Acabe de descobrir Maria Arnal i m'he enamorat de la veu i del tema, un poema musicat d'Estellés, que mai defrauda. La cançó pertany a l'àlbum "45 Cerebros y 1 Corazón" i està disponible en totes les plataformes digitals: http://radi.al/mariaimarcelcos (Fina Estampa 2017). La música és d'Hèctor Arnau (melodia), Maria Arnal i Marcel Bagés.
La Viquipèdia diu de la cantant que és "membre d'una família vinculada a la música amateur, va començar a escriure cançons i a tocar la guitarra a divuit anys. Va començar estudis de literatura i traducció a la universitat, i va compaginar-ho amb feines temporals diverses." Va estudiar cant a l'Escola de Música Moderna de Badalona. "A nivell musical, basa el seu fons en la música de tradició oral de la península Ibèrica; segons diu l'artista, vol apropar-se a la tradició des de la cultura lliure en l'era digital. Ha publicat tres discs."
Filferro ens va desitjar un bon Nadal a capella fent una versió d'aquest tema de Simon & Garfunkel. Però a més, també volien fer un homenatge a la gent que no hi sent; per això ens expliquen la cançó en llenguatge de signes.
Una preciosa versió de la cançó d'Ovidi Montllor "Va com va", de la mà d'Smoking Souls.
Aquest grup de Pego va nàixer l'any 2010 i, des de llavors, no han parat de regalar-nos bona música, cantada en el valencià de la Marina Alta. Un plaer per als sentits.
A tu t'emprenya molt, que jo et tingui mania. Va com va. A mi m'emprenya molt, que tu vagis fent cria. Va com va. A tu t'han dit preciós, a mi m'han dit: Tu calla. Va com va. I jo no vull callar mentre tu tens la tralla. Va com va. A tu t'han dibuixat i jo trenque la ploma. Va com va. A mi m'han fet ple d'odi, a tu t'han fet de goma. Va com va. A tu t'han dat l'herència, a mi m'han dat la vida. Va com va. A mi em toca lluitar, a tu prendre la mida. Va com va. Si jo no tinc per mi, si tu no en tens mai prou. Va com va. I ets tu qui reps de mi, jo de tu cobre un sou. Va com va. Si jo ja m'he cansat d'anar vivint dient el va com va, pensa que sols diré fins que més no podré: Va com vull. Com volem.
“Les nits no moren mai” és una cançó que el grup Doctor
Prats ha versionat i ha adaptat al català, amb una nova lletra de l’original
«The nights», del suec Avicii, per al disc de «La Marató».
Doctor Prats és un grup musical de Terrassa i el Vallès,
format el 2015 amb la intenció de ser solament un "grup virtual",
l’estil del qual és ska, reggae, funk, electroswing, pop, cúmbia i dubstep.
Està format per 7 músics: Marc Riera (creador del grup), Guillem Boltó, Ramon
Figueras, Miki Santamaria, Víctor Martínez, Josep Jaume Rey i Oriol Cors. Varen
penjar les primeres cançons i, com que a la gent els van agradar, començaren a
ser coneguts al territori musical, i aquest mateix any van traure el seu primer
disc anomenat “Patates amb peix”.
A l’abril de 2016, un any després del llançament del primer
disc, en trauen un segon anomenat «Aham Sigah», i el 2018, un tercer anomenat
«Venim de Lluny». A l'actualitat tenen un total de 3 àlbums. Aquest grup ha
traspassat les fronteres amb la seua música fent actuacions a França, Hongria i
al Japó, i ha omplit escenaris en els festivals més importants del país com el
Canet Rock, l’Acampada Jove o BioRitme.
Vaig conéixer aquesta cançó perquè en les falles d’enguany
la van posar a una berbena on vaig anar i em va agradar molt la lletra i el
ritme, així que em vaig interessar en ella i em va sorprendre quan vaig
descobrir que era una cançó d'Avicii. La lletra és un intent d’explicar als més
xicotets que s’ha de guardar la vida com un record molt gran i important,
perquè aquesta passa molt de pressa sense que te n'adones i els records són
l’únic que roman, i això és exactament el que em transmet.
Gossos és un grup
rock català que es va formar a l'estiu de 1993 quan Oriol Farré (veu i
guitarra), Juanjo Muñoz (veu i guitarra), Roger Farré (veu i baix) i Natxo
Torrés (veu i guitarra) van decidir formar el grup. Van fer molts concerts,
però no van ser coneguts fins a la segona oportunitat que van tenir en un
concurs el 1994, en el qual varen guanyar amb el seu disc Gossos. A més, el
2002 va arribar un nou membre al grup anomenat Santi Serratorsa, que tocava la
bateria.
La cançó et fa
entendre que les paraules tenen significat i que les has d'utilitzar al llarg
de la teua vida. També diu que mai és tard per a dir allò que hagueres volgut dir, ja que
les paraules no caduquen i sempre corren pel nostre interior.
La cançó “Corren”
va ser editada per primer cop al 2007, i es pot trobar en el nové disc de Gossos.
Ha sigut una de les cançons més populars del grup. A més, s'ha convertit també
en una de les cançons més cantades de la música en català. El premi que va
guanyar aquest grup gràcies al tema va ser al millor videoclip, segons votacions
populars en Enderrok l’any 2008.
M'ha agradat perquè
té molt de ritme i la lletra tracta d'un tema sobre el qual mai m'havia parat a pensar. A més, és la primera vegada que
escolte aquesta cançó a pesar d'haver escoltat alguna vegada el nom d'aquest
grup. Aleshores, pense que les ràdios haurien de posar cançons en català o
valencià, igual que en posen en altres idiomes, ja que podrien donar-li una
oportunitat a aquestes cançons, que tampoc estan malament.
FONTS:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Gossos
https://fanmusicfest.com/content/gossos
Entrada 2 de Jaume
“Gossos” és un grup que forma part del rock català. Es caracteritza per ser un grup sense percussió, a soles amb guitarra, baix i veu, fins que a 2002 varen afegir una bateria.
Va ser a l'estiu de 1993 quan els manresans Oriol Farré, Juanjo Muñoz, Natxo Tarrés i Roger Farré van decidir formar el grup. Després de diversos concerts, es varen apuntar a alguns concursos i a la segona oportunitat varen guanyar un premi pel seu disc «Gossos» (1994).
He volgut penjar aquesta cançó perquè la tenia a la recamara des de fa temps i em pareixia molt bona com per a no pujar-la. Dic que és bona perquè la seva melodia és súper-bonica, la lletra... Indispensable (De veritat, si pares atenció a la lletra, t'arribarà fins al cor, almenys a mi m'ho pareix), altre aspecte a destacar són les veus, la del cantant principal, Natxo Tarrés, és molt fluida i la de Macaco li dóna un estil original a la cançó. Per tant, en conclusió, diria que no us la perguereu perquè és molt bona.
LLETRA:
És tard, no sé
quina hora és,
però és fosc fa
estona.
És fàcil veure
que no hi ets,
ni un paper, ja
poc importa.
Poso els peus a
terra, vull caminar,
necessito
despertar en un dia radiant.
Encara em queda
temps per descobrir
tot alló que m'he
amagat i que no m'he volgut dir.
Corren, corren
pels carrers, corren
paraules que no
s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren
pels carrers, ploren
com gotes d'aigua
s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Difícil descobrir
qui soc avuí.
Una gota em cau
mentre un altre em treu la set.
Plou i fa sol
alhora
Tomba la bala
bala,
tomba la bala que
m'apuntava, era la meva
i jo mateix em
disparava.
Raig de llum
il·lumina'm, treu-me el fum.
Una revolució
dins meu, la sedueixo i es transforma
No s'esborren, en
conformo en mirar-me
Mirar-me de dins
cap a fora.
On puc anar-te a
buscar? Nena no és broma...
Hauria d'haver
estat diferent,
però en un moment
s'han tancat les portes.
Poso els peus a
terra, vull caminar
necessito
despertar en un dia radiant.
Encara em queda
temps per descobrir
tot allò que t'he
amagat i que no t'he volgut dir.
Corren, corren
pels carrers, corren
paraules que no
s'esborren, imatges que no se'n van.
I ploren, ploren
pels carrers, ploren
com gotes d'aigua
s'enyoren, aquells que ja no es veuran.
Pau Vallvé és un músic, compositor i productor català que va
nàixer a Barcelona el 1981. Va començar a tocar la bateria a l’edat de 3 anys,
més tard va estudiar música als 6, a tocar en xicotets grups als 10, va fer el
seu primer disc als 15 i va començar a gravar els seus propis discos als 18.
Segons Pau Vallé, als inicis, quan tenia 18 anys i després de
patir un desamor, escrivia cançons tristes. Més tard, als 21, va decidir fer
cançons en anglés, i finalment es va dedicar principalment a fer cançons en
català, amb un estil indie, pero de tant en tan encara fa alguna cançó en
castellà o anglés.
Estanislau Verdet era un àlter ego musicohumorístic de Pau
Vallvé, vehicle a través del qual el cantant presentava cançons iròniques i
crítiques amb la societat a través de la vergonya pels altres i la paròdia. El
2010 va donar per tancat aquest projecte i va començar la carrera en solitari.
Principalment, la seua música està composta per als anuncis
de la televisió, sèries o pel·lícules, però també ha fet cançons dins de grups
com “Inspira”. Ha fet discos de piano, de post-rock, de minimalisme, etc.
La cançó tracta sobre l’amor que sent Pau Vallvé cap a una
dona i el desig d'estar tota la vida amb d’ella. La vaig conèixer perquè
inicialment anava a fer el treball sobre una altra cançó d’aquest cantat i
buscant informació amb va eixir aquesta, la vaig escoltar de casualitat i em va
agradar molt.
Em transmet tranquil·litat perquè el seu ritme és tranquil i
suau, per això l’escolte quan vull estar tranquila, mentre estic fent els
deures o per a dormir. Pense que aquesta cançó et pot portar serenitat, ganes
de relaxar-te i de disfrutar-la.
Alfred García és
un cantant, compositor, productor i intèrpret espanyol conegut per la seua
participació en el concurs Operació Triomf 2017, on va arribar fins a la final,
i va quedar en quarta posició. Amaia Romero es va donar a conéixer després de
participar en Operació Triomf, on va arribar fins a la final i va ser
proclamada guanyadora. Tots dos van ser triats per a representar Espanya en el
Festival de la Cançó d'Eurovisió 2018, i cantaren a duo el tema «La teua cançó»; malauradament,
quedaren en la posició 23.
El cantant,
Alfred, va compondre el tema en català durant la seua estada en l'Acadèmia d’OT
i li la va regalar a la que és la seua exparella, Amaia, pel seu aniversari,
quan encara estaven en el programa de televisió. Alfred i Amaia van unir les
veus per a aconseguir un bell cant d'amor, una cançó que a través de la lletra
expressa molt el que van sentir l'un per l'altre des que es van conéixer en
l'Acadèmia i, a més, Alfred confessa que li agradaria veure sempre Amaia com el
primer dia, i descriu el que van viure en el concurs, on passaven hores
component o cantant cançons dels seus referents musicals. Aquesta cançó va
començar sent un poema i Alfred li va afegir uns versos per a compartir-la en
un duo, i així poder-la cantar amb ella.
“Et vull veure”
va despertar la nostàlgia dels seguidors, que van recordar la relació entre
tots dos i es van mostrar apesarats per la ruptura, ja que era una parella molt
popular en les xarxes socials, i encara que la relació s'acabara, els seus fans
volen seguir veient-los compartint el que més amen junts, la música.
He triat aquesta
cançó perquè és un tema sincer, carregat d'emoció i de sentiments i és per això
que m'agrada. Vos anime a escoltar la preciosa lletra d'amor escrita per tots
dos i que pugueu gaudir-ne del ritme.
Lletra
Et vull veure,
seguint de prop on mor el vent
Et vull veure,
fent cançons fins que no puguis més
Tinc una estranya
sensació de no poder anar a millor
Però és que amb
tu tot va perfecte
Et vull veure,
igual que el primer dia aquí
Cantant cançons
de la Judit, del Kanka com si fessis acudits
I es que tot ho
fas tan fàcil com petit
Pero tu et fas
gran en vas fer dinou a mitjanit
Et vull veure al
carrer a la porta de camí
Et vull veure
deixant notes soltes pel jardí
Tothom et veu a
la televisió però no coneixen la cançó
Doctor Prats va nàixer el 2015 amb la intenció de ser únicament un grup virtual. Provenen de Tarrasa i el Vallés. El 2015 tragueren el primer disc “Patates amb peix”. El seu estil musical és una mescla de reggae, pop, rock, ska, funk i música electrònica.
Membres
· Mark-e Riera com a vocalista i guitarra
· Guillem Boltó al trombó
· Josep Jaume Rey a la guitarra
· Ramón Figueras com a trompeta
· Miki Santamaría amb el baix
· Víctor Martínez al teclat
· Oriol Cors amb la bateria
Aquesta cançó explica que cada vegada les persones viuen en un món més tancat, que vol influir en la mentalitat de la gent. També explica que cal viure la vida perquè, com diu la cançó ‘vinc de lluny’, ja que ell ja ha passat per això i ha aconseguit veure el món amb uns altres ulls i vol que tota la gent faça el mateix.
Parlant sobre els pensaments que m’aporta aquesta cançó, puc destacar que no hem de tancar-nos en un món on sempre fem el mateix, sinó que cal viure la vida. La veritat és que la recomane moltíssim perquè et fa mirar amb uns altres ulls la teua forma de viure en el món, perquè vida només hi ha una.
Lletra
Jo vinc de lluny
D'allà I d'aquí
Jo vinc tossut, obstinat I decidit
Jo ho faig per tu
I ho faig per mi
I ho faig també per tots aquells que encara han de venir
Pot ser que el món s'estigui fent petit
Pot ser que això no estigui fet per mi
Però resistir és l'únic que tenim
Aixequem les copes, fem un brindis I a seguir
I ara veig clar que al final tot té més sentit
Del que em podia imaginar
La vida ens clama
L'amor està a l'aire
Només l'has d'agafar
Tranquil que no s'acabarà
Jo vinc de lluny, de lluny!
Jo vinc de molt lluny, de lluny!
Vinc de l'aigua I de la terra
Vinc del sol I les estrelles
Vinc del foc per estar amb tu
Jo vinc de lluny, de lluny!
Jo vinc de molt lluny, de lluny!
Seguiré lluitant com sempre
Sé que no està tot perdut
Jo vinc de lluny
M'agrades tu, I tu, I tu
També m'agrada que a mi m'agradis tu
Que jo t'agradi m'agrada més que a tu
M'agrades tant que cada dia em llevo I penso en tu
Atupa és un grup de música nascut a Montcada, que canta en valencià apitxat i utilitza tant el rap com el pop per tal de fer-se una veu al món de la música. Els seus components destaquen sobretot per la manera de fer un rap crític de la societat actual, però també tenen una musicalitat bastant sonora en molts dels seus temes, que barregen amb "flow", estructures, acabaments i altres recursos estilístics que els caracteritzen.
Atupa és, en la meua opinió, un dels grups que mereixen més la pena de música en valencià. A més, crec que, en ser apitxats com jo, són més fàcils de sentir que altres bandes de català/valencià que també destaquen.
Com que ja havia pujat a aquesta pàgina altres cançons del grup, he decidit pujar-ne una altra per donar-li més veu en Villena.so. A més, he escollit un tema més lent perquè pense que fa falta. La cançó que he triat es “Malgrat tot”, produïda per Pedro Olcina i Atupa, gravat per Lemon' Studio, i mesclat i masteritzat per Pobla. Aquesta tracta d'un amor que es va perdent amb el temps I que al final es trenca; però de la situació es pot aprendre per no tornar a repetir-la i hi ha situacions que no es poden arreglar i cal acabar-les.
“Malgrat tot” pertany al disc “Quasi res porta el diari”, que està composat per altres 11 cançons i que va ser una autoedició de l'any 2016. A més d'aquest disc, també tenen dos senzills i altres dos àlbums: “QuatribaRap” (2012) i “Expansion pack” (2014). Els seus dos senzills són: “Res està escrit” (2015) i “Tu mateix” (2018).
LLETRA:
Pose la vista enrere i no sé
si aquest camí fa que em trobe a mi mateix.
Orgullós de tot allò que he aprés,
de qui m'envolta i de qui no, de qui em propose ser.
No vulgueu madurar,
que mai torna la infància.
Estima però vés a espai,
som vulnerables si de sentiment es tracta.
Sé que tot arribarà,
visc enamorat d'instants que ericen els pèls,
no em tornaré a fallar,
no canviaré els meus ideals per molt que altres vulguen.
I què diuen, què inventen, què parlen?
Hi ha mirades que no s'equivoquen.
No intentes buscar més errades.
Es va acabar perquè havia de ser.
Ei, que en la vida no tot ha de ser com tu esperes.
Ei, no intentes canviar l'essència de qui estimes.
Teníem diferències que no compreníem,
no érem les mateixes persones que quan començàrem.
Parlàvem un llenguatge propi,
que amb el temps vaig oblidar.
Em vaig cansar de fingir
i vaig marxar del teu costat.
Ei, seguim tancant portes per a obrir unes altres,
seguim creixent per altre camí,
seguim quedant-nos amb el positiu,
amb tot aquest aprenentatge, allò que sols sabem nosaltres.
I què diuen, què inventen, què parlen?
Hi ha mirades que no s'equivoquen.
No intentes buscar més errades.
Es va acabar perquè havia de ser.
Ei, que en la vida no tot ha de ser com tu esperes.
Ei, no intentes canviar l'essència de qui estimes.
Teníem diferències que no compreníem,
no érem les mateixes persones que quan començàrem.
Els Catarres és un grup format per tres persones: Èric Vergés, Jan Riera Prats i Roser Cruells. Aquesta banda de música es va formar a finals del 2010, però varen agafar fama amb la cançó “Jenifer”, que va tindre més d'un milió de visualitzacions en poc de temps.
La seua discografia és la següent: Els Catarres Cançons 2011 (2011), Postals (2013), Big Bang (2015) i Tots els meus principis (2018). Aquestos discos tenen al voltant de 12 cançons cada una, que no estan per omplir lloc en els àlbums, sinó que cada una d’aquestes composicions té el seu significat, normalment fent una crítica social o un cant a la vida.
A més, es fa necessari esmentar alguns dels premis que té aquest grup. Han guanyat al voltant de setze premis fins a 2017, dels quals cal destacar el disc d’or per les 20.000 còpies venudes amb el disc “Big bang”.
He escollit la cançó “Fins que arribi l’alba” del disc “Tots els meus principis” perquè és la que més m’agrada d’aquest grup, i considere que caldria escoltar-la per a poder gaudir d’aquesta unió tan bona que hi ha entre lletra i melodia.
Parlant de la lletra, el tema es podria dir que és tot allò que es faria per amor, fins i tot “ballar sobre lava”. I per part de la melodia, no es queda arrere sinó que també acompanya molt bé i dona tan bon rotllo que tens ganes de ballar i tot, sols d’escoltar-la. He de dir també que el videoclip és graciós, amb tota aquella gent ballant, alguns sense cap sentit, però tots passant-ho genial. I no és per a menys, perquè aquest grup aconsegueix guanyar-te l’oïda.
Lletra
Per tu
no sóc un dels teus amants,
però creuo l'Himàlaia per tu,
i robaré dotze diamants, un per cada lluna plena
Per tu
jugo a daus amb el perill,
ballo sobre lava per tu,
aguantaré tota la nit sense dormir
El que jo vull és cantar-te fins que arribi l'alba,
tornar-me a embriagar amb el teu perfum
mentre fora el món va donant voltes
I riure fins que ens falti l'aire
memoritzar els racons del teu cos nu
tan fora del comú
Per tu
no seré mai un esclau
però guanyaré la guerra per tu
i lluito fins a l'últim assalt amb les apostes en contra
Per tu, per tu,
atrapo bales amb les dents,
domaré les feres per tu,
i accelero sense frens, de 0 a 100
El que jo vull és cantar-te fins que arribi l'alba,
tornar-me a embriagar amb el teu perfum
mentre fora el món va donant voltes
I riure fins que ens falti l'aire
memoritzar els racons del teu cos nu
tan fora del comú
Més enllà més amunt jo voldria seguir-te,
més enllà més amunt al costat més salvatge
El que jo vull és cantar-te fins que arribi l'alba,
Bon dia, sóc Eva D., de primer de Batxillerat humanístic, i volia presentar la cançó «Firenze», de Pau Alabajos.
Alabajos és un cantautor valencià que va nàixer a Torrent. A més a més, va ser escollit regidor de la seua ciutat d'origen amb Compromís, i és el secretari del COM, l'associació de músics i cantants del País valencià. Les cançons de l’autor torrentí tenen un estil folk i estan acompanyades de la guitarra acústica i de la seua veu. El tema «Firenze» és el sèptim de l'àlbum "L'amor i la ferocitat", publicat el 2016.
La cançó que he escollit és un tema d'amor, com quasi totes les d'aquest cantant. «Firenze» significa en italià «Florència», la famosa ciutat de la Toscana. En la lletra, Pau nomena algunes de les parts més importants d'aquesta ciutat, com per exemple el David de Miquel Àngel, la cúpula de Brunelleschi, els Uffizi, la font de Neptú... Però en canvi parla de com la seua parella i ell quasi no han visitat la ciutat, ja que a penes han eixit de l'habitació, tot i que el viatge els ha unit més.
M'agraden molt les cançons de Pau Alabajos, però en especial aquesta, ja que, a més que la melodia i la lletra són molt bones, es basa en Florència, una ciutat italiana que vaig visitar fa uns anys i em va enamorar. També nomena les parts importants de la ciutat, i quasi totes són peces d'art del renaixement, un dels meus moviments artístics preferits. El cantant valencià descriu molt bé Florència, amb els seus tocs de sàtira i romanticisme, i aconsegueix fer-me recordar el meu viatge. Tot el videoclip mostra parts de la ciutat italiana i em sembla un molt bon punt.
M'ha costat molt escollir una cançó en valencià, ja que me n'agraden moltes i totes són ben diferents. Jo no pense que la llengua siga important a les cançons; moltes persones diuen frases com «Jo solament escolte música en espanyol o en anglés», «Mira aquest/a escoltant música catalana; segurament deu ser indepe» o "A mi no m'agrada la música en català, és sempre el mateix". Opine que fa igual la llengua en la qual es cante mentre t'agrade la cançó. I no s’hauria de discriminar una música per la llengua en la qual està escrita. Jo escolte música en espanyol, anglés, italià, català, noruec, sami (dialecte a Noruega), francés... ja que no m’importa l'idioma. Si discriminem altres llengües o cultures, ens estarem perdent milions d'experiències o, qui sap, el nostre grup, sèrie o pel·lícula preferits.
Uns altres cantants amb cançons en català o valencià que vull recomanar són: Alfred Garcia, Txarango, Manel i La Gossa Sorda.
Lletra:
No hem posat el nas en Santa Maria del Fiore,
no hem creuat el Ponte Vecchio
esquivant deu mil turistes,
no hem guardat fotografies
ni una mísera postal
de la cúpula gegant de Brunelleschi.
Mai no hem visitat la galeria dels Uffizi,
no hem vibrat amb l'obra mestra
dels pintors renaixentistes.
No hem pujat al belvedere
ni hem vist Florència als nostres peus.
No hem posat un forrellat al nostre amor etern.
Però em conec de memòria
els teus llençols,
la geografia del teu cos,
cada racó del dormitori
on hem plantat cara a l'hivern,
cada centímetre de tu,
cada constel·lació que dus
gravada en la pell de l'esquena.
No hem berenat junts en Plaça de la Signoria,
no hem vist el Palau dels Pitti
ni el David de Miquel Àngel.
No hem llançat una moneda dins de la font del Neptú
Bon dia, el meu nom és Izan Stone, de primer de batxillerat humanístic.
He escollit aquesta cançó, «Sense tu», per dos motius principals. En primer lloc, perquè tant la cançó com el lloc on va ser interpretada m’agraden. Aquest tema, interpretat per Jennifer Serrano, va representar Andorra en Eurovisió l’any 2006, a la capital de Grècia, i va lluitar per la victòria contra 36 països més. Solament Andorra ha portat cançons en català al que, a dia de hui, és el certament no esportiu més gran, més important i més vist en el món. Lamentablement, Jenny no va aconseguir passar a la Gran Final, que va tindre lloc el 20 de maig al OAKA Indoor Hall.
Jenny, encara que va a representar Andorra, va nàixer a Mieres, Astúries, l’any 1984. La cantant va decidir presentar-se a un càsting en el seu país de residència, Andorra, per representar-la l’any següent a Eurovisió, encara que ella era cambrera. Sense cap experiència als escenaris com a artista i intèrpret, va ser l’elegida pels televots i es va convertir, gràcies al públic, en la representant d’aquest xicotet país catalanòfon.
La cançó «Sense Tu» és un tema de gènere pop que parla sobre una ruptura, la soledat, la valentia i com passar pàgina. Va ser escrita per Rafael Artesero, conegut compositor en el món eurovisiu, que ha participat en els certàmens de 2008, 2011 i 2014, i Joan Antoni Rechi.
Encara que la posada en escena considere que no va ser la més encertada, i tampoc ho va ser la roba de les ballarines, crec que val la pena passar tres minuts escoltant «Sense Tu», ja que la qualitat vocal de la dona és excel·lent i té una bona presència a l’escenari.
Lletra de Sense tu
Mai abans m’he sentit al final del camí
I ara sé que és així
No hi ha res que puguem salvar
Ara sé que aquest cop he perdut la partida
Ha arribat el final
I sé que no hi ha solució
Buscaré una raó per sortir d’aquest món sense tu
Sense tu, sense tu
De sentir-me en el cel, he anat a l’infern
Sense tu, sense tu
Són tan llargues les nits sola en el meu llit
Sense tu, sense tu
I no sé com puc escapar
Vull fugir de la realitat
Oblidar-me del meu passat, caminar sense més
Tot i que sé que al final guanyaré
Oblidar-te em fa mal
Desentendre’m del que ha passat
És difícil saber que és molt dur el que m’espera
Sense tu al meu costat
Sé que no puc somiar
El passat ha passat i no torna
Cal que miri endavant, cal que aprengui a estimar
Sense tu
Sense tu, sense tu
De sentir-me en el cel, he anat a l’infern
Sense tu, sense tu
Són tan llargues les nits sola en el meu llit
Sense tu, sense tu
I no sé com puc escapar
Vull fugir de la realitat
Oblidar-me del meu passat, caminar sense més
Tot i que sé que al final guanyaré
Sense tu, sense tu
De sentir-me en el cel he anat a l’infern
Sense tu, sense tu
He perdut aquest joc, oblidant el que sóc
Sense tu, sense tu
Ara sé que puc escapar
Puc fugir de la realitat
Oblidar-me del meu passat, caminar sense més
Tot i que saps que al final, jo he guanyat
Manu Guix és un compositor, cantant, pianista, director musical i intèrpret català. Va nàixer a Barcelona el 8 de desembre de 1979. La seua formació musical comença l'any 1987 en el Conservatori Municipal de Música de Barcelona, i va cursar estudis a l’escola LIPA (Liverpool of Performing Arts). Al llarg de la seua carrera ha obtingut diferents guardons; per exemple, el premi BUTACA (1997) a l'espectacle revelació per "Tu, Jo, Ella... i Webber... i Schönberg...", i el mateix guardó concedit un anys despré al millor director musical per "El Somni de Mozart". Ha treballat també en televisió en programes com "Operación triunfo".
La cançó que us pose s’anomena El got mig ple i apareix en el disc Després de tot (2017).
Aquest tema et transmet un sentiment d’alegria i et dóna ganes de menjar-te el món quan l’escoltes. És molt moguda i amb una lletra que s’encomana fàcilment. És l’exemple de cançó que, quan estàs trist o passant per una crisi existencial, l’escoltes perquè t’anime i poder així vore la vida d’una altra manera. M’agradaria que tots l’escoltàreu perquè pugueu donar-ne l'opinió. Estaria molt content si us agrada i us identifiqueu amb ella o us pot ajudar d’alguna manera.
Vaig escoltar per primera vegada El got mi ple fa un any, a la vegada que vaig saber que Manu Guix era també un cantant. La lletra explica que has de veure la vida de la millor manera possible, en altres paraules, sempre s’ha de veure "el got mig ple", de manera positiva, i lluitar pels teus somnis, ja que mai és massa tard mentre treballes per aconseguir-los. També he de dir que mai hauria escoltat aquesta peça si no haguera vist l’intèrpret al programa de la TVE i m’haguera interessat en aquest cantautor, perquè de normal no escolte musica en valencià o català, pot ser perquè no es publicita tant o perquè no es posen tant de moda; però m’ha ampliat les meues fronteres musicals.
Espere que us agrade. Bon nadal a tots.
Lletra:
Pots despertar-te al matí,
Volent trobar-li un sentit,
A això que tens al davant.
Però tot depén de tantes coses,
Tothom té mil respostes,
Per molt que tu no en demanis cap.
I aquesta roda va girant...
(TORNADA)
Si et diuen que has de veure el got mig ple,
No t'agobiïs si ara no hi veus res, tu tira't.
Segueix l'instint que et fa seguir somiant,
És el més important, ohhhh
Escolta la música que sempre t'ha agradat,
No cal seguir les modes,
I sense perdre la curiositat,
Pel que la vida et porta.
Deixa't sorprendre que la clau,
Està en comprendre que tot rau
En fer el que sentis sense por.
I no t'espantis, si venen canvis, ohhhhh
Pensa que diuen que són sempre per millor.
I si la sort no et fa cas,
Jo et seguiré a cada pas,
No tinc la resposta, sovint a mi em costa,
Però aquí em trobaràs.
TORNADA
TORNADA
Sempre tens una oportunitat,
Et queda temps, no és massa tard.
Diga'm si véns, que jo t'espero, clavat al teu costat.
Abras és un dels artistes puntals del nostre país. Amb la seva veu trencada característica i amb una notable trajectòria sobre els escenaris, el cantant ha actuat en programacions de prestigi com l’Auditori de Girona, l’Auditori de Barcelona, el Festival de Cap Roig, el Festival de Guitarra de Bcn, el Festival Acústica de Figueres, el Festival Barna Sants, el Festival Sons del Món, el Senglar Rock…. També ha guanyat cinc premis Enderrock i el premi al Disc Català de l’Any de Ràdio 4.
Lletra
Després d'un llarg temps de silencis i secrets
ens perdem entre els luxes de la vida.
Després d'aconseguir el que crèiem impossible
és el moment de menjar-nos el món.
Com si fóssim els primers en estimar-nos,
com si fóssim els únics enamorats,
com si fóssim els primers en desitjar-nos
com dos fugitius en llibertat.
Et miro, em mires i rius...
Deixem enrere els dies que hem perdut la son
enviant-nos enllaços de cançons d'amor.
Deixem enrere la malenconia
i obrim les portes a tot el que hem imaginat,
conscients de les nostres debilitats
i obrim les portes a l'alegria.
Com si fóssim els primers en estimar-nos,
com si fóssim els únics enamorats,
com si fóssim els primers en desitjar-nos,
com dos fugitius en llibertat.
Et miro, em mires i rius...
El teu cor m'abriga de tots els rumors.
La vida no ens prepara pel fracàs.
Si busqués els teus llavis
i no hi trobés amor
et seguiria fins tornar-te a enamorar,
miraria la vida amb uns altres ulls
com un cec buscant la llum,
com jo buscant-te a tu
Com si fóssim els primers en estimar-nos,
com si fóssim els únics enamorats,
com si fóssim els primers en desitjar-nos,
com dos fugitius en llibertat.
Et miro, em mires i rius...
Aquesta cançó me la va manar un amic i en sentir-la em vaig enamorar d'ella. La lletra és preciosa. En poques paraules ens parla de no perdre temps quan estem enamorats.
Aquesta cançó si l'escolte bastant perquè la melodia amb el piano al costat de la veu de Miquel queda espectacular Tania Samper Martínez. 1 batx Arts
Miquel Abras és l'autor de la cançó que he triat, és a més a més un del meus cantants preferits de la llengua catalana.
Miquel Abras és un dels artistes puntals del nostre país. Amb la seva veu trencada característica i amb una notable trajectòria sobre els escenaris, el cantant ha actuat en programacions de prestigi com l’Auditori de Girona, l’Auditori de Barcelona, el Festival de Cap Roig, el Festival de Guitarra de Bcn, el Festival Acústica de Figueres, el Festival Barna Sants, el Festival Sons del Món, el Senglar Rock…. També ha guanyat cinc premis Enderrock i el premi al Disc Català de l’Any de Ràdio 4.
Lletra
Sóc qui dóna vida als teus somnis,
qui fa de les teves pors fum,
qui t'ajuda a abraçar les teves inquietuds.
Sóc qui et dóna la força
per sentir-te important
i enderrocar tots els murs.
La felicitat només la veus
amb els ulls oberts,
la felicitat només la sent
qui té el cor net.
Som herois del segle XXI, importants,
amb ganes de riure i de viure
mil aventures més, mil aventures més.
Sóc qui t'omple el cor d'optimisme,
qui et fa lluitar pel demà
i amb qui sempre podràs confiar.
La felicitat només la veus
amb els ulls oberts,
la felicitat només la sent
qui té el cor net.
Som herois del segle XXI, importants,
amb ganes de riure i de viure,
som herois del segle XXI, importants,
amb ganes de riure i de viure
mil aventures més, mil aventures més.
Al meu semblar no crec que la cançó tinga un vocabulari molt complicat, ja que és bastant simple la lletra.
Aquesta cançó la vaig descobrir per la serie polseres roges de tv3.
La lletra m'agrada molt, el missatge que transmet sobre el valor i la importància de l'amistat en els moments mes difícils és molt bonic, a més en estar acompanyat per la guitarra té un to més intime i personal.
Aquesta no és una cançó que escolte molt seguit, però si quan algun amic o amiga està en un moment difícil li la mane perquè en ocasions una cançó té més valor que molts actes.
Animal és un nou grup que fa una proposta que combina pop, reggae i soul desinhibit. Aquest grup s'acompanya d'una quinzena de músics: des d'Els Catarres, La Pegatina, Txarango o Buhos fins a Ítaca Band, 9Son o Trast.
El projecte ANIMAL neix de l’enamorament artístic de Goku amb el músic i productor Ermengol Mayol (Gerard Quintana, Xarim Aresté). Junts, comencen a cuinar el disc Més enllà de les paraules amb els ingredients de les lletres intimistes d’un inspirat cantant i autor amb el vestit positivista i alegre d’una producció musical que va reblar amb mestratge i experiència Mayol. L’esperit d’ANIMAL, precisament, es presenta en societat amb aquesta dicotomia existencial, tan romàntics com canalles, en tots els aspectos
Amb aquest nom (Animal) deixen clar que la seua música connecta un esperit de vida instintiu, lliure i salvatge. El seu primer disc "Més enllà de les paraules" (2016) és una sorprenent col·lecció de hits potencials plens d'irresistibles ganxos melòdics, banyats amb sonoritats que beuen tant del soul com del reggae, el folk i el mestissatge i que són impulsats per tot tipus de ritmes que conviden a ballar i deixar-se anar.
Lletra de la cançó:
Tu tan cridanera i sense paraules,
jo callat i tu mirant endavant.
Tu que ets més de bar demanes un altre,
jo que vull marxar, et miro emprenyat.
Tu tan impacient i desordenada, jo tan orgullós i despreocupat.
Tu desfàs el temps amb una mirada, jo que no se com...
Torno a començar.
Tu que has oblidat que ets tan despistada,
jo que sóc tossut, segueixo enfadat.
Tu tan incoherent quan rius encantada,
jo tan presumit davant del mirall.
Però t'he trobat caminant al meu costat,
donam la mà, farem del temps eternitat.
Seguir rient quan ningú escolta,
quan la conversa ja ha acabat.
Fer tan petit el que ens envolta,
per convertir-nos en gegants
Seguir rient quan ningú escolta,
quan la conversa ja ha acabat.
Fer tan petit el que ens envolta,
per convertir-nos en gegants
Andreu Rifé i Oro és un arquitecte tècnic, actor, cantant i compositor musical català que va naixer a Barcelona el 10 de juliol de 1973.
Andreu Rifé comença a presentar des de 2004 els seus temes musicals per Barcelona en sales com el Círcul Maldà, la Sala Beckett, Teatre Llantiol, Sala Castelló, entre altres bars musicals. La seua obra s’inicia amb “Terrari” (desembre, 2004), i segueix amb “1a Primavera”, (juny, 2005), “Déus en blau”, (maig, 2006), “Tres” (març, 2007) i “Escac al rei!”, (febrer, 2008).
