Versió del grup alcoià Verdcel de la cançó de Lluís Llach Escriu-me aviat.
Ací tens la cançó original de Lluís Llach:
Lletra d'Escriu-me aviat
Escriu-me aviat. No tardis més, no deixis que l'angoixa em guanyi. No facis de la soledat la meva fidel companya. Fes-me veure el teu cos enmig de les teves paraules, i amb les "os", els teus ulls, i amb les "tes", les espatlles.
Escriu-me aviat:
cada mot un gest,
cada frase una mirada.
Escriu-me aviat
i, en tant que puguis,
omple el buit de les paraules.
Cada síl·laba, un poc
de la persona aimada,
i amb les "os", els teus ulls,
i amb les "tes", les espatlles.
Atupa es un grup valenciá de Montcada de l’Horta Nord. I son cuatre membres: tres cantants o MC's y el Dj.
Atupa es un grup de cuatre amics que es varen estrenar amb el disc Quatribarap que era una barreja de estils distints de musica com el dubstep, rap hardcore, funk, ska, el rap, etc.
Es caracteritzen bàsicament per la versatilitat i la fusió de tres
estils distints de rapejar als seus tres MC’s i quatre formes
d’entendre el Hip Hop.
La essència del seu rap, resideix en la protesta i crítica cap el nostre context polític i social.
El grup compta amb lletres crítiques amb la València actual que no deixen de
banda el veure la realitat amb humor i ràbia conjuntament. Ells també plasmem
a les seues cançons les ganes de viure del jovent d’avui dia i les
ganes de lluitar per la nostra cultura i el nostre territori.
Lletra:
Avui han convidat els companys del SAT, el carro ple de whisky car.
Rumb a Barna, la caravana per l'autopista estil Akira
"Passeu, nens, passeu", diu com un guinyol el del peatge,
Aterrat dins la cabina davant 1000 cotxes que no paguen.
Recollim als de la PAH, anem sumant, Ada va amb
ulleres de sol de color fluorescent. Ben preparada. Endavant.
Les tres del matí i crema Madrid, i "que bonic", "que bonic" m'he dit
Han vingut a per pastilles malalts crònics de tot el país.
Que per pegar-se la festa, no fa falta recepta
Saps? Uns antiavalots han mort de sobredosi de llibertat
I estem ebris de justícia, estem esnifant rebel·lia
Saps? Uns ministres no tindran demà on treballar ...
Xiquetes al llit del pare polític que ploren de por pels crits al carrer
Qui és el violent? Qui el resistent?
Desobediència cívica o no tan cívica. Igual em té
que ja estarà bé, que ja estarà bé... La rave escrache rodeja el congrés.
Desobedients
Sí que es pot si som prou
Suportem tot el pes
El primer que vam dir fou "No"
Desobedients
Sí que es pot si som prou
Suportem tot el pes
El primer que vam dir fou "No"
Legítima desobediència, tu pensa.
La qüestió és perquè la població encara més no fa.
Autodefensa, la cosa està tensa, immensa paciència que estem demostrant.
Actitud exemplar i ens criminalitzaran
Desnonats, afectats, aturats, el que cal són destrals demanant els seus caps
Si només vos fem escraches deuríeu donar les gràcies.
Diferents classes, vares de medir.
La PAH és ETA, Joan Carles un vell fràgil
Per què no poder cagar-se en ells?
Joder, si ens volen dir si hem o no de parir.
Qui ho diria, això no va gens bé,
Col·lectius recolzant, cada volta som més
Antiavalots donant d'hòsties gratuïtament
Que no som delinqüents, només lluitem pels nostres drets
Com vols que te pague? Si no puc arribar a fi de mes,
Perquè no treballe? Em tiren de casa, no sé què fer
Canviar català per anglés, jugueu amb nosaltres? Això no pot ser
Llibertat d'expressió? Això no existeix, polítics de merda aneu-se'n a l'infern.
Desobedients
Sí que es pot si som prou
Suportem tot el pes
El primer que vam dir fou "No"
Desobedients
Sí que es pot si som prou
Suportem tot el pes
El primer que vam dir fou "No"
Un grup d'alumnes de la Universitat d'Alacant han fet aquest videoclip sobre la cançó de VerdCel Si com lo taur (del CD Petjades) que, com ja sabràs, és un poema d'Ausiàs March.
VerdCel són un grup d’Alcoi que mesclen cançó d’autor, rock, folk i pop. Està format per Alfons Om (Veu, guitarra, lletres i composició), Daniel Olmo Boronat (il·lustració, disseny i videoprojeccions), Ramon Vagué (Baix elèctric), Raül Lorenzo (Bateria i percussions) i Pau Romero (guitarres, mandolina i veu). Han rebut nombrosos premis i distincions i han actuat arreu de l’Estat Espanyol i també a Europa.
Van ser notícia l’any 2005 després que el programa Pobleshow de Canal 9, que pretenia mostrar artistes de les principals ciutats valencianes, triara Alcoi i VerdCel, però, en adonar-se que cantaven en valencià, va voler vetar-los, segons van assenyalar ells mateixos. Més tard, Pau Alabajos se solidaritzà amb ells i no va voler participar en el programa dedicat a Torrent, el seu poble.
La discografia de VerCel inclou els treballs:
Bagatge d'una fusió (2002) primera maqueta, de factura casolana.
On està el lloc? (2004), el primer disc oficial, autoeditat, amb sis cançons.
Pais Viatge (2006). Premi Ovidi al Millor Disc de Cançó i Premi Enderrock al Millor Disseny. Es tracta d’un llibre-disc conceptual: mescla de música, poesia, imatge i còmic en defensa del paisatge i del territori. Fou reeditat al 2007 amb tres cançons més, un DVD amb un concert i extres.
Sàmara (2008) és un altre llibre-disc, que narra la història del segle XX a través de la vida d'una dona alcoiana.
Els dies del Saurí (2012) és el seu darrer treball. És un CD i també inclou un còmic. “El còmic ens presenta un personatge que veu com la seua situació laboral es va deteriorant fins a perdre la feina. Es parla de les relacions interpersonals, del rerefons humà que hi ha darrere de cada acomiadament i de les reaccions que tenim en moments de crisi. Viurem en primera persona la humil lluita sindical i judicial que manté el nostre protagonista qüestionant el sistema que ens regeix. Una situació que fa sentir al protagonista que la seua vida es lliura pendent avall, sense fre. Es tracta de seguir-lo de prop i d’acompanyar-lo en el camí de poder agafar, almenys, una alenada d’aire fresc malgrat l’ofegament a que és sotmès.”
com la ciutat ensomniada va i ve a la flameta d'un ciri com ones de llum suau, sobre les parets la teua pell tendra i sensual l'instint i la terra carmí i porcellana La quietud regnarà tots els sorolls de la plaça ja silenciats la calma al mar i desitjos, les fletxes per caçar estels
T'estimaré tot el que sé estimar
t'estimaré amb tota la força creixerem com la lluna regarem les plantes del terrat brillarà als teus ulls, pètals de vida saba nova de les branques fins les mans La terra eriçada fluix per torrenteres, per penya-segats força d'avencs, de boscos i des d'aquesta ciutat com aigua baixaré pel barranc de l'infern Bancals, sèquies, basses, rambles, tarongers arribaré a la Safor fins la meua flor terres de la vall més digna Et portaré fils i botons draps, abrigalls, mocadors Tu em brindaràs tomaques i bercocs del l'horta i el secà herbes medicinals
T'estimaré tot el que sé estimar t'estimaré amb tota la força t'abraçaré de forma sincera t'abraçaré tota sencera Tot el que de tu conec portes i laberints costeres i coixins precipicis i ponts, llambordes matisos, contradiccions somnis, malsons, del migdia al sol, llamps, trons, rosada
del migdia al sol llamps, trons, reixiu del migdia al sol. Les ferides si les portem amb cura troven el seu camí finalment tancaran en cicatrius de mena, més fortes que el propi cuir Com aigua baixaré pel barranc de l'infern bancals, sèquies basses, rambles, tarongers arribaré a la Safor fins la meua flor terres de la vall més digna Et portaré fils i botons draps, abrigalls, mocadors Tu em brindaràs llimes i bercocs del l'horta i el secà d'entre serres a la mar
VerdCel són un grup d’Alcoi que mesclen cançó d’autor, rock, folk i pop. Està format per Alfons Om (Veu, guitarra, lletres i composició), Daniel Olmo Boronat (il·lustració, disseny i videoprojeccions), Ramon Vagué (Baix elèctric), Raül Lorenzo (Bateria i percussions) i Pau Romero (guitarres, mandolina i veu). Han rebut nombrosos premis i distincions i han actuat arreu de l’Estat Espanyol i també a Europa.
Van ser notícia l’any 2005 després que el programa Pobleshow de Canal 9, que pretenia mostrar artistes de les principals ciutats valencianes, triara Alcoi i VerdCel, però, en adonar-se que cantaven en valencià, va voler vetar-los, segons van assenyalar ells mateixos. Més tard, Pau Alabajos se solidaritzà amb ells i no va voler participar en el programa dedicat a Torrent, el seu poble.
La discografia de VerCel inclou els treballs:
Bagatge d'una fusió (2002) primera maqueta, de factura casolana.
On està el lloc? (2004), el primer disc oficial, autoeditat, amb sis cançons.
Pais Viatge (2006). Premi Ovidi al Millor Disc de Cançó i Premi Enderrock al Millor Disseny. Es tracta d’un llibre-disc conceptual: mescla de música, poesia, imatge i còmic en defensa del paisatge i del territori. Fou reeditat al 2007 amb tres cançons més, un DVD amb un concert i extres.
Sàmara (2008) és un altre llibre-disc, que narra la història del segle XX a través de la vida d'una dona alcoiana.
Els dies del Saurí (2012) és el seu darrer treball. És un CD i també inclou un còmic. “El còmic ens presenta un personatge que veu com la seua situació laboral es va deteriorant fins a perdre la feina. Es parla de les relacions interpersonals, del rerefons humà que hi ha darrere de cada acomiadament i de les reaccions que tenim en moments de crisi. Viurem en primera persona la humil lluita sindical i judicial que manté el nostre protagonista qüestionant el sistema que ens regeix. Una situació que fa sentir al protagonista que la seua vida es lliura pendent avall, sense fre. Es tracta de seguir-lo de prop i d’acompanyar-lo en el camí de poder agafar, almenys, una alenada d’aire fresc malgrat l’ofegament a que és sotmès.”
La cançó que he triat, Treballaré el teu cos, és una versió de la cançó de Raimon del mateix nom, amb la qual VerdCel va participar en el disc col·lectiu “Gràcies Raimon, Al Vent, 50 anys.”, que commemora els 50 anys de la cançó Al Vent.
He triat aquesta cançó perquè és de Raimon, un cantant a qui admire, que ha fet molt per la música en valencià i que mereix tots els homenatges. A més a més, pense que la versió dels VerCel la millora l'original, modernitzant-la (i no podem oblidar que la de Raimon és de 1965!). També m’agrada la lletra, ja que la metàfora d’estimar un cos com qui treballa la terra demostra també una estima gran per l’ofici de l’agricultura i per la terra, la nostra terra, tan maltractada. M’agrada, a més, que el fruit de l’amor siguen les mateixes persones que s’estimen i també trobe encertada la manera que té de mostrar el treball que suposa estimar, perquè per a estimar bé cal amor, però també treball, fet de diàleg i de realisme.
Lletra de Treballaré el teu cos
Treballaré el teu cos
com treballa la terra
el llaurador del meu poble:
amb amor i força.
I seràs tu el fruit,
seré jo el fruit,
serem junts el fruit.
Tu i jo, terra i força.
I obrirem junts els camins
que la vida ens tanca
desesperançadament.
Ens farem, serem junts.
En l'únic camí nostre
-font i mar, terra i arbre-
l'únic camí cert,
el camí de l'amor,
el difícil camí d'amor
on som junts tu i jo.
