dijous, 6 de juny de 2019

LILDAMI - Noi de l'espai

Entrada de Maria (Bat. Arts)

Damià Rodrígez va nàixer el dia 22 de maig de 1994, a Tarrassa (Catalunya). Va començar a publicar les seues cançons el 2014, però havia començat abans a composar. És molt jove (25 anys) i amb aquesta edat ja està arribant molt de pressa a la fama. El seu gènere és el trap, el rap i el hip-hop; encara que abans es decantava més pel rap. Té quatre discs, tot i que el més famós i el més recent és “Flors mentre visqui”, el disc d’aquesta cançó. Ell treballa sol encara que a vegades canta amb més autors, com per exemple amb Sr. Chen o Suu.

En la meua opinió Lildami es un cantant que està molt influït per rapers o cantants de trap, com per exemple de l’estil de l’antic Kidd Keo. A mi no m’agraden totes les cançons d’ell, sols unes poques, i aquesta la vaig trobar per recomanació de YouTube. Estava molt cansada d’escoltar cançons repetides i vaig vore la miniatura del vídeo i em va agradar. Quan la vaig escoltar per primera vegada no em va convéncer del tot però em va agradar l’estil, així que la vaig continuar escoltant fins que em va agradar molt.

Quan escolte aquesta cançó em transmet relaxació per la base, i em venen records de quan passe els estius al meu poble, aquelles nits amb els teus amics a la platja pensant en la vida... Són les millors nits per a mi. Per això m’agrada tant, i espere que us agrade a vosaltres també. A més, us recomane que l’escolteu sense parlar amb més gent, a soles, pensant el que us vinga a la ment.


LLETRA:

No sé si em podeu rebre des de la torre de control,
no m’ho puc creure escric això minuts abans col·lisió.
Si no ens tornem a veure que ens pilli preparats,
per si ens quedem perduts més enllà de Mart.

Venim a complir la missió, no teníem altra opció,
la nostra gesta retransmesa a tota la televisió.
Veig s’apropa el meteorit i no em permeto estar trist,
però m'agradaria tornar a casa per explicar-te el que vist.

Ei Dami et sento me recibes soc aquí,
no hauries d’haver marxat mira que tots t’ho vam dir.
Però de tossut valent, i de valent tossut
i ara ets flotant a una galàxia que encara no ha vist ningú.

No et puc dir massa, aquí ja ho hem fet tot,
recomano obre una birra i gaudeix d’aquest últim vol.
I no et preocupis quan arribi l’explosió,
pensa que llences un petardo com quan eres un minyó.

Només soc un punt enmig de la foscor,
estic tan amunt que he perdut la noció.
Ja no tinc excuses, ja no tinc cap por,
veig la Terra que s’allunya en el meu retrovisor.
I si tinc respostes, sé podrem estar junts,
i si no em contestes, pensarem que t’hem perdut.

Sé que estàs prop del sol ara el faràs brillar,
poseu-me una nau que ara el vaig a buscar.
Crec que et veuré a cada estrella fugaç,
vull escoltar-te, diga’m algo Damià.

Damià?

Com Bruce Willis a Armageddon,
em sacrifico perquè els meus nens tinguin un futur millor.
Sé que quan apreti el botó, 3,2,1 i s’acabó,
desapareixeré com el gel quan toca el foc.

Si demà em trobes a faltar pensa no serà per tant,
pensa que estic entra les estrelles brillant.
Els ulls clavats a l’horitzó, espero no sentir el dolor,
tard o d’hora ens trobarem: cambio y corto...
   
Només soc un punt enmig de la foscor,
estic tan amunt que he perdut la noció.
Ja no tinc excuses, ja no tinc cap por,
veig la Terra que s’allunya en el meu retrovisor.