"Smoking Souls" naix l'any 2010 en Pego, són representants d'una generació de joves que des de menuts han explorat els territoris ocults de la música. Joves crescuts als temps de la incertesa però que l'han aprés a guanyar-la a colp de cançó.
Fins a 2013 no publiquen el seu primer disc «L'espenta»: una crida esperançadora i positiva contra un context de desconfiança, inestabilitat i injustícia. Així doncs, l'espenta fa de la força i la unitat, les eines per traçar un futur il·lusionador i per caminar amb pas ferm sobre un present asfixiant i incert.
El 2015 publiquen el seu segon disc anomenat «nòmades». Amb aquest disc el grup passa a formar part de molts cartells de la música en valencià i obrir les primeres portes a Catalunya. El grup inicia una de les gires més salvatges fins a la data amb més de seixanta concerts amb menys d'un any i consolidant-se amb gran acceptació en l'escena als països catalans.
El 2017 presenta el seu últim treball «cendra i or». Onze cançons on el grup demostra el que ja venia oferint amb un so de murs de guitarres acompanyades per un ritme contundent envoltat d'una veu càlida, no obstant busca nous horitzons cap a sonoritats més fresques i nous ritmes i experimentacions.
Per a ser sincer no conec moltes cançons en valencià i he trobat aquesta cançó solament per a fer l'entrada, però he de dir que he trobat una joia. No solament per aquesta cançó sinó també pel grup. M'encanta!!!
M'han agradat totes les que he escoltat i “Alcohol i sal” és una de les meues preferides.
LLETRA
He desdejunat i he digerit
les misèries que he viscut.
He contat els escalons
que he trepitjat, i em ric de mi.
De les mil maneres
que hagués pogut sortir del pou,
per poder agafar aire,
per poder tornar amb tu.
He recalculat la direcció.
La distància és la nostàlgia,
que l'essència és l'abundància
dels moments més íntims.
He desmantellat el nostre fred,
tu cremaves els papers,
incendiàrem l'albada gris amb el plaer.
Arrimar-nos l'un a l'altre,
iniciant una tempesta.
Caminant entre les flames,
torne a caure en l'espiral.
He aprés a estimar el meu país,
quin color i quin sabor té el paradís.
Em refugie entre els teus pits i dic:
Quin sabor té la victòria?
Quina és la dolça força
que ens ha fet cridar,
que ens ha fet pensar en el que som?
Som els que vénen de baix,
vigilen el monstre.
Pot ser s'escape del calaix.
No anem a fer-te esperar,
relaxa't i mira'ns;
desfem el dogma més viral.
Arrimar-nos l'un a l'altre,
iniciant una tempesta.
Caminant entre les flames,
torne a caure en l'espiral.
D'arena i mar, de foc vermell,
del cant de l'ocell de terra fèrtil.
D'alcohol i sal, de dies llargs,
de somnis valents.
Del teu cabell obscur.
Sergio Anthony 1Batx C