diumenge, 28 de gener de 2018

FILFERRO - Billie Jean

Filferro és un duet acústic nascut el 16 de gener de 2015 a Rajadell (Catalunya) que adapta al català temes clàssics i univerals de Pop Rock. El grup musical està format per Gerard Serratroy i David Repullés. Aquests dos músics han traduit cançons com More than words d’Extreme, Bohemian Rhapsody de Queen, Nothing else matters de Metallica o Billie Jean del famós Michael Jackson.



Semblava reina en un món llunyà sota els neons
Em guardaràs el secret si et dic que ets qui estic buscant
per ballar, pell a pell, tu i jo.


Va dir: “El meu nom és Billie Jean i no sé on vaig…
tinc por de mi, tic por de la gent. Només vull ballar.
Porta’m on, on no hi hagi demà”


La vida ens ensenya a plorar quan estem sols
i a fer l’amor quan no hi ha llum.
Mare, sempre em deies: “El món fuig de si mateix.
Hauràs d’escollir: amagar-te o ser feliç.”


Billie Jean no em demanis més, no.
Que ompli un buit que tu mateixa has deixat
per poder-te escapar.


Quaranta dies, quaranta nits per descobrir.
No és el que fem sinó perquè ho fem el que és important,
o cada pas que donem serà en fals.


Pren el meu consell, perquè hi ha un món que t’està esperant


La vida ens ensenya a plorar quan estem sols
i a fer l’amor quan no hi ha llum.
Mare, sempre em deies: “El món fuig de si mateix.
Hauràs d’escollir: amagar-te o ser feliç.”


Billie Jean no em demanis més, no.
Que ompli un buit que tu mateixa has deixat
per poder-te escapar.


Billie Jean, és ara o mai.
No busquis més, ho tens al teu davant.
L’últim ball esperant ser ballat.

És on hi ha la veritat del que no ens han ensenyat.


-Helena Becker 1Batx. Art.-

2 comentaris:

Clara Goldstein ha dit...

“Billie Jean”, de Filferro, es tracta d’una cançó que m’ha sorprés moltíssim. Aquest grup es dedica a adaptar al català temes clàssics del pop i el rock. Donant una ullada al seu repertori m’he adonat que compten amb material com “Hallelujah”, “Somewhere over the rainbow”, etc. Són cançons populars, famoses, cançons que han marcat la història de la música. De fet, per açò m’ha sorprés tant aquesta iniciativa, però finalment m’ha agradat moltíssim. És una idea molt bona, i ho fan amb un mestratge increïble.

La cançó és de Michael Jackson, un punt també condicionant pel qual m’agrada tant aquesta obra de Filferro, ja que és una versió d’un gran artista. Des d’un principi, el ritme és bonic, suau, amb gires que no s'esperen, curiós. És un grup acústic, una modalitat musical que en un principi pot paréixer contrària a la de Michael Jackson però que, a la fi, queda molt bé.

Per altra banda, la lletra és inigualable. És clar que la lletra de la cançó del rei del pop és preciosa i és l'original, però he de dir que la traducció i adaptació d’aquesta és molt bona. Aconsegueix transmetre el sentiment que, pense, tractava de transmetre també Michael Jackson.

El rerefons de la cançó és preciós, també. Parla d’una xica, Billie Jean, una “reina” que està perduda, i parla d’un ball entre ells dos, un últim ball. Parla també que, a la vida, el que és important no és allò que fem, sinó la raó que ens impulsa a fer-ho. I parla del temps i del “carpe diem”, del moment, de l'ara, i altra vegada de l’últim ball.

Aquesta obra és preciosa, tot d’ella, el ritme, les guitarres, la lletra, la xica, el sentiment. I un vers en concret que fa que se't congele la sang, i és la següent: “La vida ens ensenya a plorar quan estem sols, i a fer l’amor quan no hi ha llum.” "Billie Jean", de Filferro, és una cançó que val la pena escoltar, i sentir.

Paula Roussel ha dit...

Com podem veure en aquesta publicació, el duet acústic Filferro, creat a 2015, fa una adaptació de la cançó “Billie Jean” del gran Michael Jackson. Aquest duet no solament adapta les cançons d’aquest gran cantant, també d’uns altres grups i cantants exitosos com ara Queen o Metallica. L’especial d’aquesta adaptació i de totes les que fan, a més que creen una versió acústica, és que la passen al català.

Cal dir que és valent decidir fer versions de temes tan coneguts i de personatges amb tanta fama, perquè aquestes cançons són conegudes per tothom i és prou arriscat intentar adaptar temes de tal calibre d’autors amb tant d’èxit. Encara així, personalment trobe que aquesta versió és molt bona i m’agrada molt la traducció que han fet.
Veiem en la lletra com Billie Jean és una noia que camina una mica perduda i que el cantant es troba. Ens adonem com es fa entendre que la noia se sent sola i desorientada i com balla amb el cantant un últim ball. Potser és recomanable entendre el per què de la cançó, ja que Michael Jackson la va escriure pensant en totes aquelles “grupies” que es trobaven ell i els seus germans en acabar un concert i que en moltes ocasions inventaven rumors sobre els seus fills i dient que pertanyien a algun dels artistes.

Una altra cosa que es pot ressaltar de la cançó és el missatge enviat que diu que pots amagar-te o ser feliç- Aquest és un missatge bonic i jo l’interprete pensant en la idea que has de fer allò que et faça feliç encara que tingues el món sencer en contra en compte d’amagar-te i fer veure que eres algú que no eres en realitat. Un altre missatge de la cançó que també m’agrada molt és el que parla que el vertaderament important no és allò que fem sinó la raó que ens impulsa a fer-ho. Aquesta reflexió ens fa pensar en tot allò que s’amaga darrere d’un acte, d’un gest o d’una paraula i ens fa pensar sobre totes les raons i necessitats que mouen a les persones cada dia.

El ritme és molt animat des del principi i invita a qui l’escolta a ballar des del primer moment, encara que això no és d’estranyar per al rei del pop és molt bo que aquesta versió acústica haja aconseguit mantenir el ritme de la cançó. Sense dubte, aquest duet hauria de ser més conegut, ja que estic segura que qualsevol gaudiria en escoltar aquestes versions que no tenen res a envejar a les originals.