dilluns, 30 de març del 2020

ATUPA - Ser o no ser

Recomanació de Miguel de Porcairagues (3r B)



Són un grup d’amics anomenats Panxo, Robert, Adriàa i, Fran., Ja es coneixien d’haver format part d’altres formacions., Són de Montcada, a l’Horta Nord.

El grup començà a tocar el 2011. El seu estil musical és el rap i el hip-hop.

La seua música té molta versaitilitat, i una fusió de dos estils distints. Aquest grup va fer cançons com: QuatribaRap, el Poble, Desobedients i Ser o no ser.

El grup està entretingut perquè són rapers. És la primera vegada que escolte aquesta cançó. Les sensacions que em transmet són de seriositat ja que és un rap. A més i té un ritme fabulós, i gràcies a aquest blog l’estic escoltant en aquest moment.

Em fa sentir amb molta energia; i crec que si l’escota més gent, els sosprendrà.

Lletra

I entra la veu més sensual del barri,
Ja saben qui és el crac, camina com un dandi
Del califat a Montcada, clama la grada,
Sap que ja no tinc ni odi ni estalvis.

València esclata, la flor i nata del rap ataca.
Fills de la ruta destroy, fans del quinto i tapa.
He fet comboi amb Atupa, la Clika.
No xape la boca, soles la tapa una xica.

Anem per la vida amb una guerra interior,
butxaques buides, les mans al cor
el cor al vent, i lo millor?
Que del dolor tragam este somriure.
Som el que fem i fent açò mos sentim lliures.

Tancant un cicle i obrint portes.
Que continue la festa que l'estiu porte:
concerts, consciència i més alegria.
Que cada dia siga Carnestoltes.

És una ganga ser tan feliç en res.
Passar del lujo i la moda al MC del mes.
No compra joies ni roba, no té diners.
Però en el mic demostre, i aposte per ells tot el poder.

Ser o no ser, this is the question!
S'entenen tots, vénen temps bons.
No ens farem d'or, però que mai falten
estos ratets, estos raps i esta il•lusió.

Ser o no ser this is the question
deus de ser sempre tu mateix eixa és la lliçó,
no et deixes portar pel que diu la societat,
no deixes que el teu cap, siga objecte de manipulació.

Jo disfrute amb música de qualsevol època,
des de nano jo vaig voler la meua oïda educar,
això vol dir que disfrute amb James Brown, Phill Collins ... Queen
Sonen molt heavys!

L'escenari és el jardí de ma casa
és lo més paregut a un orgasme mental... No estic exagerant!
crec que deuríem ser un poc més optimistes
que inclús en les errades traurem coses positives.

Així és com va el ritme a la meua ment
sobredosi de flow per al que està present
tu deixa't portar pel ritme, tu escolta'l bé
la vida és curta, tu disfruta-la... és un consell.

Tu ja l'agafes, el soltes, el dones...
les dones? agafe, les solte? jo mai eh...
Sóc un pervertit, sempre vaig tindre bona vista,
sé apreciar les corbes, com si fóra un bon artista.

I és que no puc parar de cantar,
la vida em somriu sense motiu i mi em té igual,
de vegades és millor deixar-se portar,
disfrutem aquest moment i el que en un futur ens vindrà.

Menesters i afers, fer un só que és mel,
més que res volem que ho passem bé.
Colló! Que ningú em talla el rotllo,
avui el que mane sóc jo. Au a menjar-se el món no?

Ho done tot per les converses amb amics
amb cerveses de barril, dins d'un habitat festiu.
Tampoc té preu que durant una nit d'estiu
una xica et seduïx i acabeu anant al llit.

Horitzontal passió sense tabús com Estellés.
Tota la nit on fire amb la melena al vent.
Amant del plaer animal, sense frens,
i després riurem. Voyeur de somriures.

Veure el sol sortir com a un quadre de Monet.
Sentir als seus colors freds pinzellades del cel.
Algun dia llegiré tots els llibres pendents
i proclamaré als vents: com vull ser, què vull fer.

De moment avancem. Donant tombs però content.
M'agrada com sóc, no com he arribat a ser.
El fi no justifica els mitjans,
però el que he patit ja ha passat no?A qui volem enganyar!

Adrià Aguilar amb total seguretat
si a la vida ha fracassat no dóna tot per jugat.
Pas a pas, tram a tram, tomb a tomb, bac a bac.
Dóna-li un somriure perquè et coste la meitat.

