Versió de la Muixeranga del Grup Onades. Àlex Velázquez al piano. Xavi Richart i Cristina Martí a la dolçaina.
El 7 de gener de 2018 es va celebrar a València la Tercera Cavalcada de les Magues de Gener. Una de les magues era la nostra exalumna Laura. Durant l'acte, es van fer torres humanes (muixarangues) i es va tocar amb la dolçaina i el tabalet la cançó tradicional anomenada "La Muixaranga", que sol acompanyar les pujades i figures dels muixaranguers. Mentre això passava, algunes persones insultaven els muixaranguers i les magues, confonien la cançó amb Els Segadors i cantaven el "Cara al Sol", com es pot veure en el vídeo que inclou la notícia.
Tal com llegim a la pàgina de la Muixeranga d'Algemesí: "La Muixeranga viu, probablement, el millor moment de la seua història i gaudeix del reconeixement i l’admiració de bona part de la societat valenciana. Un fet que s’ha accentuat a partir de la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO (2011) de la Festa de la Mare de Déu de la Salut, que ha comportat una projecció nacional i internacional.
Obrint Pas va ser un grup de música en valencià creat a la ciutat de Valencia. La seua música és una barreja de ska, hardcore punk, rock, reggae i folk amb melodies i instruments tradicionals, entre els quals destaca la dolçaina. Les seues lletres tracten molts temes com la denúncia social, la solidaritat, la independència dels Països Catalans, la unitat territorial i la defensa del seu idioma, com per exemple de la seua cultura i tradicions.
Com que aquest grup ja es conegut al blog m'agradaría centrar-me en la lletra d'aquesta cançó en especial.
En primer lloc he triat aquesta cançó per el missatge que transmet la lletra ja que hem va pareixer molt bonica. En segon lloc he de dir que aquest grup ja el coneixia des de fa uns anys però no va ser fins que vaig coneixer una noia fa uns mesos que em va començar a agradar el grup. Per últim espere que vos agrade tant com hem va agradar a mi quan la vaig escoltar per primera vegada.
LLETRA
Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m'estan mirant,
quants cops hem hagut de callar.
He estat un temps sense pensar somriures que no tornaran
he estat un temps sense parlar.
No estàs sol, no tingues por,
Ja ningú embrutarà el teu cos.
No estàs sol, no tingues por,
ja ningú destruirà el teu cor.
Ja no puc veure més enllà dels teus ulls que m'estan mirant,
quants cops hem hagut de callar.
He estat un temps sense pensar somriures que no tornaran
Obrint Pas es va formar el 4 de novembre de 1993, quan un grup de tres amics, Xavi Sarrià, Jordi Pitarch i Carles Garcia, establiren contacte per fer la seua primera maqueta. És un grup de música en valencià procedent de Ciutat de València. La seua música és una barreja de ska, hardcore punk, rock, reggae i folk amb melodies i instruments tradicionals, entre els quals destaca la dolçaina. Les seues lletres tracten molts temes com la denúncia social, la solidaritat, la independència dels Països Catalans, la unitat territorial i la defensa del seu idioma, com per exemple de la seua cultura i tradicions. També tracten temes antifeixistes i antiracistes.Aquestos són els seus treballs al llarg dels anys:
1997: La revolta de l'ànima
2000: Obrint pas
2002: Terra
2004: La flama
2005: En Moviment!
2007: Benvingut Al Paradís
2011: Coratge
Aquesta cançó va sorgir per primera vegada a l'àlbum "La Flama", de 2004 amb altres bones cançons com curiosament "La Flama", entre altres. Per trobar aquesta cançó he tingut que buscar molt, però quan l'he escoltada m'ha encantat, pel fet que diu que les persones som tot allò que vulguem, i que ni cap persona ni res pot aturar-nos quan volem qualsevol cosa, és a dir, és una molt bona cançó per pujar la moral a qualsevol.
Obrint Pas va ser un grup de música en valencià procedent de Ciutat de València. La seua música és una barreja de ska, hardcore punk, rock, reggae i folk amb melodies i instruments tradicionals, entre els quals destaca la dolçaina. Les seues lletres tracten molts temes com la denúncia social o la solidaritat.
Obrint Pas es va formar el 4 de novembre de 1993, quan un grup de tres amics, Xavi Sarrià, Jordi Pitarch i Carles Garcia, contactaren a l'institut Benlliure de València.
El primer disc arribà el 1997 amb el nom de La revolta de l'ànima (compost per cinc peces i autogestionat per la banda mateixa), dins del segell 45 Revolucions, creat pels mateixos Obrint Pas.
L'any 2006 portaren a cap la gira Internacionalista Tour 2006, que els dugué per tot Espanya i països de tot Europa durant sis mesos de viatges.
El desembre del 2010 van fer la seua primera gira al Japó amb una gran resposta del públic d'aquell país.
El disc-llibre Coratge va entrar directament al número 12 de la llista de vendes de tot l'Estat espanyol.
El juliol del 2011 tornen al Japó on actuen al Fuji Rock, el festival musical més important d'aquell país i un dels més multitudinaris del món. Poc després el seu disc Coratge és editat al Japó amb la discogràfica Japonicus.
El 21 de març de 2013 Obrint Pas anuncia l'aturada indefinida del grup després d’una ronda de concerts en 2013 que donarà pas a tres actuacions en acústic en 2014 a Barcelona, Palma i València.
La cançó que he escollit s’anomena “SEGUIREM”, que pertany al disc Coratge. Es una cançó que està dedicada a Mavi Dolç, professora i activista valenciana que va ser amiga i companya del grup. He elegit aquesta cançó per que la seua lletra, reflexa l’unió que hi ha entre tot el grup, i el voler seguir, i aconseguir tot el que es proposen junts, recolzant-se els uns als altres. A més es una cançó amb molt de ritme, que només quan l’escoltes t’invita a moure’t.
LLETRA:
Amb la tendresa que ens deixares
amb les coses senzilles
amb la terra entre els dits
seguirem.
Amb l'enyorança a les finestres
amb les cançons d'Ovidi
amb les lluites d'ahir,
seguirem.
Amb la il·lusió que desbordaves
amb les paraules vives
amb els somnis humils
seguirem.
Amb tot allò que construïres
amb les banderes velles
d'un país clandestí,
seguirem.
Seguirem!
encara amb la mateix coratge
Seguirem!
encara amb la mateixa il·lusió
Seguirem!
encara amb el mateix empenta
Seguirem!
Encara amb la mateixa passió
fidels a aquell somriure que mai
no oblidarem
camí de la victòria,
seguim,
seguirem.
Amb els estels que encara brillen
amb els records que ens porten
amb el cel ple de nit,
seguirem.
Amb l'emoció del primer dia
amb la gent que t'estima
amb l'esforç compartit,
seguirem.
Amb les batalles quotidianes
amb les guerres de sempre
amb el teu compromís,
seguirem.
Amb tot allò que defensares
amb un somriure als llavis
amb un foc sota el pit,
seguirem.
La Muixeranga és un conjunt de danses i torres humanes originaris del Regne de València, que tenen el principal lloc de preservació a Algemesí (Ribera Alta), però també existeixen colles i grups a altres indrets de les comarques valencianes.
La Muixeranga d'Algemesí o Dansa Plàstica també és una cançó tradicional del País Valencià d'autoria desconeguda, que és interpretada amb tabalet i dolçaina. Acompanya les danses i s'usa en les pujades i figures d'aquesta dansa.
Alguns sectors del nacionalisme valencià (Joan Fuster i Martí Domínguez entre altres) han reivindicat la música de la Muixeranga com a himne del País Valencià, en lloc de l'himne de l'Exposició.
Arrós Caldós va ser un grup de música en valencià procedent de la comarca de l'Horta Nord(País Valencià). Va naixer al 1996 i ha evolucionat a lo llarg del temps conservant la formació característica dels grups de rock amb la presència de la dolçaina. El grup va anar incorporant nous components i instruments, tot explorant nous estils musicals com per exemple els ritmes llatins o el reggae,una nova etapa que es va iniciar amb el disc i a la motxilla somnis i ràbia" (2005) i que es va consolidat amb el darrer "Candela" (2010). La seua discografia es la següent: -Somriu(1998, autoeditat), -Arrós Caldós(2000, autoeditat), - … i a la motxilla somnis i ràbia...(2005,autoeditat), - Candela (2010) Hem triat aquesta cançó perquè ens va cridar molt l'atenció el seu estil musical, ja que ens agrada bastant el tipus de ritme que té. Sobretot, ens ha ajudat a triar-la, per la seua similitut amb el reggae, per no dir quasi que és reggae, perquè no pensem que siga un reggae cent per cent pur, com per exemple, una cançó de Bob Marley, en aquesta, si que es pur reggae. També la varem triar perquè de vegades la seua lletra representa el que pensem diariament, ja que si que és cert que tenim que viure de vegades més en el present i menys al passat.
Per finalitzar, ens agradaria donar un salutet a tots els nostre companys i companyes de l'institut IES Isabel de Villena, situat a la platja de la Malva-rosa, un lloc molt especial per a nosaltres ja que es on majoritariament vivim l'institut Isabel de Villena, espere que us haja agradat la nostra entrada feta per: Felipe Wolfstone, Alvaro Goldman, Andrés Stone i Ivàn Arenal. Un salutet a tots els companys i companyes de primer de batxillerat de ciencies i humanitats, especialment als de ciencies ja que estem a aquesta clase.
Ivàn Arenal, Felipe Wolfstone, Alvaro Goldman i Andrès Stone
Obrint Pas és un grup de música valenciana procedent de València que va començar a tocar l’any 1993. Els components del grup són Xavi Sarrià(guitarra i veu), Albert Venavent(trompeta), Jaume Guerra(baix), Robert Fernandez(guitarra), Miquel Ramos(teclat, Ximo Tomas(bateria), Marcos Úbeda(trombó), Miquel Gironés(veu, percusió, dolçaina i gralla), Xabi Arakama(trikitixa), Jaume Figueres i David Ferri(so), Antonio Tormo(il•luminació), Abel Soler i Sergi Martínez(backliner). Els estils que interpreten són rock, ska i punk i la seua música es caracteritza per introduir instruments tradicionals valencians com la dolçaina. A més, amb les seues cançons reivindiquen la cultura valenciana i la defensa del valencià, així com les tradicions dels pobles. Els treballs que han fet es recopil.len en els seus discs: Recuperant el somni (1995), La revolta de l’ànima (1997), Obrint Pas (2000), Terra (2002), La Flama (2004), En Moviment (2005), Benvingut al Paradís (2007) i Coratge (2011). Aquests treballs han sigut interpetats per aquest grup en gran festivals i tours de música com el Internacionalista Tour, que els va portar a Noruega, Regne Unit i Argentina entre altres països, Viña Rock i Fuji Rock. Aquest grup el varem conèixer al nostre institut gràcies a un lipdub que es va fer amb la cançó Benvingut al Paradís i ens va agradar molt.
