Recomanació de David Azalais de Porcairagues (3r A)
Zoo es un grup musical valencià nascut l'any 2014 a Gandia que se centra en diferents estils de música com ara el rap, el breakbeat, el regueton, el rock i l’ska, mesclats amb ritmes de música electrònica. Va començar a cantar al any 2014, van a trencar barreres lingüístiques, i es van fer molt famosos. L’any 2015 van ser cap de cartell al Festival Feslloch, el més important de música en valencià.
Se’ls fa difícil fer gires per Espanya per la diferència de llengües, aleshores la gent d’altres ciutats no els escolta perquè no entenen l’idioma.
La cançó tracta sobre les festes que s'aproximen i es van acabant els treballs. Quan estan cansats de treballar ja volen festes i la calor que fa al juny.
La vaig conèixer mirant les cançons del grup Zoo. La vaig escoltar i em va agradar bastant. Em pareix que és una cançó molt agradable i us la recomane. Em fa pensar en les vacacions que s’aproximen i em transmet alegria perquè estic cansat de fer deures i d’estudiar. No solc escoltar música però quan ho faig mentre estudie, em fa sentir benestar i ganes de fer coses. Si l’escolteu jo pense que us transmetrà el mateix que a mi: alegria i ganes de sentir-la molts vegades.
Lletra:
Deixa Valencia a Juliol puta vida,
Últim exàmen, primer raig de sol,
Porta les mans arrapaes de fer extres
Tot el dolor de la vinya al renyons
Creua la pista de Silla a migdia,
Sona l'herència, li cau la suor,
Mira l'arròs, la ribera que brilla
Tira per dins: alacant interior
Ix d'Alacant cara amunt la Mariola
Va i torna al poble a diari, no pot
Amb el lloguer i amb el curro ella sola,
Cuina el sopar de sa mare, no vol
que ningú sapia què cobra per hora
condescendències les justes, amor
tot el que té pel seu fill que diu hola
des del seu ventre, batega el seu cor.
Però el rellotge s'atura allà dalt,
I es mesclen la locura, la mort i el carnaval…
I arriben festes de nou,
I allò que cou ja no cura
I el poble sopa al carrer,
Al teu carrer, carrer de l'amargura
Mira el paissatge sentat a la plaça,
Penjen les llums i les flors dels balcons
No pot anar al casal ni de caça
I les olives li donen pa poc
Enguany la orquesta està enfront de casa
Musica i festa, la dansa, el bastó
A estes altures, i faça el que faça
Ja va per dins tota la processó
Però el rellotge s'atura allà dalt,
I una altra criatura comença una aventura
I el iaio sap que s'acosta el final,
I es mesclen la locura, la mort i el carnaval…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada