Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Zoo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Zoo. Mostrar tots els missatges

dimecres, 1 d’abril del 2020

ZOO - Escenes quotidianes vol. 1

Recomanació d'Ivan Beach (3r B)


Els creadors d’aquesta cançó, ZOO, són grup valencià de música nascut a Gandia l’any 2014. Aquest grup està format per un exmembre d’Orxata Sound System, Panxo (Toni Sánchez), i Sophy Zoo, un grup de rap fundat en 2008, en el qual estan Arnau, Marcos Úbeda, Hèctor Galan i Natxo Císcar.

L’estil musical de ZOO se centra principalment en el rap, el rock i l'ska, encara que també utilitzen ritmes electrònics. Les seues lletres solen tractar de temes polítics i socials, i utilitzen cançons com aquesta en forma de crítica.

El 2014 van estrenar la seua primera cançó, “Estiu”, la qual va tindre molt d'èxit en les xarxes socials. Al llarg d’aquest any van publicar dos senzills més, i en octubre van publicar el seu primer àlbum, “Tempestes vénen del sud”, produït per la discogràfica Propaganda pel fet. Després van seguir publicant un total de set senzills més, fins a 2017, l’any en el qual publiquen el seu segon àlbum, “Raval”. Posteriorment, el 2018, treuen quatre senzills que més tard es converteixen en la recopilació EP2K18.

Escenes Quotidianes Vol.1 forma part d'una sèrie de 8 mini-cançons que conten moments del dia a dia en les que hi ha injustícies socials. Aquesta cançó en concret parla sobre un bar on un jove cambrer pensa que no vol la vida que té i que esperava un altre futur per a ell, metre dos cunyats pensen sols en el que els interessa, i quan insisteixen al demanar al cambrer no s'adonen del que li està passant. Després veuen que al carrer hi ha vaga general i els tres acorden condemnar la violència.

He descobert aquest tema quan buscava cançons en valencià per a fer aquesta entrada. M’ha agradat pel seu ritme i estil, i perquè està contant una història quotidiana que et pots imaginar mentre l'escoltes. M’ha fet adonar-me que situacions com aquesta es donen dia a dia i no ho pensem suficient. Pense que a qui l’escolta pot aportar-li consciència del món en el qual realment vivim.

Lletra:


I estan xarrant, de fer una revolta en el bar
I la ració de croquetes encara no arriba i ja van
quaranta voltes que demanen cridant, i el 'camarero' suant
i els dos cunyats escopint merda per la boca normal
No saben res del sou que cobra el xaval
Ni de reformes, ni de sobres, ni justícia social
No volen rotllos, no estan parlant de Žižek ni Marx
Estan pensant en una altra birra, eixa és la realitat
A l'altra banda de la barra pensa en ràbia, el xaval:
"Si ‘s'atraganten’, que s'ofeguen, jo no pense ajudar;
Són moltes nits d'aguantar penya que m'acaba cremant
Jo m'esperava un altre futur, ho jure
Viure així no és pla
I què va ser de la carrera, i el meu despatx?
L'expedient de primera, la tesi doctoral
Jo mai seré classe obrera, això és provisional
Que agafe jo una granera no és lo normal"
Sonen sirenes,
s'estan muntant la gresca al carrer
Hi havia vaga general, els han muntant un piquet,
I en un segon, els tres del bar troben la confluència
I arriben a un acord: condemnen la violència…
Una altra ronda!
Anàlisi polític de taverna
Ni el jove és Amelie, ni ells són de les cavernes
Contradiccions que no són post-modernes
Revolucions naixent en acadèmies?

Otra ronda, para la Tuerca,
Vallecas manda,
cuando hable Monereo, le extendéis la alfombra
Seguim somiant amb bales,
Malgrat ho vejam cru
Escenes quotidianes, ZOO, volumen 1

Fonts d’informació:

dimarts, 31 de març del 2020

ZOO - Carrer de l'amargura

Recomanació de David Azalais de Porcairagues (3r A)


Zoo es un grup musical valencià nascut l'any 2014 a Gandia que se centra en diferents estils de música com ara el rap, el breakbeat, el regueton, el rock i l’ska, mesclats amb ritmes de música electrònica. Va començar a cantar al any 2014, van a trencar barreres lingüístiques, i es van fer molt famosos. L’any 2015 van ser cap de cartell al Festival Feslloch, el més important de música en valencià. 

Se’ls fa difícil fer gires per Espanya per la diferència de llengües, aleshores la gent d’altres ciutats no els escolta perquè no entenen l’idioma. 

La cançó tracta sobre les festes que s'aproximen i es van acabant els treballs. Quan estan cansats de treballar ja volen festes i la calor que fa al juny. 

La vaig conèixer mirant les cançons del grup Zoo. La vaig escoltar i em va agradar bastant. Em pareix que és una cançó molt agradable i us la recomane. Em fa pensar en les vacacions que s’aproximen i em transmet alegria perquè estic cansat de fer deures i d’estudiar. No solc escoltar música però quan ho faig mentre estudie, em fa sentir benestar i ganes de fer coses. Si l’escolteu jo pense que us transmetrà el mateix que a mi: alegria i ganes de sentir-la molts vegades. 


Lletra:


Deixa Valencia a Juliol puta vida,
Últim exàmen, primer raig de sol,
Porta les mans arrapaes de fer extres
Tot el dolor de la vinya al renyons
Creua la pista de Silla a migdia,
Sona l'herència, li cau la suor,
Mira l'arròs, la ribera que brilla
Tira per dins: alacant interior

Ix d'Alacant cara amunt la Mariola
Va i torna al poble a diari, no pot
Amb el lloguer i amb el curro ella sola,
Cuina el sopar de sa mare, no vol
que ningú sapia què cobra per hora
condescendències les justes, amor
tot el que té pel seu fill que diu hola
des del seu ventre, batega el seu cor.

Però el rellotge s'atura allà dalt,
I es mesclen la locura, la mort i el carnaval…

I arriben festes de nou,
I allò que cou ja no cura
I el poble sopa al carrer,
Al teu carrer, carrer de l'amargura

Mira el paissatge sentat a la plaça,
Penjen les llums i les flors dels balcons
No pot anar al casal ni de caça
I les olives li donen pa poc
Enguany la orquesta està enfront de casa
Musica i festa, la dansa, el bastó
A estes altures, i faça el que faça
Ja va per dins tota la processó

Però el rellotge s'atura allà dalt,
I una altra criatura comença una aventura
I el iaio sap que s'acosta el final,
I es mesclen la locura, la mort i el carnaval…

Fonts

dilluns, 30 de març del 2020

ZOO - Ventiladors

Recomanació de Sandra Viardot (3r A)



El 2014, a Gandia, un grup de joves va decidir donar un canvi a la seua carrera professional i van crear un grup musical anomenat Zoo. El seu objectiu era donar visibilitat a la llengua d’on ells provenen, el valencià. Els apassionava l’estil raper, doncs per eixe motiu les seues primeres cançons són raps, encara que també utilitzen estils musicals com breakbeat, reggaeton, rock i ska, sempre mesclats amb ritmes electrònics per tindre una identitat única i meravellosa. Al grup s’hi troben: Panxo, la veu del grup; Marcos Úbeda, toca el trombó; Natxo Ciscar, amb el baix; Héctor Galán, al teclat; Toni Fort, percussionista; Jaume Guerra, tocant el baix elèctric; Arnau, que toca la guitarra, i, per últim, Pasqu Giner. 

No els va ser fàcil trobar una discogràfica amb la seua proposta, però Propaganda pel Fet! va confiar en ells i és, encara actualment, la seua discogràfica. El 2015 van ser caps de cartell en un festival anomenat Feslloch, el més important de la música en valencià. El 2017 van gravar el seu primer i únic àlbum, Raval, amb 11 cançons en valencià, el qual va causar sensació en xarxes socials i del qual van obtindre la fama que ells mereixen després de lluitar per la música en la nostra llengua i, el 2018 van guanyar el premi a millor videoclip en els premis Enderrock. 

La veritat és que mai m'havia parat a sentir música en valencià. És cert que, de vegades, el nostre mestre de música ens havia ensenyat alguna que altra cançó, però mai m'havien cridat l’atenció. Després d’investigar pel meu compte i saforejar a youtube aquest tipus de cançons, m’he adonat que realment si trobes l’estil musical que t’agrada, la llengua en la qual estiga escrita la lletra té igual. 

He escollit aquesta cançó perquè em transmet alegria i pau, a més, dona un missatge preciés i el seu ritme fa que tingues ganes de cantar-la i ballar-la amb tota la teua energia. A més, la lletra no és gens masclista, i eixa característica la fa molt millor i igualitària. Sense dubte us recomane que escolteu la cançó, sobretot en moments de baixada emocional, us transmetrà sentiments d’alegria impressionants! 

Lletra

Volen lligar-te a un discurs, a una bandera
Tot el que eres seràs
Volen nugar-te a una marca, a una idea
Volen que digues si és negre o si és blanc
Volen la nit de la vida
La volen buida, no volen vore't dubtar
Volen quietut i la volen indefinida
Volen la seguretat
Ser d'este món és un poc complicat
Ser i no ser-ho de forma normal
Baix del meu llit tonelades de tristesa
Em queda bé la disfressa de sant?
De què estàs fugint quan acuses?
Les teues paraules on van?
Quan no quede res, tampoc hi haurà excuses
Tornen les hòsties com un boomerang
Ara és blaneta la pedra
Ara fa un fred tropical
S'han fet de pau i de guerra
Totes les contradiccions
I les cançons, ventiladors
Que esguiten merda, merda pa' tots
Deixa que et cante la carta, tenim de tot
De qualitat normaleta
Li pose tot el carinyo, baixa eixe foc
Volen la base ben feta
Si a mi se'm talla la salsa, un nou bufó
Mai menjaré de calent
He de mantindre esta farsa, qui paga mana
Sóc jo o son ells els clients?
Volen paraules com armes, dignes i plenes
Que òbrigues cor i cartera
Volen metàfores i actes, drama i teatre
Volen titella i trinxera
Volen que passes l'examen que ells posen
Volen ser jutges i autoritat
Volen que dones la pasta que guanyes
Diguem-ho clar: volen manar
Deixa que traga l'ego a subasta
Ja prou d'escriure i pensar a la carta
Deixa que diga el que pensa el dimoni dormit
Deixa que em lleve el vestit
Somiaven feres dormides, frases domades
Líriques subordinades
Plats ben calents, postres gelats
Volien merda i tenen Raval
Ara és blaneta la pedra
Ara fa un fred tropical
S'han fet de pau i de guerra
Totes les contradiccions
I les cançons, ventiladors
Que esguiten merda, merda pa' tots
Volen i volen, no solen buidar
Tot ho controlen, el bé i el mal
Eixa és la fórmula, este és un fals
Eixes no molen, no em fan volar
Eixa has fallat la teoria i la canviaria
Esta és un poc regular
Esta està bé, però es nota l'hipocresia
I a esta li falla el final
Critica i ataca
Mira la butxaca
Heroi sense capa
Lo que diga el negrata
Ara és blaneta la pedra
Ara fa un fred tropical
S'han fet de pau i de guerra
Totes les contradiccions
I les cançons, ventiladors
Que esguiten merda, merda pa' tots
Ara és blaneta la pedra
Ara fa un fred tropical
S'han fet de pau i de guerra
Totes les contradiccions
I les cançons, ventiladors
Que esguiten merda, merda pa' tots

Fonts d'informació

Viquipèdia
Entrevista a Pantxo
Videoclip de la cançó

ZOO - Ara estem sols

Recomanació de Noemí Salvador (3r A)



Zoo és un grup musical nascut al 2014 a Gandia que composen música rap, hip-hop i rock, però també fan mescles amb ritmes electrònics. El 2014 van traure la seua primera cançó anomenada “Estiu” i va revolucionar les xarxes socials. El 2017 van traure un àlbum anomenat “Raval”, amb 11 cançons, entre elles “Ara estem sols”. Aquest grup està format Panxo (el líder), Marcos, Úbeda, Natxo Ciscar, Héctor Galán, Toni Fort, Pablo, Jaume Guerra, Arnau, Pasqu giner. El seu nombre real es “Zoo Posse”. Han creat 39 cançons i tres àlbums, totes han tingut molt d'èxit ja que a molts valencians els agrada que hi haja cançons amb la llengua del lloc on viuen. 

Aquesta cançó m’agrada perquè té molt de ritme. La lletra tracta sobre qüestions socials de l'actualitat. La vaig conèixer perquè me la va ensenyar una amiga i la solem escoltar quan estem les dos juntes. A mi quan l'escolte em puja l'ànim per el seu ritme. Em porta records de quan era més xicoteta, ja que va ser quan la vaig conèixer. No és que siga el meu estil de música favorit, però m'agrada molt el seu ritme i és el que fa que la vulga tornar a escoltar. D'aquest grup he escoltat diverses cançons com la d’“Estiu”. La lletra parla de l'actual societat (com altres cançons) i el que Zoo pensa d’ella. Al poc de temps de conèixer-la (fa uns anys) me la van ensenyar en classe. Aquesta cançó no sé exactament per què em va agradar. Com ja he dit abans, el que més va cridar la meua atenció va ser el ritme i ja després va ser quan a base d'escoltar-la em vaig començar a aprendre la lletra. 

Lletra:


Puc estar tota una vida espolsant la pilota
Sempre m'acaba tornant
Puc apostar un poc més
I somriure en les fotos
Ja vindran ells a parlar
Puc allunyar-me del foco, dir que estic loco
Puc intentar encaixar
Tot el que diguen
Total vaig pujar a eixa moto
Queda tragar i tragar
Pots allunyar-te del dia, la nit i dels vicis
Ser la persona exemplar
Pots suportar els insults, el rumor, el judici
Saps que és el preu a pagar
Pots ser el més diplomàtic
El rei del trapezi
Pots aguantar i aguantar
Pots observar a l'espill al senyor de la crisi
Ara comença a plorar
I ara estem sols
I queden lluny aquelles veus
Aquell soroll de zels i d'impotència
I ara estem sols, la meua pena i jo
El crit del cor contra la indiferència
Paga que paga el ninot
No demana clemència
Més interessos que al banc
Vaga descalç per un món de taurons, penitència
No sap si és merda o si és fang
S'alça de nit taquicàrdic
Perdent la consciència
Sent una guerra al seu cap
Tot un exèrcit de listos demana coherència
Listos que estan al sofà
L'apoteosi, quina afició per parlar
Quin suplici, per difamar i per pontificar
No aguantarien ni un dia l'ofici
I cride algú que desperte i que actue
Que traga del cap i del cor, que fluctue
I calla el cap, perdedor penitent
I crida el cor contra els indiferents
I ara estem sols
I queden lluny aquelles veus
Aquell soroll de zels i d'impotència
I ara estem sols, la meua pena i jo
El crit del cor contra la indiferència
I ara estem sols
I queden lluny aquelles veus
Aquell soroll de zels i d'impotència
I ara estem sols, la meua pena i jo
El crit del cor contra la indiferència
I ara estem sols
I queden lluny aquelles veus
Aquell soroll de zels i d'impotència
I ara estem sols, la meua pena i jo
El crit del cor contra la indiferència
I ara estem sols
I ara estem sols

Font d’informació:

-Viquipedia
-Cadena.ser

dimecres, 29 de maig del 2019

FRAN YERA (amb PANXO I AKELARRE) - Rols

Recomanació de Fran (Bat. Artístic)

Fran Yera, acompanyat de Panxo (de Zoo) i Akelarre, canta "Rols".

Fran Yera, cantant valencià de gèneres com el hip-hop i el rap, és l’autor de Rols, composició en la qual col·labora amb Toni Sánchez, raper Valencià i ex vocalista del grup Zoo, i Akelarre, de qui tenim informació.

Yera opta per parlar a les seues cançons de temes considerats tabú, com el poliamor o la transsexualitat, donant-los visibilitat a través de les seues lletres. El seu primer èxit és aquesta cançó que, en donar-li reconeixement, l’ha impulsat a seguir fent música i al 2019 ha produït el seu primer àlbum: “Ciudadanos Violentos”.

Toni Sánchez és un raper valencià nascut a Oriola i conegut com Panxo. És ex membre del grup Orxata Sound System i al 2008 va començar a cantar en solitari fins el 2014, quan va fundar el grup ZOO.

Per trobar tota aquesta informació he optat per consultar pàgines oficials sobre els protagonistes d'aquest tema.

Aquesta cançó tracta la història d´una persona que des de ben petita ha estat tancada en un món on només es coneix el binarisme. Aquest xic s'adona que el món és divers i que existeixen molts sentiments, a més dels que la societat imposa. Ell es comporta naturalment amb trets que generalment no estan ben vists.

Hi ha moltes frases que m’agradaria destacar d'aquesta cançó, ja que reflecteixen valors humans molt positius per als que l’escoltem:

- El binarisme és per a màquines
- Definir-se es limitar-se
- Jo vull fluir sense tanques 
- Ens han educat en gàbies socials com a rates de laboratori

Vaig descobrir aquesta cançó amb un amic a la platja mentre tornàvem a casa de fer un passeig. Quan l'escolte, sent llibertat, diversitat... i reflexione. A més, em sent realment bé quan ho faig i de normal l’escolte de camí a casa. La recomane moltíssim, sobretot a aquelles persones que encara no saben que el món pot ser un espai divers.

Lletra

Quan no mirava ningú
jugava amb el gest femení.
Enfront de l'espill
curiós d'aquell mon restringit.
Em provava un vestit
m'excitava amb mi,
menys mal que ningú m'ha vist.

Érem dos amics estirats al llit
jugant a veure qui és més fort.
Ens fregàvem el cos
i en excitar-nos notàvem que ens creixia l'ós.
Mai ho vam parlar
massa debutants
per saber ficar-li un nom.

Quan gravava
no m'agradava
la veu no em sonava prou greu.
Qui va a sentir
el que tinc a dir
si no sone com un home deu.
Fòbia a la pròpia veu
i se'm cau el relleu.
No, no sóc qui suposeu.

Que vaig naixer nus
i des de llavors
tot ha sigut travestisme.
El binarisme és per a màquines
nosaltres som un abisme.

Definir-se és limitar-se
jo no vull podar les branques
jo vull fluir sense tanques.

I viure escarbant, tastant els verins
dels actes reflexes i essències complexes.
I viure escarbant, tastant els verins
dels sexes annexes i essències complexes.
Arqueòleg de mi.

Ens han educat
amb gàbies socials
com a rates de laboratori,
dicotomia, rols establert,
disciplina i reformatori.
Obedient i elegant,
tranquil·let i cordial.
Baixem el teló,
tanquem la funció 
tinc el gènere que trio jo.

Em miren, senyalen i jutgen,
donen el gènere per suposat,
calla't, que callis, escolta i aprèn
que sóc una perfor ni nena, ni nen.
Trencant el binarisme,
a cada passa que faig pel carrer,
que vull que rebentin els teus prejudicis
serem tot allò que no ens vau deixar ser.

Sobre la gespa del parc ens besàvem,
ficant-nos a prova
no era fastigós
com pronosticaven les veus
que assistien als fets.
Era més bé amor, amistat natural,
això va ser abans
de que s'aixecara el fang.

I les torres sonaren al cant
i el que està bé i que està mal
i com ser i com t'has de matar
qui pots ser i com!

Però definir-se és limitar-se
jo no vull podar les branques
jo vull fluir sense tanques.

I viure escarbant, tastant els verins.
dels actes reflexes i essències complexes.
I viure escarbant, tastant els verins
dels sexes annexes i essències complexes.
Arqueòleg de mi.

Era un heroi saltant gronxador
fugint de princeses i del seu amor
jo era fort i graciós amb el pit descobert
sense saber que no era sols un joc
sinó un assaig novell del teatre dels rols.



diumenge, 21 d’octubre del 2018

ZOO - Cançons d'ofrena




Un film de ZOO & TERRAL STUDIO. Lletra i música: ZOO featuring JazzWoman. Enregistrada a Atomic Studio (Ondara, País Valencià) SPOTIFY: http://spotify.zooposse.com/ iTUNES: http://applemusic.zooposse.com/ +INFO http://zooposse.com | http://propaganda-pel-fet.cat

ZOO és un grup de Gandia que fa rap, hip-hop, rock i ska però també mescla ritmes electrònics. Les lletres de les cançons tracten qüestions polítiques i socials d'actualitat. Naixen l’any 2014 amb Panxo (ex d’Orxata Sound System) i Sophy Zoo. L’any 2014 van tindre un enorme èxit amb la cançó "Estiu", que formava part del seu primer treball Tempestes venen del sud, i des d’aleshores no han parat de participar en festivals al País Valencià i Catalunya.

El 2016 van publicar el single Esbarzers i camins. El segon disc, Raval, va ser presentat el 24 de març de 2017. El nom es referia al Raval de la història, la perifèria que acull els marginats socials però que sovint ha estat el bressol d'expressions artístiques que s'acabarien popularitzant. Durant l'any 2018 han publicat tres singles més: Robot, Omertà i Cançons d'ofrena.

En aquest tema que us presente, canten acompanyat de la rapera valenciana JazzWoman.

Lletra de Cançons d'ofrena

Era difícil suportar la pressió,
les xarxes i el nou home projectant un superjò,
autocrítica ferotge, fins que caiga sang al full
 no té cabuda l'orgull en este viatge
Deconstrucció, algunes coses fan por,
abandonar-se al modus vivendi de l'opressor,
cedir, perdre les forces, sentir-se un traïdor
sumir-se en la concòrdia, oblidar-se del dolor
d'un grapat de llocs possibles ell va caure en el millor, sa casa
blau mar, blau cel, i vida grisa
tan fràgil la cuirassa que tapa a l'home nu
i el vent remou la brasa, i el foc desfà l'iglú
baixen costera avall els fills de la agonia,
les males companyies del futur...
creuen el descampat i es tomben a la via
sabent que on sobra realitat no hi cap el glamour

Cançons d'ofrena, maten el nervis i la pena
com si no vaig a desfer el nuc
visc en el misteri del poema
tot el que vam fer va ser per tu.

Tots sentim la pena
Qui no mossega, te berena.
Sempre són diners, per això me n’ix la fera.
Treballar per estudiar
I fer allò que sempre he somiat ha sigut una condemna.
Tots volem ser amics, agafar informació, travessar, manipular…
Ací comença la traïció.
A la leona le quité yo la melena
Les llàgrimes que tira, ja no causen sensació.
Quedant-me afònica,
Jo vull un món millor
Aprendre de quan caus
La solució és l’acceptació
Bones persones regalant-vos el seu temps,
done les gràcies i molt d’amor a totes elles
Que lluiten, que criden, que tenen poder
Que saps que ningú perd el dret d’aprendre
Si no som per tots, qui em va a defendre
Si no és per tu qui em va a entendre

dissabte, 13 de gener del 2018

ZOO-El cap per avall



Zoo és un grup musical nascut el 2014 a Gandia de la mà d'Antonio Sánchez, també conegut com a Panxo. L’any 2014 el grup va revolucionar les xarxes socials amb la seua primera cançó i videoclip: Estiu. El vídeo a YouTube va tenir gran èxit per les reproduccions aconseguides en poc temps i al final del mateix any van publicar el seu primer àlbum, Tempestes vénen del sud. A partir d’eixe moment varen fer més de 65 concerts en any i mig. Tres anys després ha eixit el primer single de ‘Raval’, El cap per avall va arribar el 28 de febrer del 2017.

Aquest single de ‘Raval’ ens envia a una de les moltes cares i significats del nom i concepte del nou disc. El raval com a la perifèria d’un barri. Per destacar dir com crítica la corrupció, la destrucció del litoral i de l’horta i, també cita altres aspectes ridículs o contradictoris que tenim. Podem veure com el títol fa referencià al quadre de Felip V que penja cap avall en el Museu de l’Almodí de Xàtiva i que recorda el mal que va fer.

Per finalitzar dir-vos que el grup en març d’aquest any comença amb el seu tour i podeu gaudir de veure'ls en directe si vos doneu presa i compreu les entrades.


LLETRA


Vam sobreviure a l'incendi
vam fer-li front al gegant,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el ball del cap per avall.

Paella congela, falleres de cartró,
olor a roda cremada, gomina i processó.
Saluda el senyoret, escola de retors,
el sant a passejar, Un beso i una flor.
Nos vamos a forrar, un finde en benidorm,
posar la mà i callar, platges de formigó.
Vivir así es morir de amor, cantava Milans del Bosch.
L’himne regional provoca llàgrimes,
pàgines i pàgines, d’un tràgic sainet que esgarra ànimes.
Pas de “pasodoble” al camp de futbol,
alça la mà dreta l’afició a la curva nord.
Una discoteca enmig d’un camp d’arròs,
boquetes tortes a la terra de les flors.
La Geperudeta, besant la Moreneta:
Vendetta!! Vendetta i noves glòries en oferta.
Allà on el món s’explica en diminutiu,
on plora la collita del secà i del regadiu,
plou amb burrera, però sempre baixa buit el riu,
i una bandera talla com arma de doble fil.
Vivim la vida de gaidó, acabareu com el pelletes a Alcoi.
Del Mondúver al Penyagolosa i el Benicadell
el poble serà un martell o un pes mort.

Vam sobreviure a l'incendi
vam fer-li front al gegant,
vam suportar eixes bombes que
encara ressonen per serres i valls.
Vam defugir eixes normes,
vam profanar els seus sants,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el ball del cap per avall.

Vinc d’on van voler fer una falla, terra de foc i de sal,
on la metralla travessava i rebentava els cristalls,
on les muntanyes baixen escalonades per lluir bancals
que donen alegries penes i menjar.
Vinc de les platges horteres sostingudes amb deutes brutals
de microclima i macroestafa, trist i real,
roders que repartien, herois de veritat,
segrestadors de La Marina i del Comtat.
Taronges i olives, cirera i raïm,
netes de morisques, fills de mallorquins,
on no para la festa fins dimecres que comença i
tots els problemes es dissolen en anís. Tenim
una cova de lladres en cada ciutat,
molt d’aprofitat per metre quadrat..
Una costa traida, un desig de fugida
amb un tren cap al nord que no arriba...
Camps abandonats, qui vol llaurar podent ser ric?
guiris reballats, passa la vida..
Cada primavera s'emociona algun lletraferit
quan pega un esclafit la vall flòrida.
Tantes voltes torts en tantes dates,
l’arbre mai no havia estat madur.
Sabíem que seria dur, ni nom
ni mapa ni futur: amors que maten,
cacem les rates i tombem els murs

Vam sobreviure a l'incendi…

Mar Addams 1ER BATX-B

dijous, 5 de novembre del 2015

ZOO - Estiu



ZOO és un grup valencià que va sorgir l'any 2014 cantant cançons amb lletres polítiques. El seu estil és el rap, el Hip-Hop, el rock i el ska, encara que en algunes bases de les seves cançons fiquen sons electrònics.

El grup naix de la mà de Panxo (Toni Sánchez), que era un antic membre d'Orxata Sound System i de Sophy Zoo, un grup en castellà actiu des de 2008. El seu primer disc és "Tempestes vénen del sud" que contenia la cançó "Estiu", el single que va arribar al voltant de mig milió de reproduccions.

Lletra:
Cau la calor a la Safor bombeja el ritme
No estem fent merda facilona, ací fem himnes
Se'n va el dolor amb l' olor a mar, les primaveres
demanen vida, l'estiu arriba…
El sol ha eixit, la ràdio sona, estem vius,
estic fent temes i esperant per si somrius,
érem feliços amb mentires de mil colors,
tinc els conflictes d'un suïcida, tinc por…
I vull tornar als meus impulsos, ser pràctic,
que si ella sona jo tremole, lo màxim
venen trompetes, no és Gillespie,
etern als samples, és Ainsley: "Brother, ho volen simple".
Volen que venga el discurs que ven, que no qüestione
volen que calle i que puge al tren
i aquella gent que em demana frases? que
em diu que torne? No s'imaginen lo mal que em senc.

Però hui ja passe del drama,
vull tocar el foc, sentir que crema
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull que un error siga un problema
Però hui ja passe del drama
l'autocompassió és una condemna
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull ni la reixa ni la pena

Res del que passa és comparable a tu,
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs,
tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!
Res del que passa és comparable a tu
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs,
Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!

I un altre any perdut en esta confusió vital,
lluitant contra els dimonis que van per dins cridant,
buscant guanyar-me la partida, i perdre la raó,
buscant que perga les forces, passa la vida i jo…
veig als majors, i pense en tot el que es mereixen,
i baixa la esperança i puja el pa
i amb esta perspectiva qui vol créixer, eh?
dubtes i dubtes, depressió ve i eufòria va.
Que no serà per ganes de ficar les bombes,
que serà per la por a perdre el que tenim
qui no censura el fons, critica per les formes
i uns passen del tema, i uns filen massa prim.
Volen que venga el discurs que ven, la porten clara:
jo el que vull vendre és la victòria cara.
Que vull mirar als ulls si un dia arriba l'hora…
Que no puc ser feliç amb tanta merda ahí fora

Però hui ja passe del drama,
vull tocar el foc, sentir que crema
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull que un error siga un problema
Però hui ja passe del drama
l'autocompassió és una condemna
Jo tinc set de vida, no de fama
no vull ni la reixa ni la pena

Res del que passa és comparable a tu,
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs,
tu eres rebel i consentida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!
Res del que passa és comparable a tu
la nostra eixida, homes i dones d'actes impurs,
Perquè tu tanques la ferida, res del que passa és comparable
a tu. Passa la vida!

Opinió personal:
He triat aquesta cançó perquè em posa de bon humor i perquè la seva lletra em transmet bona energia, bon rotllo. És una cançó de la qual mai m'he cansat i crec que mai ho faré. A més, et contagia una sensació de tranquil·litat estival que et fa voler tancar els ulls i sumir-te en un estat extraordinari. Al menys, a mi m'ho pareix.

Jaume Martí Sánchez

dimarts, 3 de febrer del 2015

ZOO i ROY MERCURIO - Aquesta vora



En aquesta entrada trobaràs informació sobre Zoo.

I ací et pots descarregar gratuïtament el disc Tempestes vénen del sud

ZOO - Estiu

Toni Sánchez (Panxo) és una raper valencià que va ser cantant d'Orxata Sound System i dj a Riot Propaganda, i va formar part també del crup Sophy Zoo. En aqueste tema, Estiu, hi col·labora a la base rítmica Ainz Adams. 
"Estiu" va ser publicat al juny a youtube i es va fer viral. L'èxit ha portat Panxo a enregistrar Tempestes vénen del sud". Zoo critica la realitat però creu en un futur millor. El cantant explica que no li agraden les consignes fàcils però sí parlar de la vida de la gent amb senzillesa i lirisme. 
Al primer treball de Zoo hi col·laboren: Toni Mejías (Los Chikos del Maíz), Rodrigo (At Versaris) a "Imperfeccions"; Roy Mercurio (Dremen) a "Aquesta vora"; Pablo Sánchez (La Raíz) al baix, Arnau Giménez (La Gossa Sorda) a la guitarra, Pasqu Giner (Aspencat) als teclats i el trombonista Marcos Úbeda (Obrint Pas).

Fonts: Tresdeu.com i Enderrock

Ací temps el CD senser:  TEMPESTES VÉNEN DEL SUD by ZOO