PAU ALABAJOS - Sonata d'Isabel

 

Videoclip oficial de la cançó "Sonata d'Isabel", que forma part del disc CIUTAT A CAU D'ORELLA (Bureo Músiques, 2018) de Pau Alabajos. La lletra és un poema homònim de Vicent Andrés Estellés.

Lletra de la cançó

He aixecat, mentre escrivia, el cap
I amb ulls cansats de la cal·ligrafia
He vist enllà, damunt d'una tauleta
Que hi ha al racó del nostre menjador
Entre papers i llibres que m'estime
Com un ocell de ritme popular, com un gresol

Una fotografia de fa mil anys o de fa quatre dies
Tu i jo, Isabel, feliços d'un amor
I més enllà les sitges del meu poble

La veig sovint i et recorde moltíssim
El cos esvelt, com un cànter de Nàquera
I un breu ocell de tristesa als teus ulls

M'ha ajudat molt, de nit, mentre escrivia
Entre papers i fortuïtes síl·labes
Com qui, a la nit, intenta orientar-se amb mans
Amb ulls, jo t'evoque i et mire
Aquell instant de l'any 48

Tu vares fer que cregués altre cop
I m'has donat la teua companyia
El teu discret silenci, el teu ajut
Aquesta nit t'he mirat novament

Et tinc i et veig com et veié el meu cor
El dia aquell de la fotografia
Dorms, ara, al llit, i dormen els teus fills

En aquest gran silenci de la casa
Jo et vull deixar, amant, amats per sempre
Un ram convuls de síl·labes de vidre

Al dematí potser et floriran
Entre les mans de timidesa invicta
I volaran des d'ell brisa i colomes

Creix el mural de calç i de coets
Amb claredats i explosions de mar
Per un amor que se'ns enduu plegats

Secret amor, estendard lluminós
Barres de sang sobre un blanc intocable
Aquest amor salvatge d'un país
Que havem creuat, estimant-nos moltíssim

Des d'Alacant a Castelló
Amb els ulls plens d'una llum
Una gota de llum

Dic el teu nom en aquest punt mateix
Dic Isabel i canten els canyars
I pels carrers diversos de València
Passen amants que es besen a la boca
Amb molt d'amor presos per la cintura
Atarantats d'una olor de gesmils

Dic el teu nom i amb casta reverència
El posaré en un pitxer amb aigua
Dic Isabel i seguesc el camí
Font: Musixmatch

PAU ALABAJOS - Firenze

Bon dia, sóc Eva D., de primer de Batxillerat humanístic, i volia presentar la cançó «Firenze», de Pau Alabajos.

Alabajos és un cantautor valencià que va nàixer a Torrent. A més a més, va ser escollit regidor de la seua ciutat d'origen amb Compromís, i és el secretari del COM, l'associació de músics i cantants del País valencià. Les cançons de l’autor torrentí tenen un estil folk i estan acompanyades de la guitarra acústica i de la seua veu. El tema «Firenze» és el sèptim de l'àlbum "L'amor i la ferocitat", publicat el 2016.

La cançó que he escollit és un tema d'amor, com quasi totes les d'aquest cantant. «Firenze» significa en italià «Florència», la famosa ciutat de la Toscana. En la lletra, Pau nomena algunes de les parts més importants d'aquesta ciutat, com per exemple el David de Miquel Àngel, la cúpula de Brunelleschi, els Uffizi, la font de Neptú... Però en canvi parla de com la seua parella i ell quasi no han visitat la ciutat, ja que a penes han eixit de l'habitació, tot i que el viatge els ha unit més.

M'agraden molt les cançons de Pau Alabajos, però en especial aquesta, ja que, a més que la melodia i la lletra són molt bones, es basa en Florència, una ciutat italiana que vaig visitar fa uns anys i em va enamorar. També nomena les parts importants de la ciutat, i quasi totes són peces d'art del renaixement, un dels meus moviments artístics preferits. El cantant valencià descriu molt bé Florència, amb els seus tocs de sàtira i romanticisme, i aconsegueix fer-me recordar el meu viatge. Tot el videoclip mostra parts de la ciutat italiana i em sembla un molt bon punt.

M'ha costat molt escollir una cançó en valencià, ja que me n'agraden moltes i totes són ben diferents. Jo no pense que la llengua siga important a les cançons; moltes persones diuen frases com «Jo solament escolte música en espanyol o en anglés», «Mira aquest/a escoltant música catalana; segurament deu ser indepe» o "A mi no m'agrada la música en català, és sempre el mateix". Opine que fa igual la llengua en la qual es cante mentre t'agrade la cançó. I no s’hauria de discriminar una música per la llengua en la qual està escrita. Jo escolte música en espanyol, anglés, italià, català, noruec, sami (dialecte a Noruega), francés... ja que no m’importa l'idioma. Si discriminem altres llengües o cultures, ens estarem perdent milions d'experiències o, qui sap, el nostre grup, sèrie o pel·lícula preferits.

Uns altres cantants amb cançons en català o valencià que vull recomanar són: Alfred Garcia, Txarango, Manel i La Gossa Sorda. 

Lletra:

No hem posat el nas en Santa Maria del Fiore,

no hem creuat el Ponte Vecchio

esquivant deu mil turistes,

no hem guardat fotografies

ni una mísera postal

de la cúpula gegant de Brunelleschi.

Mai no hem visitat la galeria dels Uffizi,

no hem vibrat amb l'obra mestra

dels pintors renaixentistes.

No hem pujat al belvedere

ni hem vist Florència als nostres peus.

No hem posat un forrellat al nostre amor etern.

Però em conec de memòria

els teus llençols,

la geografia del teu cos,

cada racó del dormitori

on hem plantat cara a l'hivern,

cada centímetre de tu,

cada constel·lació que dus

gravada en la pell de l'esquena.

No hem berenat junts en Plaça de la Signoria,

no hem vist el Palau dels Pitti

ni el David de Miquel Àngel.

No hem llançat una moneda dins de la font del Neptú

ni hem contemplat l'altar de Santa Croce.

Però em conec de memòria

els teus llençols,

la geografia del teu cos,

cada racó del dormitori

on hem plantat cara a l'hivern,

cada centímetre de tu,

cada constel·lació que dus

gravada en la pell de l'esquena.

Reconec perfectament

l'alarma del despertador,

la nostra roba en un muntó,

tantes pel·lícules que no hem vist

i crec que no veurem mai,

cada carícia recurrent,

mil confidències en paper

i massa adéus contra rellotge.

Pau Alabajos-"Postal"

El cantautor Pau Alabajos ha publicat el seu seté treball "Ciutat a cau d'orella", un homenatge al poeta valencià Vicent Andrés Estellés en el 25 aniversari de la seua mort. De fet, el nom de l'àlbum  correspon al primer poemari en valencià del poeta, publicat el 1953. La cançó Postal correspon a aquest àlbum.

Pau Alabajos (Torrent, Horta Oest, 1982) és un cantautor valencià que porta en actiu des de 2003, amb set treballs discogràfics en el mercat. Actualment és secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), associació de músics i cantants del País Valencià.

Pau Alabajos va començar la seua carrera artística cantant als carrers de València, a l’ombra del Micalet. L’any 2004 va publicar el seu disc debut, Futur en venda (Cambra Rècords, 2004), que va rebre el Premi Ovidi Montllor 2006 a la millor lletra per “Cançó explícita”. L’any 2008 va editar el seu segon treball discogràfic, Teoria del caos (Cambra Rècords, 2008), que va ser guardonat amb el Premi Ovidi Montllor 2008 al millor disc de cançó d’autor, Premi Enderrock 2008 per votació popular al millor disc de cançó d’autor, Premi Enderrock 2008 per votació popular al millor artista de cançó d’autor i Premi Muixeranga 2009 per votació popular al millor disc del domini lingüístic. L’any 2011 va eixir a la llum Una amable, una trista, una petita pàtria (Bureo Músiques, 2011), Premi de la Fundació Gaetà Huguet a la millor producció cultural de 2011.


L’any 2016 ix a la llum L’amor i la ferocitat (Bureo Músiques, 2016), sisena aventura discogràfica de Pau Alabajos, un CD enregistrat a Nashville (Tennessee, Estats Units) amb el productor nordamericà Brad Jones que marca un abans i un després en la seua carrera musical. Dos anys després, contraataca amb un nou projecte discogràfic, Ciutat a cau d’orella (Bureo Músiques, 2018) amb la producció artística de Santos & Fluren i enregistrat als estudis Blind Records de Barcelona.

"Postal"-Lletra

Arbres de l'Albereda, aquella font amable

que sona entre les fulles, el carrer de Colom,

el carrer de Russafa, i enllà el carrer de Xàtiva.

Caminàvem els dos aquell dia d'agost.

Tu duies un gesmil, distreta, en una mà.

Duies un vestit blanc que cenyia el teu cos.

No gosava tocar-te. Et mirava, només,

amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca,

un amor cast i humil, un amor religiós,

amb unes ganes de plorar d'agraïment

perquè t'havia dit que et volia i m'havies

contestat que em volies. Irromperen de sobte

les trompetes de jazz, el carrer de Russafa

tan divers dels neons en els establiments,

alegre de teatres, de cafès i de vida.

Tu duies un gesmil en una mà; recorde 

com el vares tallar mentre et parlava jo.

En arribar a casa, el duies a la boca.

Raul Becker 1ºBatxiller 

PAU ALABAJOS - "Cada vegada"

La cançó que he triat, pertany al seu últim treball L’amor i la ferocitat. 
"Cada vegada" és una cançó on el cantautor ens fa per l’ocasió, un recorregut per la nostra Ciutat Vella de València amb la mirada nostàlgica de l'amor.

Pau Alabajos i Ferrer va nàixer en 1982 a Torrent, és un cantautor valencià que porta en actiu des de 2003, té un gènere folk on els seus instruments són la veu i la guitarra acústica. Va començar la seua carrera artística actuant als carrers de València, interpretant les seues cançons en el districte de Ciutat Vella, a l’ombra del Micalet. 

Actualment ostenta el càrrec de secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor, una associació cívica que vetlla pels interessos dels compositors i intèrprets valencians. També ha participat en taules redones, jornades i conferències sobre cançó d'autor i sobre altres temes culturals, polítics i socials. 

Pau Alabajos va començar l’any 2004 on va publicar el seu disc, Futur en venda que va rebre el Premi Ovidi Montllor 2006 a la millor lletra per Cançó explícita. L’any 2008 va editar el seu segon treball discogràfic, Teoria del caos, que va ser guardonat amb el Premi Ovidi Montllor 2008 al millor disc de cançó d’autor. L’any 2011 va eixir a la llum Una amable, una trista, una petita pàtria, Premi de la Fundació Gaetà Huguet a la millor producció cultural de 2011. I finalment l’any 2016 ix a la llum L’amor i la ferocitat l'últimun CD que marca un abans i un després en la seua discografia.

Cada vegada que em pose 

aquesta camisa pense en tu,

 recorde el moment concret 

en què me la regalares.

 Cada vegada que passe 

prop de les torres de Serrans

 o camine sense rumb 

pels carrers del centre històric,

 cada vegada que em fixe 

en el Palau de l’Exposició,

 en els solars de Velluters 

o en el pont de Calatrava,

 et trobe a faltar 

terriblement, 

em costa viure sense tu, 

atrinxerat en la distància. 

Cada vegada que llisc 

els versos tristíssims d’Estellés

 o cante les meues cançons 

i sé que no estàs en el teatre, 

cada vegada que torque

 la pols d’aquells vinils antics 

que t’arriscares a comprar 

en un antiquari de Tolosa, 

cada vegada que intente

 endreçar els meus records

 i em ve al cap Anantapur

 i l’estiu de 2012 

et trobe a faltar 

terriblement,

 em costa viure sense tu, 

atrinxerat en la distància. 

I no puc oblidar, 

ni per un moment, 

aquestos vuit mesos tan durs 

que se m'han fet una muntanya.

Raúl Becker (1ºbatxillerat C)

PAU ALABAJOS - "Inventari"

Entrada 1

Pau Alabajos és un cantautor valencià amb set treballs discogràfics al mercat. Actualment és secretari del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), associació de músics i cantants del País Valencià. Va començar al 2003 cantant pels carrers valencians fins que al 2004 va eixir el seu primer disc Futur en venda. Va seguir publicant discs molt importants com Teoria del caos al 2008, Una amable, una trista, una petita pàtria al 2011 i al 2016 L'amor i la ferocitat entre altres. Ha rebut molts premis al llarg de la seua carrera musical i ha cantat per tot el món, des de Paraguai fins a Palestina.

La cançó que he triat parla del record d’un amor passat que mai es podrà esborrar. Conta que el protagonista anònim mai s'oblidarà de tots els records bonics i fa un “inventari” , com diu el títol de la cançó, de tots ells. El videoclip representa molt bé la idea que volen transmetre. Esta idea de l'etern record, en aquest cas d'una parella que ha compartit tota una vida junts plena de felicitat.

He triat aquesta cançó ja que té un significat molt especial per a la meua família i pot ser també per a molts valencians. La primera vegada que la vaig escoltar va ser en el tancament de Canal Nou (el primer canal de televisió pública de la Comunitat Valenciana) el 9 d'octubre de 2013 quan tenia 12 anys. Els meus pares sempre havien defès aquesta cadena i aquell dia ho vivírem en directe. La cançó de Pau Alabajos -Inventari, que com ja he dit tracta de no poder oblidar - va ser l'última cançó que va posar el canal, perquè tenia molt de significat i el missatge que volien transmetre era l'etern record que sempre tindrem d'ells. I estic segura de que ho aconseguiren.

Entrada 2

Pau Alabajos es un autor valencià que va començar la seua carrera artística actuant als carrers de la ciutat de València, L’any 2004 va publicar el seu disc debut, Futur en venda (Cambra Rècords, 2004), que va rebre el Premi Ovidi Montllor 2006 a la millor lletra per Cançó explícita, L'any 2008 va editar el seu segon treball discogràfic, Teoria del caos i l´'any 2011 va eixir a la llum Una amable, una trista, una petita pàtria (Bureo Músiques, 2011). Premi de la Fundació Gaetà Huguet a la millor producció cultural de 2011.

Aquesta cançó parla d´un amor passat que descriu l´autor com a inesborrable. El protagonista de la cançó fa "inventari" en forma de metàfora amb tots els records i regals que va tindre amb la seua parella, com bé diu la lletra, parla de tots aquells records que mai olvidará i als que dona una gran importància. 

Aquesta es la cançó que jo he triat per diverses raons, la primera es que no escolte res en valencià, encara que m´agrada, i la segona, i la més important, es que vaig descobrir aquesta cançó en un examen de l´any passat al meu anterior centre, en el qual hauriem d´escriure tota la lletra de la cançó escoltan´la assoles unas vegada i sense vore la lletra lògicament. Amb aquesta activitat de l´examen vaig trobar la cançó quan vaig arribar a cassa i la vaig escoltar diverses vegades i per el moment es l´única cançó que tinc gravada a la memòria i que m´agrada molt, a més de que em dona molts records de els meus antics companys i el meu anterior centre.

LLETRA:

Passa l’hivern 

i no aconseguisc 

esborrar del record 

alguns dels moments 

especials que vam viure 

durant els dos mesos 

i els vint-i-un dies 

que vàrem menjar-nos el món 

tu i jo. Avui necessite 

posar punt i a part, 

vull fer inventari 

de totes les coses 

que m’has regalat 

i que em són impossibles 

de guardar al fons d’un calaix: 

un sobre blau; 

milions de missatges de text; 

un e-mail, que guarde 

a consciència, com un amulet; 

un punt de llibre; 

milers de cançons 

amb la teua empremta dactilar; 

un clauer que té forma 

de sargantana; 

un tiquet de l’últim peatge 

abans de Sabadell; 

un paquet bomba que no 

va esclatar i conserve 

en algun lloc segur. 

Encara n’hi ha més: 

tinc una targeta 

de Can Rectoret; 

un llarg poema, regal de Nadal; 

mitja dotzena de fotos 

penjades al Facebook

i un pòster de Muse 

rebregat; una entrada de cine 

i aquestos texans; 

tres nits a l’Escala, 

el viatge a París 

i cada ciutat que incendiàrem. 

Són tants els records 

que ja m’he descomptat…

María Zambrano 1Batx.H

PAU ALABAJOS - Tinc una mania inconfessable.

Cançó de l'àlbum Teoria del caos (2008)

Lletra de Tinc una mania inconfessable

Tinc una mania inconfessable
i és que m'encanta capbussar-me
en els teus ulls,
tocar-te en silenci,
besar-te lentament
per tot el cos.
L'alba ens sorprén
mirant-nos tendrament.
Després de la batalla
sempre ve la calma:
des del teu llit
tot sembla diferent.

Tinc una mania incontrolable
i és que m'agrada mossegar-te
en el bescoll,
ficar-te les mans
per dins de la brusa,
jugar amb els teus pits.
I arrancar els botons
dels teus pantalons,
amb tan poca destresa
que rodolen per terra
com si foren
dos gladiadors.

Ja no aguante més,
vaig a rebentar,
sent calfreds per
la columna vertebral.
Quina sensació
d'immortalitat!
Com si tan sols existírem
en el món nosaltres dos,
com si acariciara els núvols
amb les mans...

Sent una alegria irreprimible
cada vegada que em desperte
al teu costat
i em ve a la memòria
la nit increïble
que se n'ha anat volant.
Isc al carrer,
camine entre la gent,
és hora de somriure,
és el moment d'escriure
cançons que parlen
del present...

PAU ALABAJOS - Síl·labes de vidre

LLETRA

Em pregunte què ha fallat:
quin va ser el nostre error?
i no sé mai què respondre
ja n’hi ha prou d’amagar la veritat
de fingir el que no som
per què augmenta la distància
entre tu i jo?
és difícil acceptar que la nostra relació
és una porta tancada amb pany i clau
que no es pot recuperar un passat sense retorn
que és moment de plantejar-nos el final.
mirarem de refer les nostres vides
volarem cadascú pel seu costat
tractarem de mirar sempre avant
i no deixarem que la por ens domine.
queda l’amistat, pots comptar amb mi
per al que necessites, vine a buscar-me
queden els moments que vàrem compartir
queda la franquesa i la complicitat
Tinc un record meravellós
de tot el temps que hem conviscut,
hem sigut inseparables per molts anys;
tanmateix, ens destrossem sense cap contemplació
ara que hem perdut les ganes de lluitar.
mirarem de refer les nostres vides
volarem cadascú pel seu costat
tractarem de mirar sempre avant
i no deixarem que la por ens domine.
queda l’amistat, pots comptar amb mi
per al que necessites, vine a buscar-me
queden els moments que vàrem compartir
queda la franquesa i la complicitat
queda l’amistat, pots comptar amb mi
per al que necessites, vine a buscar-me
queden els moments que vàrem compartir
queda la franquesa i la complicitat,,,

Entrada 1

"Alabajos rarament (si no mai) canta en solitari, i des dels inicis sempre ho ha fet acompanyat per un conjunt d'instrumentistes apropiadament anomenats els "Músics Furtius", amb els quals ha tocat sovint a l'ombra del carrer Micalet de València per reivindicar la marginació de la música cantada en valencià i denunciar la prohibició municipal d'activitats en la via pública.’’ Així doncs, podem observar aquesta reivindicació en gran part de les seues cançons, com per exemple a la cançó anomenada ‘’Sense equipatge’’:

A la tornada esmenta menciona aquestes paraules: "Seguirem cantant bén fort, fins que ja no ens quede veu, cantarem amb l’esperança a flor de pèl’’.

Un altre clar exèmple és la cançò ‘’Utòpics, idealistes, ingenus’’, que parla de la societat i la seua forma d’actuar i pensar, relacionan’t-ho també amb la reivindicació i la seua esperança de que tot canvie en algún moment o algún dia.

En realitat, no coneixia Pau, però vaig contar-li a una amiga el treball, i va ensenyar-me grups i cantants en català. Aquesta cançò en particular, va cridar-me l’atenció perquè vaig trobar en ella una certa relació en una experiència que em va ocòrrer, i que pense, passa a gran quantitat d’adolescents avuí en dia.

Molt a sovint, ens passen algunes coses les quals ens fan pensar en els motius pels que han ocorregut, inclús intentar sol·lucionar-ho. Però aquestes coses, potser, no tenen ninguna explicació llògica, o si la tenen, simplement no som capaços d’entendre-la, i intentem canviar allò que ha passat, sense saber ni ser conscients de que no poden canviar-se.

Com veiem, la lletra de la cançò tracta de una relació (amorosa segurament) que a pesar de que ambdós s’estimaven molt, sense motiu algun la relació va haver-se d’acabar, simplement perquè no funcionava. Encara que es segueixen estimant, decideixen anar cadascú pel seu camí, buscar noves persones, conèixer-les...etc, però mantenir l’amistat i allò que en tot moment els havia unit. Podem observar aleshores, la manca d’explicació coherent per la qual aquesta parella ha de deixar la seua relació, però en canvi, apleguen a la conclusió de que, siga el motiu que siga, han d’acabar, sense ningun motiu.

                                                                                                         Ana Murgui

Entrada 2 (Maria Addams Bat. Hum.)

La cançó síl·labes de vidre de Pau Alabajos és la tercera de l'album “Teoria del caos” que va publicar l'any 2008. 

Pau Alabajos i Ferrer va nàixer a la ciutat de València, a Torrent, el 1982. És un cantautor valencià amb 8 àlbums de música en la seua llengua natal, com són “Futur en venda” (2004), “Teoria del caos” (2008), “Una amable, una trista” (2011), “L'amor i la ferocitat” (2016), “Ciutat a cau d'orella” (2018). Porta actiu des de 2003. Actualment és el secretari del COM, el col·lectiu Ovidi Montllor, l'associació de músics i cantants del País Valencià. L'autor també ha cantat les seues cançons en nombroses ciutats del domini lingüístic, així com també en diferents escenaris internacionals. En commemoració als seus 10 anys de carrera, va celebrar un concert al Palau de la Música de València, el 29 de setembre de 2012, on va cantar moltes peces del seu repertori. 

He escollit aquesta cançó perquè em porta molts records. Quan anava a segon d'ESO la meua professora de valencià va ensenyar-la a la meua classe i em va agradar molt. Cada vegada que l'escolte m'enrecorde d'aquell curs, dels meus companys i de la meua professora. A més, la cançó té una lletra molt bonica que explica que encara que hi haja hagut una ruptura amb una parella és possible continuar amb una amistat ja que hi ha molts records i afecte que no s'obliden. 

PAU ALABAJOS - Utòpics, idealistes, ingenus.

No cal dir que la cançó també parla de les utòpiques, de les idealistes i de les ingènues. 

Forma part del CD "Una amable, una trista, una petita terra." (Bureo Músiques, 2011)