Aquesta cançó en concret, Si tanque els ulls, pertany a l’últim disc Coratge i tracta sobre tots els recordes que venen a la ment sobre els temps passats, en aquest cas les festes del poble i la diversió amb el rest de gent amb pocs recursos. La cançó varem conèixer-la buscant més treballs d’aquest grup després de l’experiència a l’institut i ens fa recordar els moments amb les nostres amistats sobre tot a l’estiu al poble o en les Falles. Si no voleu desapegar-vos dels bons records passats tanqueu els ulls i escolteu aquesta cançó.
Si tanque els ulls
Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d’estiu quan no teniem res
unes motxilles buides i uns bitllets de tren.
Les festes d’un poble on vam arribar,
un sopar a la fresca amb un got a la mà,
els nervis a la panxa abans de començar.
Les primeres cançons, les primeres emocions,
unes guitarres velles, banderes als balcons,
la innocencia a la cara, els somnis als pulmons.
Ballar entre la gent, llançar un crit al vent,
saltar de l’escenari, tocar amb els dits el cel
sentir-nos com un núvol dins un mar d’estels
Si tanque els ulls ( x2)
Si tanque els ulls ( x2)
Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d’estiu quan no teniem res
unes motxilles buides i uns bitllets de tren.
Les festes d’un poble on vam arribar,
un sopar a la fresca amb un got a la mà,
els nervis a la panxa abans de començar.
Les primeres cançons, les primeres emocions,
unes guitarres velles, banderes als balcons,
la innocencia a la cara, els somnis als pulmons.
Ballar entre la gent, llançar un crit al vent,
saltar de l’escenari, tocar amb els dits el cel
sentir-nos com un núvol dins un mar d’estels.
Si tanque els ulls recordo tot el què he estimat
i escolto com el cor em torna a bategar.
L’alegria senzilla i l’emoció compartida
pel demà que encara hem de guanyar
Si tanque els ulls (x2)
Si tanque els ulls recordo tot el que vam fer
aquelles nits d’estiu quan no teniem res,
unes motxilles buides i uns bitllets de tren.
El soroll de la festa retronant-me al cor
baixant amb les comparses pel carrer major
les vergonyes perdudes entre els carrerons.
Uns llençols suats davant d’algun portal,
el sabor a mistela, els meus llavis cremant,
tot de robes trencades entre quatre mars..¿? ( niputa!)
Obrint Pas és una banda de música de la ciutat de València. La seva música és una barreja de punk rock, ska i rock amb melodies i instruments tradicionals, notablement la dolçaina. Líricament tracten temes diversos, encara que prenen denúncia social prominència, solidaritat entre els pobles i la defensa de la identitat cultural i lingüística del valencià defensant la seva unitat amb el català. També van tracten els temes antifeixista i anti-racista.
Obrint Pas es va formar l'any 1993, quan un grup d'amics va establir contacte de l'Institut de secundària Benlliure de Valencia. El 1994, van gravar la seva primera maqueta que va participar en la fase final del III Tirant de rock. Durant els últims anys, la banda participa en diversos festivals i concursos que contribueixen a consolidar la seva música.
El primer disc va arribar a 1997 sota el nom de “La revolta de l' ànima” (compost per cinc parts). Després va vindre “Obrint Pas” (2000), el primer disc amb la discogràfica “Propaganda pel Fet”. La consolidació del grup arribat amb “Terra” (2003), una obra on proven sort amb nous estils. Més tard van gravar “La flama” (2004), amb que es projectarà a altres països. El seu següent treball va ser en directe “El moviment” en (2005) enregistrat al concert que es va celebrar a Valencia, amb motiu del 25 d'abril en homenatge a Ovidi Montllor deu anys després de la seva mort. Feia diverses setmanes a la llista dels 20 millors registres a Espanya de venda.
En 2006 es realitza una gira internacional de Tour 2006 que va conduir-los per diversos països d'Europa i Amèrica del Sud com del Regne Unit, Noruega, República Txeca i Argentina.
Les marques de gira internacionalista va marcar un punt d'inflexió a la banda, que va ser en l’abril de 2007, i més tard, va eixir la cançó “Benvingut al paradís”.
A novembre de 2008, el blog del grup va anunciar la notícia de que eixiria primer llibre de ficció escrit per Xavi Sarrià titulat Històries de Paradis i publicat per l'editorial Bromera. Un llibre que té vint històries que es produeixen simultàniament en diferents parts del planeta.
