És un grup de música que està format per uns amics d’Alzira. Van començar en aquest món el 2012. El seu estil és música alternativa. Algunes característiques de la seua música són el valencià, i que els videoclips (si no són tots, la majoría) es graven per tota la Comunitat Valenciana. La seua discogràfica és Halley Supernova 2019. Encara que no siga un grup molt conegut, han participat en festivals com Feslloch, l'Aplec dels Ports, el Festivern i el Viña Rock. El grup està format per instruments de vent i percussió, propis del carrer, a l’estil dels grups balcànics. Tenen l’ska, el punk i la música llatina com a referents.
Com es pot vore al títol, tracta sobre el Mediterrani. Jo vaig conèixer-los gràcies a un company de la falla que és amic del grup. Va posar la cançó una nit de falles a la discomòbil. Aquesta, el que em transmet és alegria i bons records. L’escolte quasi sempre que vaig a la falla i quan tinc un bon dia. Em fa sentir molt bé i crec que això és el que pot transmetre a moltes persones. El tema que tracta, mai l’havia escoltat en la música, amb aquest ritme i amb aquesta combinació d’instruments.
Lletra:
Aire fresc que em ve a la cara
vent que bufa de llevant
de gregal i tramuntana.
A la pell note la sal.
Tu i jo som terra i mar, plaer descontrolat,
i si la nau s'enfonsa jo em quede al teu costat.
Som força, fúria, sang, les sendes que hem xafat.
Protagonistes d'una història que no et contaran.
Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?
Mediterrània és una festa
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta
Mediterrània el nostre crit.
Mediterrània és la tendresa
d'unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic.
Mare Terra, mare nostra
hui m'aclame als teus encants.
Casa meua és casa vostra
una porta sense pany.
Tu i jo seguim remant, burlant-nos dels gegants.
Un far en la nit fosca, la llum que ens guiarà.
La nostra lluita pren la força que es mereix.
Fins que no caiguen les muralles no descansarem.
Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?
Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?
Mediterrània és una festa
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta
Mediterrània el nostre crit.
Mediterrània és la tendresa
d'unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic.
vent que bufa de llevant
de gregal i tramuntana.
A la pell note la sal.
Tu i jo som terra i mar, plaer descontrolat,
i si la nau s'enfonsa jo em quede al teu costat.
Som força, fúria, sang, les sendes que hem xafat.
Protagonistes d'una història que no et contaran.
Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?
Mediterrània és una festa
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta
Mediterrània el nostre crit.
Mediterrània és la tendresa
d'unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic.
Mare Terra, mare nostra
hui m'aclame als teus encants.
Casa meua és casa vostra
una porta sense pany.
Tu i jo seguim remant, burlant-nos dels gegants.
Un far en la nit fosca, la llum que ens guiarà.
La nostra lluita pren la força que es mereix.
Fins que no caiguen les muralles no descansarem.
Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?
Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?
Mediterrània és una festa
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta
Mediterrània el nostre crit.
Mediterrània és la tendresa
d'unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic.
Ací em pariren i ací estic
i com que em passen certes coses
ací agonitze, no passe, no em ric.
Ací proteste, no calle i les dic.
i com que em passen certes coses
ací agonitze, no passe, no em ric.
Ací proteste, no calle i les dic.
Creuar la tempesta, la pena, la ona, la cresta,
mirar la tendresa, a la fi del camí
volem la recompensa promesa.
Mediterrani de festa!
mirar la tendresa, a la fi del camí
volem la recompensa promesa.
Mediterrani de festa!
Sona el boom, sona el clap,
sona el bombo, clap! sona el dub,
sona la dansa de la llibertat,
abraçades viatgeres al fons de la mar.
La mar cementeri de la humanitat
sona el bombo, clap! sona el dub,
sona la dansa de la llibertat,
abraçades viatgeres al fons de la mar.
La mar cementeri de la humanitat
Ones venen i van
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?
Mediterrània és una festa
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta
Mediterrània el nostre crit.
Mediterrània és la tendresa
d'unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic.
1 comentari:
He escoltat la cançó i la veritat és que m’ha agradat molt. Havia escoltat el nom del tema però no m’havia parat a escoltar-la. Pense el mateix que tu, té un ritme i una energia prou bona; et dona ganes de ballar, t’anima, et posa de bon humor. A més, la lletra està molt treballada, es nota en les rimes i les metàfores que utilitza. M’ha paregut curiosa la manera de la qual vas conéixer a la banda. Quina casualitat!
En general, saber que aquest tipus de cançons pertanyen a la nostra llengua, encara que no siguen molt conegudes, és un orgull per als valencians.
Publica un comentari a l'entrada