarà a sortir el sol,
ensenyaré un nou somriure i tornaré al meu rol.
I quan marxi la tempesta amb l'arc de Sant Martí
et juro estaré aquí.

I ara sóc una onada perduda en el mar,
ja no sé si formo part o no,
ja no sé si vull seguir o no,
cansat de fallar i repetir però,
ningú em va explicar com anava això,
tot està buit sense valor,
massa preguntes perdent el meu nord,
sento unes veus que criden ben fort…

Tu no ets els núvols, tu ets el sol.
Tu no ets els núvols, tu ets el sol.
Tu no ets els núvols, tu ets el sol.
Tu no ets els núvols, tu ets el sol,
que s’amaga rere el malson.

VERS 2:
Danger danger,
de passar de la portada a l'esquela del diumenge.
De parella idealitzada, a l'odi i la revenja,
de no jugar la partida per tenir massa por a perdre.

Que si em llevo demà i m'adono que no estàs,
un tros de mi desapareixerà,
perquè has sigut més valent del que jo he seré mai,
i això és així.

La vida pot ser una merda i a sobre dura molt poc,
per això troba el teu lloc, tingues els teus molt cerca,
que si vols jugar amb foc, t'hauràs de cremar,
que tot el que ve, al final també va.

Que tot aquell calé no serveix de na’,
si no et trobes bé i estàs a l'hospital.
Que en aquesta carrera no importa qui arriba primer,
sinó qui arriba al final.

Quan marxin tots els núvols, tornarà a sortir el sol,
ensenyaré un nou somriure i tornaré al meu rol.
I quan marxi la tempesta amb l'arc de Sant Martí
et juro estaré aquí.

I ara sóc una onada perduda en el mar,
ja no sé si formo part o no,
ja no sé si vull seguir o no,
cansat de fallar i repetir però,
ningú em va explicar com anava això,
tot està buit, sense valor,
massa preguntes perdent el meu nord,
sento unes veus que criden ben fort…

Tu no ets els núvols, tu ets el sol.
Tu no ets els núvols, tu ets el sol.
Tu no ets els núvols, tu ets el sol.
Tu no ets els núvols, tu ets el sol,
que s’amaga rere el malson.

dijous, 6 de juny del 2019

LILDAMI - Noi de l'espai

Entrada de Maria (Bat. Arts)

Damià Rodrígez va nàixer el dia 22 de maig de 1994, a Tarrassa (Catalunya). Va començar a publicar les seues cançons el 2014, però havia començat abans a composar. És molt jove (25 anys) i amb aquesta edat ja està arribant molt de pressa a la fama. El seu gènere és el trap, el rap i el hip-hop; encara que abans es decantava més pel rap. Té quatre discs, tot i que el més famós i el més recent és “Flors mentre visqui”, el disc d’aquesta cançó. Ell treballa sol encara que a vegades canta amb més autors, com per exemple amb Sr. Chen o Suu.

En la meua opinió Lildami es un cantant que està molt influït per rapers o cantants de trap, com per exemple de l’estil de l’antic Kidd Keo. A mi no m’agraden totes les cançons d’ell, sols unes poques, i aquesta la vaig trobar per recomanació de YouTube. Estava molt cansada d’escoltar cançons repetides i vaig vore la miniatura del vídeo i em va agradar. Quan la vaig escoltar per primera vegada no em va convéncer del tot però em va agradar l’estil, així que la vaig continuar escoltant fins que em va agradar molt.

Quan escolte aquesta cançó em transmet relaxació per la base, i em venen records de quan passe els estius al meu poble, aquelles nits amb els teus amics a la platja pensant en la vida... Són les millors nits per a mi. Per això m’agrada tant, i espere que us agrade a vosaltres també. A més, us recomane que l’escolteu sense parlar amb més gent, a soles, pensant el que us vinga a la ment.


LLETRA:

No sé si em podeu rebre des de la torre de control,
no m’ho puc creure escric això minuts abans col·lisió.
Si no ens tornem a veure que ens pilli preparats,
per si ens quedem perduts més enllà de Mart.

Venim a complir la missió, no teníem altra opció,
la nostra gesta retransmesa a tota la televisió.
Veig s’apropa el meteorit i no em permeto estar trist,
però m'agradaria tornar a casa per explicar-te el que vist.

Ei Dami et sento me recibes soc aquí,
no hauries d’haver marxat mira que tots t’ho vam dir.
Però de tossut valent, i de valent tossut
i ara ets flotant a una galàxia que encara no ha vist ningú.

No et puc dir massa, aquí ja ho hem fet tot,
recomano obre una birra i gaudeix d’aquest últim vol.
I no et preocupis quan arribi l’explosió,
pensa que llences un petardo com quan eres un minyó.

Només soc un punt enmig de la foscor,
estic tan amunt que he perdut la noció.
Ja no tinc excuses, ja no tinc cap por,
veig la Terra que s’allunya en el meu retrovisor.
I si tinc respostes, sé podrem estar junts,
i si no em contestes, pensarem que t’hem perdut.

Sé que estàs prop del sol ara el faràs brillar,
poseu-me una nau que ara el vaig a buscar.
Crec que et veuré a cada estrella fugaç,
vull escoltar-te, diga’m algo Damià.

Damià?

Com Bruce Willis a Armageddon,
em sacrifico perquè els meus nens tinguin un futur millor.
Sé que quan apreti el botó, 3,2,1 i s’acabó,
desapareixeré com el gel quan toca el foc.

Si demà em trobes a faltar pensa no serà per tant,
pensa que estic entra les estrelles brillant.
Els ulls clavats a l’horitzó, espero no sentir el dolor,
tard o d’hora ens trobarem: cambio y corto...
   
Només soc un punt enmig de la foscor,
estic tan amunt que he perdut la noció.
Ja no tinc excuses, ja no tinc cap por,
veig la Terra que s’allunya en el meu retrovisor.