Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dani Flaco. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dani Flaco. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 de febrer del 2015

DANI FLACO - Entre la nit i l´aurora

Daniel Sánchez García, conegut com a Dani Flaco, (Hospitalet de Llobregat, 1977), és  un cantautor espanyol. Va nàixer al barri de Bellvitge, a la ciutat barcelonesa d'Hospitalet de Llobregat. És fill  de pare murcià i de mare catalana. Una de les seues passions des de xicotet, a banda de la música,  era el futbol; va jugar a l'equip del seu barri  però en un partit amb l'Espanyol es va lesionar i va acabar la seua carrera esportiva.  Eixe desafortunat accident va fer que Dani es dedicara plenament a la música.

Referint-nos a la música, Dani va estudiar solfeig als 10 anys i amb 15 anys va participar amb la banda de música del seu barri en la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. Després de cantar amb diverses bandes musicals, va decidir en 2002 seguir la seua carrera en solitari, d'aquesta manera va gravar algunes maquetes i va començar a fer concerts en els bars de Barcelona fins al 2006, any en el qual la discogràfica Vicious Group va produir el seu primer disc ''Salida de Emergencia'' (2006). Més tard, en 2008, va publicar un altre disc anomenat ''Fuerzas de flaqueza''. I després d'aquestos, va publicar ''Secretos de sumario'' on quasi totes les cançons són en català.



                                                    Entre la nit i l`aurora

                                                Sóc un addicte a l'hora
                                             en qué lluna i sol disputen
                                                  entre la nit i l’aurora 
                                              i encara hi ha prostitutes

                                         i els petons es consumeixen,

                                             com el gel a les begudes,

                                           en boques que no coneixen,

                                              és a dir, desconegudes.


                                              I no hi ha escombraries

                                              i tanquen les discoteques

                                                i s’atasca la Gran Via
                                             i tornen a obrir les fleques



                                                 i s’apaguen les faroles

                                                 i aleshores aprofito

                                           la foscor i que estem a soles
                                               per dir-te que et necessito.



                                                   I la mare matinada

                                           creua vides que s’insulten,

                                                unes ben aprofitades
                                         mentre que les altres dubten
                                          mentre que les altres dubten.



                                               Si plantar cara a la vida

                                           o no fer més que amagar-se,

                                               malcurar-se les ferides
                                               o lluitar per aixecar-se,
                                                o lluitar per aixecar-se.



                                               Desperta l’adolescència

                                              amb la pol·lució nocturna.

                                               Brota la concupiscència
                                            i dels cors salten espurnes.



                                           Els bars pugen les persianes

                                             i engeguen les cafeteres

                                          i els homes que tenen gana
                                              de passió van al Riviera.



                                                  I la mare matinada

                                           creua vides que s’insulten,

                                                unes ben aprofitades
                                         mentre que les altres dubten
                                         mentre que les altres dubten.



                                             Si plantar cara a la vida

                                          o no fer més que amagar-se,

                                             malcurar-se les ferides
                                             o lluitar per aixecar-se,
                                             o lluitar per aixecar-se.


Hem triat aquesta cançó perquè ens ha agradat i ens ha agradat la lletra.

Alicia García i Svetlana Abovyan 1r Batxiller Humanistic