Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música tradicional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Música tradicional. Mostrar tots els missatges

diumenge, 10 de març del 2019

LLUÍS LLACH - La Gallineta

Entrada de Lucia N. (Batxillerat artístic)

Lluís Llach i Grande va nàixer a Girona l’any 1948. És un músic i cantautor en llengua catalana que va pertanyer al grup "Els setze Jutges", i es pot considerar com un dels abanderats de la Nova Cançó. Els seus primers temes formen part de l'estil de "cançó protesta", i destaquen els dedicats a la dictadura franquista, per exemple "L'estaca". De fet, el 1970 va haver d'exiliar-se a Paris, on es va quedar 4 anys i va seguir fent la seua música. Quan va tornar, l'any 1974 (quasi l’últim any de Franco), començà a presentar noves cançons que tractaven altres temes. N'és una bona mostra “Viatge a Ítaca”. Totes les cançons creades per Lluis llach sempre han tingut un públic nombrós encara que selecte, i els seus concerts han sigut un èxit de públic. Llach també està molt compromés amb la política actual, defençant l'independentisme català, que està a l'ordre del dia. 

Precisament en la cançó que hui us mostre tracta el tema de l'independentisme català. La gallineta és una mena de símbol de Catalunya, que diu ben clar: "la gallineta ha dit que prou, no vull pondre cap més ous". Vaig conèixer aquesta cançó gràcies a la classe de música de l’institut, on estàvem donant gèneres musicals en el segle XX, i va aparèixer Lluis Llach com a representant de la música protesta. No escolte massa cançons de Llach perquè em fan sentir trista per tota la història que n'hi ha darrere.


Lletra

La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m'esclavitza.

I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n'aprofita.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

A canvi d'algun gra de blat
m'heu tret la força de volar
però, us ho juro, s'ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver-hi cap perill
perquè m'entengui amb les veïnes.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n'estic farta d'impotents
que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d'un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

Font:




diumenge, 11 de febrer del 2018

LLUÍS LLACH - La gallineta

Entrada 1

L’any 1972, cap a les darreries del règim dictatorial franquista, Lluís Llach compon la Gallineta, una cançó d’autor plena de metàfores que denuncia la repressió de la dictadura en terres catalanes.

Lluís Llach (Verges, Girona, 1948) és un cantautor que compon en llengua catalana obres que destaquen per la seua força lírica i el rerefons social de les seues cançons. En els seus inicis va formar part dels Setze Jutges, un grup que va cercar la renovació de la música popular a Catalunya dins del moviment de la nova cançó. Lluís Llach ha interpretat altres cançons tan cèlebres com L'estaca o El bandoler, que en els anys setanta es van convertir en himnes democràtics contra l'opressió de l'Estat espanyol.

La lletra d’aquesta cançó revolucionària –com són gran part de les cançons escrites per Lluís Llac- instiga a la convicció de dir prou front l’opressió viscuda en aquell temps i també en el nostre– doncs hui en dia encara la seguim sentint cantar a cappella en moltes manifestacions com les que reclamen l’alliberació dels Jordis i consellers que ja porten quasi 4 mesos empresonats. -, i és per això que l’he escollida.

El curs passat a classe de valencià vaig tindre l’oportunitat de poder estudiar a Lluís Llach, una figura admirable i molt important en la lluita contra la dictadura, qui a través de les seues cançons va contribuir a la manifestació contra una repressió massa llarga i que hui en dia encara queda vigent. Malgrat que ja havia escoltat l’Estaca, mai havia sentit la lletra d’aquesta cançó, i va ser quan vaig començar a indagar per YouTube que vaig trobar la Gallineta, què és junt l’Estaca les cançons que més m'agraden d’aquest autor.

Per la seua melodia apagadissa, per la seua lletra reaccionària del moviment obrer contra l’abús de poder de l’Estat contra el poble i per la seua història, la gallineta de Lluís Llach esdevé una cançó obligada i plena de motivació per a tots aquells que volen seguir fent front a aquest món tot ple d’injustícies.



LLETRA:




La gallineta ha dit que prou,
ja no vull pondre cap més ou,
a fer punyetes aquest sou
que fa tants anys que m'esclavitza.
I si em vénen ganes de fer-ne
em faré venir un restrenyiment,
no tindrà cap més ou calent
el que de mi se n'aprofita.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

A canvi d'algun gra de blat
m'heu tret la força de volar
però, us ho juro, s'ha acabat!
Tinc per davant tota una vida
i no pateixo pel destí,
que un cop lliurada del botxí
no ha d'haver-hi cap perill
perquè m'entengui amb les veïnes.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.

I els galls que amb mi hauran de dormir
els triaré sans i valents,
que n'estic farta d'impotents
que em fan passar nits avorrides.
Que quedi clar per sempre més,
que jo de verge no en tinc res,
i que, posats a fer, no em ve
d'un segon restrenyiment.

La gallina ha dit que no,
visca la revolució.


Entrada 2

El 7 de maig de 1948 naix Lluis Llach a Girona. El seu pare és metge, fill de terratinents i la seua mare és una mestra (havia rebut una educació burgesa). Als 15 anys comença a Barcelona els seus estudis d’enginyeria i dos anys després, es matricula a la Facultat d’Econòmiques.
En 1967 entra en contacte amb el grup intel·lectual d’ “Els Setze Jutges”, desprès es denominaria “Nova Cançó”. El 22 de març de 1967 a Terrassa canta per primera vegada, el seu primer concert.
En 1969 publica el primer disc on es troba la cançó “L’estaca” que  esdevé himne de totes les reivindicacions als Països Catalans. En 1970 debuta a Madrid en un concert, l'opressió franquista li prohibirà que cante per un període de 4 anys. Motiu: “revolucionar  al públic amb la mirada”, també per defendre el català. Lluis s’exilia a Paris. comença a cantar en diferents països: França, Suïssa, Alemanya..
En 1974 torna a Espanya i, és en 1975 quan presenta el disc "Viatge a Ítaca", el més venut amb 150.000 exemplars. En un dels seus recitals és detingut per la policia i torna a exiliar-se, ja que torna a ser un cantant prohibit a Espanya.
Després de la mort de Franco, torna de nou a Espanya en 1976, iniciant una nova etapa.
Des d'aquest moment prossegueix la seua carrera musical amb molts reconeixements i èxits de la mateixa
Treballs més importants:  Els èxits de Lluis Llach (1969) ( inclou l’estaca, a cara o creu...),  Ara i aquí (1970), Com un arbre nu (1972), I si canto tris (1974), Viatge a Ítaca (1975), Campanades a morts (1977), I amb el somriure, la revolta (1982), etc....

La cançó

L'estaca va ser composta en plena dictadura del general Franco, és una cridada a la llibertat i a la lluita per alliberar-se de la dictadura. Ha sigut traduïda en molts idiomes, i s'ha convertit en un símbol de la lluita per la llibertat.
A la cançó s'indica que l'única forma d'alliberar-se de la dictadura és amb l'acció conjunta; la lluita és dura però no cal parar.

Hi hem elegit aquesta cançó no sols perquè ens haja agradat sinó pel que simbolitza, la lluita contra el franquisme d’un poble que ha estat molts anys oprimit i que vol fer tot el que siga possible per canviar-ho. A mes a mes l'hem triada pel ritme i la tonalitat distinta del que en estem acostumats.

Bibliografía 
Wikipedia y la pàgina oficial de Lluis Llach.



ADRIÁN GARCÍA I PABLO RIUS 1ºBACH H

diumenge, 14 de gener del 2018

ONADES - La Muixeranga d'Algemesí

Versió de la Muixeranga del Grup Onades.  Àlex Velázquez al piano. Xavi Richart i Cristina Martí a la dolçaina.



El 7 de gener de 2018 es va celebrar a València la Tercera Cavalcada de les Magues de Gener. Una de les magues era la nostra exalumna Laura. Durant l'acte, es van fer torres humanes (muixarangues) i es va tocar amb la dolçaina i el tabalet la cançó tradicional anomenada "La Muixaranga", que sol acompanyar les pujades i figures dels muixaranguers. Mentre això passava, algunes persones insultaven els muixaranguers i les magues, confonien la cançó amb Els Segadors i cantaven el "Cara al Sol", com es pot veure en el vídeo que inclou la notícia.

