Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rock. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rock. Mostrar tots els missatges

dimecres, 12 de juny del 2019

SMOKING SOULS - Eterna força

Recomanació d'Ana Zambrano i de Jaume Marston

Smoking Souls és un grup de música en valencià, format per Carles Caselles (guitarra i veu), Pau Camps (guitarra), Josep Bolu (bateria) i Miquel Àlvarez (baix). Aquest grup d'amics va formar Smoking Souls l'any 2010 a Pego, en la Marina Alta. Les cançons d’aquesta banda musical són al més pur estil del rock en valencià.

Aquest grup va llançar el seu primer àlbum l'any 2013 i el van anomenar "L'espenta", el qual constava de dotze cançons. Aquest grup d’amics va ser l’encarregat de gravar la cançó per al festivern 15/16, la qual varen anomenar “Nit salvatge”, tema que ha acumulat unes sis-centes huitanta mil visites a Youtube i més de quatre mil likes aproximadament.

L'any 2017 publiquen el seu tercer disc, “Cendra i or”, editat per Propaganda pel fet!, compost per onze cançons. Al llançament d'aquest mateix àlbum, que va guanyar un premi Ovidi per ser el millor disc de rock, Smoking Souls va dir: "La cendra és el resultat i el rastre del pas del foc, és la misèria que deixa morta la terra, el graó més pròxim a la mort. D'aquesta cendra renaix la figura mitològica de l’au Fènix, que desperta daurat d'entre les cendres i esdevé etern i immortal com les idees. Cendra i Or és l'estat permanent cap al canvi per fer front als impediments i obstacles que se'ns presenten dia a dia, un cant per agafar aire i sortir del pou de la misèria."

A més dels dos àlbums mencionats anteriorment, que són els que més han marcat aquest grup de rock, van llançar l’any 2011 el seu primer treball, que tenia simplement el nom de “Maqueta”. També van traure quatre senzills: “Alacant per interior” (2014), “Nit salvatge” (2015), “L'últim ball” (2018) i “Líquid” (2019). D’àlbums en tenen quatre: els dos mencionats abans, “L'espenta” i “Cendra i or”; “Nòmades” (2015) i “Paratges preferits” (2019).

Nosaltres hem triat la cançó “Eterna força” del disc “Cendra i or”, llançada fa dos anys aproximadament, perquè és la cançó que més ens agradava d’aquest fantàstic grup pel seu estil i per la seua sonoritat. A més d’això, el ritme i la veu són molt bons, però no són només aquests dos aspectes, sinó que la seua lletra, plena de metàfores que expressen de manera molt bonica el missatge de la cançó, també acompanya molt gratament el ritme, ja que parla sobre un amor desafortunat.

Pàgina oficial:
http://www.smokingsouls.net/es/



Lletra:

A pesar de tot vaig insinuar
que sobren les paraules.
Els ulls em diuen el que vols;
no vols marxar avui.

Entre aquells muntons
de maletes i records,
jugàrem a aquell joc
que ningú mai va voler jugar
per por a perdre.

Era imprevisible veure’ns així,
dalt d’aquell vaixell obscur
que ha perdut les coordenades
i que no veu el futur.

Plou a l’horitzó,
i s’esdevé una llum
que desperta l’esperança,
on està la meva terra,
on volia créixer.

Si m’ofegue seràs l’aigua
que s’endinsa dins de mi.
Si hem disparen seràs
el moment just abans de morir.
Seràs la llei mes justa, eterna força.
Seràs la meva llar.

Quin preu hem pagat
per aquest bitllet.
No queda res enrere,
ni les cendres d’aquell mapa,
ni les fotos d’aquell vespre.

Quin és el motiu per acomiadar
el poble on et criares?
No conec aquestes cares
i em refugie en aquell camp.

Era necessari veure’t a prop,
quan el silenci crida fort,
quan la meva ment es calla.

Era necessari veure’t a prop,
quan la desídia crida fort,
perquè he perdut la batalla.

Si m’ofegue seràs l’aigua
que s’endinsa…

Si ens fan fora de les cases,
tu seràs el meu abric.
Si em fan presoner per no callar,
seràs la llibertat,
seràs l’exèrcit que farà
cremar la soledat.
Seràs la meva llar.

dijous, 6 de juny del 2019

SMOKING SOULS - Murs

Recomanació d’Emilio (Bat. Artístic), que encara ens ha de comentar la lletra i dir què li transmet la cançó.

Vaig triar aquesta cançó perquè no solc escoltar música en valencià per a res i buscant i buscant la vaig trobar, i com és de rock m´agradà de seguida.

Smoking souls naix l'any 2010 a Pego, Alacant. Són representants d'una generació de joves que des de xicotets han explorat els territoris més ocults de la música. És un grup molt influenciat pel rock i ho demostra en quasi totes les seues cançons. El 2013 estrenen el seu primer disc "L´espenta". El 2015 continuen amb "Nòmades", i finalment, al 2017, trauen el seu últim disc fins a hui, "Cendra i or", d'on és la cançó que he triat.