Que mai se m'esborre esta cara de bon xiquet.
Que mai tinga pressa i que mai pare quiet,
hi ha massa per viure i tan poc de temps.
jo vull sentir correctament i en el moment pertinent.

Què? absorbir cultura és el meu hobby,
de música a pel.lis, de llibres a còmics,
fer teatre, posar-me a la pell dels altres,
buscar els arguments de postures que em son contràries.

Bona gent, ací present, contents,
conscients de què brillem, de què també fallem
però el balanç és positiu i hi ha motiu per l'alegria
any rere any millorem dia a dia.

Discutint, ens matem entre col.legues ,sóm violents
però si un amic fa falta, els primers, ahí estem.
sóm durs, però es façana, ens estimem,
i anem poc a poc a conviure aprenent.

Fem pinya, juguem a l 'Age, al Risk, al Trivial
i és que si no hi ha guita, sempre hi ha una alternativa.
jo sóc un narcisita però sóc més els meus actes
i per gaudir del meu reflexe en mi he hagut de fer pactes.

No som perfectes, però som de puta mare,
hospitalaris, amb bon humor, solidaris
no, hui no crec que puga queixar-me
vaig sense por a vore el que el futur em depare.

DOCTOR PRATS - Caminem lluny

Recomanació d'Isaac Wieck (3r B)

Aquest grup musical va nàixer al voltant de 2015 a Catalunya amb l'única idea de ser un grup virtual, i aqueix mateix any van traure el seu primer disc anomenat Creïlles amb Peix, poc després van fer un concert amb diferents grups musicals locals. L'any 2016 van presentar el seu segon treball, anomenat Aham Sigah, i des d'ací va marcar un abans i un després en la seua història, ja que d'ací van fer una gira pels escenaris més importants de Catalunya, per exemple el Clownia o l'Acampada Jove.

El 2017 va ser un any molt important en la carrera d'aquest grup , perquè en aquest any es van començar a internacionalitzar, fent que aquest grup actue en diferents països com França, Hongria i fins al Japó, també van tindre diferents actuacions i participacions en diversos esdeveniments musicals com el de Canet Rock o Bioritme.

I els integrants d'aquest grup són: Mark-e Riera (veu i guitarra), Guillem Boltó (veu i trombó), Ramon Figueras (trompeta), Miki Santamaria (baix), Victor Martínez (teclats), Josep Jaume Rey (guitarra elèctrica) i Oriol Cors (bateria).

La cançó tracta d'una xica a qui li fan bulllyng a l'escola i es refugia dibuixant, i quan li tiren pintura apareix el dibuix que ella va fer i la va defensar. La vaig conéixer divagant per internet i em va semblar interessant el vídeo i la lletra de la cançó. Em fa sentir que mai estem sols, que sempre hi ha algú al nostre costat, i m'identifique molt amb aquesta cançó i vídeo, ja que jo també vaig patir bullying en la meua infància, i no podia fer una altra cosa que refugiar-me en la música. La solc escoltar de tant en tant. A qui l'escolte jo crec que li pot transmetre una sensació de seguretat, d'eixida, que sempre hi ha una altra opció.

Lletra:

Mira com la nit avui s'encén
I el crit de la nostra gent
Una sola veu que esclata

Mira com fas veure que no em sents
I com si no hi hagués després
Balles perdent la mirada, amunt!

Diga'm si vas trobar la teva sort
Diga'm que et vas guardar tots els records
No t'aturis quan no puguis més
No et rendeixis quan no puguis més

Diga'm que no hem canviat
Que seguim endavant
Que aquesta lluita tindrà un gran final
Hem vingut a tombar les fronteres
Per anar més enllà!

Caminem lluny
I lluny canviem un món
Que junts ens queda a prop

Caminem junts
I junts serem més forts
Avui lluny és més a prop

Mira com el temps ens ha fet grans
A poc a poc i anar tirant
Res ha estat com esperàvem

Mira, tot ens ha volgut canviar
Però entre els somnis hem trobat
El millor de cada casa

Diga'm si vas trobar la teva sort
Diga'm que et vas guardar tots els records
No t'aturis quan no puguis més
No et rendeixis quan no puguis més

Diga'm que no hem canviat, que seguim endavant
Que aquesta lluita tindrà un gran final
Hem vingut a tombar les fronteres per anar més enllà

Caminem lluny, i lluny canviem un món
Que junts ens queda aprop

Caminem junts, i junts serem més forts
Avui lluny és més aprop

Hem viscut tants moments que ens hem oblidat que els importants
Són els que ens van passant al teu costat
Hem viscut tants moments que ens hem oblidat que els importants
Són els que van passant

Hem viscut tants moments que ens hem oblidat que els importants
Són els que van passant al teu costat
Hem viscut tants moments que ens hem oblidat que els importants
Són els que van passant

Caminem lluny, i lluny canviem un món
Que junts ens queda aprop

Caminem junts, i junts serem més forts
Avui lluny és més aprop




Fonts d'informació


WIKIPEDIA

ROSALIA - F*cking Money Man (Milionària)

Recomanació de Rebeca Maconchy

 
El seu nom complet és Rosalia Vila Tobella, una cantant, actriu, compositora i productora nascuda el 25 de setembre de 1993 a Sant Esteve Sesrovires, Catalunya.

S’ha fet molt famosa a partir de la cançó “Malamente”, i pel seu estil tan característic, que mescla flamenc amb gèneres més actuals com el reggaeton o el trap (el qual provoca moltes polèmiques; l’acusen d’apropiació cultural) també per les seues col·laboracions amb artistes internacionals (JBalvin, Travis Scott...).

Treballa amb la seua germana Pilar, que és estilista. El seus pares, José Manuel Vila i Pilar Tobella la van a animar a cantar quan tenia 7 anys; així va nàixer la seua passió per la música.

Ha rebut classes a les millors escoles espanyoles (Escola Superior de Música de Catalunya) i amb els millors professors (per exemple Chiqui de la Línea, qui només accepta un alumne per any). Es va presentar a “Tú sí que vales” l’any 2008 però no va ser seleccionada. Ha participat en nombrosos festivals i treballat de telonera i ajudant d’altres músics com Miguel Poveda.

Actualment compta amb dos àlbums: ”Los Ángeles” i “El mal querer”. Ha sigut premiada amb dos “Grammy Latinos” pel seu senzill “Malamente” i amb cinc més pel seu àlbum més recent “El mal querer”. És l’artista espanyola amb més premis assignats per l’Acadèmia Llatina d’Arts i Ciències de Gravació i dos “MTV Video Music Awards”. També és la primera cantant que ha estat nominada al Grammy de Millor Nova Artista per realitzar un àlbum hispà.

Vaig conèixer a Rosalía de casualitat. Un dia estava navegant per Youtube i vaig trobar la seua cançó “Malamente” a recomanats; a partir d’ací, vaig començar a escoltar més cançons seues. 

No m’agraden especialment del cançons en valencià ni en català, però vaig topar amb aquesta (F*cking Money Man: Milionària) i em va sorprendre positivament; a més, és un estil que ella no fa normalment.

El doble tema es composa per “Milionària” i “Dio$ No$ Libre Del Dinero”, que són totalment diferents. La primera, de la qual parlaré, és en català (amb castellanismes), i la segona, en castellà.

“Milionària” és una cançó animada. Té una base molt festiva. Parla sobre els diners i com li agradaria tenir-ne molts per tal d’acomplir els seus desitjos, que requereixen d’aquests. És la seua major preocupació (“només vull veure bitllets de cent”). El videoclip en aquesta part mostra com ella participa en un concurs per a guanyar-ne. La lletra transmet una mica d'innocència o de falta de realisme (“cada dia celebrant el meu cumpleanys”).

La cançó va desanimant-se fins a desembocar en “Dio$ No$ Libre Del Dinero”. En aquesta part es mostra que la protagonista ja té els diners que volia; s’adona que provoca molts conflictes i que realment no li serveixen per a res, encara que és el que més ens preocupa com a societat.

LLETRA:

Que jo sé que he nascut per ser milionària,
com si plogués llençant els bitllets pels aires.
Un dia per Mumbai i el següent a Malta.
Sempre ben escoltada a prova de bala.

I el que voldria és tenir un bentley
de color blanc i un de color verd,
però tot això sé que no ho puc fer
fins el dia que tingui molts diners
i el que voldria és tenir...

Fucking money man!
Només vull veure bitllets de cent.
Fucking money man!
Signe del dollar dintre la ment.

Que jo sé que he nascut per ser milionària,
perquè em tanquin el louvre així com el macba.
Cada dia celebrant el meu cumpleanys
i dos lleopards corrent pel jardí de casa.

I el que voldria és tenir...
Fucking money man!
Només vull veure bitllets de cent.
Fucking money man!
Signe del dollar dintre la ment.

Porto dos audemars
fets a mà coberts de diamants
i un hublot black caviar bang bang
que te’l puc regalar.

Tinc un xaval contractat
perquè m’obri els regals de nadal.
Tanco el centre comercial
i em menjo jo sola un gelat.

Cava o champagne,
popin’ botelles,
bautitzo el iot,
compro una estrella;
tinc una illa que té el meu nom.
Però el que voldria és tenir...

Fucking money man!
Només vull veure bitllets de cent.
Fucking money man!
Signe del dollar dintre la ment.


FONTS D’INFORMACIÓ:


LILDAMI (i Sr. Chen) - La dels Manel

Recomanació de Sofia de Dia (3r, B) 


Lildami és el pseudònim que utilitza Damià Rodríguez per a les seues cançons. Va nàixer a Terrassa el 22 de maig de 1994 i actualment té realitzada la carrera de dissenyador industrial, a més de treballar com a cantautor de música rap i trap. Va fer la seua primera aparició l’any 2014 i, a partir de 2017, va eixir en en diverses emissores de ràdio. En una va presentar una versió acústica d’un dels seus temes, No Et Puc Prometre Res. Aqueix any, a més, va concursar en Sona9 i va ser seleccionat per anar a la final. Després d’aquell concurs, la seua carrera va despegar. Fins ara ha treballat amb dos altres artistes: Sr. Chen i Emotional Goku. 

Ha realitzat en total quatre àlbums, l’últim i al qual pertany la cançó que recomane és Flors Mentre Visqui . També ha realitzat huit senzill i ET, l’últim de tots creat al 2020 i anomenat A La Sang. 

Vaig conèixer Lildami per la meua germana major, que de vegades vol escoltar la pronunciació valencià/català. Aleshores, quan vaig veure que havia d’escriure una cançó en valencià per al blog, vaig demanar-li ajuda. La cançó m’agrada un poc. És pareguda al tipus de trap que escolte a voltes i la lletra no està malament. És un tema alegre amb molt de ritme. Parla de circumstàncies que el fan sentir lliure i feliç. Et transmet tot el que diu, et permet imaginar-t’ho o recordar-ho si ho has viscut; per això m’agrada perquè és senzilla i preciosa. 

Lletra de la cançó.


Sé que estem vius, noto la força,
poso atenció, tu no et posis nerviosa.
Pot ser petit, pot ser molt grossa,
en cada racó, en cada cosa.

Avui he pres una decisió, m’he llevat amb la visió,
el que més m’agrada de la vida no es compra ni està en estoc.
Per això, baixarem les finestres, una carretera llarga...
...per sentir el vent a la cara.

El sol taronja il·luminant és l’última hora de la tarda,
i jo només tinc ganes d’arribar casa.
És com el primer glop de birra fresca una nit d’estiu,
jugant al mechero es el que em fa sentir viu.

Poso el mode aleatori i que per casualitat,
surti la cançó en què rumiaven i no la volem passar.
Plorar de riure, cantar a la dutxa, ballar sol a casa,
l’olor dels carrers quan plou i de la gespa just tallada.

I que em rasquin l’esquena, quedar-me adormit,
encendre just la tele i posin el meu show preferit.
Mirar Plats Bruts a l'estiu: Que haurà sigut del David?
Declarar-te el meu amor i que a més diguis que sí, que sí...

Sé que estem vius, noto la força,
poso atenció, tu no et posis nerviosa.
Pot ser petit, pot ser molt grossa,
en cada racó, en cada cosa t’hi trobo a tu.

T’hi trobo a tu,
T’hi trobo a tu,
T’hi trobo a tu,
T’hi trobo a,
T’hi trobo a, T’hi trobo a tu.

I en aquesta segona part, tinc algo per contar:
Recordo quan tenia 14 i vaig començar a cantar.
Recordo no sonava bé però allò em feia volar,
no et diguin el que pots fer perquè ets imparabla.

Dormir amb la gent que vols però despertar-te amb la que estimes,
un ametllat havent sopat diga’m què més necessites.
Descobrir noves amistats tornant a casa de festa,
que una gran suma de diners a vegades també resta.

Ser un antitaurí però cantar el “Soy torero” de Chayanne a ple pulmó,
és agost i menjo torró.
Escoltar la tempesta ben tapat a dins el llit,
el meu cor seguint els batecs d'aquest beat.

Saber apreciar el tacte del vellut.
Trobar-te quan em sento perdut.
Escoltar un disc de Manel bevent una ampolla de vi,
declarar-te el meu amor i que a més diguis que sí, que sí...

Sé que estem vius, noto la força,
poso atenció, tu no et posis nerviosa.
Pot ser petit, pot ser molt grossa,
en cada racó, en cada cosa t’hi trobo a tu.
T’hi trobo a tu,
T’hi trobo a tu,
T’hi trobo a tu,
T’hi trobo a, T’hi trobo a, T’hi trobo a tu.

Fonts d’informació

·Vikipèdia
·A Dels Manels
·Cifraclub

ALFRED GARCÍA - Himno del Prat

La recomanació d'Adrià Price (3r C)


Alfred García Castillo és un jove de 23 anys que va nàixer al Prat de Llobregat (Barcelona) el 14 de març de 1997. El seu nom artístic com a cantant és Alfred García o Alfred. Es va donar a conéixer en el concurs de TVE “Operacion Triunfo”, en l'edició de 2017, on va arribar fins a la gala final. Va quedar en quarta posició, darrere de Míriam Rodríguez (3), Aitana (2) i Amaia Romero (1). També va concursar en el Festival de la cançó d'Eurovisió 2018, amb la seua companya Amaia Romero. 

L'artista va començar a tocar des de xicotet amb diferents instruments com el trombó, la guitarra i el teclat. També va ser estudiant de Comunicació Audiovisual en la Universitat Internacional de Catalunya, a més, de cursar el nivell superior de jazz i música moderna al Taller de Músics de Barcelona. 

Abans d'entrar a OT, el jove va cantar en bars musicals a l’estiu de 2011, amb tan sols 14 anys!! Un any més tard, amb 15 anys, va publicar el seu primer disc produït per ell mateix, titulat "Beginning", i amb 17, va gravar el seu primer senzill “She looks so beautiful”, amb què va guanyar el premi del públic en el festival de “Cara B” 

Després d'OT, va eixir de gira amb tots els seus companys de l’acadèmia, a més de traure 2 cançons: “Que nos sigan las luces” i “Tu canción”. No molt més tard, va traure el disc “1016”. El nom ve del seu número de càsting d'OT, i està fent la gira de l'àlbum “1016 TOUR”. 

La cançó és una versió remasteritzada de l'himne original del Prat, on va nàixer Alfred. 

A primera vista, abans d'escoltar la cançó, com que el títol està en castellà, et fa la sensació que la cançó també ho està, però no és així; la cançó està totalment en català, i és una de les dues úniques cançons en català del disc “1016”. 

La vaig conéixer ja que un Youtuber que m’agrada molt, anomenat Malbert, va fer un vídeo “review” del disc complet, i em va parèixer un acte molt bo de part d’Alfred, fer-li una versió a l'himne del poble on va nàixer. 

La cançó no l'he escoltada massa voltes, ja que no és el meu estil de música, i a més, no és la cançó més escoltada en el disc, però és molt bonica, i recomane sentir-la almenys una volta, ja que transmet tendresa pel seu poble i a voltes està bé eixir-te’n del teu estil musical. 

LLETRA 

Xamosa i galana 
La vila del Prat 
Reviu d'emoció 
Ballant la sardana 
De Festa Major 

Ja la cobla llença 
Un bell contrapunt 
Cant de germanor 
I el poble comença 
El seu ball millor: 

Xamosa i galana 
La vila del Prat 
Reviu d'emoció 
Ballant la sardana 
De Festa Major 

Ja la cobla llença 
Un bell contrapunt 
Cant de germanor 
I el poble comença 
El seu ball millor 

Petits i grans 
Belles donzelles 
Nobles galants 
Formen anelles 
Donant-se les mans 
Donant-se les mans 


Font de la informació:

Wikipedia-Alfred Garcia. 


dilluns, 23 de març del 2020

LILDAMI - El sermó

Descripció


Lildami és el nom artístic de Damià Rodríguez, un jove enginyer que va nàixer a Terrassa l’any 1994, i que es pot considerar el raper –o, millor dit, traper– de moda en català. Lildami va passar anys penjant la seua música en plataformes com Youtube, i comptava amb milers de seguidors a Spotify. També va ser un dels seleccionats per a la final de l'edició 2017 del concurs Sona 9. Lildami compta amb 13 àlbums autoeditats, i més de 70 cançons, i aquesta llarga experiència l'ha fet créixer com a cantant. A més, s'ha agrupat amb artistes com el Sr. Chen, qui s'encarrega de les instrumentals, i Emotional Goku, també vocalista.

Al traper de Terrassa se’l coneix també com a l'imparable boy, tant per la quantitat com per la qualitat del seu treball. Lildami va deixar la seua feina a la Seat per dedicar-se exclusivament a la música, i les que el seguim, n'agraïm el resultat. L’any 2019 va traure el seu primer disc en una discogràfica (Halley Records), ‘Flors mentre visqui’, i la cançó que presentem n'és un dels temes destacats. Es tracta d’un disc ple de col·laboracions de diferents artistes de l’escena musical catalana i una proposta de rap transversal en la nostra llengua. El treball va captar l’atenció dels mitjans i del públic, i va demostrar que es podia fer música urbana de qualitat i en català.

Opinió


Vaig conèixer Lildami per una alumna que me'l va recomanar. El trap no és el meu estil favorit, tot i que m’agrada el ritme i em mou a ballar; però després d’escoltar quatre o cinc cançons, em sonen totes igual i ja en tinc prou. La veritat és que he arribat fins a “El sermó” per atzar, buscant en el cercador cançons de trap en català. N’he escoltat unes quantes, però les lletres deixen molt que desitjar i algunes són d’un masclisme insuportable; en canvi, Lildami destaca per la seua qualitat i no m'hi he trobat amb aquest masclisme. A més, les imatges que acompanyen el vídeo mostren gent en un concert ballant, animant i passant-ho bé, i no les típiques xiques sexis movent-se per a ells.

La lletra parla de l’èxit, del preu de la fama i de la necessitat de seguir els propis ideals encara que la gent no ens acompanye o ens critique. Podríem dir que és un zasca als que van dir-li al cantant que ho deixara estar, perquè ara veuen els seus discs als comerços. També m’agrada la barreja de col·loquialitat i de llengües (castellà, català, anglés) pròpia del rap. Encara que sóc profe de valencià i la meua feina és ensenyar llengua, sé també que tots els idiomes tenen registres, i que en la varietat col·loquial ens podem permetre el mestissatge. Per últim, voldria dir que la cançó té un ritme rumber que com més l'escolte més m'agrada, i no puc evitar alçar-me de la cadira per a ballar-la.

En la revista digital TresDeu podeu llegir una entrevista que us ajudarà a conèixer millor aquest artista. Us pose ací la seua resposta a la pregunta de en quin moment es va adonar que es podia fer rap en català: “Jo ho vaig veure fa anys quan vaig conèixer la gent de Pawn Gang. Com que vaig conèixer la seva música, va sorgir una amistat i a mi em van fer obrir els ulls i dir “però a veure, la música que jo escolto per què no s’està fent en català?”. I ells van ser els primers que van posar la pedra i van dir: “no, tio, aquí s’està fent trap -o rap- en català, que sona com americà però és d’aquí”. Clar que, òbviament, hi havia molts rapers abans: la gent d’Homes Llúdriga, Senyor Oca… i tota aquesta gent que estava fent rap en català molt abans. Però jo crec que el gènere de Pawn Gang, tal com es va donar, a tanta gent com va arribar i amb el canvi del trap i tot això… han sigut els que han posat de moda el rap en català.”