Tal com llegim a la pàgina de la Muixeranga d'Algemesí: "La Muixeranga viu, probablement, el millor moment de la seua història i gaudeix del reconeixement i l’admiració de bona part de la societat valenciana. Un fet que s’ha accentuat a partir de la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO (2011) de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, que ha comportat una projecció nacional i internacional. 



divendres, 10 de juny del 2016

ASSEKES (amb Vicent Torrent) - Tio Canya


Versió d'Assekes de la cançó "Tio Canya" d'Al Tall 
Forma part del disc "En poques paraules".




Connecta amb Assekes:
twitter:
Facebook
Myspace

Lletra:

En la pobla hi ha un vell,
en la pobla hi ha un vell
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.

Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes,
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa abaixar la cara.

Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.

Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.

Tio Canya tingué un fill
Tio Canya tingué un fill
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.

Bé recorda el tio Canya
quan varen portar-lo a escola,
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.

Cada dia que passava,
Cada dia que passava
anava encollint els muscles,
per por a que el senyor mestre
per por a que el senyor mestre
li fera alguna pregunta.
Aguantà càstigs i renyes
sens gosar d'obrir la boca,
i la escola va odiar.

Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.

Cròniques del carrer diuen,
cròniques del carrer diuen
d'uns nets que té el tio Canya,
que són metges a València,
que són metges a València
professors i gent lletrada.

Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya,
i el pobre vell se'ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya,
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.

Mai parlen en castellà,
mai parlen en castellà
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
sinó com la gent del poble,
la llengua del tio Canya.

Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta,
que a València has de tornar.

Tio Canya, Tio Canya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,
perquè avui tens temps encara.

dilluns, 4 d’abril del 2016

DANI MIQUEL - Primavera educativa

La Primavera Educativa convertirà l'antic llit del riu Túria de València en el referent de la innovació al sistema educatiu valencià.

L'IES Isabel de Villena hi participarà amb Karícies per a la igualtat el diumenge dia 15 maig de 10.00 a 12.00.



Què és la primavera educativa?


La #PrimaveraEducativa és una trobada on es reuniran i convergiran els diferents sectors de la societat per compartir les seues experiències educatives. En aquesta trobada els centres educatius, institucions i entitats podran traure a la llum les pràctiques innovadores que porten a terme. Mobilitzarem a tota la comunitat educativa d’Alacant, Castelló i València. Volem que la #PrimaveraEducativa siga la gran festa de l’educació per arribar a les persones des dels zero anys fins a... perquè mai deixem d’aprendre.

Quan i on serà?

Es realitzarà el cap de setmana del 13, 14 i 15 de maig al vell llit del riu Túria. Aprofitant el magnífic entorn que ens proporciona el pulmó verd de la capital valenciana i totes les seues possibilitats culturals, esportives, lúdiques...


Per què aquest projecte?


Naix per la necessitat de reflectir que l’educació és treball de totes i tots, i per això cal reunir tots els col·lectius en aquesta tasca. Cal ressaltar que l’educació és l’eix fonamental de progrés d’una societat i en aquest sentit es treballa des d’aquest innovador projecte. Aquestes trobades volen fer visible la realitat que es viu a les nostres aules, mostrant el gran treball que es du a terme a cada àmbit educatiu. Altra motivació del projecte és crear un espai on la il·lusió dels professionals educatius quede reflectida, buscant superar l’aïllament que viu en moltes ocasions aquest col·lectiu. D’altra banda, volem mostrar la importància de la tasca docent, perquè l’alumnat d’avui és el futur de l’endemà. Es vol crear un espai on professorat, estudiants, famílies, institucions... puguem aprendre uns d’altres, creant una xarxa d’aprenentatge continu i multidireccional.

dijous, 26 de novembre del 2015

EL DILUVI - I tu, sols tu


El Diluvi es defineix com un grup de música de folk modern que fusiona diversos estils musicals, com cúmbia, reggae, rumba, folk i música tradicional o d'arrel Valenciana. Amb instruments de la zona mediterrània com el violí, bandúrria, acordió diatònic, guitarra flamenca, guitarró i percussions de tota mena. Creant així un nou estil que anomenen i anomenem Mestissatge Mediterrani. Amb més de tres anys de vida el Diluvi viatja per tots els Països Catalans, caracteritzats i popularitzats pel peculiar homenatge al cantautor Alcoià Ovidi Montllor.

Podeu descarregar el disc sencer a la pàgina web del grup.

Per a entendre la lletra, mireu els versos de Maria Mercè Marçal (Cau de llunes, 1977):

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
         


Lletra:
Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.

Emancipada de qualsevol dolor,
vas eixir amb l’alegria de qui no té por,
de qui sap que el demà,
de qui sap que el demà serà millor.

Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.

Alliberada a qualsevol espai,
no deixaràs que ningú t’ature mai,
seràs l’estel que guiarà,
seràs l’estel que guiarà la llibertat.

Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.

Ets la forta tempesta d’abril,
un oasi amarg per als teus enemics,
eres la forta tempesta d’abril,
el sol que esclata les flors,
un oasi amarg per als teus enemics,
l’espurna que brilla a la nit.

Seràs aquella que vas voler ser,
seràs la tres voltes rebel,
seràs un puny alçat al vent
i tu, sols tu,
faràs vibrar cinc continents.

Opinió personal:

Em plena d'alegria pujar aquesta cançó perquè és una cançó genial que té un missatge magnífic. Com es pot veure en el vídeo, ixen imatges de la TVE a l'edat franquista al principi, amb els seus anuncis masclistes. Després, ixen imatges de dones lluitadores, feministes, dones que volen lluitar per la igualtat... Em pareix una cançó reivindicativa molt bona i a més que sona molt bé.

divendres, 24 d’abril del 2015

AL TALL - Romanç del cec

Un clàssic d'Al Tall sobre la batalla d'Almansa el 25 d'abril de 1707



Lletra del "Romanç del cec"
Va ser a la tardor de 1705 que a Altea desembarca Baptista Basset com a general de l'exèrcit de Carles el d'Àustria. Entra en la Marina i passeja per pobles i viles i en moltes comarques als maulets va distribuint armes i donant raons, convencent a tots els llauradors que l'Àrxiduc Carles ha promès suspendre tributs i gravàmens i tot el país li va plantar cara al borbó Felip V.

Els reis i governants de tota Europa es posen a l'aguait i al ple s'aboquen, que està en discussió la corona dels regnes d'Espanya i els dos aspirants una guerra van a provocar, buscant aliances amb altres estats dos exèrcits preparen, Felip de Borbó i Carles d'Àustria, tals són els seus noms.

Als pobles van renàixer les esperances d'arrancar el poder als nobles senyors i en poques setmanes el camí de València aplanaren; maulets i aliats dominaren pobles i ciutats; d'una punta a l'altra el país va tornar a obrir les arques per traure al carrer les senyeres contra el botifler i l'Arxiduc Carles a la porta de Quart aclamaren i ell feu jurament d'obeir i defendre las lleis.

Del dia que ara esmente guardeu memòria: el 25 d'Abril de 1707 que trista batalla va somoure la terra d'Almansa; l'exèrcit borbó al de l'Àustria va vèncer d'un colp i sense defenses ocuparen comarques senceres.Mal dia va nàixer qui ordenà destruccions i matances. Si el mal ve d'Almansa amb raó diuen que a tots alcança: no es pot oblidar que en la boca del poble ha quedat.

Després que va sotmetre tot el país i va tractar els hòmens amb gran crueltat, pensà que era l'hora d'augmentar el poder de la seua corona i sense tardança promulgà el Decret de Nova Planta, pel qual suprimia les lleis i costums de la pràctica antiga i ens va prohibir que parlàrem la llengua d'ací.

Senyors i senyores, de la història us hem fet el reconte; si voleu seguir, en els llibres està tot escrit.

divendres, 5 de desembre del 2014

TONI DE L'HOSTAL - La paella

Una proposta musical de Toni de l'Hostal per a riure una estoneta:




Ací tens la cançó La paella és una versió més moguda (remescla).

Perfil (de broma) de l'autor a la Valenciclopèdia (però ni cas a l'ortografia, eh!!!):

"Xe, a mi me diuen Toni de l'Hostal (nét) perquê m'awelo, que tammé li diuen Toni, ne tenia un en el carrer Major de l'Alcúdia: l'Hostal de Dos Portes (en castenallo en el original). Sóc dottorat en Filologia Roscana per la Universitat de MontortalFigura Mundial votat pel 4rt Congrés de Figures Mundials, president del V Congrés de Figures Mundials i actual tio Toni.
La Valenciclopèdia és el meu enèsim projecte después de la'Ortografia roscana i el bloq Rosca amb all, i un' âtra fãena més a banda de la de rettor de la Capelleta Ð les Mãedéus i cantãor de Riberenques, entre moltes, moltíssimes âtres: certament, qui no té fãena, Fuster li'n dóna!"

dijous, 20 de març del 2014

AL TALL - Tio Canya


Al Tall és un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat en 1975 reconegut per la fecunda trajectòria i pioner en la reinterpretació de la tradició musical i sonora del seu país a l'estil de la Riproposta italiana, emmarcada dins d'una concepció mediterrània de la música popular.

Compta amb més de mil actuacions en directe, entre les quals figuren diversos escenaris de França, Portugal, Itàlia, Alemanya, Mèxic.

Al Tall crea i interpreta en la tendència folk de riproposta, terme italià que suposa la recuperació no ja d'antigues melodia i romanços, sinó la creació moderna partint dels sons bàsics i les formes tradicionals de musicar. Així, des de la tradició musical del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya, Al Tall ha anat endinsant-se en el marc més ampli del conjunt de la música mediterrània amb una fusió d'estils que configura la seua labor musical com una alternativa important amb vista a situar la música actual del mediterrani al marge d'altres ritmes importats.

Fundadors:
Vicent Torrent, Manuel Miralles i Miquel Gil en 1975.

Formació actual:
Vicent Torrent, Manuel Miralles, Jordi Reig, Enric Banyuls, Xavier Ahuir, Robert Moreno, Maribel Crespo.

Instruments:
Dolçaines, saxo, flautes dolça i travessera, acordió, guitarres acústica i elèctrica , guitarrons, bandúrria, llaüt, arxillaüt, busuki, mandolina, baix elèctric, teclats, bateria, percussions menors...






Lletra:

En la pobla hi ha un vell
en la pobla hi ha un vell
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra,
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Tres voltes només va anar
el tio Canya a València:
primer quan va entrar en quintes
i en casar-se amb sa femella.
La tercera va jurar
de no tornar a xafar-la;
que a un home que ve del poble,
ningú fa abaixar la cara.
Set vegades va fer cua,
set vegades va fer cua,
en presentar uns papers,
per no saber expressar-se,
per no saber expressar-se,
en llengua de forasters.
Aguantà totes les burles,
les paraules agrejades,
i a la Pobla va tornar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Tio Canya tingué un fill
Tio Canya tingué un fill
que li diuen tio Canya:
porta gorra i brusa negra
porta gorra i brusa negra,
i una faixa morellana.
Bé recorda el tio Canya
quan varen portar-lo a escola
set anys, la cara ben neta,
ulls oberts, camisa nova.
Però molt més va obrir els ulls
el xiquet del tio Canya
quan va sentir aquell mestre
parlant de manera estranya.
Cada dia que passava,
Cada dia que passava
anava encollint els muscles
per por a que el senyor mestre
per por a que el senyor mestre
li fera alguna pregunta.
Aguantà càstigs i renyes
sens gosar d´obrir la boca
i la escola va odiar.
Tio Canya, tio Canya,
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou
o et farà fum la teulada.
Cròniques del carrer diuen
cròniques del carrer diuen
d´uns nets que té el tio Canya
que són metges a València
que són metges a València
professors i gent lletrada.
Quan a estiu vénen al poble,
visiten el tio Canya
i el pobre vell se´ls escolta
parlant llengua castellana.
Però cròniques més noves
expliquen que el tio Canya
ja compta amb besnéts molt joves
que alegren la seua cara.
Mai parlen en castellà
mai parlen en castellà
com han après dels seus pares,
sinó com la gent del poble,
sinó com la gent del poble
la llengua del tio Canya.
Reviscola, tio Canya,
amb gaiato si et fa falta
que a València has de tornar
Tio Canya Tio Canya
no tens les claus de ta casa:
posa-li un forrellat nou,

perquè avui tens temps encara.

Adrián García i Pau Rollán 1º Batx H