Entrada de Lucia N. (Batxillerat artístic)
Lluís Llach i Grande va nàixer a Girona l’any 1948. És un músic i cantautor en llengua catalana que va pertanyer al grup "Els setze Jutges", i es pot considerar com un dels abanderats de la Nova Cançó. Els seus primers temes formen part de l'estil de "cançó protesta", i destaquen els dedicats a la dictadura franquista, per exemple "L'estaca". De fet, el 1970 va haver d'exiliar-se a Paris, on es va quedar 4 anys i va seguir fent la seua música. Quan va tornar, l'any 1974 (quasi l’últim any de Franco), començà a presentar noves cançons que tractaven altres temes. N'és una bona mostra “Viatge a Ítaca”. Totes les cançons creades per Lluis llach sempre han tingut un públic nombrós encara que selecte, i els seus concerts han sigut un èxit de públic. Llach també està molt compromés amb la política actual, defençant l'independentisme català, que està a l'ordre del dia.
Precisament en la cançó que hui us mostre tracta el tema de l'independentisme català. La gallineta és una mena de símbol de Catalunya, que diu ben clar: "la gallineta ha dit que prou, no vull pondre cap més ous". Vaig conèixer aquesta cançó gràcies a la classe de música de l’institut, on estàvem donant gèneres musicals en el segle XX, i va aparèixer Lluis Llach com a representant de la música protesta. No escolte massa cançons de Llach perquè em fan sentir trista per tota la història que n'hi ha darrere.
Lletra
La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m'esclavitza.
I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n'aprofita.
La gallina ha dit que no,
visca la revolució.
A canvi d'algun gra de blat
m'heu tret la força de volar
però, us ho juro, s'ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver-hi cap perill
perquè m'entengui amb les veïnes.
La gallina ha dit que no,
visca la revolució.
I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n'estic farta d'impotents
que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d'un segon restrenyiment.
La gallina ha dit que no,
visca la revolució.
Font:
