Acabe de descobrir Maria Arnal i m'he enamorat de la veu i del tema, un poema musicat d'Estellés, que mai defrauda. La cançó pertany a l'àlbum "45 Cerebros y 1 Corazón" i està disponible en totes les plataformes digitals: http://radi.al/mariaimarcelcos (Fina Estampa 2017). La música és d'Hèctor Arnau (melodia), Maria Arnal i Marcel Bagés.
La Viquipèdia diu de la cantant que és "membre d'una família vinculada a la música amateur, va començar a escriure cançons i a tocar la guitarra a divuit anys. Va començar estudis de literatura i traducció a la universitat, i va compaginar-ho amb feines temporals diverses." Va estudiar cant a l'Escola de Música Moderna de Badalona. "A nivell musical, basa el seu fons en la música de tradició oral de la península Ibèrica; segons diu l'artista, vol apropar-se a la tradició des de la cultura lliure en l'era digital. Ha publicat tres discs."
Lletra
No he desitjat mai cap cos com el teu
mai no he sentit un desig com aquest
mai no el podré satisfer és ben cert
però no puc desistir a oblidar-te
és el desig de la teva nuesa
és el desig del teu cos vora el meu
un fosc desig vagament de fer mal
o bé el desig simplement impossible
torno al començ plena de pena i de fúria
no he desitjat mai cap cos com el teu
l'odi també perquè és odi també
no he desitjat mai cap cos com el teu
no vull seguir...
a mamar tots els versos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada