Maluks és un grup valencià que va veure la llum a principis del 2019. Format per quatre joves, s'ha estrenat amb "Fins l'alba", una mescla de dancehall, reggae, cúmbia i dub mooooolt ballable i enganxós. A més a més, la lletra té molla i fa una crítica necessària a l'assetjament que pateixen les dones en els espais d'oci.
La lluna s'encén, ja cau la nit
ritme de dancehall m'arriba al cos
Tinc força pa' ballar fins l’alba em menege,
em creme, em deixe portar.
Highlight en la mirada igual que al seu vestit,
ella és l’ama de la festa fent el niddle eye
però la llibertat s'esfuma,
ixes de l'amagatall.
Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai
Mirant als col.legues com si fores guai
Em fas un escáner de dalt cap a baix
ves-te’n, ja.
Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai
Mirant als col.legues com si fores guai
Em fas un escáner de dalt cap a baix
ves-te’n, que em vull marcar el... jiggy jiggy, fora del meu ball
jiggy jiggy no pararé de vibrar
valentes, unides i sempre lluitant
Jiggy Jiggy, fora del meu ball
Jiggy Jiggy no pararé de vibrar
valentes, unides i sempre ...
make my body move
make me body dance
Invades mi espacio y violentas mi whine
no valen excusas no va a funcionar
a nuestras hermanas no te vas a acercar
yo perreo sola y no busco más.
Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai
Mirant als col.legues com si fores guai
Em fas un escáner de dalt cap a baix
ves-te’n, que em vull marcar…
Et creus amb el dret d’apropiar-te l’espai
mirant els col·legues com si fores guai.
Em fas un escàner de dalt cap a baix
Yo perreo sola y no busco más.
jiggy jiggy, fora del meu ball
jiggy jiggy no pararé de vibrar
valentes, unides i sempre
lluitant jiggy jiggy, fora del meu ball jiggy jiggy
Jo sóc teva fins on vulgui, completa sense ningú més.
Libre pa' jugarlo sucio si ya estamos en el fango.
Dueña de mi orgullo i per dalt de les demés,
van torcidos los renglones porque escribo en páginas en blanco.
Todas las rosas del rosal van con espinas,
siguen todas en la misma tierra seca si nadie las riega.
Me debo más de lo que gano dentro de la rueda y sabes,
yo solo quiero hacerlo como quiera.
Y mira Mai, mira mal tu pose,
yo vine pa' gozarla, yo no pa' que tú lo goces
La perra que más ladra si hace falta,
no hay bozal para las voces
cuando quema la garganta y el reloj toca las doce.
Deixa de ser una trista princesa,
camina la nit encesa.
Trenca els miralls i els cànons de bellesa
i les cadenes que et fan presa.
Esta és la força del coratge, de Gaza a València
que planta cara al món salvatge,
no necessita lideratges, d’ací a Kobane
segura defèn el missatge.
Tres mil cinc-cents milions de lluitadores incansables
que no s’aturen mai, conquerixen espais
Sou la font de vida i la flor de tots els pobles
que han unit el seu cant, caminant.
Tres mil cinc-cents milions d’il·lusions emancipades
creuaran tots els mars per seguir endavant.
Sou llengua materna, sou trinxera i sou la sang,
sou cada xiqueta que esta nit ha de somniar.
Deixa de ser una trista princesa,
camina la nit encesa.
Trenca els miralls i els cànons de bellesa
i les cadenes que et fan presa.
A la seua web podem trobar una xicoteta biografia del grup:
"Després de 9 anys pujant als escenaris amb més de 500 concerts, ASPENCAT ha fet un nou abordatge amb “Tot és ara” (Halley Records, 2015). Un disc amb el qual la banda segueix explorant nous territoris entre el reggae el Dancehall i el Dubstep. Aquest és un treball estilísticament més ample que els anteriors però sense perdre el segell electrònic dels sons greus ni del llaüt, així com el missatge incissiu i crític que els caracteritza, sent totes aquestes, les senyes d’identitat que els han convertit en una de les bandes valencianes més reconegudes dins i fora del País Valencià.
Per aquesta nova aventura ASPENCAT ha comptat amb alguns col·laboradors de luxe com ara Ander (Green Valley), Xabi Solano i Pini (Esne Beltza), Rootsman I (Train to Roots), Mai (La Revenge), Martin Plan B, Remei, Sam Ferrer, Pere Ortolà i amb l’habitual presència d’Àlex Seguí (La Gossa Sorda).
La banda de la Marina ha tornat a la càrrega amb el que podriem dir que és el seu treball més madur. Els dos anteriors treballs “Naixen primaveres”però sobretot “Essència” varen ser el punt d’inflexió que va catapultar Aspencat a xafar els millors escenaris. Fruït de tota l’experiència acumulada durant aquests anys naix aquest “Tot és ara”.
Cal remarcar que des dels seus inicis Aspencat sempre ha tingut un missatge crític que s’ha anat endurint a mesura que avançava la crisi econòmica i s’incrementaven les desigualtats i l’injusticia social.
ASPENCAT oferta per aquest 2015 un directe carregat de dinamisme i força, pretén elevar a la màxima potència el treball fet a l’estudi. La Gira “Tot és ara” que va començar el 17 de setembre a Vic i el 18 a la Mercè de Barcelona, té previstes moltes parades arreu dels Països Catalans i de l’Estat, així com alguna incursió internacional."
Aspencat s’acompanya en aquest tema de la femcee Mai. El terme femcee s'usa per a referir-se, en l'argot del hip-hop, a una dona que rapeja. El seu equivalent masculí és emcee. Encara que aquesta cultura musical va nàixer als 70, a Nova York, el nombre de dones que el practica actualment no és nombrós. Això es deu al masclisme que tiny aquest gènere musical comunament associat amb certs estereotips masculins.
La rapera Mai explica que "Sempre s'ha associat la dona amb l'estereotip de dolça, vinculada a estils més suaus com el pop i allunyada d'uns altres més durs com el rap o el punk. Quan comences a definir-te com a dona, davant aqueixos estereotips, és més difícil que una xica decidisca posar-se a rapejar".
Mai ha participat en el projecte Femcees, Flow Feminista: Rap por los derechos de las mujeres, que va reunir 13 veus de dones en un disc publicat a finals del 2014 amb un objectiu doble: d’una banda, canviar la creença sexista que aquest ritme només pot ser cantat pels homes; de l’altra, eradicar el masclisme de la societat ja que, si bé aquest estil compta amb molts homes, també té hi ha dones molt potents que combaten el masclisme, el sexisme i l'heteropatriarcat amb les seues lletres i la seua presència. Per això, els guanys del disc donen suport a xarxes de dones feministes que lluiten per defensar els drets de les dones d'Espanya, el Carib i Amèrica Llatina.
Malgrat l'escassa cobertura que els mitjans de comunicació donen al rap de dones, hi ha raperes que participen al disc que s’han fet un lloc en la música, com ara la xilena Anita Tijoux, La Mala Rodriguez o Arianna Puello. A més de les tres artistes esmentades, participen també en el disc les raperes espanyoles BKC, Efecto Doppler, La Furia, Inessa, La Omega, Phussyon, Boca de Baba, Shuga Wuga, Larah Fémina, Emi y Alya; i de Llatinoaèrica i el Caribe, Madre Advertencia Lirika (México), Krudas Kubensi (Cuba), Rebaca Lane (Guatemala) i Caye Cayejera (Ecuador). Inessa, Mai, La Omega, Phussyon, BOCA de BABA, Shuga Wuga, Larah Fémina, Emi y Alya; i de Llatinoamèrica i el Caribe, Mare Advertencia Lirika (México), Krudas Cubensi (Cuba).
Aspencat és un grup musical de València, concretament de la Marina Alta. Va reunir gent de diferents punts de la comarca i l'any 2005 va ser creat Aspencat.
Entre l'any de la seua creació i 2007, tocaven en festivals com l'Aplec dels Ports i més tard tocaven en nits amb la companyia d'altres grups com Obrint Pas i La Gossa Sorda. En 2009 van publicar el seu primer disc i d'aquesta manera anaven creixent com a grup.
Aspencat generalment tocaven un estil basat en el ska, el reggae i el drum and bass; més tard començaren a tocar més electrònica i ara podem ficar els estils dancehall i dubstep. D'aquesta manera va arribar a ser un dels grups més escoltats de València.
Mire al darrere i recorde tota una vida veig passar
i si poguera tornar a donar-li al "start"
i travessar les línies roges
cartografia del teu cos
per no trobar les coordenades
el nord i les petjades
i arribar a un lloc sense nom
i rebobinar, anar pels camins que no vam anar
hissar les veles en un nou mar
si poguera tornar-te a besar
i rebobinar, encendre els teus llavis i no pensar
tocar les estrelles i tremolar
Si poguera tornar-te a tastar
No se el final d'esta història
sols vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon
Sóc addicte a tu, sempre ho he sigut
a les teues manies als teus pits i junts
vam provocar terratrèmols junts
i vam escriure diaris plens de fum
tornar a nàixer tornar a ser un xiquet
tindre el secret de la vida eterna
que fores tu l'únic govern que em governa
que fores tu, l'únic govern que em governa
que fores tu, l'únic govern que em governa
No se el final d'esta història
sols vull ser esta nit en el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon.
De San Francesc al cap de Barbaria en moto
no em puc llevar del cap eixa foto
ni eixa posta de sol de postal
que despertava el nostre instint animal
tota la nit m'impregnava del teu olor
en la foscor tu eres la lluerna
i és que eres tu l'únic govern que em governa!
Perquè eres tu l'únic govern que em governa!
Perquè eres tu l'únic govern que em governa!
No se el final d'esta història
jo vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon
No se el final d'esta història
sols vull ser esta nit el teu heroi
no em guardes en la memòria
només vull que em dones l'últim segon!
Vaig triar aquesta cançó perquè m'agrada molt Aspencat i la lletra em toca el cor i em fa rebobinar aquest nou any, ja que m'he canviat d'institut i vaig conèixer gent completament nova, m'he trobat amb moltes coses noves, experiències inolvidables i aquesta cançó "L'últim segon" junt amb "Camals Mullats" de la Gossa Sorda marquen cadascun dels patis, les quedades a l'hora de menjar, les vesprades amb la guitarra i tots cantant,... Realment són dues cançons que marcaràn el meu primer Bachillerat.
El DJ Martin Plan B ha publicat el seu últim treball, o millor dit, el primer. Perquè és la primera pedra d’un projecte que ara enceta envoltat d’amics. Plan B and friends és el nom de l’EP que el 28 de novembre, ha vist la llum. I millor no es podria haver envoltat Plan B. Toni Mejías, Zoo, Julio Maloa, Sen-K, Panxo (La Raíz), Aspencat, Auxili i Dremen han participat en quatre temes que es poden escoltar a través de Youtube.
Aspencat és un grup musical valencià, més concretament de Xaló, a la Marina Alta.[2] El seu estil s'ha basat en l'ska, el reggae i el drum and bass, però en l'actualitat ha avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep.
AUXILI, banda formada per 9 músics valencians de formació musical diversa i amb un marcat estil reggae. En 2009 graven el seu primer disc “Existirem” que, tot i la falta d’experiència, suposa els inicis d’un grup de joves que comença a explorar en els camps de la composició musical.
Portava temps escoltant Aspencat i Auxili, només va eixir aquesta cançó la vaig escoltar, gràcies a un amic que me l'envià. La cançó parla que fa falta una revolució, m’agrada perquè em recorda als xics de la dacsa, que fan temes de rap en contra del capitalisme i defenent la lluita del poble com fa també Aspencat, però aquests en valencià.
Lletra cançó:
Lluny de la ciutat, al nostre barri un dolç atac
Ara que hem parlat entre barrots de libertat
Hem pres foc a a la presó i un Plan-B una rebel-lió
AUXILI I ASPENCAT, torna la connexió!
Hui tinc ganes de dir-ho clar:
Mata l'Europa del benestar
Mata Asia, mata Trump
Mata el petroli, el gas i el coltan
Hui tinc ganes de dir-ho clar:
Maten els déus i el puto capital
Mata la tele el teu pensar
Tallen les ales, volen fer-te callar
Calla, que passa el temps i no canvia la baralla
Qui té les cartes, l'apologia de la farsa no descansa
El divendres 20 d’octubre,
va tindre lloc el concert més esperat per a mi d'aquesta temporada. S' anaven a
unir grups tan grans a la música Valenciana com Txarango i Aspencat, amb un
grup que està trionfant a la seua terra, Viva Suecia. Aquest concert va tindre
lloc a la platza de bous de València.
El concert va
començar amb la meravellosa actuació de Viva Suecia, grup que no em va
interessar fins a aqueix dia, amb el qual estic sorpresa, no vaig pensar en cap
moment que m'arribarien a agradar. El seu estil "indie" amb la veu
ronca del cantant i els solos de guitarra, van fer de la seua actuació un
espectacle digne d'admirar. Bé és cert que en ser un grup desconegut per a
molts espectadors, l'ambient que es respirava no era el d'un grup estimat per
tots, però en finalitzar les seues cançons, van saber connectar amb el públic.
Després, va venir
l'actuació de Txarango, grup en català amb major projecció internacional del
moment, amb el seu nou disc "El Cor de la terra". Van fer una
actuació meravellosa, feliç, plagada de sentiments i sobretot de bon rotllo. Va
ser la raó principal per la qual vaig anar a aquesta trobada, m'agrada massa
Txarango com per no anar a un concert en la meua mateixa ciutat. En finalitzar
l'article deixaré un xicotet vídeo que vaig poder gravar, i mostra sense cap
dubte, la connexió que vam tenir tot el públic amb el grup.
I com final triomfant
de la nit va entrar Aspencat, i a més deixant de costat de manera indefinida el
món de la música. Van expressar perfectament el sentiment de les seues cançons,
desafiant així a la seua cultura institucional en vers.Fent ús de la seua
llengua, tan atacada per diferents col·lectius, amb el suport de tot el seu
públic més fidel.
Va ser un esclat
d'emocions, felicitat i companyonia entre grups. Un orgull de grups de la meua
pròpia terra parlant la meua llengua. Reivindicant els nostres drets a
expressar-nos des del principi del concert. Tot açò comptant amb l'art que
s'estava realitzant aqueixa mateixa vesprada en un lloc on s'ha estat torturant
durant anys a éssers indefensos. La música ha de transmetre, expressar valors
sobre tu, estar concorde als teus sentiments, i sempre diré que el tipus de
música que escoltes defineix la persona que ets.
Ara bé, sempre hi ha
una cançó que em marca més en un concert, ja siga pel seu significat o per
l'actuació. En aquest cas, la cançó que més em va marcar va ser "quan tot
s'enlaira", del seu disc "Benvinguts al llarg viatge". Ho va ser
per la connexió tan òbvia amb el públic, plorem, cridem, cantem, però sobretot,
riem. Els propis músics ens van transmetre la seua passió per la música, i tot
el que aquesta hi havia fet per ells. Estaven vivint un somni, ells i tots els
del públic, i espere que aquest somni fet música no s'acabe mai.
LLETRA
Vaig estar temptant
la sort,
mesurant les paraules,
vaig flotant entremig dels records.
I flotant buscant el paradís,
retallant les distàncies que
em transporten a un món indecís.
Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.
Quan tot s'enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Vaig flirtejant amb la por,
navegant entre dubtes
vaig somiant amb la teva escalfor.
I somiant que tu remes amb mi
fins que aquella incertesa
es fon quan se'ns creuen els camins.
Però jo mai seré feliç com ho he estat aquesta nit.
Quan tot s'enlaira
toco els somnis de puntetes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Un llarg viatge,
il·lusions dins les maletes,
junts podem arribar més lluny, més lluny.
Aspencat és un grup musical de Xaló, a la Marina Alta (Comunitat Valenciana), format l’any 2005. La banda va començar a tocar en festivals com Arrels, l'Aplec dels Ports o la Gira d'Escola Valenciana.
El seu estil s'ha basat en el ska, el reggae i el drum and bass, però en l'actualitat han avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep. Han aconseguit així un estil propi combinant sons electrònics amb l'estil que ha predominat fins hara.
Aquest grup forma una de les bandes més referents de l'idioma valencià i són considerats successors de “Obrint Pas”, “La Raiz” i “Orxata Sound System”.
Aspencat és un grup valencià que mitjançant les seues obre desafia la cultura institucional de la Comunitat Valenciana, açò es pot observar en les crítiques que inclouen en les seues obres.
L'any 2007 van crear la seua primera maqueta amb el títol de “La festa està servida” i, dos anys més tard en 2009 enregistren el que serà el seu primer disc d'estudi, “Obri la llauna”.
El 2010 va ser el seu any amb més d’èxit, traspassaren fronteres actuant a un poble de França. Després d’aquesta gira “Obri la llauna Tour 2010”, aquest grup de jóvens va presentar el seu tercer treball "Naixen Primaveres"(2011).
Després d'açò varen continuar treballant en més discs com "Inèdit" (2012), "Essència" (2013), i l'últim va ser "Tot és ara” (2015), en el que un dels temes que destaquen és aquesta cançó.
LLETRA:
Vull il·luminar com un fanal i amplificar cada senyal de la contracultura que naix des de baix i és silenciada, jo vull fer la barricada amb l’Ovidi i Victor Jara i trencar l’apatia creixent amb guitarres al vent de matinada.
Vull ser l’altaveu, i desfer les cortines de fum del poder, vull ser allò que no es veu, l’alegria dels pobles que s’alcen valents. Vull ser l’altaveu, no oblide les bombes a casa Fuster, vull més, m’esmole les dents…Mandela i Allende com a referents.
Un cop més, tanca els ulls imagina i anem a sortir de la rutina. Un cop més, tanca els ulls i camina, Per les venes corre adrenalina.
Música naix de la ràbia, sona la freqüència per fugir d’aquesta gàbia. Som com un as en la baralla, som com el dimoni que camina entre la flama.
Soterre les penes, jo sé que avance a base de contradiccions, a mi em mouen les passions, el bombo i la caixa i les seues pulsions. Vinc seguint a Gramsci, que la història no és més que una guerra per l’hegemonia de les posicions i en el meu camp de batalla jo tinc les cançons.
Vull ser l’altaveu, que rebente la norma i els llibres d’estil, vull ser allò que no es veu, la mare que trau endavant als seus fills. Vull ser l’altaveu, del xiquet que somnia en un món ple d’amics, vull ser Malcom X, tinc la paraula tremolen els rics.
Un cop més, tanca els ulls imagina i anem a sortir de la rutina. Un cop més, tanca els ulls i camina, Per les venes corre adrenalina.
Música naix de la ràbia, sona la freqüència per fugir d’aquesta gàbia. Som com un as en la baralla, som com el dimoni que camina entre la flama. (x2)
No és qüestió de genètica, és de simple ètica, obrir els ulls, veure l'infern, saber que res és etern. Acompanyat de la mètrica, de l'alfabet i aritmètica, òmplic els fulls d'este quadern, i ho convertisc en fonètica. Sonen les notes de ràbia, hem de sortir d'esta gàbia, som la “tormenta” d'arena que va a convertir esta terra en Arcàdia. Trencar barreres amb sons, canviar-ho tot amb cançons, en este desert on no queda verd, nosaltres serem el Monzó.
Música naix de la ràbia, sona la freqüència per fugir d’aquesta gàbia. Som com un as en la baralla, som com el dimoni que camina entre la flama.(x2)
OPINIÓ: Aquesta cançó la vaig escoltar per primera vegada quan Aspencat va vindre al nostre institut, i em va agradar molt la lletra i la melodia, per aquest motiu l'he triat. A més el videoclip em sembla que reflecteix molt el tema de la cançó.
En una entrevista Aspencat va dir que amb aquest nou disc volien una normalització de la música en valencià, i també han declarat que estan convençuts de què la música és una ferramenta per ajudar a transformar la societat. Pensen que han reflectit molt bé les seues idees.
Aspencat és un grup musical d’Alacant, més concretament de
Xaló. Va nàixer l’any 2005 compost per diferents músics de la Marina Alta, però
ara està compost per dos vocals Kiko Tur i Ivan Gosp, i per huit músics que
toquen diferents instruments donant-li a la seua música una mica de gràcia.
El seu estil es
basa principalment en el reggae i el drum and bass, però gràcies al pas del
temps han introduït nous ritmes electrònics, com el dubstep. Aspencat va
començar a obrir-se pas a la música valenciana en els anys 2005 i 2007 quan
tocaren en diferents festivals, com per exemple Arrels o La Gira d’Escola
Valenciana, i a més a més acompanyaven a grups valencians com Obrint Pass o La
Gossa Sorda. Finalment durant 2 anys van créixer, pel que van gravar el seu
primer disc, anomenat “Obri la llauna”. Des de eixe moment, al 2010 Aspencat és
va convertir en un del grups valencians més reixits, i fins i tot van arribar a
donar concerts en pobles francesos.
A l’any següent,
van tornar a gravar el seu segon disc, “Naixen Primaveres” on com bé he dit
abans, començaren a introduïr nous estils més electrònics. Aquest disc va fer
que el grup participara en grans festivals com el famós Rototom Sunsplash a
Benicàssim. Més tard als anys següents van tornar a fer dos discs, un al 2012
anomenat “Inèdit” i al 2013 anomenat “Essència”, però encara que
hagueren passat molts anys des de el seu auge el grup no va deixar mai de
inspirar-se en la societat i la política per escriure les lletres de les
cançons.
La cançó que he
triat s’anomena "Alçar el vol", i pertany al disc “Tot es ara”. L’he
elegit perquè parla sobre la vida mateixa, conta les dificultats que ens trobem
al llarg del temps i com hi ha que superar-ho mentres fruitem de tots els
moments feliços, per això la lletra s’anomena"Alçar el vol", fent
referència al fet de no rendir-se mai. Personalment m’anima molt quant
l’escolte, ja que te un ritme i una lletra molt contagiosa. Ací vos deixe la
cançó, espere que vos agrade molt, com a mi.
Lletra de la cançó:
Una dosi de lluita i altra d'optimisme,
puc alçar-me pels matins i vèncer al meu organisme.
Estic a punt d'entrar i superar el record Guinness,
és difícil caminar si el camí és un camp de mines.
No sóc especial, tampoc necessite que tu m'il·lumines,
jo sol puc arrancar-me les espines,
en este combat no guanyen les carabines,
ells tenen la desesperació però jo tinc les rimes.
Sent que el cor m'ofega el pit,
cante al ritme d'este bit,
tanque els punys sabent de sobres que he de ser més ràpid.
Conseqüent amb el que dic,
sempre més pobre que ric,
sense deixar de ser rebel i problemàtic.
Saps que intentat ser comprensiu i diplomàtic,
van explotant-me i baixa el meu nivell freàtic,
sóc inestable com nitroglicerina,
si no m'agrada el clima, formaré part del canvi climàtic.
He amarrat ben fort la barca
a la cintura del teu compàs
i he esmolat totes les armes per demà.
Vam deixar darrere el sol
per sentir suar la pell del mar a prop del nostre cos.
Vam deixar darrere el sol
per buscar l'últim alé que ens permetera alçar el vol.
La meua vida en un resum, boom,
he posat supervivent en el currículum,
jo sóc de lletres no de ciències,
però sé que cada acció té les seues pròpies conseqüències.
Saps quant em costa alçar-me cada dilluns,
però dir-te que és més fàcil quan ho fem junts,
no podran furtar-nos les nostres experiències,
saps que jo per tu, compliria totes les sentències.
He plantat un arbre però encara en falta escriure un llibre,
no sóc immortal, però no em falta combustible,
per a mi la vida és com un duel d'esgrima,
pren aquesta rima, senteix-te invencible.
He amarrat ben fort la barca
a la cintura del teu compàs
i he esmolat totes les armes per demà.
Vam deixar darrere el sol
per sentir suar la pell del mar a prop del nostre cos.
Vam deixar darrere el sol
per buscar l'últim alé que ens permetera alçar el vol.
No crec en els miracles,
profecies ni en oracles,
la llibertat es pren
quan s’arranca dels tentacles
del burgès, per la força,
deixar d’estar sotmès,
que aquestes cadenes no t’obligaran mai més.
I saltar a cada obstacle,
no temer la “debacle”,
que la vida et reserva cada dia un espectacle preciós,
lluny dels que trafiquen amb els nostres captors,
tindrem un final victoriós!.
Vam deixar darrere el sol
per sentir suar la pell del mar a prop del nostre cos.
Vam deixar darrere el sol
per buscar l'últim alé que ens permetera alçar el vol.