Dos anys més tard, Rifé presenta “Roba’m la cartera”, un espectacle de teatre i música d’autoria pròpia, al cartell barceloní durant la primavera del 2010. El projecte queda acompanyat per un CD que conté les cançons del mateix espectacle. En aquest projecte, l’artista fusiona més que mai les seues dues disciplines; el teatre i la música.
La primavera del mateix anys, l’autor presenta el seu tercer treball discogràfic “Ping pong” (Discmedi, S.A.), una proposta clarament pop, amb una posada en escena de banda, molt diferent fins al moment. Aquest projecte ofereix més que mai, el món i pensament de l’artista. Es presenta en sales com el Luz de gas, el Sidecar, sala Becool, entre d’altres.
Àlbum: Ping Pong
Conté 11 lletres
Any: 2012
Discogràfica: DiscMedi
Lletra-PER TOTS
Pels que m'han ensenyat a estimar.
Pels que m'han sabut sempre escoltar.
Per aquells que van confiar amb mi
quan vaig decidir canviar el meu destí.
Pels que em guarden els petits secrets.
Pels que m'han fet sentir especial.
Per aquells amb qui he tingut bons silencis,
dels que no molesten, que et fan sentir bé.
Pel que estava amb mi a la llar de foc,
grans converses d'hivern d'Empordà.
Per aquells que tant m'han fet costat
animant-me a veure sempre el got mig ple.
Pels que van omplir el polisportiu
de no sé quina nit de Sant Joan.
Pels qui vam compartir caminades,
en dies d'estiu, això sí era amistat.
Tot el meu passat es treu la roba i puja al terrat,
s'estira a una hamaca, pren el sol amb una copa de xampany,
mirant les vistes, la ciutat preciosa està. S'aixeca i se'n va cantant.
Manel és un grup de música pop de Barcelona. Canten en català, aparegueren el 2007, i en el següent any llançaren el primer àlbum anomenat ''Els millors professors europeus''
Membres:
Guillem Guisbert: cantant principal, toca l'ukelele i la guitarra.
Roger Padilla: cantant, toca el banjo, la guitarra, l'ukelele i s'encarrega de les programacions MIDI.
Marti Maymo: cantant, toca el baix, el contrabaix, el clarinet i la flauta dolça.
Arnau Vallve: cantant, toca la bateria, la percussió i s'encarrega també de les programacions MIDI.
Albums:
-''Els millors professors europeus'', 2008, + de 30.000 còpies venudes.
-''10 milles per veure una bassa armadura'', 2011, +10.000 còpies en una setmana.
-''Atletes, baixin de l'escenari'', 2013, + 15.000 còpies un la primera setmana.
-''Jo competeixo'', 2016, primer grup a aconseguir encapsalar el rànking de vendes estatals amb 3 àlbums de manera consecutiva.
Lletra
Tu i jo hem sopat en bons restaurants,
tu i jo hem ballat a la llum d'un fanal,
tu i jo volàvem en un Ford Fiesta groc,
tu i jo hem cantat a la vora del foc.
Tu i jo hem buscat coses similars,
tu i jo hem tingut el cap ple de pardals,
tu i jo dalt de la nòria, tu i jo i la nostra història,
però tu i jo no ens hem banyat mai al mar.
Al mar! Al mar!
Plantem les tovalloles, convido a uns gelats,
juguem a pala grega esquivant passejants,
a l'horitzó es divisen les veles
d'uns nens que fan optimist a la cala del costat.
Dormo una estona, ara que bufa de mar,
així estirada se't veu espectacular,
llarga i blanqueta a la sorra llegint
intrigues vaticanes de final inesperat.
És abusiva tanta calor,
t'incorpores i et poses bé el banyador,
amb un peu calcules com està l'aigua
i tot està llest per tal que entrem al mar.
Al mar! Al mar!
Així doncs, si un dia véns i passes per aquí,
i si malgrat la feina trobem un matí,
no em perdonaria mai, no podria assumir,
no agafar-te amb la moto i que no féssim camí.
Molt lluny d'aquí, a l'altra banda del món,
hi ha un xiringuito amb quatre pins al fons,
tu i jo asseguts a la barra d'un bar,
sona bona música i som davant del mar.
Clara Andrés (Oliva, 1977) és una cantautora valenciana. S'inicia als estudis musicals a l'Agrupació Artística Musical d'Oliva on tocava l'oboé i formava part de la coral i al mateix temps, Clara Andrés inicia d'una manera autodidàctica l'aprenentatge de la guitarra, que la durà a fer els seus primers esbossos de cançons.
Grava de manera amateur part d'aquestes cançons en diverses maquetes. Però trobem la seua carta de presentació a la maqueta "Inici", autoeditat i enregistrat a la Fournier (La Garriga) el 2005. "Dies i dies" és el seu primer disc, autoeditat i enregistrat també a la Fournier (La Garriga) a la tardor del 2007, on es recullen part de les cançons de la maqueta i altres de noves.
El maig del 2014 s'ha publicat "Entrelinies", tercer treball discogràfic de l'autora. Un conjunt de 9 cançons, o 8 i una entrelínia, teixides com un tot, una peça que té un ordre coherent i que vol contar una història. Parla llavors d’un “després”, d’un moment sentimental passat, unes entre línies que t’acompanyen i que formen part de tu. El seu to, tot i ser nostàlgic, és sobretot reconciliador. Obri un calaix de moments viscuts, n’agafa les entre línies, el torna a tancar i continua.
.jpg)