Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gener. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Gener. Mostrar tots els missatges

diumenge, 21 de gener del 2018

GENER - Les dones



Aquesta és una cançó del grup Gener, integrat per Carles Chiner, Enric Alepuz, Pasqual Rodrigo, Vicent Todolí i César Castillo. La cançó, la qual forma part del disc "Oh, germanes!", està orientada a la dona (com les altres obres del disc).

En aquest disc, publicat l'any 2016, la banda va voler explorar nous territoris, enfocant-se principalment en la lluita entre els dos sexes, la feminitat i la imposició de la masculinitat social (com un problema). Amb aquest nou àlbum, la banda també ha volgut cercar nous sons i estils musicals sense abandonar el pop. Els temes que componen "Oh, germanes!", tenen aires de soul i psicodèlia, així com una contundència remarcada en les harmonies vocals.

Tornant a la cançó escollida, aquest tema, "Les dónes", tracta sobre el misteri de la dona des dels ulls de l'home. En la lletra podem entendre que els homes, en intentar comprendre a les dones, ens posem a la mercè d'elles, tornant-nos vulnerables i servils. En l'obra la figura de la dona es compara a la de l'oceà, bell i misteriós, tant afable com irascible, i inassolible. Aquesta cançó m'ha agradat ja que trenca amb els esquemes establits respecte a la música que parla sobre la dona, ja que en la majoria de cançons d'avui dia es tracta a la dona com un objecte sexual freturós d'altres capacitats. És per açò que aquest Àlbum de Gener suposa un conjunt únic de peces que ens mostren la realitat social i una música que realment parla sobre la dona.

Lletra:


Per més que intente apropar-me a tu,
per més que nade, sempre estàs lluny.
Convoques ones amb una mà
i amb l’altra fas una trena de corals
al meu voltant.

Em trobe com un peix de cotó:
eixampla’m i desfés-me del tot.
M’espentes, vols que me’n vaja lluny
i quan me’n vaig la ressaca em torna a tu.

Les dones
-com l’oceà-
sabeu el misteri.

Els homes
només anem
només anem només anem nadant.

Ja m’ho va dir un poeta ancià:
Compte amb les dones i amb l’oceà,
els homes fem per entendre el món,
però elles venen del fons, del fons, del fons”.

Les dones
-com l’oceà-
sabeu el misteri.

Els homes
només anem
només anem només anem nadant.






Guillermo Serón 1ºBach C





dimecres, 1 de febrer del 2017

GENER - Qui t'estima



Videoclip realitzat per Antoni Sendra i Carlos Aparicio. Tema inclòs al segon disc de GENER, "Oh, germanes! (Mesdemil, 2016)

Lletra de Qui t'estima

Ella té 
amagada en un lloc secret 
una ferida oberta
i sempre va
regalant cada glop de sang 
fins que ja no es té dreta. 

En cada home troba un llop o un vampir
i a tots els va fent lloc al seu pit. 

Un dia va mirar-se en l´espill i estava buit... 

-Filla, qui t´estima et fa patir 
Sa mare diu, sa mare diu. 

Ha fet el recompte en cicatrius: 
una es tanca i altra s´obri, sempre és així. 

S´ha cansat d´anar cobrint els danys
i s´ha fet un vestit de nit 
amb les ferides i els morats. 

Per cada malparir 
que va furtar-li un poc de llum 
ha fet un encanteri vudú. 

Ja no vol res a canvi quan somriu... 

-Filla, qui t´estima et fa patir 
Sa mare diu, sa mare diu.

"Amb aquest segon disc Gener vol representar un salt evolutiu de la banda, que s’aboca cap a noves vies sòniques. Si a El temps del llop (Mesdemil, 2014) jugaven amb elements del blues i les músiques d’arrel per crear melodies pop amb flaire mediterrània, en aquest nou treball Carles Chiner, Pasqual Rodrigo, Enric Alepuz, Vicent Todolí, i César Castillo creixen junts i s’atreveixen amb sons soul o la psicodèlia.

L’àlbum, enregistrat en directe als estudis de Paco Loco al Puerto de Santa Maria (Cádiz), vol ser un homenatge i una reivindicació del vessant receptiu de la humanitat, alhora que una porga de consciència dels mals endèmics de la masculinitat més tossuda: Les diferències psicològiques entre homes i dones, l’eterna lluita de sexes, l’arraconament i el sotmetiment de la feminitat, la imposició de la masculinitat social… són els temes al voltant dels quals gira obsessivament aquest disc-collage, en què també s’hi troben referències a la prosa de Ray Bradbury, als versos de Sylvia Plath o a la música de Nina Simone. 

La portada, una fotografia-collage creada per l’artista Alberto Beltrán, reuneix a una cinquantena de figures femenines de la cultura popular, de la mitologia clàssica i de la mitologia particular i personal dels membres del grup, incloent-hi a les seues germanes, mares i estimades." 

Font: Tresdeu.com.