El 24 d'octubre de 2010, a la ciutat de Vich, la música de Obrint Pas va ser utilitzada per tractar d'aconseguir un rècord mundial amb el lipdub amb més participants de la història. Va ser realitzat amb 5,771 persones. Van utilitzar la cançó “La flama”, una cançó de 2004. El desembre de 2010 va donar la seva primera gira al Japó que va tenir una gran resposta del públic en aquest país. El 18 d'abril de 2011 va publicar el seu nou àlbum/llibre "Coratge" (Propaganda pel fet). Després de quatre anys sense publicar cap disc, el grup publica aquest àlbum/llibre de 15 cançons i 90 pàgines de textos escrits que reflexionen sobre les cançons. A l’obra literària s’inclouen col•laboradors que inclouen a Eduardo Galeano, Raul Zelik, Angela Jackson, Pascual Serrano, Santiago Alba Rico, David Segarra, Feliu Ventura, David Fernández, Laia Altarriba, etc. El disc "Coratge" va anar directament al dotzè lloc de la llista dels més venuts de discos de tota Espanya. El juliol de 2011 van tornar al Japó per actuar al Fuji Rock, el festival musical més important del país asiàtic. Poc després, el seu disc "Coratge" també va ser llançat en edició especial al Japó. El 21 de març de 2013, Obrint Pas anuncia una aturada indefinida després que acabe la gira sobre el 2014. Durant 2014 es durà a terme quatre concerts acústics a Barcelona, Palma de Mallorca i Valencia que s'editaran en un disc.
Alcaldesses zombis
cadàvers d'uniforme
jutges amb destrals
opinadors messies
tertulians caníbals
ionquis constitucionals
consellers neonazis
sicaris d'Armani
top models amb pals
polítics amb moto serres
bisbes desbocats
que que corren cap a tu
Vivim acorralats
pels enemics que ens persegueixen
i ens amaguem a les runes
de les nostres habitacions
però en la guerra on lluitem
només ens queda una cruïlla:
viure com esclaus
o perdre la por
i seguir endavant!
endavant!
endavant!
endavant!
Monstres monolingües
rates amb gomina
locutors armats
carcellers amb bòtox
diputats suïcides
bròquers encaputxats
psicòpates de Disney
ultres de John Wayne
Barbies paramilitars
Rita de Godzilla
fans del Ku Kux Klan
que t'apunten a tu
La cançò la hem elegit perque és el nostre grup que canta en valencià preferit, i tambè perque parla d'un tema que nosaltres tambè parlem a vegades; la societat actual.
La cançò pertany a l'àlbum "Coratge" que va eixir al 2011 (que per cert pareix que és l'últim àlbum del grup).
La lletra parla de la nostra societat actual, de com vivim nosaltres a Espanya, que hi ha una gran diferència entre els rics i els pobres al nostre país; la classe mitja ja gairebé no existix, de que mentre que uns menjen luxosament altres no tenen ni que portar-se a la boca.
Gent com els politics viuen dels fons publics, tertulians que viuen de difamar i parlar de la vida personal d'una persona i arruïnar-li la vida sense pietat.
Obrint Pas és un grup de música en valencià procedent de València. La seua música és una barreja de ska, hardcore punk, rock, reggae i folk amb melodies i instruments tradicionals la qual destaca la dolçaina. Les seues lletres tracten molts temes com la denúncia social, la solidaritat, la independència dels Països Catalans, la unitat territorial i la defensa del seu idioma, com per exemple de la seua cultura i tradicions. També tracten temes antifeixistes i antiracistes.
Àlbums:
1997: La revolta de l'ànima 2000: Obrint pas 2002: Terra 2004: La flama 2005: En Moviment! (CD)+Un Poble En Moviment! (DVD) 2007: Benvingut Al Paradís (CD)+Assaltant El Paradís (DVD) 2011: Coratge (Disc-Llibre)
Lletra de La Vida Sense Tu
La vida és un matí de cada dia quan et passava a recollir una caputxa negra, texans amples un mural descolorit.
La vida és una classe a Filologia on agitàvem el demà, un sol roig colant-se a l'assemblea apunts bruts, cabells daurats.
La vida és un dijous que acabaria al teu pis d'estudiants, quatre espelmes grogues a la cuina ombres nues, plats trencats.
La vida és un cel blau cap al migdia quan pujàvem al terrat una cançó d'Extremo, roba estesa València entre llençols blancs.
La vida és tancar els ulls, tornar a riure cridar al vent, sentir-nos lliures la vida és desitjar tornar a nàixer córrer tot sol, sentir-te créixer la vida és el fred tallant les cares i una llàgrima incendiant les galtes la vida és entendre que he d'aprendre
a viure la vida sense tu.
La vida és mossegar la fruita dolça a les escales de Mercat Central pujar per Cavallers fins la Valldigna fumar oblits, cantar a crits.
La vida és una casa enderrocada creuant les Torres de Serrans "Amor, humor, respecte" a la façana foc i metralla a les nostres mans.
La vida és agafar el primer tranvia del Pont de Fusta al Cabanyal una ciutat taronja a les finestres un món en guerra als ulls cansats.
La vida és una barca abandonada que vam trobar davant del mar sentir-nos com dos nàufrags a la platja l'últim cop que em vas besar.
La vida és tancar els ulls, tornar a riure cridar al vent, sentir-nos lliures la vida és desitjar tornar a nàixer córrer tot sol, sentir-te créixer la vida és el fred tallant les cares i una llàgrima incendiant les galtes la vida és entendre que he d'aprendre a viure la vida sense tu.
Hem triat aquesta cançó perquè ens va agradar que no començara com totes les cançons, sinó que començava amb uns versos de Vicent Andrés Estelles, també la van triar perquè ens va agradar que la lletra fera un "Tour" per València citant llocs com les Torres de Serrans, El pont de Fusta o el Mercat Central entre altres.
Pensem que la melodia és molt encomanadissa i et donen ganes de ballar pegant bots i fent el boig.
Tornat a la lletra ens agrada que use metàfores i que conte com una història en la qual pensem que conta la vida d'un dels components del grup des que és xicotet fins que és fa major.
Obrint Pas és una banda de música espanyola de la ciutat de
Valencia. La seva música és una barreja de punk rock, ska i rock amb melodies i
instruments tradicionals, notablement la dolçaina. Líricament tracten temes
diversos, encara que prenen denúncia social prominència, solidaritat entre els
pobles i la defensa de la identitat cultural i lingüística del valencià
defensant la seva unitat amb el català. També van tracten els temes
antifeixista i anti-racista.
Obrint Pas es va formar l'any 1993, quan un grup d'amics va
establir contacte de l'Institut de secundària Benlliure de Valencia. El 1994,
van gravar la seva primera maqueta que va participar en la fase final del III
Tirant de rock. Durant els últims anys, la banda participa en diversos
festivals i concursos que contribueixen a consolidar la seva música.
El primer disc va arribar a 1997 sota el nom de “La revolta
de l' ànima” (compost per cinc parts). Després va vindre “Obrint Pas” (2000),
el primer disc amb la discogràfica “Propaganda pel Fet”. La consolidació del
grup arribat amb “Terra” (2003), una obra on proven sort amb nous estils. Més
tard van gravar “La flama” (2004), amb que es projectarà a altres països. El
seu següent treball va ser en directe “El moviment” en (2005) enregistrat al
concert que es va celebrar a Valencia, amb motiu del 25 d'abril en homenatge a
Ovidi Montllor deu anys després de la seva mort. Feia diverses setmanes a la
llista dels 20 millors registres a Espanya de venda.
En 2006 es realitza una gira internacional de Tour 2006 que
va conduir-los per diversos països d'Europa i Amèrica del Sud com del Regne
Unit, Noruega, República Txeca i Argentina.
Les marques de gira internacionalista va marcar un punt
d'inflexió a la banda, que va ser en l’abril de 2007, i més tard, va eixir la
cançó “Benvingut al paradís”.
A novembre de 2008, el blog del grup va anunciar la notícia
de que eixiria primer llibre de ficció escrit per Xavi Sarrià titulat Històries
de Paradis i publicat per l'editorial Bromera. Un llibre que té vint històries
que es produeixen simultàniament en diferents parts del planeta.
El 24 d'octubre de 2010, a la ciutat de Vich, la música de
Obrint Pas va ser utilitzada per tractar d'aconseguir un rècord mundial amb el
lipdub amb més participants de la història. Va ser realitzat amb 5,771
persones. Van utilitzar la cançó “La flama”, una cançó de 2004. El desembre de
2010 va donar la seva primera gira al Japó que va tenir una gran resposta del
públic en aquest país. El 18 d'abril de 2011 va publicar el seu nou
àlbum/llibre "Coratge" (Propaganda pel fet). Després de quatre anys
sense publicar cap disc, el grup publica aquest àlbum/llibre de 15 cançons i 90
pàgines de textos escrits que reflexionen sobre les cançons. A l’obra literària s’inclouen col·laboradors que
inclouen a Eduardo Galeano, Raul Zelik, Angela Jackson, Pascual Serrano,
Santiago Alba Rico, David Segarra, Feliu Ventura, David Fernández, Laia
Altarriba, etc. El disc "Coratge" va anar directament al dotzè lloc de la llista dels més venuts de
discos de tota Espanya. El juliol de 2011 van tornar al Japó per actuar al Fuji
Rock, el festival musical més important del país asiàtic. Poc després, el seu
disc "Coratge" també va ser llançat en edició especial al Japó. El 21
de març de 2013, Obrint Pas anuncia una aturada indefinida després que acabe la
gira sobre el 2014. Durant 2014 es durà a terme quatre concerts acústics a
Barcelona, Palma de Mallorca i Valencia que s'editaran en un disc.
Cares tristes al teu barri butxaques buides als matins somnis perduts entre naufragis silencis als parcs de l´oblits.
Mentides als telediaris assassinats de dones seu pis cotxes cremats a l´extraradi sirenes y trets a les nits.
(benvinguts al paradis)
Tristeses creuant les fronteres murs y helicòpters als deserts somriures compartint favelles racisme i odi als teus carrers.
Noticies bomba a la pantalla misèries que no es poden dir terroristes al pentàgon pistoles a Wall Street.
(Benvinguts al paradis)
Desperta la fera que portes sempre dind del cor. No falles, no t´enganyes, no deixes que et guanye la por. Apunta, dispara, ets massa jover per morir. La selva t´espera... Benvinguts al paradis.
Cares tristes al teu barri butxaques buides als matins somnis perduts entre naufragis silencis als parcs de l´oblits.
(Benvinguts al paradis)
Desperta la fera que portes sempre dind del cor. No falles, no t´enganyes, no deixes que et guanye la por. Apunta, dispara, ets massa jover per morir. La selva t´espera... Benvinguts al paradis.
He triat aquesta cançó perque es la meua cançó en valencià preferida. La primera vegada que vaig escoltarla va ser en 2012, quan es va fer el Lip-Dub al nostre institut. Aquesta cançó em transmet alegría i em inspira a lluitar per els meus somnis. Publicat per Nadir Davidson
LLETRA:
La por em desvetla
a les nits sense dormir
i sent el vell revòlver
que descansa sobre el pit
en aquest bosc humit
els silenci és l'enemic
a trenc d'alba partim
seguint les llums del matí
Travessem l'aurora
entre els cingles del massís
en aquestes muntanyes
sobreviure és resistir
hem canviat mil cops de nom
però tots sabem qui som
guerrillers supervivents
combatents de l'últim front
Unes flames roges
cremem el nostre horitzó
la casa on dormirem
és un esquelet de foc
han matat el masover
ens solia refugiar
anit em va somriure
quan ens vam acomiadar
La lluna ens recorda
que som com estels errants
ombres d'una guerra
perduda en sendes de fang
i quan la foscor em venç
acaricie en soledat
un record en blanc i negre
el motiu del meu combat
I si demà no tornara
al lloc on et vaig deixar
vull que recordes que un dia
joves com nosaltres vam marxar a lluitar
armats d'amor i coratge
i un clavell roig amagat
combatrem fins l'últim dia
sota bandera de la llibertat
Discografia
Maquetes
1994: Obrint pas
1994: La nostra hora
1995: Recuperant el somni
Àlbums
1997: La revolta de l'ànima
2000: Obrint pas
2002: Terra
2004: La flama
2005: En Moviment! (CD) + Un Poble En Moviment! (DVD)
2007: Benvingut Al Paradís (CD) + Assaltant El Paradís (DVD)
Obrint pas és un grup procedent de València. La seua música és una barretja entre 'hardcore punk', 'ska' i 'rock' amb melodies e instruments tradicionals entre els quals destaca la dolçaina. Les seues lletres traten temes distints, aunque prenen protagonisme la denuncia social la solidaritat entre els pobles i la defensa de la identitat cultural i llingüistica del valencià. També tracten temes antifasistes i antiracistes. El grup es va formar a l'any 1993.
LLETRA: Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer aquelles nits d'estiu quan no teníem res unes motxilles buides i uns bitllets de tren
les festes d'un poble on vam arribar un sopar a la fresca amb un got a la mà els nervis a la panxa abans de començar
les primeres cançons les primeres emocions unes guitarres velles banderes als balcons la innocència a la cara els somnis als pulmons
ballar entre la gent llançar un crit al vent saltar de l'escenari tocar amb els dits el cel sentir-nos com un núvol sota un mar d'estels
si tanque els ulls recorde tot el que he estimat i escolte com el cor em torna a bategar l'alegria senzilla l'emoció compartida pel demà que encara hem de guanyar
Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer aquelles nits d'estiu quan no teníem res unes motxilles buides i uns bitllets de tren
Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer aquelles nits d'estiu quan no teníem res unes motxilles buides i uns bitllets de tren
el soroll de la festa retronant-me al cor baixant amb les comparses pel carrer major les vergonyes perdudes entre els carrerons
un besos suats davant d'algun portal el sabor a mistela en uns llavis cremant unes robes trencades entre quatre mans
unes escales fosques un pis que ens van deixar mirar per la finestra i veure despertar un país de cases blanques abraçant la mar
si tanque els ulls recorde tot el que he estimat i escolte el meu cor vell com torna a bategar l'alegria senzilla l'emoció compartida pel demà que encara hem de guanyar
Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer aquelles nits d'estiu quan no teníem res unes motxilles buides i uns bitllets de tren. OPINIÓ:
Hem triat aquesta cançó perquè parla sobre moments de l'estiu, records i ens va agradar aquest tema. També ja coneixiem aquest grup i de totes les cançons que vam escoltar aquesta és la que més ens va agradar. L.D. i A.M.
Obrint Pas és un grup que procedeix de la Comunitat Valenciana (València) i canten música en valencià. La seua música és una barreja de punk, rock, ska, hardcore, reggae i folk amb instruments i melodies tradicionals, sobre tot la dolçaina. Les lletres de les seues cançons tracten temes reivindicatius, la denuncia social, la independència dels Països Catalans, la solidaritat, la unitat territorial i la defensa del seu idioma, cultura i tradicions.
La seua primera maqueta la van registrar en 1994 per a participar en la fase final del III Tirant de Rock, del qual van guanyar i com a premi van compartir tres cançons en el CD de Tirant de Rock.
Van començar el 4 de novembre de 1993, fins al dia de hui. A aquest grup pertanyen:
Xavi Sarrià - Veu i guitarra Miquel Gironès - Dolçaina, percussions, gralla i veu Miquel Ramos - Teclats, samplers i veu Robert Fernández- Guitarra Jaume Guerra - Baix Ximo Tomàs Maki - Bateria Albert Benavent- Trompeta Marcos Úbeda - Trombó Xabi Arakama- Trikitixa DJ Chola- Scratch i bases
LLETRA
S´obre el teló del gran circ de la mentira que han alçat un dia mes als carrers dels oblidats.
Els oblidats que es passen mitja vida naufragant creuantels mars de la seua soletat.
La soledat que viu de fer equilibris als carrers sense res mes que la vida que li han pres.
Com aquell pres que escriu cançons d´amor a les parets per somiar un món sense carcelers.
Però a les nits dels nostres barris han tornat a sonar les velles cançons de guerra que aviem oblidat. Al gran circ dels invisibles no podrem escapar però avui em pres l´humil decisió de lluitar: el circ ha començat!
S´obre el teló del gran circ de la gran mentira que han alçat un dia mes als carrers dels silenciats.
Els silenciats que engreixen les misèries de l´estat entre els lleons de la seua dignitat.
La dignitat que es perd entre els pallassos del poder fent malabars amb els propis sentiments.
Els sentiments que moren a les portes dels burdells dels mercaders dels somriures presoners.
OPINIÓ PERSONAL
Varem elegir aquesta cançó perquè com el grup que la canta ja el coneixíem varem buscar una cançó que ens agradara, aleshores elegirem aquesta perquè té molt de ritme i també es molt alegre i enèrgica. També pensem que aquesta cançó té molt que veure en la vida actual, per el que ens transmiteix la lletra, que ens invita a intentar canviar la situació de hui en dia.
Esperem que vos sorprenga igual que a nosaltres, un comiat.
Tornar, a les sofrides il·lusions que parlen de pau i d’amor i aquelles mítiques cançons que encara et fan renàixer. Tornar, somiar en canviar el món créixer amb les revolucions i alçar el puny amb força i veus que ja t’has quedat sol que ningú ha reprès el vol que els somnis moren moltes veus ja no ressonen. I sents, els somnis encenent carrers, revoltes als teus sentiments forçats a perdre la terreta que estimaves. I veus que...
Sota les mirades ja no queden bales ni murs, ni barricades s'ha apagat la lluna qui queda per caure? I el món és vulnerable, gira la veleta renovant els dies, venent falsos somriures dibuixa la història noves utopies que ho faran començar.
Tornar, sentir com passen els teus anys recordant els teus temps passats, pensar en que podies volar cantant Al Vent amb força, tornar, bateguen els teus sentiments notar que el teu cor s'encolleix sonant la muixeranga. I veus, com tornen antics sentiments forjats pels teus pensaments. Els crits ressonen i els teus punys tornen a l’aire i veus els somnis encenent carrers, revoltes als teus sentiments, forçats a perdre les arrels d’on naix el poble. I veus que…
Sota les mirades ja no queden bales ni murs, ni barricades s'ha apagat la lluna qui queda per caure? I el món és vulnerable, gira la veleta renovant els dies venent falsos somriures dibuixa la història noves utopies que ho faran començar.
Obrint Pas és un grup de música en valencià procedent de València. La seua música és una barreja de Ska, Hardcore Punk, Rock, Reggae i Folk amb melodies i instruments tradicionals la qual destaca la Dolçaina. Les seues lletres tracten molts temes com la denúncia social, la solidaritat, la independència dels Països Catalans, la unitat territorial i la defensa del seu idioma, com per exemple de la seva cultura i tradicions. També tracten temes antifeixistes i antiracistes
Lletra de la cançó:
Cauen les bombes en les cendres del meu cor
porten escrites
les misèries del meu món
Tristos son els dies
que porten els anys
esperant no tindre fred
esperant no tindre fam
Tristes son les cendres
que t'han fet callar
recorrent el teu carrer
recorrent el teu passat
Tristes son els barris
que han bombardejat
els avions de la llibertat
en la nit dels oblidats
Tristos son els anys
que avui has celebrat
sense espelmes ni fanals
i amb la lluna de regal...
Il·lumina la lluna de plata
les barriades del món
que lluita i no dorm
il·lumina la pluja de plom
la tristesa del món
Cauen les bombes
en les cendres del meu cor
porten escrites
les misèries del meu món
Tristes son les cares
de la soledat
a les veles sense vent
a les platges sense mar
Tristos son els ulls
que no saben plorar
em la cua del mercat
sense ventre ni menjar
Tristes son les armes
que t'has preparat
amb les teus pròpies mans
per si tornen els soldats
Tristes son les bales
que tan disparat
Helicòpters de combat
contra pistoles de fang
Il·lumina la lluna de plata
les barriades del món
que lluita i no dorm
il·lumina la pluja de plom
la tristesa del món
Lluna de plata
Pluja de plom...
45 Revolucions:
45 Revolucions Records va ser un segell discogràfic creat el 1998 per Obrint Pas amb la col·laboració d'altres grups com Sant Gatxo, Ki Sap, Front Semicorxera d'Alliberament Nacional, Veus Guerrilheires, Atzukak, Arròs Caldós, Terra Vermelha i Feliu Ventura.
A Obrint Pas, després de guanyar el primer premi del concurs de maquetes Enderrock de l'any 1996, se'ls hi va concedir, com a guanyadors del concurs, de gravar un disc amb la discogràfica Música Global, que havia estat segell de molts grups d'èxit dels Països Catalans. No obstant això, després de discussions entre la discogràfica i el grup de música, els Obrint Pas decidiren de no acceptar el contracte i decidiren muntar la seva pròpia discogràfica l'any 1997 amb suport d'altres grups del País Valencia.
Discografía:
Feliu Ventura, Estels de tela (45 Revolucions Records, 2000)
Ki Sap, Ki Sap (45 Revolucions Records, 1999)
Ki Sap, L'Horta Ska (45 Revolucions Records, 1998)
Obrint Pas, La revolta de l'ànima (45 Revolucions Records, 1997)
Sant Gatxo, Sant Gatxo (45 Revolucions Records, 1998)
Front Semicorxera d'Alliberament Nacional/ Terra Vermelha, Veus guerrilheiras (45 Revolucions Records, 1998)
Bon dia, hui vaig a presentar-vos una cançó d'Obrint Pas, un dels grups valencians més coneguts i que alguns companys ja han parlat d'aquest, per això no vaig a repetir el que ja han dit i em vaig a centrar més en la lletra.
