Coneixes el grup Buhos? Saps qui són? ací et deixe una mini descripció d'ells.
Búhos és un grup de rock de Calafell, Tarragona, fundat l'any 2005. És un grup de rock festiu en constant evolució musical. L'any 2007, després de la seua fundació, s'editava primera maqueta “Rebelión en la plaza”. El grup va adquirir més popularitat després d'un seguit de cançons sobre el FC Barcelona que van gravar per les cadenes de ràdio Ona FM. També van publicar cançons satíriques sobre l'actualitat per un programa televisiu català. Buhos va animar a l'equip del Barça en totes les celebracions dels títols que van guanyar. Ací teniu la discografia (cançons) del grup.
La cançó parla de les persones a Barcelona i com estan ara que no hi ha indignats. També tracta dels llibres i de la música, que no hi ha res. Però quan es fa de dia, diu que es posen alegres. Vaig conèixer aquest tema quan estava en una festa amb els meus amics i allí la vaig escoltar, i quan vaig tornar a casa la vaig buscar i la vaig escoltar més atentament i em va agradar molt. Em fa feliç, em dona energia per ballar, quan l'escolte em fa moure’m i és com si estiguera en els núvols i no hi haguera ningú al meu voltant. La cançó l'escolte quan estic enfadada amb algú o alguna cosa i quan estic depressiva. Quan l'escolte em fa oblidar tots els meus problemes i em relaxa. A qui escolte aquesta cançó li pot aportar vivesa o moviment quan balle especialment si a eixa persona li agrada Barcelona, com a mi, que m'agrada molt i per això l'escolte.
Lletra de la cançó.
Separats tiren la canyaProp de la plaça d'Espanya,
Hipsters amb barba i ulleres
S'han perdut per les cotxeres,
Apareixen quan és fosc
Els llauners ambulants
I un camell fa l'agost
A l'estació de Sants.
Exbolingues reciclats
Disfressats de runners,
Periodistes cremats
Que viuen de fer banners,
Arribant a Ciutat Vella
Cantautors que ja no canten
I a la porta de l'Ovella
Quatre guiris no s'aguanten.
Aturats amb tres carreres,
"Enxufats" que només cobren,
Regalets per les "aceres",
Jubilats que maniobren,
Policia a un carreró
Ara ha perdut el control
Amb un grup de percussió
Prop de la plaça del Sol.
Perquè tombin els turistes
La rambla l'han tunejat,
Ja no queden artistes
Els músics han marxat,
Quatre "xinos" fent retrats,
Canaletes ja s'allunya
I no queden indignats
A la plaça Catalunya
Quan es fan foscos els dies
I deixem de ser esclaus
Les tristors són alegries
I obrim portes sense claus
Quan es mor la rutina
En un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
Quan et tinc al meu costat.
La de la Setmana Tràgica,
La que odia l'extraradi,
La que viu una nit màgica
Un dimecres a l'estadi,
La bonica, la insalubre
La de l'ambient de l'Arena,
La que un 12 d'octubre
Sent vergonya aliena.
La dels clubs acollidors,
La que adora les gavines
I crema contenidors
I destrossa les cabines,
No hi ha cap respecte
Per la música en directe
I no tenim projecte
Per donar-li vida.
Quan es fan foscos els dies
I deixem de ser esclaus
Les tristors són alegries
I obrim portes sense claus
Quan es mor la rutina
En un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
Quan et tinc al meu costat.
Uns turistes alemanys
Al bressol del mestissatge
Amb barrets de mexicans
Van buscant algun massatge
I al caòtic barri Gòtic
Uns nens amb monopatí
Van buscant algun narcòtic
Per arribar al dematí
Quan es fan foscos els dies
I deixem de ser esclaus
Les tristors són alegries
I obrim portes sense claus
Quan es mor la rutina
En un racó de la ciutat
Barcelona s'il·lumina
Quan et tinc al meu costat.