Zoo és un grup musical nascut al 2014 a Gandia que composen música rap, hip-hop i rock, però també fan mescles amb ritmes electrònics. El 2014 van traure la seua primera cançó anomenada “Estiu” i va revolucionar les xarxes socials. El 2017 van traure un àlbum anomenat “Raval”, amb 11 cançons, entre elles “Ara estem sols”. Aquest grup està format Panxo (el líder), Marcos, Úbeda, Natxo Ciscar, Héctor Galán, Toni Fort, Pablo, Jaume Guerra, Arnau, Pasqu giner. El seu nombre real es “Zoo Posse”. Han creat 39 cançons i tres àlbums, totes han tingut molt d'èxit ja que a molts valencians els agrada que hi haja cançons amb la llengua del lloc on viuen.
Aquesta cançó m’agrada perquè té molt de ritme. La lletra tracta sobre qüestions socials de l'actualitat. La vaig conèixer perquè me la va ensenyar una amiga i la solem escoltar quan estem les dos juntes. A mi quan l'escolte em puja l'ànim per el seu ritme. Em porta records de quan era més xicoteta, ja que va ser quan la vaig conèixer. No és que siga el meu estil de música favorit, però m'agrada molt el seu ritme i és el que fa que la vulga tornar a escoltar. D'aquest grup he escoltat diverses cançons com la d’“Estiu”. La lletra parla de l'actual societat (com altres cançons) i el que Zoo pensa d’ella. Al poc de temps de conèixer-la (fa uns anys) me la van ensenyar en classe. Aquesta cançó no sé exactament per què em va agradar. Com ja he dit abans, el que més va cridar la meua atenció va ser el ritme i ja després va ser quan a base d'escoltar-la em vaig començar a aprendre la lletra.
Lletra:
Puc estar tota una vida espolsant la pilota
Sempre m'acaba tornant
Puc apostar un poc més
I somriure en les fotos
Ja vindran ells a parlar
Puc allunyar-me del foco, dir que estic loco
Puc intentar encaixar
Tot el que diguen
Total vaig pujar a eixa moto
Queda tragar i tragar
Pots allunyar-te del dia, la nit i dels vicis
Ser la persona exemplar
Pots suportar els insults, el rumor, el judici
Saps que és el preu a pagar
Pots ser el més diplomàtic
El rei del trapezi
Pots aguantar i aguantar
Pots observar a l'espill al senyor de la crisi
Ara comença a plorar
I ara estem sols
I queden lluny aquelles veus
Aquell soroll de zels i d'impotència
I ara estem sols, la meua pena i jo
El crit del cor contra la indiferència
Paga que paga el ninot
No demana clemència
Més interessos que al banc
Vaga descalç per un món de taurons, penitència
No sap si és merda o si és fang
S'alça de nit taquicàrdic
Perdent la consciència
Sent una guerra al seu cap
Tot un exèrcit de listos demana coherència
Listos que estan al sofà
L'apoteosi, quina afició per parlar
Quin suplici, per difamar i per pontificar
No aguantarien ni un dia l'ofici
I cride algú que desperte i que actue
Que traga del cap i del cor, que fluctue
I calla el cap, perdedor penitent
I crida el cor contra els indiferents
I ara estem sols
I queden lluny aquelles veus
Aquell soroll de zels i d'impotència
I ara estem sols, la meua pena i jo
El crit del cor contra la indiferència
I ara estem sols
I queden lluny aquelles veus
Aquell soroll de zels i d'impotència
I ara estem sols, la meua pena i jo
El crit del cor contra la indiferència
I ara estem sols
I queden lluny aquelles veus
Aquell soroll de zels i d'impotència
I ara estem sols, la meua pena i jo
El crit del cor contra la indiferència
I ara estem sols
I ara estem sols
Font d’informació:
-Viquipedia-Cadena.ser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada