ELS AMICS DE LES ARTS - Apunto Shakespeare

Als amics de les arts (http://www.elsamicsdelesarts.cat/) són un grup català que des de 2005 fan pop amb tocs de música electrònica. La cançó parla d’un poble home, que treballa d’apuntador en un teatre, i s’emociona en una obra de teatre de Shakespeare, per la qual cosa no pot ajudar un actor que es queda en blanc. "Apunto Shakespeare" forma part de l'àlbum Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure, enregistrat al 2014.

M’he recordat de la cançó perquè estic donant Shakespeare amb el meu alumnat de Literatura universal i he pensat que la imatge d’aquest home corprès i emocionat per un vers de Shakespeare era molt tendra i expressava molt bé com aquest escriptor podia al segle XVI –i pot ara, al segle XXI– emocionar la gent.

Lletra d'Apunto Shakespeare

Li juro pel que més estimo 

que el d'avui ha estat un fet aïllat, 

que puc fer aquesta feina. 

Els dies que vénen, vostè no s'ha de preocupar. 

Que ho llegeixo ara a casa amb més calma. 

Ho faré cent vegades si cal. 

Que tindré molta cura, la pell ben gruixuda 

i demà no cauré en el parany. 

Només deixi'm un minut 

i entendrà perfectament el que he viscut.

El forat de teló em permetia 

espiar com entrava la gent. 

Els actors escalfaven, els tècnics fumaven. 

Me n'he anat al meu lloc impacient. 

I Déu meu! Vostè ha vist l'arrencada? 

La platea arrapada al seient! 

Ai, quan jo ja augurava una nit excel·lent, 

un actor s'ha encallat a mig fer. 

Un silenci massa llarg. 

He mirat el text intentant-lo ajudar. 

Amb un vers hi he ensopegat 

i a dins meu alguna cosa s'ha trencat.

Com pot ser? Com ho fa? 

Com un vers que porta escrit 400 anys 

pot estar parlant clarament de mi? 

Qui ho sap fer? És humà? 

Qui té el do? Qui és que no sent, però pot descriure 

el que l'altra gent porta tan a dins?

I llavors el següent que recordo 

són xiulets de la gent, la remor, 

un que al fons s'aixecava, 

de cop llums de sala, 

el prosceni escopint el teló. 

Un actor de mirada ferotge 

cap a mi dient-me el nom del porc. 

Amb el dit m'apuntava. Senyor, com cridava! 

El de so l'aguantava, per sort. 

Si es pogués posar al meu lloc 

entendria com se n'ha de ser de fort 

quan hi ha un vers que diu així 

(i disculpi si no sóc massa precís):

"Els valents sucumbeixen a la mort un cop només 

i els covards, senyor, moren constantment."

ELS AMICS DE LES ARTS-"Coses"

“Els amics de les arts” és un grup català format per Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué. Es va crear en 2005 a la ciutat de Barcelona. El seu estil es caracteritza per ser pop amb una barreja de música electrònica.

Varen començar amb dues maquetes en 2005 i 2006, però quan es van donar a conéixer va ser en 2009 amb el disc “Bed & Breakfast”. Més tard, van publicar “Espècies per catalogar” (2012) i “Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure” (2014). Aquest any, en 2017, ha eixit el disc “Un estrany poder”, per primera vegada amb la productora Sony.

La cançó “Coses” pertany a aquest últim treball, i té com principal tema l’amor. Està vist des d'un punt de vista de desamor, i reflexiona comparant la felicitat quan estàs enamorat amb com està l’autor ara. No obstant això, no vol tornar a eixa sensació, per bona que fóra, i es prefereix mantenir d’aquesta manera, simplement amb els records d’aquells temps.

Sé que no hi ha dos sin tres i que tres sempre són massa.

Sé que vols que ens vagi bé però sovint penses en l’altre.

Les coses sempre volen el seu temps.

Sé que, com diu el refrany, Déu ajuda els matiners.

Tu i jo esmorzem a quarts de dotze perquè estigui pels demés.

Les coses al principi sempre van súper bé.

Si poguéssim viure confinats en aquesta gran mentida

I morir contents atrapats aquí.

Sé que no vull saber res més de tu.