Aquesta cançó parla sobre València ciutat i l'amor que es pot arrivar a sentir cap a aquesta, la qual cosa és prou extanya perquè solen tenir lletres més revolucionaries i que defencen el valencià, i per aquesta raó també em crida més l'atenció i m'encanta.
La vida sense tu, comença amb un poema molt conegut de Vicent Andres Estelles que parla sobre la nostra ciutat i continua amb una breu historia d'amor que poc a poc recorreix València. No hi ha res millor per explicar aquesta cançó com sentir-la i llegir la lletra, així que a continuació vos la presente.
LA VIDA SENSE TU
Pense que ha arribat l’hora del teu cant a València.Temies el moment. Confessa-t’ho: temies.Temies el moment del teu cant a València.La volies cantar sense solemnitat,sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,sense picapedrers i sense obra de moro.La volies cantar d’una manera humil,amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.Lentament el miraves créixer com un crepuscle.Arribava la nit , no escrivies el cant ....
La vida és un matí de cada dia quan et passava a recollir una caputxa negra, texans amplesun mural descolorit.
La vida és una classe a Filologia on agitàvem el demà, un sol roig colant-se a l'assemblea apunts bruts, cabells daurats.
La vida és un dijous que acabaria al teu pis d'estudiants, quatre espelmes grogues a la cuina ombres nues, plats trencats.
La vida és un cel blau cap al migdia quan pujàvem al terrat una cançó d'Extremo, roba estesa València entre llençols blancs.
La vida és tancar els ulls, tornar a riure cridar al vent, sentir-nos lliures la vida és desitjar tornar a nàixer
córrer tot sol, sentir-te créixer la vida és el fred tallant les cares
i una llàgrima incendiant les galtes la vida és entendre que he d'aprendre aprendre a viurela vida sense tu
La vida és mossegar la fruita dolça a les escales de Mercat Central pujar per Cavallers fins la Valldigna fumar oblits, cantar a crits
La vida és una casa enderrocada
creuant les Torres de Serrans 'Amor, humor, respecte' a la façana foc i metralla a les nostres mans
La vida és agafar el primer tramvia del Pont de Fusta al Cabanyal
una ciutat taronja a les finestres
un món en guerra als ulls cansats
La vida és una barca abandonada que vam trobar davant del mar
sentir-nos com dos nàufrags a la platja l'últim cop que em vas besar.
Arròs Caldós va ser un grup de música en valencia procedent de la comarca de l'Horta del Nord (Pais Valencia). Naix el 1996 i ha evolucionat al llarg del temps conservant la formació característica dels grups de rock amb la presència de la dolçaina. El grup va anar incorporant nous components i instruments, tot explorant nous estils musicals com els ritmes llatins o el reggae, una nova etapa que s'inicià amb el disc "... i a la motxilla somnis i ràbia" (2005) i que es va consolidar amb el darrer "Candela" (2010), que va rebre el nom de la formació que apareixiria en dissoldre's Arròs Caldós: Candela Roots. Els seus membres són, Estel (veu), Juan (veu), Mikel (teclats), Karla (baix), Natxo (bateria), Pau (guitarra i veus) i Rick (percussió i veus); i anteriorment Rossella (dolçaina).
Aquesta cançó m’ha agradat per el seu entusiasme i la manera de transmetre com hem de disfrutar de les bones coses de la vida respirant amb força. Jo no escolte quasi res de musica en valencià, però mes que res per que no coneixia quasi cantats ni grups, però al buscar informació de grups i escoltar les seues cançons ara estic mes acostumada a escoltar-les i oblidar-me del mon.
Tania Rodríguez 1batxiller humanitats.
No digues res, respira Es l’únic que pots fer, respira, respirA
Has de ser bo,
respira
Que tot anirà be,
respira, respira
No digues res,
respira
Es l’únic que
ports fer, respira, respira, respira
Respira, respira
Respira, respira
Respira, respira
Respira, merda
Respira, respira
Respira, respira
Respira, respira
Arròs Caldós es un grup de música en valencià de la comarca de
l’Horta Nord. Va nàixer en 1996. Es un grup de rock, reggea i rumba, es por dir
que es un grup molt complet.
Els seus membres
són, Estel (veu), Juan (veu), Mikel (teclats), Karla (baix), Natxo
(bateria), Pau (guitarra i veus) i Rick (percussió i veus); i anteriorment
Rossella (dolçaina).
Encara que siga un grup que porta des de 1996, no
es molt conegut i no te molta informació, per aquesta raó no en tenim molta.
Discografia:
Somriu (1998, auto editat)
Arròs Caldós (2000, auto editat)
… i a la motxilla somnis i ràbia … (2005, auto
editat)
Candela (2010)
Candela
es el que hem agarrat nosaltres i a de més de tindre la cançó que heu escoltat
te moltes altres com:
-Veritats
-Resingnació
-Ritme de
vida
-Viure
presents
-Cuida-la
-Camí de
l’esperança
I moltes
mes.
Hem
elegit aquesta cançó perquè ens va agradar quan la varem escoltar. Nosaltres
sincerament no escoltàvem música en valencià, però la veritat es que al anar
escoltant cançons dels nostres companys, ens va començar a picar la curiositat
i volíem posar un grup que no hi havia al blogg encara i vam trobar aquest.
(Em arreplegat
tota la informació de Viquipèdia i hem trobat la cançó en
un blogg que es diu Un Clot de Música)
