Vídeo elaborat a partir de les imatges fetes pel primer de Batxillerat de Ciències de l'IES Isabel de Villena en defensa d'una masculinitat creadora d'igualtat. Novembre de 2018.
No et perdes la lletra de la cançó "Clara nit" del grup Atzembla, amb Vera i Bàrbara, de Mafalda.
Atzembla - Clara nit (amb Vera i Bárbara
de Mafalda)
LLETRA
És
a cada moment quan tens l’oportunitat
de
no contribuir i fer un pas al costat.
És
a cada moment i el temps se t’està acabant.
Qui
voldràs ser, opressor o alliberat?
Tu,
tria!
A aquestes altures
ja deus haver tastat
tots
els privilegis que envolten el nostre fal.
Ha
estat un plaent viatge com si no et tocara
i
saps que, coherent, no et queda asil a la ignorància.
I
cal que aprengues a renunciar.
A aquestes altures
ja et deu haver xapat
la
boca alguna dona amb la seua veritat.
Has
après, en perdre, a mantindre-la tancada.
I
saps que així ha de ser fins que t’embrute la batalla.
I
cal que lluites del seu costat.
A aquestes altures
ja deus haver pagat
l’ínfim
preu que es cobra el patriarcat.
Xiquet,
sigues valent mentre et fique la gasa.
I
ara, et menges ferm tota la merda que et passa
i
tens els sentiments esquinçats.
A aquestes altures
ja et deus haver odiat,
obligant-te
a lluir eixa masculinitat.
Agafa
un bon amic i dóna-li un bes a la boca
i
trenca amb l’homofòbia que et domina i t’empresona
I
sent, i sent-ho tot fins al final.
Traïm-nos
sense frens, sense dubtar.
Trenquem
amb qui vam ser
per
construir, amb les runes, un nou temps,
sent
sincers amb nosaltres mateix per canviar.
Siguem
la clara nit que no impedeix la lluna brillar.
Traïu-vos
sense frens, sense dubtar.
Trenqueu
amb qui vau ser
per
construir, amb les runes, un nou temps,
sent
sincers amb vosaltres mateix per canviar.
Sigueu
la clara nit que no impedeix la lluna brillar.
“Les nits no moren mai” és una cançó que el grup Doctor
Prats ha versionat i ha adaptat al català, amb una nova lletra de l’original
«The nights», del suec Avicii, per al disc de «La Marató».
Doctor Prats és un grup musical de Terrassa i el Vallès,
format el 2015 amb la intenció de ser solament un "grup virtual",
l’estil del qual és ska, reggae, funk, electroswing, pop, cúmbia i dubstep.
Està format per 7 músics: Marc Riera (creador del grup), Guillem Boltó, Ramon
Figueras, Miki Santamaria, Víctor Martínez, Josep Jaume Rey i Oriol Cors. Varen
penjar les primeres cançons i, com que a la gent els van agradar, començaren a
ser coneguts al territori musical, i aquest mateix any van traure el seu primer
disc anomenat “Patates amb peix”.
A l’abril de 2016, un any després del llançament del primer
disc, en trauen un segon anomenat «Aham Sigah», i el 2018, un tercer anomenat
«Venim de Lluny». A l'actualitat tenen un total de 3 àlbums. Aquest grup ha
traspassat les fronteres amb la seua música fent actuacions a França, Hongria i
al Japó, i ha omplit escenaris en els festivals més importants del país com el
Canet Rock, l’Acampada Jove o BioRitme.
Vaig conéixer aquesta cançó perquè en les falles d’enguany
la van posar a una berbena on vaig anar i em va agradar molt la lletra i el
ritme, així que em vaig interessar en ella i em va sorprendre quan vaig
descobrir que era una cançó d'Avicii. La lletra és un intent d’explicar als més
xicotets que s’ha de guardar la vida com un record molt gran i important,
perquè aquesta passa molt de pressa sense que te n'adones i els records són
l’únic que roman, i això és exactament el que em transmet.
Una altra vegada,
torne a elegir una cançó de Pupil·les, un grup de rap en valencià de lletres
literàries, feministes i reivindicatives, que, encara que siga de rap, té
influències d’altres estils com musicals com el punk, el hip hop i el reggae.
Tenen com a referents artistes coneguts com Mala Rodríguez, Gata Cattana,
Obrint pas, La Gossa Sorda o Aspencat.
El seu origen té
lloc al barri de Benimaclet, a la València de l’any 2014, quan els seus
integrants (Mireia Matoses, Natàlia Pons, Montse Morales de veus i Joan Rodríguez
de punxadiscos), que gaudien de la música dels concerts, s’adonaren que era
necessària la presència, quasi inexistent per aquells moments, de grups amb
missatges reivindicatius i feministes. Per això pensaren: Per què no fer el
nostre propi grup?
Aleshores, des
d’aquell moment fins ara, s’han dedicat a l’elaboració de temes que haurien
d’haver tingut molt més èxit del que realment han tingut per la importància del
missatge feminista que volen transmetre, el qual es veu reflectit perfectament en
la cançó que he triat, “Colps de puny”, un encàrrec per a un curtmetratge que
es difongué per A punt, i que denuncia l’horrible assetjament que les dones
patim pel carrer, les fastigoses situacions per les quals hem de passar pel
simple fet de ser dones i voler ser lliures, siguen quines siguen les nostres
vestimentes o el nostre maquillatge.
Estic segura que
totes les que esteu llegint aquesta entrada heu sigut víctimes d’alguna
d’aquestes situacions més d’una vegada, com a mínim, i sabeu que no es tracta
de moments agradables de viure ni de recordar. Per tant, veureu com jo la
importància de difondre aquest vídeo i de fer tot el possible per finalitzar
l’assetjament al carrer.
Pàgina oficial:
https://es-es.facebook.com/PupilesOficial/
Lletra:
Gira la mirada
espantada caminant,
té por a la nit,
carrers mal il·luminats.
Escolta xiular
dèbil, cada colp més prop
apreta el pas de
pressa com si anares a galop.
Des d'un cotxe al
semàfor la conviden a pujar.
Són dos homes
somrient-li, dient-li obscenitats.
Ella baixa el
cap: "a casa vull arribar,
respondria el que
pense però la nit em fa fredat".
Al dia següent
continua el seu malson,
des d'un bar la
criden: "Mamita que bombón!
Eres un bellezón,
vas siempre sola?
Quieres tomar
algo conmigo a deshora?"
Rebufa i
s'angoixa, torna a baixar el cap,
apreta fort el
puny, tan fort que es fa un arrap.
Anava a
treballar, no ha pogut evitar
canviar-se de
vorera i enfadar-se per creuar.
Colps de puny,
fugir de la gàbia
colps de puny,
per vèncer la infàmia
colps de puny,
que calmen la ràbia
colps de puny,
colps de puny
Colps de puny,
fugir de la gàbia
colps de puny,
per vèncer la infàmia
colps de puny,
que calmen la ràbia
colps de puny,
colps de puny
Silenci! No vull
cap opinió,
si em maquille és
perquè vull no per les vostres ovacions.
La meua
vestimenta no justifica l'agressió,
si crides quan jo
passe és violència i opressió.
El meu cos la
meua pàtria i la defensaré,
qualsevol
intrusió la respondré amb ungles i dents.
Cansada de mirar
cap altre lloc,
estic tan
enrabiada que no puc fer oïds sords.
Cap a casa no
vull ser valenta, vull ser lliure,
vull escriure que
tinc motius per viure.
I a l'assetjador
el farem fora, ja està bé!
No tindreu cap
poder sobre mi, mai més!
Ni hui, ni ahir,
ni mai, em plante, et faré front.
Ni hui, ni ahir,
ni mai, he fet fora la por.
Sóc jo la que em
done dignitat.
Jo sóc la que
m'estime de veritat.
Colps de puny,
fugir de la gàbia
colps de puny,
per vèncer la infàmia
colps de puny,
que calmen la ràbia
colps de puny,
colps de puny
Colps de puny,
fugir de la gàbia
colps de puny,
per vèncer la infàmia
colps de puny,
que calmen la ràbia
colps de puny,
colps de puny
Farta de què em
criden, farta d'aguantar.
El carrer és meu
i reclame el meu espai.
Vull caminar
tranquil·la i segura pel veïnat.
El meu cos no és
públic, jo sóc l'ama i és privat.
Smoking Souls és un grup de música en valencià, format per
Carles Caselles (guitarra i veu), Pau Camps (guitarra), Josep Bolu (bateria) i
Miquel Àlvarez (baix). Aquest grup d'amics va formar Smoking Souls l'any 2010 a
Pego, en la Marina Alta. Les cançons d’aquesta banda musical són al més pur
estil del rock en valencià.
Aquest grup va llançar el seu primer àlbum l'any 2013 i el
van anomenar "L'espenta", el qual constava de dotze cançons. Aquest
grup d’amics va ser l’encarregat de gravar la cançó per al festivern 15/16, la
qual varen anomenar “Nit salvatge”, tema que ha acumulat unes sis-centes
huitanta mil visites a Youtube i més de quatre mil likes aproximadament.
L'any 2017 publiquen el seu tercer disc, “Cendra i or”,
editat per Propaganda pel fet!, compost per onze cançons. Al llançament
d'aquest mateix àlbum, que va guanyar un premi Ovidi per ser el millor disc de
rock, Smoking Souls va dir: "La cendra és el resultat i el rastre del pas
del foc, és la misèria que deixa morta la terra, el graó més pròxim a la mort.
D'aquesta cendra renaix la figura mitològica de l’au Fènix, que desperta daurat
d'entre les cendres i esdevé etern i immortal com les idees. Cendra i Or és
l'estat permanent cap al canvi per fer front als impediments i obstacles que
se'ns presenten dia a dia, un cant per agafar aire i sortir del pou de la
misèria."
A més dels dos àlbums mencionats anteriorment, que són els
que més han marcat aquest grup de rock, van llançar l’any 2011 el seu primer
treball, que tenia simplement el nom de “Maqueta”. També van traure quatre
senzills: “Alacant per interior” (2014), “Nit salvatge” (2015), “L'últim ball”
(2018) i “Líquid” (2019). D’àlbums en tenen quatre: els dos mencionats abans,
“L'espenta” i “Cendra i or”; “Nòmades” (2015) i “Paratges preferits” (2019).
Nosaltres hem triat la cançó “Eterna força” del disc “Cendra
i or”, llançada fa dos anys aproximadament, perquè és la cançó que més ens
agradava d’aquest fantàstic grup pel seu estil i per la seua sonoritat. A més
d’això, el ritme i la veu són molt bons, però no són només aquests dos
aspectes, sinó que la seua lletra, plena de metàfores que expressen de manera
molt bonica el missatge de la cançó, també acompanya molt gratament el ritme,
ja que parla sobre un amor desafortunat.
Oques Grasses destaca per no ancorar-se a un estil, és a dir, que no volen ser representatius d'un sol estil musical. Aquesta banda de música en català està composta per set músics: Josep Montero (veu i guitarra), Arnau Altimir (bateria), Joan Borràs (teclats), Guillem Realp (baix), Miquel Biarnés (trombó), Miquel Rojo (trompeta) i Josep Valldeneu (saxo). Aquest grup va nàixer l'any 2010, però es va popularitzar l'any 2012 amb el llançament del seu primer disc "Un dia no sé com".
Pel que fa a la discografia, han produït cinc àlbums: “Un dia no sé com” (2012), “Digue-n'hi com vulguis” (2014), “You poni” (2016) i “Fans del sol” (2019). Les dues cançons, que hem posat com un "pack" perquè els seus videoclips fan un curtmetratge, formen part de l'àlbum “Fans del Sol”, que recull 12 cançons. Paraules d’Oques Grasses, quan van llançar l'àlbum: "El sol és una estrella mundial i no dona gaires voltes a les coses, és aquella escalfor que no espera res a canvi, la llum gratuïta dels dies, aquell record agradable dins l’ombra, les cabres, la vida. Som fans del sol perquè vivim a la Terra, i també tenim problemes Hiuston, però no tenim cap problema amb això, perquè això ens uneix. Sentim quan arriba i sentim quan marxa, milers i milers de matins alhora, milers de vespres que es riuen i es ploren. Som fans del sol i sort en tenim, perquè també ens ha atrapat la pluja, però igualment l’hem portat a dins."
"Torno a ser jo" és una cançó d'estil folklòric combinat amb dance i house, mentre que “In the Night” barreja un ritme llatí amb components electrònics. Aquestes dues cançons, com ja hem dit abans, formen part d’un curtmetratge d'uns set minuts i vint segons, que presenta dues parts, cadascuna per a una cançó.
Hem descobert aquestes cançons investigant sobre quins eren els grups que canten en català/ valencià amb més reproduccions a internet, però no la trobàrem directament sinó que ens va aparéixer en recomanacions. Ens va sorprendre com és que aquestes cançons, amb més de nou-centes mil reproduccions, no les havíem escoltades abans. Quan les vam escoltar per primera vegada, vam sentir el seu bon rotllo, sobretot amb la cançó “In the Night”, ja que t'enganxes molt de pressa als seus "In the night, in the night, in the nainonai nonaight".
LLETRA:
In the night, in the night,
in the nainonai nonaight.
Aquesta nit vull ser jo el meu propi perill,
que em peti la vida al pit.
No cal pensar en el que serà demà de mi,
que si m’hi he de fer mal pensar-ho no em serveix.
Cremo de desig, cremo de desig,
s’evapora el gris i no em pregunto res,
la teva pell em fa saltar pels marges,
que l’ànima s’enlairi amunt
i senti el risc.
In the night, in the night,
in the nainonai nonaight.
Es despengen de l’arbre
les taronges senceres,
van trenant les arrels i floreixen.
Ja ha marxat el neguit de vacances,
aquella por al naufragi que encalla.
S’oblida tot aprop del teu melic,
i tot el dia lailolai,
i que no acabi, no acabi mai.
Aquí en l’ocàs dels meus principis,
la tristesa ha set l’escala.
Naixem en la fi dels dies,
les nostres mans,
les nostres ales.
Aquí en l’ocàs dels meus principis,
la tristesa ha set l’escala.
Naixem en la fi dels dies,
els nostres mals…
In the night, in the night in the night nonainonait.
Gossos és un grup
rock català que es va formar a l'estiu de 1993 quan Oriol Farré (veu i
guitarra), Juanjo Muñoz (veu i guitarra), Roger Farré (veu i baix) i Natxo
Torrés (veu i guitarra) van decidir formar el grup. Van fer molts concerts,
però no van ser coneguts fins a la segona oportunitat que van tenir en un
concurs el 1994, en el qual varen guanyar amb el seu disc Gossos. A més, el
2002 va arribar un nou membre al grup anomenat Santi Serratorsa, que tocava la
bateria.
La cançó et fa
entendre que les paraules tenen significat i que les has d'utilitzar al llarg
de la teua vida. També diu que mai és tard per a dir allò que hagueres volgut dir, ja que
les paraules no caduquen i sempre corren pel nostre interior.
La cançó “Corren”
va ser editada per primer cop al 2007, i es pot trobar en el nové disc de Gossos.
Ha sigut una de les cançons més populars del grup. A més, s'ha convertit també
en una de les cançons més cantades de la música en català. El premi que va
guanyar aquest grup gràcies al tema va ser al millor videoclip, segons votacions
populars en Enderrok l’any 2008.
M'ha agradat perquè
té molt de ritme i la lletra tracta d'un tema sobre el qual mai m'havia parat a pensar. A més, és la primera vegada que
escolte aquesta cançó a pesar d'haver escoltat alguna vegada el nom d'aquest
grup. Aleshores, pense que les ràdios haurien de posar cançons en català o
valencià, igual que en posen en altres idiomes, ja que podrien donar-li una
oportunitat a aquestes cançons, que tampoc estan malament.
FONTS:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Gossos
https://fanmusicfest.com/content/gossos
Entrada 2 de Jaume
“Gossos” és un grup que forma part del rock català. Es caracteritza per ser un grup sense percussió, a soles amb guitarra, baix i veu, fins que a 2002 varen afegir una bateria.
Va ser a l'estiu de 1993 quan els manresans Oriol Farré, Juanjo Muñoz, Natxo Tarrés i Roger Farré van decidir formar el grup. Després de diversos concerts, es varen apuntar a alguns concursos i a la segona oportunitat varen guanyar un premi pel seu disc «Gossos» (1994).
He volgut penjar aquesta cançó perquè la tenia a la recamara des de fa temps i em pareixia molt bona com per a no pujar-la. Dic que és bona perquè la seva melodia és súper-bonica, la lletra... Indispensable (De veritat, si pares atenció a la lletra, t'arribarà fins al cor, almenys a mi m'ho pareix), altre aspecte a destacar són les veus, la del cantant principal, Natxo Tarrés, és molt fluida i la de Macaco li dóna un estil original a la cançó. Per tant, en conclusió, diria que no us la perguereu perquè és molt bona.
LLETRA:
És tard, no sé
quina hora és,
però és fosc fa
estona.
És fàcil veure
que no hi ets,
ni un paper, ja
poc importa.
Poso els peus a
terra, vull caminar,
necessito
despertar en un dia radiant.
Encara em queda
temps per descobrir
tot alló que m'he
amagat i que no m'he volgut dir.
Corren, corren
pels carrers, corren
paraules que no
s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren
pels carrers, ploren
com gotes d'aigua
s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Difícil descobrir
qui soc avuí.
Una gota em cau
mentre un altre em treu la set.
Plou i fa sol
alhora
Tomba la bala
bala,
tomba la bala que
m'apuntava, era la meva
i jo mateix em
disparava.
Raig de llum
il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolució
dins meu, la sedueixo i es transforma
No s'esborren, en
conformo en mirar-me
Mirar-me de dins
cap a fora.
On puc anar-te a
buscar? Nena no és broma...
Hauria d'haver
estat diferent,
però en un moment
s'han tancat les portes.
Poso els peus a
terra, vull caminar
necessito
despertar en un dia radiant.
Encara em queda
temps per descobrir
tot allò que t'he
amagat i que no t'he volgut dir.
Corren, corren
pels carrers, corren
paraules que no
s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren
pels carrers, ploren
com gotes d'aigua
s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Pau Vallvé és un músic, compositor i productor català que va
nàixer a Barcelona el 1981. Va començar a tocar la bateria a l’edat de 3 anys,
més tard va estudiar música als 6, a tocar en xicotets grups als 10, va fer el
seu primer disc als 15 i va començar a gravar els seus propis discos als 18.
Segons Pau Vallé, als inicis, quan tenia 18 anys i després de
patir un desamor, escrivia cançons tristes. Més tard, als 21, va decidir fer
cançons en anglés, i finalment es va dedicar principalment a fer cançons en
català, amb un estil indie, pero de tant en tan encara fa alguna cançó en
castellà o anglés.
Estanislau Verdet era un àlter ego musicohumorístic de Pau
Vallvé, vehicle a través del qual el cantant presentava cançons iròniques i
crítiques amb la societat a través de la vergonya pels altres i la paròdia. El
2010 va donar per tancat aquest projecte i va començar la carrera en solitari.
Principalment, la seua música està composta per als anuncis
de la televisió, sèries o pel·lícules, però també ha fet cançons dins de grups
com “Inspira”. Ha fet discos de piano, de post-rock, de minimalisme, etc.
La cançó tracta sobre l’amor que sent Pau Vallvé cap a una
dona i el desig d'estar tota la vida amb d’ella. La vaig conèixer perquè
inicialment anava a fer el treball sobre una altra cançó d’aquest cantat i
buscant informació amb va eixir aquesta, la vaig escoltar de casualitat i em va
agradar molt.
Em transmet tranquil·litat perquè el seu ritme és tranquil i
suau, per això l’escolte quan vull estar tranquila, mentre estic fent els
deures o per a dormir. Pense que aquesta cançó et pot portar serenitat, ganes
de relaxar-te i de disfrutar-la.
Alfred García és
un cantant, compositor, productor i intèrpret espanyol conegut per la seua
participació en el concurs Operació Triomf 2017, on va arribar fins a la final,
i va quedar en quarta posició. Amaia Romero es va donar a conéixer després de
participar en Operació Triomf, on va arribar fins a la final i va ser
proclamada guanyadora. Tots dos van ser triats per a representar Espanya en el
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2018, i cantaren a duo el tema «La teua cançó»; malauradament,
quedaren en la posició 23.
El cantant,
Alfred, va compondre el tema en català durant la seua estada en l'Acadèmia d’OT
i li la va regalar a la que és la seua exparella, Amaia, pel seu aniversari,
quan encara estaven en el programa de televisió. Alfred i Amaia van unir les
veus per a aconseguir un bell cant d'amor, una cançó que a través de la lletra
expressa molt el que van sentir l'un per l'altre des que es van conéixer en
l'Acadèmia i, a més, Alfred confessa que li agradaria veure sempre Amaia com el
primer dia, i descriu el que van viure en el concurs, on passaven hores
component o cantant cançons dels seus referents musicals. Aquesta cançó va
començar sent un poema i Alfred li va afegir uns versos per a compartir-la en
un duo, i així poder-la cantar amb ella.
“Et vull veure”
va despertar la nostàlgia dels seguidors, que van recordar la relació entre
tots dos i es van mostrar apesarats per la ruptura, ja que era una parella molt
popular en les xarxes socials, i encara que la relació s'acabara, els seus fans
volen seguir veient-los compartint el que més amen junts, la música.
He triat aquesta
cançó perquè és un tema sincer, carregat d'emoció i de sentiments i és per això
que m'agrada. Vos anime a escoltar la preciosa lletra d'amor escrita per tots
dos i que pugueu gaudir-ne del ritme.
Lletra
Et vull veure,
seguint de prop on mor el vent
Et vull veure,
fent cançons fins que no puguis més
Tinc una estranya
sensació de no poder anar a millor
Però és que amb
tu tot va perfecte
Et vull veure,
igual que el primer dia aquí
Cantant cançons
de la Judit, del Kanka com si fessis acudits
I es que tot ho
fas tan fàcil com petit
Pero tu et fas
gran en vas fer dinou a mitjanit
Et vull veure al
carrer a la porta de camí
Et vull veure
deixant notes soltes pel jardí
Tothom et veu a
la televisió però no coneixen la cançó
Acció és un grup de música pop rock que va nàixer el 2008 a
Torroella de Montgrí. Al principi el grup tenia un estil ska rock, però més
tard van canviar a un estil pop-rock amb accent reggae. Aquest grup està
conformat per Aleix Cansell, que s’encarrega del teclat i les veus; Pau Feliu,
que canta i toca el baix elèctric; Jordi Pareta és la veu principal i toca la
guitarra; Lucas Hope és el bateria del grup; Eduard Frigola és el que maneja el
saxo; Aniol Alabau li dona ritme amb la trompeta, i Marc Foix toca la guitarra
elèctrica. Tots aquests eren amics i d’ací va nàixer la música que ara està
triomfant.
El seu primer àlbum d’estudi va ser La torrada, gravat als
estudis d’Aiguaviva. Amb aquest àlbum van triomfar i van realitzar una gira de
més de 80 concerts per tot Catalunya. Amb l’èxit que estaven tenint van canviar
el seu nom d’Acció Festiva a solament Acció. Dos anys més tard, després de la
gravació del seu primer àlbum, van gravar el segon, el 2012, que es diu On sóc
ara.