Lletra d'“El sermó” 


Sé que si em guanyés la vida com volien, me l’estaria perdent
Que si ho tingués tot a l’abast, no sabria el que volem
No tinc la vida que volia, però tampoc em va tan mal
No tinc la vida que volia, però tampoc em va tan mal
La mà que em saluda, demà portarà un punyal preparat per clavar-me’l en el pit
Per això no descanso de nit
Li donin pel cul als periodistes que només pensen en el titular
Que si odio als de 31 FAM o si hi ha beef entre jo i la PAWN
Ya no discuto por na’. Sóc tot un senyor
Pujo a la palestra i solto el sermó
Dedicat als que em van dir: “Deixa-ho estar”
I ara es troben el meu disc a la FNAC
Veig una còpia de còpia de còpia
Jo estic a l'ombra brillant amb llum pròpia
Armat al darrera amb colla, la colla, la colla
Vam començar de zero, ara anem fins la glòria
Monedes de plata pel Judas
El preu a pagar, saber qui val la pena, salir de dudas
Quan la consciència et pesa més que la cadena, mires enrere i vaya faena
No tinc la vida que volia, però tampoc em va tan mal
No tinc la vida que volia, però tampoc em va tan mal
Ya no discuto por na’. Sóc tot un senyor
Pujo a la palestra i solto el sermó
Dedicat als que em van dir: “Deixa-ho estar”
I ara es troben el meu disc a la FNAC
No tinc la vida que volia, però tampoc em cal
Et miro als ulls i penso si ets real
Que viure així ja m’està bé, amb la sort entre les mans
Una promesa en el cor i deixar-me anar portant
Quan em miris, digue’m que per tu tot està bé
Que estem tots flotant en un mar d’avions de paper
Que ens vam enamorar de l’aire i sense saber fer
Però que mirem enrere i no canviaríem res
Que he agafat la meva vida i he fet la bandera
Que casa meva té rodes i va per carreteres
No tinc la vida que volies o la que t’esperaves
Però t’ensenyo la meva agenda i t’entra friolera
I ara tots em diuen: "Chen, Chen, cuida la cartera"
Que els hi apujo el volum i se’ls hi cau la rinyonera
Que porto des dels 15 apretant la pedalera
I ara quan mirem enrere ja no és el que era, vivim a la nostra manera.
No tinc la vida que volies però és la meva, sorry
No tinc la vida que volies però…
Ya no discuto por na’. Sóc tot un senyor
Pujo a la palestra i solto el sermó
Dedicat als que em van dir: “Deixa-ho estar”
I ara es troben el meu disc a la FNAC

Fonts de la informació

dilluns, 2 de desembre del 2019

Selecció Villena.so (4)

Continuació d'Un tast del Villena.so


(Rap. Llengua i cultura) JAZZWOMAN - Nano

JazzWoman té a la seua esquena uns quants temes en solitari i col·laboracions amb diferents artistes valencians i peninsulars. Un dels projectes més sonats és Machete en Boca, el grup de rap femení format per La Prima, San, JazzWoman i La Charli. Tot i que JazzWoman sol cantar en castellà, aquest tema que us presentem és “Nano”, una fusió de dancehall, trap, r&b i ritmes llatins en valencià, que va aparèixer el 2017. Parla de l'oblit de la llengua, de la gent del carrer, de l'abandó de la terra... Gaudiu de la seua força!! 


Auxili són un grup d’Ontinyent que ja fa més d’una dècada que ens fan ballar amb temes tan animats com “Com el foc” –també publicat al Villena.so. Aquest “Si tu vols” és una cançó més intimista, amb ritme de reggaeton i cor de balada. Escolta-la amb atenció i gaudeix-la. 

(Reggae i ritmes llatins) TXARANGO - Una lluna a l’aigua

Txarango sorgeix a Barcelona l’any 2006. Un dels músics utilitza el txarango, un instrument de corda de la regió central de la serralada dels Andes. Aquesta cançó és una mescla de reggae i pop amb ritmes llatins. És prou festivalera i transmet bon humor i bones vibres. 


ESIR  vol dir  'Entre Soques i Rebrotins'. Es tracta d'una de les bandes amb més protagonisme femení i destaquen per la seua barreja d’estils: pop, música tradicional, rumba, ska i reggae. "Perquè vull" és un tema que es troba dins del seu primer àlbum, Florirem, editat per micromecenatge l'any 2016. Les cantants del grup expliquen que quan varen decidir crear ESIR, es van sorprendre de la invisibilitat de les dones en els escenaris i de la manca de referents en el panorama musical valencià. Formen part de Fusa activa, una col·lectiu musical creat per a donar visibilitat a les dones, plataforma que compta amb una base de dades de tots els grups valencians amb dones. Escolta la cançó i decideix per tu mateix/a!


Smoking Souls naixen l’any 2010 a Pego, Alacant. Són representants d’una generació de joves que des de xicotets han volgut viure de la música. Les cançons d’aquesta banda musical són al més pur estil del rock. No pararàs de moure’t. Et recomanem també “Eterna força” i “Vida”. 


Bajoqueta rock és un grup de rock format l’any 1986 a Riba-roja de Túria, València. Gaudeix de molta popularitat al País Valencià i a Catalunya per les seues actuacions excèntriques i les lletres rurals i amb sentit de l’humor. L’estil és el rock, ja ho hem dit, però introdueixen ritmes festius. Si els escoltes, no podràs parar de moure’t! 


L'any 2018, Txarango tancà la gira seu disc El cor de la terra amb la presentació d’aquesta cançó, i es va acomiadar dels escenaris per a dedicar-se a nous projectes musicals i socials. Volen aprofitar aquesta parada dels escenaris per col·laborar en esdeveniments socials com el festival Yalah Sàhara a Algèria o el moviment Sense Terra del Brasil. Tanca els ulls i escolta la seua música!

(Ska-rock) ASPENCAT (i MAI) - Trenca els miralls

Aspencat era un grup musical de Xaló, la Marina Alta, amb un estil que barrejava l’ska, el reggae, el drum and bass i ritmes més electrònics, amb presència de dubstep. Han sigut una de les bandes de referència del País Valencià, i, amb l’aturada d'Obrint Pas, se’ls va considerar els seus successors. Després de més de cinc-centes actuacions, van dir adéu als escenaris l'any 2017. "Trenca els miralls" és un clàssic que no pot quedar en l'oblit.


Obrint Pas eren una banda de música que va fer història al País Valencià. Feien una barreja de rock i ska amb melodies i instruments tradicionals, espacialment la dolçaina. Líricament tractaven temes diversos, encara que la denúncia social, la solidaritat entre els pobles i la defensa de la identitat cultural i lingüística del valencià hi tenien un espai predominant. Aquesta és una de tantes cançons que no et pots perdre. 


Aquesta parella de Barcelona reivindica que es pot fer perreo inclusiu i feminista. Per a les VVITCH no hi ha gèneres musicals masclistes, sinó discursos que es poden canviar, i que elles canvien. Per exemple, el terme bitch (puta) –paraula amb la qual acaben moltes de les cançons de trap– es transforma en Witch, acrònim de Women’s International Terrorist Conspiracy from Hell (Conspiració Terrorista Internacional de les Dones de l’Infern), grup d’activistes feministes radicals de finals dels 60. El tema que recomanem està dedicat a la copa menstrual. No te’l pots perdre! 


Elisa Borredà és la Tia Figa, una xica de Benigànim que es va estrenar fa un parell d’anys amb “Trap brut”, un senzill fresc amb un rerafons feminista i orgullós de les arrels, i que sorprén molt agradablement. El vídeo té també una factura interessant que li trau molt de partit a una butaca enmig de l’horta. No et perdes la sororitat de la lletra ni el seu col·loquialisme orgullós: “Mante, no me toques los ovaris que si no t’estampe… m’auela m’ha dit que la meua cosina s’ha posat, de nou, a festejar”. Feminisme en estat pur! 


Damià Rodríguez va nàixer a Terrassa i començà a publicar l’any 2014, tot i que abans ja composava. La fama li ha arribat amb només 25 anys, de la mà del trap i del rap. Té quatre discs, i aquest “Noi de l’espai” pertany al darrer: “Flors mentre visqui”. Els vídeos i les lletres del trap de Lildami s’allunyen prou de la sexualització habitual del gènere. Ací, es troba a l’espai, a punt de perdre’s o de col·lidir contra un meteorit: “Com Bruce Willis a Armageddon, / em sacrifico perquè els meus nens tinguin un futur millor. / Sé que quan apreti el botó, 3,2,1 i s’acabó, / desapareixeré com el gel quan toca el foc.” 


Bad Gyal ha destacat sobretot perquè, sense voler-ho, el seu nom s’ha unit al segell de defensora del neofeminisme. Les seues lletres aposten per l’apoderament femení, l’hedonisme i la llibertat de la dona per a ser propietària del seu cos. Com que no sol cantar en català, aquesta és una de les poques oportunitats que teníeu de sentir a una gran del trap en la nostra llengua.