dilluns, 2 de desembre de 2019

Selecció Villena.so (4)

Continuació d'Un tast del Villena.so


(Rap. Llengua i cultura) JAZZWOMAN - Nano

JazzWoman té a la seua esquena uns quants temes en solitari i col·laboracions amb diferents artistes valencians i peninsulars. Un dels projectes més sonats és Machete en Boca, el grup de rap femení format per La Prima, San, JazzWoman i La Charli. Tot i que JazzWoman sol cantar en castellà, aquest tema que us presentem és “Nano”, una fusió de dancehall, trap, r&b i ritmes llatins en valencià, que va aparèixer el 2017. Parla de l'oblit de la llengua, de la gent del carrer, de l'abandó de la terra... Gaudiu de la seua força!! 


Auxili són un grup d’Ontinyent que ja fa més d’una dècada que ens fan ballar amb temes tan animats com “Com el foc” –també publicat al Villena.so. Aquest “Si tu vols” és una cançó més intimista, amb ritme de reggaeton i cor de balada. Escolta-la amb atenció i gaudeix-la. 

(Reggae i ritmes llatins) TXARANGO - Una lluna a l’aigua

Txarango sorgeix a Barcelona l’any 2006. Un dels músics utilitza el txarango, un instrument de corda de la regió central de la serralada dels Andes. Aquesta cançó és una mescla de reggae i pop amb ritmes llatins. És prou festivalera i transmet bon humor i bones vibres. 


ESIR  vol dir  'Entre Soques i Rebrotins'. Es tracta d'una de les bandes amb més protagonisme femení i destaquen per la seua barreja d’estils: pop, música tradicional, rumba, ska i reggae. "Perquè vull" és un tema que es troba dins del seu primer àlbum, Florirem, editat per micromecenatge l'any 2016. Les cantants del grup expliquen que quan varen decidir crear ESIR, es van sorprendre de la invisibilitat de les dones en els escenaris i de la manca de referents en el panorama musical valencià. Formen part de Fusa activa, una col·lectiu musical creat per a donar visibilitat a les dones, plataforma que compta amb una base de dades de tots els grups valencians amb dones. Escolta la cançó i decideix per tu mateix/a!


Smoking Souls naixen l’any 2010 a Pego, Alacant. Són representants d’una generació de joves que des de xicotets han volgut viure de la música. Les cançons d’aquesta banda musical són al més pur estil del rock. No pararàs de moure’t. Et recomanem també “Eterna força” i “Vida”. 


Bajoqueta rock és un grup de rock format l’any 1986 a Riba-roja de Túria, València. Gaudeix de molta popularitat al País Valencià i a Catalunya per les seues actuacions excèntriques i les lletres rurals i amb sentit de l’humor. L’estil és el rock, ja ho hem dit, però introdueixen ritmes festius. Si els escoltes, no podràs parar de moure’t! 


L'any 2018, Txarango tancà la gira seu disc El cor de la terra amb la presentació d’aquesta cançó, i es va acomiadar dels escenaris per a dedicar-se a nous projectes musicals i socials. Volen aprofitar aquesta parada dels escenaris per col·laborar en esdeveniments socials com el festival Yalah Sàhara a Algèria o el moviment Sense Terra del Brasil. Tanca els ulls i escolta la seua música!

(Ska-rock) ASPENCAT (i MAI) - Trenca els miralls

Aspencat era un grup musical de Xaló, la Marina Alta, amb un estil que barrejava l’ska, el reggae, el drum and bass i ritmes més electrònics, amb presència de dubstep. Han sigut una de les bandes de referència del País Valencià, i, amb l’aturada d'Obrint Pas, se’ls va considerar els seus successors. Després de més de cinc-centes actuacions, van dir adéu als escenaris l'any 2017. "Trenca els miralls" és un clàssic que no pot quedar en l'oblit.


Obrint Pas eren una banda de música que va fer història al País Valencià. Feien una barreja de rock i ska amb melodies i instruments tradicionals, espacialment la dolçaina. Líricament tractaven temes diversos, encara que la denúncia social, la solidaritat entre els pobles i la defensa de la identitat cultural i lingüística del valencià hi tenien un espai predominant. Aquesta és una de tantes cançons que no et pots perdre. 


Aquesta parella de Barcelona reivindica que es pot fer perreo inclusiu i feminista. Per a les VVITCH no hi ha gèneres musicals masclistes, sinó discursos que es poden canviar, i que elles canvien. Per exemple, el terme bitch (puta) –paraula amb la qual acaben moltes de les cançons de trap– es transforma en Witch, acrònim de Women’s International Terrorist Conspiracy from Hell (Conspiració Terrorista Internacional de les Dones de l’Infern), grup d’activistes feministes radicals de finals dels 60. El tema que recomanem està dedicat a la copa menstrual. No te’l pots perdre! 


Elisa Borredà és la Tia Figa, una xica de Benigànim que es va estrenar fa un parell d’anys amb “Trap brut”, un senzill fresc amb un rerafons feminista i orgullós de les arrels, i que sorprén molt agradablement. El vídeo té també una factura interessant que li trau molt de partit a una butaca enmig de l’horta. No et perdes la sororitat de la lletra ni el seu col·loquialisme orgullós: “Mante, no me toques los ovaris que si no t’estampe… m’auela m’ha dit que la meua cosina s’ha posat, de nou, a festejar”. Feminisme en estat pur! 


Damià Rodríguez va nàixer a Terrassa i començà a publicar l’any 2014, tot i que abans ja composava. La fama li ha arribat amb només 25 anys, de la mà del trap i del rap. Té quatre discs, i aquest “Noi de l’espai” pertany al darrer: “Flors mentre visqui”. Els vídeos i les lletres del trap de Lildami s’allunyen prou de la sexualització habitual del gènere. Ací, es troba a l’espai, a punt de perdre’s o de col·lidir contra un meteorit: “Com Bruce Willis a Armageddon, / em sacrifico perquè els meus nens tinguin un futur millor. / Sé que quan apreti el botó, 3,2,1 i s’acabó, / desapareixeré com el gel quan toca el foc.” 


Bad Gyal ha destacat sobretot perquè, sense voler-ho, el seu nom s’ha unit al segell de defensora del neofeminisme. Les seues lletres aposten per l’apoderament femení, l’hedonisme i la llibertat de la dona per a ser propietària del seu cos. Com que no sol cantar en català, aquesta és una de les poques oportunitats que teníeu de sentir a una gran del trap en la nostra llengua.