Aquest segon àlbum conté la cançó Cau, de la qual parlaré
ara. Junt amb aquesta gran cançó, se’n troben deu més que vos anime a escoltar
per descobrir el meravellós treball realitzat per la discogràfica RBG Suports
junt amb el grup de música. La cançó Cau tracta de l’esforç que es fa
contínuament i aquest grup t’ajuda a seguir endavant passe el que passe, ja
que, com bé diuen: ´´rema encara que es faça fosc´´. Parla de la superació que
viu constantment una persona. Diu que nosaltres som els que hem de lluitar pel
que volem, perquè si no, mai podrem aconseguir-ho.
Recomanació d’Emilio
(Bat. Artístic), que encara ens ha de comentar la lletra i dir què li transmet la cançó.
Vaig triar
aquesta cançó perquè no solc escoltar música en valencià per a res i buscant i
buscant la vaig trobar, i com és de rock m´agradà de seguida.
Smoking souls naix
l'any 2010 a Pego, Alacant. Són representants d'una generació de joves que des
de xicotets han explorat els territoris més ocults de la música. És un grup
molt influenciat pel rock i ho demostra en quasi totes les seues cançons. El 2013 estrenen
el seu primer disc "L´espenta". El 2015 continuen amb
"Nòmades", i finalment, al 2017, trauen el seu últim disc fins a hui,
"Cendra i or", d'on és la cançó que he triat.
La cançó para de la distància d'una exparella que ja no mantenen contacte però que encara es recorden, fins i tot anant cadascun pel seu propi compte. En qualsevol moment es poden trobar i no sabran com reaccionar perquè tot és diferent.
Sent un tema de rock, em transmet energia i els xicotets sols de guitarra que tenen en algun moment entre estrofes són genials. I malgrat haver-la descobert en començar aquest treball, l'he escoltada ja moltes vegades perquè és brutal i m'anima bastant. Si t'agrada el rock i la bona música, estic segur que aquesta cançó et pot enganxar molt fàcilment només escoltant-la una vegada. A partir d'ara jo l'escoltaré diverses vegades al dia fins a cremar-la, segurament.
Integrants:
Carlos Caselles -
Guitarra i veu
Pau Camps -
Guitarra
Josep Bolu -
Bateria
Miquel Àlvarez -
Baix
LLETRA:
Ara creus les
mentides i et creus endinsat en una pel·lícula d'acció on moren els herois.
Publicar i
descriure el que vius, una història inventada que et fa sentir més viu.
Ningú ha vist el
teu perfil.
Disculpa la
intrusió, volia presentar-me.
A voltes no sóc
jo, seré el que vulgues tu.
Mai dic el que
vull dir, ni faig el que he de fer.
Busque un vestit
millor per ser el que no sóc.
Tal volta miraràs
com oblidar la distància,
i no ens podrem
tocar, no estem prop no ens tenim.
I el món segueix
girant, cadascú amb una història.
Sols queda
recordar quan cremàvem la nit.
Escriurem mil
paraules al mur i viuré amagat entre punts suspensius,
he d'escriure els
meus ulls.
Si camine i et
trobe al carrer,
no estaré
preparat per a dialogar.
Faré com si no
sóc allí, o no estigueres.
Disculpa la
intrusió, volia presentar-me.
A voltes no sóc
jo, seré el que vulgues tu.
Mai dic el que
vull dir, ni faig el que he de fer.
Busque un vestit
millor per ser el que no sóc.
Tal volta miraràs
com oblidar la distància,
i no ens podrem
tocar, no estem prop no ens tenim.
I el món segueix
girant, cadascú amb una història.
Sols queda
recordar quan cremàvem la nit.
Tal volta
miraràs,
com oblidar la
distància.
Alçar-nos i
esperar.
Tal volta aquesta
nit,
naixerà una altra
història.
Nosaltres
l'escriurem.
Tal volta miraràs
com oblidar la distància,
i no ens podrem
tocar, no estem prop no ens tenim.
I el món segueix
girant, cadascú amb una història.
Hui parlaré sobre Roba Estesa, un grup femení i feminista català, format per 8 membres. Aquesta banda va sorgir el 2011 a les comarques del Camp de Tarragona amb el projecte "Ai! Carai!". Com a reformulació d'aquest va nàixer Roba Estesa el 2013. Les membres que formen part de Roba Estesa són: Alba Magriñà, bateria i percussions; Anna Sardà, baix, violoncel i veus; Clara Colom, acordió diatònic i veu; Claudia García-Albea, violí i veu; Gemma Polo, veu; Neus Pagès, guitarres i veu; Helena Bantulà, guitarra elèctrica, i Sandra Brake, intèrpret en llengua de signes.
El seu estil és molt original, de fet, fan una fusió de folk, rumba catalana, cançons tradicionals i cançons "d'autora", i anomenen el seu estil com a "folk calentó". També en modifiquen els ritmes i les melodies, ja que consideren que "allò tradicional i popular" està en un procés de canvi constant; a més, tracten temes com les contradiccions quotidianes partint d'un marc teòric que enllaça les seues experiències des de l'esperit crític del feminisme.
Són guanyadores d'una sèrie de premis com: el 2015, el Primer Premi del Concurs Sons de la Mediterrània organitzat pel Grup Enderrock (revista catalana); el 2017, Premi Grup revelació pel millor disc de folk per «Descalces» (un dels àlbums que tingué molt d'èxit), a més a més, també guanyaren el premi de la crítica al millor disc revelació de l'any; I millor cançó de folk gràcies a «Viu».
He triat aquest grup perquè m'agraden molt les seues cançons, em transmeten felicitat, alegria, ganes de fer i fer, valentia amb els seus missatges. Són un grup molt equilibrat quant al que es dedica cadascuna i com de bé es compenetren. Les vaig conèixer per pura casualitat, ja que jo estava escoltant cançons vàries i de sobte, la cançó que he triat per a l'entrada, se'm va posar i va agradar-me moltíssim, m'alegro molt de què el reproductor aleatori de YouTube m'hagi presentat aquesta meravella.
El missatge d'aquesta cançó, com bé indica el seu nom, és una crítica feminista que vol transmetre que les dones no hem de servir els homes, que ens podem servir per nosaltres mateixes i que som capaces de fer el que siga sense la intervenció d'un home, encara que ells ho pensen. Recomane aquesta cançó a tot el món, ja que ja és hora de canviar la mentalitat de tothom, però sobretot dels que encara pensen que les dones han de tindre uns treballs (com els de l'àmbit domèstic) i els homes uns altres; aquest missatge ha d'arribar fins als més majors!
Us deixe la cançó ací i espere que us agrade:
Lletra de Roba estesa
Tenim l'alegria de viure,
tenim la sort de ser aquí.
Volem arribar més enllà,
sabem que no serà fàcil camí.
Reservem totes les forces
perquè quan el dia arribi,
tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar!
No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!
Tenim la dissort de ser valentes,
tenim les mans, tenim els pits.
Volem que per tot lloc ressoni
el que ha sigut sempre el nostre crit.
Reservem l'afany de riure
perquè el plor no ens entristeixi,
tinguem les armes preparades i esmolades per lluitar!
No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
I per punxar-los els collons!
Escolteu amb atenció aquest crit que ara ressona
entre murs blancs i parets, escriurem la bona nova.
No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó,
farem que per tot s'escolti el gran dolor del vostre plor.
Trencarem les vaixelles, estriparem llençols,
les criades ara empaiten aquell tal senyor Ramon.
No patiu àvies i mares, cantarem vostra cançó
i amb l'amor com a proclama farem del món un tot nou.
El senyor Ramon ja no empaita les criades!
No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
No cosirem mai més els vostres botons
ni la vora de baix dels pantalons.
Però atenció! No desarem mai les agulles
que ens han fet les mans tant dures, per ofegar tots els nostres malsons…