La cançó para de la distància d'una exparella que ja no mantenen contacte però que encara es recorden, fins i tot anant cadascun pel seu propi compte. En qualsevol moment es poden trobar i no sabran com reaccionar perquè tot és diferent.


Sent un tema de rock, em transmet energia i els xicotets sols de guitarra que tenen en algun moment entre estrofes són genials. I malgrat haver-la descobert en començar aquest treball, l'he escoltada ja moltes vegades perquè és brutal i m'anima bastant. Si t'agrada el rock i la bona música, estic segur que aquesta cançó et pot enganxar molt fàcilment només escoltant-la una vegada. A partir d'ara jo l'escoltaré diverses vegades al dia fins a cremar-la, segurament.

Integrants:

Carlos Caselles - Guitarra i veu
Pau Camps - Guitarra
Josep Bolu - Bateria
Miquel Àlvarez - Baix



LLETRA:
Ara creus les mentides i et creus endinsat en una pel·lícula d'acció on moren els herois.
Publicar i descriure el que vius, una història inventada que et fa sentir més viu.
Ningú ha vist el teu perfil.
Disculpa la intrusió, volia presentar-me.
A voltes no sóc jo, seré el que vulgues tu.
Mai dic el que vull dir, ni faig el que he de fer.
Busque un vestit millor per ser el que no sóc.
Tal volta miraràs com oblidar la distància,
i no ens podrem tocar, no estem prop no ens tenim.
I el món segueix girant, cadascú amb una història.
Sols queda recordar quan cremàvem la nit.
Escriurem mil paraules al mur i viuré amagat entre punts suspensius,
he d'escriure els meus ulls.
Si camine i et trobe al carrer,
no estaré preparat per a dialogar.
Faré com si no sóc allí, o no estigueres.
Disculpa la intrusió, volia presentar-me.
A voltes no sóc jo, seré el que vulgues tu.
Mai dic el que vull dir, ni faig el que he de fer.
Busque un vestit millor per ser el que no sóc.
Tal volta miraràs com oblidar la distància,
i no ens podrem tocar, no estem prop no ens tenim.
I el món segueix girant, cadascú amb una història.
Sols queda recordar quan cremàvem la nit.
Tal volta miraràs,
com oblidar la distància.
Alçar-nos i esperar.
Tal volta aquesta nit,
naixerà una altra història.
Nosaltres l'escriurem.
Tal volta miraràs com oblidar la distància,
i no ens podrem tocar, no estem prop no ens tenim.
I el món segueix girant, cadascú amb una història.
Sols queda recordar, no estem prop, no!
Demanarem a crits.
Que avui no sonen les alarmes.
Tan sols ens queden les paraules,
Trencar amb el silenci.

dilluns, 6 de maig del 2019

BUHOS - Brama

Entrada d'Hèctor (Bat. Ciències)



Els buhos són un grup de rock tropical format per huit integrants de Calafell, Tarragona. Aquests són Guillem Solé (veu), Jaume Nin (guitarrista), Joan Blazquez (bateria), Pep Vila-Abadal (teclat), Josep Contreras (saxo), Klaus Stroink (trompeta), Rai Benet (baix), Josep Carbonell (mànager). Van començar a tocar el 2005 i des d’eixe moment han composat un gran nombre de cançons, majoritàriament en català. El nom els el van posar els del seu poble per tindre una naturalesa salvatge, poques ganes de dormir i moltes de tocar a hores intempestives. Són un grup independentista que crea música reivindicativa amb sentit de l’humor. Algunes de les seues cançons són Volcans, No serà etern i Connectats, que ha eixit fa poc més d’una setmana.

He triat la cançó anomenada Brama, que pertany a l’àlbum Natura Salvatge, el qual es va publicar el 2014 i porta com a invitat a David Rosell. El missatge que dona la cançó és que s’han d’aprofitar els moments, centrar-se en el present i no desaprofitar cap oportunitat. Vaig escoltar-la per primera vegada a la casa del meu cosí; ell és un gran aficionat a la música valenciana, com ara el grup Txarango, i me’n va contagiar l’afició. Eixe dia em vaig adonar que la música en valencià és molt bonica i molt recomanable. 

Aquesta cançó em transmet alegria i ganes de fer coses, és com una injecció d'adrenalina. Jo l'escolte quan estic trist per a animar-me un poquet o quan estic dubtant entre fer o no fer alguna cosa, encara que també la puc escoltar quan estic content, ja que la gaudisc el mateix. Em fa sentir capaç de fer qualsevol cosa i fa que aprofite els moments, ja que vida sols hi ha una. Brama pot animar qualsevol i és molt probable que se us grave al cap, sobretot la tornada, i a més a més té referències a contes clàssics com “Caputxeta vermella” o “Els tres porquets”. També vull afegir que hi ha parts de la cançó que costen d’entendre, com la part de la “cabreta”; les deixe a interpretació pròpia.

Anime a escoltar-la a qualsevol que vulga una cançó amb emoció i amb ritme. Aquesta, a més a més, té un to humorístic, com l’expressió “porta nata i xocolata que segur que no s’escapa”, que també es mostra al videoclip que us deixe a continuació. Gaudiu de la cançó!

Lletra:

Les dotze i encara no has perdut la sabata
Jo ja porto quatre cubates i tinc la carabassa 
Aquí a fora esperant

Cabreta si vols t'ensenyaré la poteta
Et disfressaré de caputxeta
Que vull posar-me les botes del gat

I un àngel em diu que tiri cap a casa 
Que em retiri d'aquesta plaça 
És un deliri, ja se'm passarà

Però el dimoni
M'esperona, "Va! Vinga! Som-hi!" 
I em canta una tornada perquè ressoni al meu cap

I em diu
Brama si l'ocasió ho reclama
Balla com una canalla
Crida si t'hi va la vida
Llepa't ràpid la ferida
I mata pels seus ulls de gata
Canta una serenata
Porta nata i xocolata
Que segur que no s'escapa!

Refugia't a la meva casa de totxanes
Si el llop bufa baixem les persianes
I obro la boca per menjar-te millor

I puja amb mi a l'escombra d'una bruixa 
Truquem al Panoràmix el druida i que ens porti 
Un xarrup de poció

Brama si l'ocasió ho reclama
Balla com una canalla
Crida si t'hi va la vida
Llepa't ràpid la ferida
I mata pels seus ulls de gata
Canta una serenata
Porta nata i xocolata
Que segur que no s'escapa!
Brama si l'ocasió ho reclama
Balla com una canalla
Crida si t'hi va la vida
Llepa't ràpid la ferida
I mata pels seus ulls de gata
Canta una serenata
Porta nata i xocolata
Que segur que no s'escapa!

Brama, balla, i canta que segur que no s'escapa
Brama, balla, i canta que segur que no s'escapa

Fonts de la informació:

dimecres, 3 d’abril del 2019

BOXETS - En un moment

Entrada de Rodrigo (Bat. Humanitats)

Boxets és un grup de rock originari de la ciutat de Terrassa. Practiquen un estil que es pot incloure, de forma global, dins el gènere del rock. Malgrat això, trobem una barreja de temes que van des del pop-rock al rock dur, passant per alguna incursió en el punk. Les lletres oscil·len entre la realitat i la ficció. Es va formar a l'estiu de l'any 1995. Té 3 discs editats per la discogràfica Temps Record: el disc Quimera (any 2003), el disc Follia (any 2008) i el disc Entropia (any 2012). 

Els membres del grup són:

Roger Colobran (guitarra i veus)
Oriol Graell (harmònica i veus)
Marc Guàrdia (veu)
Jordi Jiménez (baix)
Jordi Serra (bateria)
Quim Serra (productor musical i guitarra solista)

Vaig conéixer aquest grup escoltant la ràdio en el cotxe i em va agradar moltíssim el ritme de les seues cançons i la lletra. Quan vaig arribar a casa vaig començar a escoltar més cançons de Boxets i em van a agradar molt, però la que més va ser En un moment. El que passa és que és un grup molt poc conegut, pel fet que la música catalana no s’escolta molt i hi ha milers de cançons molt bones, i segur que hi ha milions de grups catalans que fan música molt bona però pel fet de ser en català no se’ls coneix. 



Lletra d'En un moment

Mai no vaig voler arribar fins aquí,
cap il·lusió per poder transcendir,
i aquí em tens sense saber com fer-ho.

Potser si forço un somriure em creuràs.
Potser si em dono uns certs aires cauràs.
Sóc el teu ídol sense voler-ho.

I així vaig caminant elegant per camins encorbats plens de pedra.
Així vaig, amb carisma comprat a algú que un dia fou de debò.
No sóc qui esperava ser, però no sé si res més sabria fer.

No em reconec sense assaig al mirall,
el temps esborra el guió del passat,
i així seguiré fins que em cremis.

En un moment, tot va passar en un moment,
ell podria ser tu però ho vaig ser jo.

I ara vaig caminant elegant per camins encorbats plens de pedra.
I vaig amb carisma comprat a algú que un dia fou de debò.
No sóc qui esperava ser, però no sé si res més sabria fer.

dimecres, 20 de febrer del 2019

BUHOS - Volcans


Entrada 1

Sóc Sheila, de 1r de Batxillerat Humanístic, i m’agradaria presentar la cançó que he triat. S’anomena “Volcans” i és del grup Buhos. Aquest grup està format per Guillem Sole (veu), Jaume Nin (guitarra), Joan Blázquez (bateria), Pepe Vila-Abadal (teclat), Josep Contreras (saxo), Klaus Stroink (trompeta) i Rai Benet (baix).

Són d’un petit poble de Barcelona que s’anomena Calafell, i varen començar a tocar l’any 2005. El seu estil es caracteritza per ser rock tropical, és a dir, un gènere entre el rock dur i el pop mestís. Amb el disc “Rebel·lió en la Plaça” arriben a tots els llocs de Catalunya i de les Illes Balears i se’n venen més de 10.000 copies, a un euro, en un any de concerts.

La cançó “Volcans” està dins del disc “La Gran Vida”, que van publicar l’any 2018. Tracta de viure el moment sense preocupar-nos de les regles que no ens deixen ser qui som, de coses que sentim però que no fem per por a la reacció de la gent. La vaig conèixer perquè un dia estava buscant música nova i em vaig trobar amb aquesta meravellosa cançó. M’agrada molt, en primer lloc pel missatge tan positiu que dona, i a més pel ritme que té, ja que una vegada escoltat no pot traure-te’l del cap.

Entrada 2

Buhos és un grup de rock de Calafell (Tarragona) fundat l'any 2005. Dos anys després, el grup edita el seu primer disc oficial "Rebel·lió en la plaça". En un afany de reivindicació discogràfica, els seguidors dels de Calafell podien adquirir aquest disc per 1 € en els seus concerts, filosofia que més tard va desembocar en oferir tota la seua discografia en descàrrega gratuïta a través del seu web oficial. El grup distribueix el disc de manera totalment independent i venen més de 10.000 còpies a un euro en un any de concerts. Buho es va popularitzar després d'un seguit de cançons sobre el Barça per Ona Fm i Rac. En aquests mesos, va aparéixer la cançó de Messi, gravada en l'estudi de J.Nin. El tema va sonar molt a l'Argentina i la notícia va aparèixer a la portada de Clarin i Olé.

En aquest vídeo, es pot veure com diversos personatges s'enamoren sense importar el gènere o les diferències. Com al principi ens deixa veure uns segons les seues situacions, com ara una xica que ha discutit amb el seu nóvio i coneix un cambrer, o una mare que acaba de recollir el seu fill de l'escola, un xic tímid en un gimnàs o un altre ''treballant''... Són situacions que es poden passar a qualsevol de nosaltres: trobar l'amor de la nostra vida, o la persona que ens causa papaiones en l'estomac. L'amor és l'amor.


LLETRA

Sense regles que ens prohibeixin ser qui som,
com si a la nit d'avui se'ns acabés el món,
la llum al cel, com dos volcans en erupció,
ballant junts fins que acabem perdent la raó.

A la trinxera, a la qual vam créixer plegats,
em vas fer creure que tot estava al nostre abast,
i ara tot canvia i ens té atrapats,
busquem una sortida entre mitges veritats,
és una guerra i vull lluitar-la al teu costat.

Sense regles que ens prohibeixin ser qui som,
com si a la nit d'avui se'ns acabés el món,
la llum al cel, com dos volcans en erupció,
ballant junts fins que acabem perdent la raó.

Hi ha un foc que crema, i és imparable quan ho fa
treu-me la pena i encén-me com un volcà,
i quan tot es torça, tu ets l'escalfor,
la meva força sempre que em guanya la por,
no hi ha bombers que apaguin el que ens crema al cor.

Sense regles que ens prohibeixin ser qui som,
com si a la nit d'avui se'ns acabés el món,
la llum al cel, com dos volcans en erupció,
ballant junts fins que acabem perdent la raó. (x2

Font de la informació: 

https://grup-a-c.jimdo.com/espa%C3%B1ol/musica/els-buhos
https://ca.wikipedia.org/wiki/Buhos

diumenge, 10 de juny del 2018

VADEBO - La guerra

VADEBO es va formar a la ciutat de València a l’estiu de 2013 amb la intenció d’omplir un buit que els seus membres tenien. Composta per antics components d’altres bandes de la ciutat i d’algunes que encara estaven en funcionament, el grup tracta de fer arribar el seu missatge  a traves del rock, el reggae o el hip hop. Amb tres discos, un EP, un doble single,més de 120 concerts a les esquenes i sempre en continua evolució la banda valenciana segueix treballant per créixer i arribar cada dia a més gent, pobles i ciutats.

VADEBO pren el seu nom de l’expressió utilitzada just abans de començar una partida en el joc de la «Pilota Valenciana»,  és un avís a la resta de jugadors i al públic que l’escalfament ha acabat, utilitzant aquest paral·lelisme el grup vol fer joc amb el seu nou disc i iniciar una partida de la qual no sap el seu resultat però que espera estiga plena d’experiències per gaudir i créixer donant el màxim fins que s’acabe la partida.

Discografia

15-Net (2014) ; 30-Net (2014) ; Travesses (2015) ; Actitud (2016) ; La Por (2018)

Els membres del grup son:

Àlvaro Lorca: Teclat, Agustí Expósito: Percussió i veus, Víctor Ferreró: Guitarra, Toni Ramirez: Baix, Carlos Esteban: Bateria, Dani Redó: Veu, Pau Vayà: Veu i Carles Zapater: Dj




LLetra- LA GUERRA

S'ha lliurat una guerra
Al fons del nostre cor
Per vèncer la tristesa
Que segresta l'amor

Amb el meu puny presente batalla
Als missatgers de la tristor
Que van sembrat la pena
I omplin de foscor el món

Un món que pega voltes
Per on no passa el temps
On es veuen moltes coses
Però no passa res de res

Avui som el racó del canvi amb foc
Imprès al cor
Així com la metralla baix la terra 
Detonant de colp
Avui som valentia en alça el puny 
Gladiator, Metin Kurt
Avui no cridem per costum 
Per ells en força traguem a la llum

La veu silenciada 
Mirada perduda
Que torna mostrant-vos la por
En el nom de la runa
El món degradant-se 
Donar-li la volta per tal de renàixer
Serem la corrent que arrossega el vaixell
Per ell, deixant-se la pell

Saber que fer en esta vida
És el tret a encertar en el punt de mira
Dir que no i fer foc a la mentida
Que ja no ens creguem perquè hem vist que

Si li peguem la volta a esta vida com un mitjó
Els somriures tindrien sentit, perdrien la raó
Si guanyem el pols a la mà que domina
S'alçarà el trellat

Raul Becker 1ºBatxiller




diumenge, 8 d’abril del 2018

SMOKING SOULS - Alcohol i sal


"Smoking Souls" naix l'any 2010 en Pego, són representants d'una generació de joves que des de menuts han explorat els territoris ocults de la música. Joves crescuts als temps de la incertesa però que l'han aprés a guanyar-la a colp de cançó.

Fins a 2013 no publiquen el seu primer disc «L'espenta»: una crida esperançadora i positiva contra un context de desconfiança, inestabilitat i injustícia. Així doncs, l'espenta fa de la força i la unitat, les eines per traçar un futur il·lusionador i per caminar amb pas ferm sobre un present asfixiant i incert.

El 2015 publiquen el seu segon disc anomenat «nòmades». Amb aquest disc el grup passa a formar part de molts cartells de la música en valencià i obrir les primeres portes a Catalunya. El grup inicia una de les gires més salvatges fins a la data amb més de seixanta concerts amb menys d'un any i consolidant-se amb gran acceptació en l'escena als països catalans.

El 2017 presenta el seu últim treball «cendra i or». Onze cançons on el grup demostra el que ja venia oferint amb un so de murs de guitarres acompanyades per un ritme contundent envoltat d'una veu càlida, no obstant busca nous horitzons cap a sonoritats més fresques i nous ritmes i experimentacions.


Per a ser sincer no conec moltes cançons en valencià i he trobat aquesta cançó solament per a fer l'entrada, però he de dir que he trobat una joia. No solament per aquesta cançó sinó també pel grup. M'encanta!!!
M'han agradat totes les que he escoltat i “Alcohol i sal” és una de les meues preferides.






LLETRA



He desdejunat i he digerit
les misèries que he viscut.
He contat els escalons
que he trepitjat, i em ric de mi.
De les mil maneres
que hagués pogut sortir del pou,
per poder agafar aire,
per poder tornar amb tu.

He recalculat la direcció.
La distància és la nostàlgia,
que l'essència és l'abundància
dels moments més íntims.
He desmantellat el nostre fred,
tu cremaves els papers,
incendiàrem l'albada gris amb el plaer.

Arrimar-nos l'un a l'altre,
iniciant una tempesta.
Caminant entre les flames,
torne a caure en l'espiral.

He aprés a estimar el meu país,
quin color i quin sabor té el paradís.
Em refugie entre els teus pits i dic:
Quin sabor té la victòria?
Quina és la dolça força
que ens ha fet cridar,
que ens ha fet pensar en el que som?


Som els que vénen de baix,
vigilen el monstre.
Pot ser s'escape del calaix.

No anem a fer-te esperar,
relaxa't i mira'ns;
desfem el dogma més viral.

Arrimar-nos l'un a l'altre,
iniciant una tempesta.

Caminant entre les flames,
torne a caure en l'espiral.

D'arena i mar, de foc vermell,
del cant de l'ocell de terra fèrtil.

D'alcohol i sal, de dies llargs,
de somnis valents.
Del teu cabell obscur.




Sergio Anthony  1Batx C

diumenge, 21 de gener del 2018

GENER - Les dones



Aquesta és una cançó del grup Gener, integrat per Carles Chiner, Enric Alepuz, Pasqual Rodrigo, Vicent Todolí i César Castillo. La cançó, la qual forma part del disc "Oh, germanes!", està orientada a la dona (com les altres obres del disc).

En aquest disc, publicat l'any 2016, la banda va voler explorar nous territoris, enfocant-se principalment en la lluita entre els dos sexes, la feminitat i la imposició de la masculinitat social (com un problema). Amb aquest nou àlbum, la banda també ha volgut cercar nous sons i estils musicals sense abandonar el pop. Els temes que componen "Oh, germanes!", tenen aires de soul i psicodèlia, així com una contundència remarcada en les harmonies vocals.

Tornant a la cançó escollida, aquest tema, "Les dónes", tracta sobre el misteri de la dona des dels ulls de l'home. En la lletra podem entendre que els homes, en intentar comprendre a les dones, ens posem a la mercè d'elles, tornant-nos vulnerables i servils. En l'obra la figura de la dona es compara a la de l'oceà, bell i misteriós, tant afable com irascible, i inassolible. Aquesta cançó m'ha agradat ja que trenca amb els esquemes establits respecte a la música que parla sobre la dona, ja que en la majoria de cançons d'avui dia es tracta a la dona com un objecte sexual freturós d'altres capacitats. És per açò que aquest Àlbum de Gener suposa un conjunt únic de peces que ens mostren la realitat social i una música que realment parla sobre la dona.

Lletra:


Per més que intente apropar-me a tu,
per més que nade, sempre estàs lluny.
Convoques ones amb una mà
i amb l’altra fas una trena de corals
al meu voltant.

Em trobe com un peix de cotó:
eixampla’m i desfés-me del tot.
M’espentes, vols que me’n vaja lluny
i quan me’n vaig la ressaca em torna a tu.

Les dones
-com l’oceà-
sabeu el misteri.

Els homes
només anem
només anem només anem nadant.

Ja m’ho va dir un poeta ancià:
Compte amb les dones i amb l’oceà,
els homes fem per entendre el món,
però elles venen del fons, del fons, del fons”.

Les dones
-com l’oceà-
sabeu el misteri.

Els homes
només anem
només anem només anem nadant.






Guillermo Serón 1ºBach C





dilluns, 15 de gener del 2018

SMOKING SOULS - Murs





SARA QUEVEDO SANCHEZ, 1ºBACH HUMAN

LLETRA:

Ara creus les mentides i et veus
endinsat en una pel·lícula d’acció
on moren els herois.

Publicar i descriure el que vius;
una historia inventada et fa sentir més viu.
Ningú ha vist el teu perfil.

Disculpa la intrusió,
volia presentar-me.
A voltes no sóc jo,
seré el que vulgues tu.

Mai dic el que et vull dir
ni faig el que he de fer.
Busque un vestit millor
per a ser el que no sóc.

Tal volta miraràs
com oblidar la distància,
i no ens podrem tocar.
No estem prop, no ens tenim.
I el món segueix girant,
cadascú amb una història.
Sols queda recordar
com cremàvem la nit.

T‘escriuré mil paraules al mur
i viuré amagat entre punts suspensius.
Et descriure els meus ulls.

Si camine i et trobe al carrer,
no estaré preparat per a dialogar;
faré com si no fos allí, o no estigueres.

Tal volta miraràs
com oblidar…

I el món segueix girant,
cadascú…

Demanarem a crits
que avui no sonen les alarmes.
Tan sols ens queden les paraules,
trencar amb el silenci.

dimarts, 19 de desembre del 2017

GEM - Alepo

Una cançó de la cantautora de Benigànim Gem dedicada al drama dels refugiats siris. En el diari La Veu podeu llegir una entrevista a la cantant.

GEM - Les rames

Així començava GEM el seu projecte amb un Verkami que s'ha fet realitat: 

"Sóc Gem, fa molts anys que faig cançons però va ser a principis de 2016 quan les vaig compartir amb vosaltres a través de la maqueta Seré del viento. Em va permetre donar-me a conèixer i sobretot descobrir que vull seguir cantant amb més ganes i força que mai. Ara tinc 11 cançons noves que parlen d'amor, desig, refugis, emocions... i que espere que puguen vore la llum molt prompte. [...] Ho tinc tot lletres, músics, disseny... sols em falta el vostre suport econòmic. Serà com quan bufes un dent de lleó i demanes molt fort un desig, el meu és que el primer disc siga com l'he SOMIAT"

Gem és el nom artístic de Gemma Vañó Guarner, cantautora de Benigànim i veïna de Càrcer. Ací us deixe la cançó "Les rames" del disc "Dent de Lleó" (2017).


diumenge, 26 de novembre del 2017

SMOKING SOUL - Vida

Smoking Soul naix l'any 2010 en Pego, són represents d'una generació de joves que des de menuts han explorat els territoris ocults de la música. Han germinat en bona part de l'escena musical del país Valencià.



Lletra:

Som l'equilibrista que camina per damunt la corda
Acrobàcia, salt mortal!
Invertint la trajectòria

Aprenem a viure sense por a sortir de la gàvia
Com l'ocell en llibertat!
Invertint la gravetat

Tuuuuuuu, prens la màgia
Tuuuuuuu, sols tu... inmortal
Tuuuuuuu, tens la força
Tuuuuuuu, sols tu... ets gran 

Ara eres tu qui canviarà la història
Eres la llum que brillarà en aquell parc
Ets com el fum entre la boira

Eres la veu que frena aquesta nòria 
La flama que incèndia el meu cos
És el moment d'on neix l'eufòria... salvatge!

S'ens escapen dia a dia el millors minuts de glòria
Com arena entre les mans
Invertim la trajectòria

Reinventem les ruines velles i evitem tornar a perdre
Perqué caiguen els gegants
Invertim la gravetat

Tuuuuuuu, prens la màgia
Tuuuuuuu, sols tu... inmortal
Tuuuuuuu, tens la força
Tuuuuuuu, sols tu... ets gran 

Ara eres tu qui canviarà la història
Eres la llum que brillarà en aquell parc
Ets com el fum entre la boira

Eres la veu que frena aquesta nòria 
La flama que incèndia el meu cos
És el moment d'on neix l'eufòria... salvatge!

Quan sabran que no... volem l'herència
Quin vingan ja haurem... guanyat!

Ara eres tu qui canviarà la història
Eres la llum que brillarà en aquell parc
Ets com el fum entre la boira

Eres la veu que frena aquesta nòria 
La flama que incèndia el meu cos
És el moment d'on neix l'eufòria... salvatge!


Ruth Terrero 1 Bach artistic

dimarts, 7 de novembre del 2017

BRAMS – Un secret que t’havia de dir







L'enllaç que està a continuació és el vídeo-clip oficial d'aquesta cançó:


Brams és un grup català de música rock, que va ser creat en 1990 per Francesc Ribera “Titot” (cantant del grup), Sergi Valero i Josep Maria Gómez (bateria). Un temps després, Toni Romero (guitarra), August Gendrau (guitarra), Francesc Xavier Martínez "Txu" (baix) i Jordi Castella (teclats), es van unir a la banda. Sempre ha estat marcat pel compromís amb la seua nació, a més que ha format part del moviment musical denominat Rock Català.

Aquest grup comença tocant concerts per la comarca de Berguedà, en la província de Barcelona, ja que ells són de Berga, capital de la comarca, i en 1991 van fer el seu primer concert a Barcelona. A partir d’aquest moment comencen a gravar discos i trauen el seu primer àlbum en 1992, anomenat «Amb el Rock a la Faixa», i en 1997 trauen el seu primer disc en directe «Brams al Liceu», gravat al Prat de Llobregat.

En 2005 es separen i durant uns anys, el grup està inactiu, fins que en el 2010 decideixen tornar als escenaris incloent nous membres a la seua banda als quals podem conèixer en la seua pàgina Web «brams.cat».

En definitiva, ens trobem davant un grup que té gravat tretze discs i que després de sis anys d'atur musical, torna amb la mateixa força o més que en els seus començaments, i per a demostrar açò, he triat la cançó «Un secret que t’havia de dir», que pertany a l'àlbum «Ofereix de diàleg», gravat en 2011, després de la seua tornada als escenaris.

Font d’informació:
http://www.brams.cat/
https://www.last.fm/es/music/Brams/+wiki
https://www.racocatala.cat/forums/fil/140652/brams-oferta-de-dialeg

A la lletra es reflecteix la guerra entre Bòsnia i Sèrbia, on un soldat serbi baixa al poblat dels bosnians per avisar de què els seus baixaran a atacar a primera hora del matí. Aquest li explica a Samir el perquè avisa al poble bosnià. Aquesta raó és per agraïment, ja que, cinquanta anys enrere el pare de Samir va ajudar a fugir al seu a la Segona Guerra Mundial.

He triat aquesta cançó perquè em sembla que és una lliçó de solidaritat humana, de com encara que les guerres maten fins als bons sentiments, aquests al final sempre surten a l’exterior i les persones acaben ajudant-se sense importar en quin bàndol està cadascun. El que més m'ha cridat l’atenció és assabentar-me, després de la recerca d’informació, de què està basada en fets reals.


LLETRA

Samir, hem de parlar
ara que ningú no ens veurà,
potser no saps ni com em dic.
Sóc Dragan Drulović
i visc en el bell mig
del veí poble serbi enemic.

De fet no és sorprenent
que no em tinguis present,
els bosnians no soleu baixar.
I amb la mala maror
que hi ha jo tampoc no
aquí, al teu poble, havia pujat mai.

Pot semblar estrany però et vinc a dir
que els meus soldats vindran aquí
a primera hora del matí
per atacar.
Si troben homes al poblat
acabaran en un fossat:
la guerra aquí també ha arribat.

I ara fuig, salveu la pell,
la nit serà un bon moment
per marxar cap a ponent
camineu incansablement.
Busqueu refugi segur
abans que no surti el sol
i us encengui els ulls de dol.

No deus saber, però,
per què t'explico això,
per què amb els meus sóc deslleial.
El que t'explicaré
no és d'ara, que ja ve
de la II Guerra Mundial

El meu pare era amic
del teu des de ben xic,
i els xètniks el van reclutar.
Van quedar als dos extrems,
ton pare en aquell temps
va ser policia bosnià.

Hi va haver una nit que el meu
a la cel·la pregava a Déu:
l'havien d'afusellar
l'endemà al matí.
Ton pare, que era el guardià,
la clau el pany va fer voltar.
S'abraçaren i va fugir.

Cinquanta anys després
la memòria m'ha empès
a vindre d'amagat aquí
i dur-te aquest record
i alliberar del cor
aquest secret que t'havia de dir.

Emporta't ben lluny els teus fills
a bon recer d'aquests perills
que creixin forts, sans i valent
perquè amb el temps
puguin salvar els meus dels danys
de la guerra que els averanys
preveuen per d'aquí a uns anys.



Raquel Kent 1er Batx-B

dimarts, 26 de setembre del 2017

SMOKING SOULS - Vida

Primer single del disc "Cendra i Or" el seu nou disc del 2017. Direcció del vídeo: Pau Berga i Tresdeu, Media Productor: Mark Dasousa. Aquest vídeo esta gravat en el Teatre El Musical del Cabanyal (Valencia).

Lletra de "vida”
Som l'equilibrista que camina per damunt la corda
Acrobàcia, salt mortal!
Invertint la trajectòria.
Aprenem a viure sense por a sortir de la gàbia
Com l'ocell en llibertat!
Invertint la gravetat.


Tuuuuuuu, prens la màgia
Tuuuuuuu, sols tu... immortal
Tuuuuuuu, tens la força
Tuuuuuuu, sols tu... ets gran.