Ara ets tan perfecta, ara tot és pur.

Sé que un deia “No sé res” i tothom li deia mestre.

Sé que jo ho sabia tot i ara espero a veure què contestes.

Les coses, quan les dius tu, semblen tan evidents.

Si poguéssim segrestar aquest riure absurd que ens fa tan lliures

I fol*** per sempre amb aquest delit.

Sé que no vull saber res més de tu.

Ara ets tan perfecta, ara tot és pur.

Sé que un es deia Art i que en Simon era l’artista.

Sé que no sabré què fer si mai vols anar de solista.

Les coses... Ai! Gaudim-les mentre encara puguem!

DANIEL GOLDMAN 1er BACH. CIEN.

ELS AMICS DE LES ARTS – “Ja no ens passa”

ELS AMICS DE LES ARTS – “Ja no ens passa”


“Els Amics de les Arts” és un grup de música catalana creat en 2005 i amb el seu origen en Barcelona. Els seus integrants són Dani Alegret (veu i piano), Joan Enric Barceló (veu i guitarra acústica), Eduard Costa (veu) i Ferran Piqué (veu i guitarra elèctrica). Tots han estat en el grup des del any en que es va crear.

En 2005 es van autoproduir la maqueta “Catalonautes” i la van presentar al concurs Sona 9. S’endugueren el premi al Millor grup per votació popular. La seua següent autoproducció va ser a l’any 2006, “l’EP Roulotte Polar”, i la van distribuir gratuïtament per Internet. L’any 2008 van publicar el seu primer disc d’estudi “Castafiore Cabaret”, va ser el seu primer àlbum a distribuir-se físicament.

Més tard, a 2009, van gravar “Bed & Breakfast”, amb el qual van guanyar popularitat. Van guanyar un Disc d’Or al superar les 30.000 còpies venudes. Això va fer que, temps després, foren el guanyadors de dotze premis diferents. En 2014-2015 van publicar el disc “Només d’entrar hi ha sempre el dinosaure”, el single del qual és “Ja no ens passa”, la cançó que ara presente. De fet, durant la primera setmana va ser el segon disc més venut d’Espanya, segons la pàgina Promusicae, i també va ser Disc d’Or. El seu estil és pop d’autor amb una mica de música electrònica i Folk.



Les fonts corresponents són:

- https://ca.wikipedia.org/wiki/Els_Amics_de_les_Arts#Hist.C3.B2ria

- «Els Amics de les Arts - Wordpress» 25-05-2009.

- «Escolta 'El seu gran hit', del nou disc d'Els Amics de les Arts» Ara.cat.

Aquest grup jo el coneixia des de fa molt de temps, no sé com va arribar a les meues mans, potser un dia qualsevol buscant en Internet, o que una amiga me recomanà escoltar-los, no ho sé. A soles sé que m’agraden des de la primera cançó seua que vaig escoltar. La cançó, però, la conec des de fa no molt. La cançó comença amb un brindis de boda, el marit està donant un discurs explicant quant vol a la seua dona quan, de repent, crida als “Amics De Les Arts”, com a invitats, per tal de donar-li una sorpresa a la xica, però la sorpresa se la donarà ell més avant. Paral·lelament, en un altre punt de la ciutat, té lloc un concert, el violinista s’alça per tal de fer una actuació a soles, i està en front de tot el públic. Quan el grup comença a cantar tots estan feliços, els nuvis brinden, tots riuen, és una boda perfecta. Però la lletra de la cançó va sonant, més i més.

Es repeteix la frase “Ja no ens passa”, referint-se a que, en un moment determinat, ens apaguem. Parla de que ja no hi ha emoció, perquè ja no penses que t’espera un destí increïble al voltant de la cantonada. Que ja no vius improvisant: "a l'aventura i ja veurem", com diuen. Que porten anys fent el mateix paper, fingim que cada dia es espacial a soles per no sentir-nos miserables. Parla, també, de la capacitat de l’esser humà de distorsionar la realitat per convèncer-nos de que és d’una manera determinada. Que ja no ens enamorem. I que pagaríem mil dòlars per tal de que algú es ficara davant nosaltres i vora capaç d'escriure versos que ens facin un nus al coll, o una cançó que arribara dins nosaltres.

He elegit aquesta cançó perquè, sincerament, m’encanta. En la meua opinió no és una cançó qualsevol. Parla de coses tan profundes i difícils d’expressar i l’aconsegueix d’una manera tan preciosa. Per acabar, m’agradaria ressaltar una de les frases d’aquesta cançó:

“Perquè no ens passa

ningú no ens va avisar
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.”

-La lletra de la cançó és la següent:

Ja no ens passa i no ens en amaguem
que duiem anys fent el paper,
fingint que cada dia el rebíem
com si fos el primer,
genial que fort, que bé.

Ja no ens passa, ja no estem tan segurs
que tinguem grans coses a fer,
i que un destí ens esperi
amb els braços oberts
i ens digui només tu podies ser.

Doncs ja no ens passa
tampoc improvisem a l'aventura i ja veurem,
l'assalt al tren de Glasgow va ser un joc de nens
no fem ni un pas en fals
planifiquem, no ens arrisquem i clar,
no ens passa,
ningú no ens va avisar,
va ser d'un dia per l'altre
ho vam trobar a faltar.

Ja no ens passa ja no ens enamorem
que no volem fer el passerell
abans de caçar l'os hem venut massa cops la pell
i el mal que fan no cura el temps,


Ja no ens passa mil dòlars pel primer
que ens porti aquí davant algú
capaç d'escriure versos
que ens facin un nus al coll
una cançó que ens ho regiri a dintre tot

perquè no ens passa
ningú no ens va avisar
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.

Ja no ens passa ja no sortim de nit
que l'endemà no som ningú
i el dia que sortim cal intentar anar allà al mig
que ja podríem ser els pares d'algú
i això ja es massa

Ja no ens creiem a cap dels qui dieu
sabeu que a mi que no hi ha un pam de net
però quan mai us enxampen res,
aquí tothom es fa el sorprès
Au! Vinga! A fer punyeta tots!

Que ja no ens passa
ningú no ens va avisar,
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.





Clara Goldstein 1BachB.

ELS AMICS DE LES ARTS – 4-3-3

Els amics de les arts és un grup de música creat a Barcelona en 2005. La seua música es una mescla de rock, pop i electro. Esta format per Joan Enric Barceló (veu y guitarra acústica), Eduard Costa (veu, carilló, pandereta i melòdica), Ferran Piqué (veu, guitarres elèctriques y bases), Dani Alegret (veu i piano). Tenen 5 àlbums, i els més premiats van ser “Bed & Breackfast” i “Especies per catalogar”.

Lletra:

Amb un bon onze inicial
vull guanyar tres punts de glòria
per la porta principal
entrar als annals de la història.
I és que en temes de lligar
bé que es pot perdre una lliga
si no està tot estudiat
si la tàctica fa figa.
De porter per parar els gols
em posaré una cuirassa
per si d'entre naps i cols
va i m'enduc una carabassa.
I una defensa de quatre
amb centrals ben contundents
la prudència i la paciència
imperant en tot moment.
Si les coses van mal dades
penso plantar l'autobús
quatre frases mal comptades
i que passin els minuts.
Uh-lé-lé, uh-là-là, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, si us plau poco picante que no ho puc suportar.
I em reservo a la banqueta
un parell de melodrames
fan a l'esquerra i la dreta
són els típics trenca-cames.
I de quatre caixa o faixa
un accent a gironat
donaran joc les ve baixes
que m'esforço en remarcar.
Deixant-se caure a l'esquerra
pivot recuperador
fixo la mirada a terra
si la cosa va pitjor.
De mitja punta fent boia
una cita intertextual
A mi m'agrada en Paul Auster,
és boníssim tal i qual.
I tota l'artilleria la concentraré al davant
a l'esquerra, Martin Codax
provant d'evitar l'orsai.
Uh-lé-lé, uh-là-là, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, per anar a fer amb tu una copa, em vull classificar.
D'extrem dret deixaré caure
que allà a Sant Miquel del Fai
tinc caseta i que les taure
i els aquari encaixem guai.
I de carrilers per banda
somriures adolescents
tan repetits tan estudiats
tan entrenats digitalment.
Vull amb la meva gran jugada
quatre notes a uniso
et faig cometre una falta
dius "Adoro els cantautors".
Davanter centre amb olfacte
hi ha una arrancada explosiva
rematant centrada exacta
si és que la centrada arriba.
-Nena, saps que tinc un grup? Toco als amics de les arts.
-Què?
-Els amics de les arts.
-Un grup... de què?
-De música.
-Ah.
-Sí, de, de música.
-És que jo el rock català no...
-No... ?
-No.
-No bueno, tampoc és que...
-Que què?
-Que no és ben bé... No saps aquella que diu "Ho sento molt"?
-Com?
-No, res, tranquil·la, et porto a casa?
Uh-lé-lé, uh-là-là, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, demà hi ha la repesca i ho mirarem d'arreglar.
Uh-lé-lé, uh-là-là, un shawarma amb tu és el millor que hi ha
Uh-lé-lé, uh-là-là, demà hi ha la repesca i ho mirarem d'arreglar.

Opinió Personal:

Aquesta cançó parla de les cites, de l’ estratègia i fa una semblança amb el futbol. Posa una alineació amb personatges famosos, conta com atacaria. És molt còmic, relaciona moltes situacions de les cites, amb els errors que es cometen amb el futbol, són molt bones semblances(la repesca, els tres punts de gloria...). Tot això amb un ritme molt suau.
M’agrada molt aquest grup, el vaig conéixer gràcies a Jaume amb la cançó “Ja no ens passa”, i tenen altres molt bones com “Déjà-vu”.


Ali Goldman

Els Amics de les Arts – Ja no ens passa

Els Amics de les Arts són un grup que va nàixer en 2005 a Barcelona. Els seus membres són Dani Alegret, Joan Enric Barceló, Eduard Costa i Ferran Piqué. Es van fer populars gràcies al disc «Bed & Breakfast». Els seus següents àlbums varen ser «Espècies per catalogar» i «Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure». És un grup pop amb pinzellades de música electrònica. Les lletres parlen de situacions quotidianes i entre els seus recursos estilístiques destaquen els jocs de paraules i la ironia.

Lletra:
Ja no ens passa i no ens en amaguem
que dúiem anys fent el paper,
fingint que cada dia el rebíem
com si fos el primer,
genial que fort, que bé.

Ja no ens passa, ja no estem tan segurs
que tinguem grans coses a fer,
i que un destí ens esperi
amb els braços oberts
i ens digui només tu podies ser.

Doncs ja no ens passa
tampoc improvisem a l'aventura i ja veurem,
l'assalt al tren de Glasgow va ser un joc de nens
no fem ni un pas en fals
planifiquem, no ens arrisquem i clar,
no ens passa,
ningú no ens va avisar,
va ser d'un dia per l'altre
ho vam trobar a faltar.

Ja no ens passa ja no ens enamorem
que no volem fer el passerell
abans de caçar l'os hem venut massa cops la pell
i el mal que fan no cura el temps,

Ja no ens passa mil dòlars pel primer
que ens porti aquí davant algú
capaç d'escriure versos
que ens facin un nus al coll
una cançó que ens ho regiri a dintre tot

Perquè no ens passa
ningú no ens va avisar
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.

Ja no ens passa ja no sortim de nit
que l'endemà no som ningú
i el dia que sortim cal intentar anar allà al mig
que ja podríem ser els pares d'algú
i això ja és massa

Ja no ens creiem a cap dels qui dieu
sabeu que a mi que no hi ha un pam de net
però quan mai us enxampen res,
aquí tothom es fa el sorprès
Au! Vinga! A fer punyeta tots!

Que ja no ens passa
ningú no ens va avisar,
que tot això se n'anava
que tot era mentida, la vida,
era el que venia just després.

Opinió personal:
La cançó m'encanta, el missatge que transmet també i el vídeo també, tot perfecte. La cançó m'encanta pel ritme, la melodia, les veus dels xics són molt bones... El missatge m'agrada perquè és una situació que li pot ocórrer a qualsevol, voler ser lliure i sense anadures. El vídeo també m'ha agradat per l'edició però no entenc la part del músic, crec que vol dir que no és la seua passió i fuig perquè no és el que li agrada de veritat però no sé, la meua opinió.