Ara eres tu qui canviarà la història
Eres la llum que brillarà en aquell parc
Ets com el fum entre la boira

Eres la veu que frena aquesta noria
La flama que incendia el meu cos
És el moment d'on neix l'eufòria... salvatge!
Se'ns escapen dia a dia el millors minuts de glòria
Com arena entre les mans
Invertim la trajectòria.

Reinventem les ruïnes velles i evitem tornar a perdre
Perquè caiguen els gegants
Invertim la gravetat.

Tuuuuuuu, prens la màgia
Tuuuuuuu, sols tu... immortal
Tuuuuuuu, tens la força
Tuuuuuuu, sols tu... ets gran.

Ara eres tu qui canviarà la història
Eres la llum que brillarà en aquell parc
Ets com el fum entre la boira.

Eres la veu que frena aquesta noria
La flama que incendia el meu cos
És el moment d'on naix l'eufòria... salvatge!

Quan sabran que no... volem l'herència
Quan vingan ja haurem... guanyat!

Ara eres tu qui canviarà la història
Eres la llum que brillarà en aquell parc
Ets com el fum entre la boira.

Eres la veu que frena aquesta nòria
La flama que incendia el meu cos
És el moment d'on neix l'eufòria... salvatge!

Smoking souls naix l'any 2010, una banda de rock valenciana,  representants d'una generació de joves que des de menuts les ha agradat aquest món de la música i volien forma part d’ell.
Fins aquest any 2013, no registren el seu primer disc “L’ESPENTA”.En l'any 2015, publiquen el seu segon disc d'estudi aquesta vegada comptant amb la producció de Marc Dasousa, anomenat “NOMADES”.Ara amb "Cendra i Or"  presenta el seu últim treball d'estudi comptant de nou amb el mateix productor per segon any.
Jo aquesta cançó la coneix des de uns quatre o cinc mesos fent un treball per a valencià, aquest treball tractava de parlar sobre les cançons en valencià o català. Aquesta és la que jo elegí i des d'eixe moment l’estic escoltat sempre que puc.
Del que m'agrada d'aquesta cançó és el seu ritme, entre pop i rock, dos estils que sempre m'han cridat l'atenció. La lletra com be diu el títol, parla sobre la vida, els canvis, els errors i també clar el que aprenem cada dia que passa. Finalment, jo crec que aquesta canço si la escoltes en algun moment que estes enfadat o trist, te fara olvidar les de mes coses.
A la seua pàgina web  pots informar-te de tots el seus concerts, de la seua música , de com contactar amb ells i descargarse el sue disc complet i gratuitament.

dimecres, 1 de febrer del 2017

GENER - Qui t'estima



Videoclip realitzat per Antoni Sendra i Carlos Aparicio. Tema inclòs al segon disc de GENER, "Oh, germanes! (Mesdemil, 2016)

Lletra de Qui t'estima

Ella té 
amagada en un lloc secret 
una ferida oberta
i sempre va
regalant cada glop de sang 
fins que ja no es té dreta. 

En cada home troba un llop o un vampir
i a tots els va fent lloc al seu pit. 

Un dia va mirar-se en l´espill i estava buit... 

-Filla, qui t´estima et fa patir 
Sa mare diu, sa mare diu. 

Ha fet el recompte en cicatrius: 
una es tanca i altra s´obri, sempre és així. 

S´ha cansat d´anar cobrint els danys
i s´ha fet un vestit de nit 
amb les ferides i els morats. 

Per cada malparir 
que va furtar-li un poc de llum 
ha fet un encanteri vudú. 

Ja no vol res a canvi quan somriu... 

-Filla, qui t´estima et fa patir 
Sa mare diu, sa mare diu.

"Amb aquest segon disc Gener vol representar un salt evolutiu de la banda, que s’aboca cap a noves vies sòniques. Si a El temps del llop (Mesdemil, 2014) jugaven amb elements del blues i les músiques d’arrel per crear melodies pop amb flaire mediterrània, en aquest nou treball Carles Chiner, Pasqual Rodrigo, Enric Alepuz, Vicent Todolí, i César Castillo creixen junts i s’atreveixen amb sons soul o la psicodèlia.

L’àlbum, enregistrat en directe als estudis de Paco Loco al Puerto de Santa Maria (Cádiz), vol ser un homenatge i una reivindicació del vessant receptiu de la humanitat, alhora que una porga de consciència dels mals endèmics de la masculinitat més tossuda: Les diferències psicològiques entre homes i dones, l’eterna lluita de sexes, l’arraconament i el sotmetiment de la feminitat, la imposició de la masculinitat social… són els temes al voltant dels quals gira obsessivament aquest disc-collage, en què també s’hi troben referències a la prosa de Ray Bradbury, als versos de Sylvia Plath o a la música de Nina Simone. 

La portada, una fotografia-collage creada per l’artista Alberto Beltrán, reuneix a una cinquantena de figures femenines de la cultura popular, de la mitologia clàssica i de la mitologia particular i personal dels membres del grup, incloent-hi a les seues germanes, mares i estimades." 

Font: Tresdeu.com.