dimecres, 29 de maig de 2019

ATUPA - Malgrat tot

Recomanació de Jaume (Bat. Ciències)

Atupa és un grup de música nascut a Montcada, que canta en valencià apitxat i utilitza tant el rap com el pop per tal de fer-se una veu al món de la música. Els seus components destaquen sobretot per la manera de fer un rap crític de la societat actual, però també tenen una musicalitat bastant sonora en molts dels seus temes, que barregen amb "flow", estructures, acabaments i altres recursos estilístics que els caracteritzen.

Atupa és, en la meua opinió, un dels grups que mereixen més la pena de música en valencià. A més, crec que, en ser apitxats com jo, són més fàcils de sentir que altres bandes de català/valencià que també destaquen.


Com que ja havia pujat a aquesta pàgina altres cançons del grup, he decidit pujar-ne una altra per donar-li més veu en Villena.so. A més, he escollit un tema més lent perquè pense que fa falta. La cançó que he triat es “Malgrat tot”, produïda per Pedro Olcina i Atupa, gravat per Lemon' Studio, i mesclat i masteritzat per Pobla. Aquesta tracta d'un amor que es va perdent amb el temps I que al final es trenca; però de la situació es pot aprendre per no tornar a repetir-la i hi ha situacions que no es poden arreglar i cal acabar-les.

“Malgrat tot” pertany al disc “Quasi res porta el diari”, que està composat per altres 11 cançons i que va ser una autoedició de l'any 2016. A més d'aquest disc, també tenen dos senzills i altres dos àlbums: “QuatribaRap” (2012) i “Expansion pack” (2014). Els seus dos senzills són: “Res està escrit” (2015) i “Tu mateix” (2018).

LLETRA:

Pose la vista enrere i no sé
si aquest camí fa que em trobe a mi mateix.
Orgullós de tot allò que he aprés,
de qui m'envolta i de qui no, de qui em propose ser.

No vulgueu madurar,
que mai torna la infància.
Estima però vés a espai,
som vulnerables si de sentiment es tracta.

Sé que tot arribarà,
visc enamorat d'instants que ericen els pèls,
no em tornaré a fallar,
no canviaré els meus ideals per molt que altres vulguen.

I què diuen, què inventen, què parlen?
Hi ha mirades que no s'equivoquen.
No intentes buscar més errades.
Es va acabar perquè havia de ser.

Ei, que en la vida no tot ha de ser com tu esperes.
Ei, no intentes canviar l'essència de qui estimes.
Teníem diferències que no compreníem,
no érem les mateixes persones que quan començàrem.

Parlàvem un llenguatge propi,
que amb el temps vaig oblidar.
Em vaig cansar de fingir
i vaig marxar del teu costat.

Ei, seguim tancant portes per a obrir unes altres,
seguim creixent per altre camí,
seguim quedant-nos amb el positiu,
amb tot aquest aprenentatge, allò que sols sabem nosaltres.

I què diuen, què inventen, què parlen?
Hi ha mirades que no s'equivoquen.
No intentes buscar més errades.
Es va acabar perquè havia de ser.

Ei, que en la vida no tot ha de ser com tu esperes.
Ei, no intentes canviar l'essència de qui estimes.
Teníem diferències que no compreníem,
no érem les mateixes persones que quan començàrem.

BIBLIOGRAFIA:
https://www.viasona.cat/grup/atupa/quasi-res-porta-el-diari/malgrat-tot
http://www.atupa.net/

1 comentari:

Rebeca Wieck ha dit...

Aquesta cançó és del grup Atupa i coneixia el grup però no aquesta cançó. M’agrada la lletra i el significat que té. Ens està contant una història d’amor que es va trencant poc a poc i que a lo millor la tenia el cantant i ho expressa en una cançó. Eixa parella de la que parla, va perdrent eixa relació que es tenia tan bonica en un principi i no tornen a vore a la persona que tant volien, es distancien. Però el cantant també expressa que no va a tornar a passar per una situació així quan diu “No em tornaré a fallar, no canviaré els meus ideals per molt que altres vulguen”.
I eixa parella haurà passat per moltes proves i situacions difíciles: “No intentes buscar més errades. Es va acabar perquè havia de ser”. I pot ser, xicotetes coses com malentesos poden gelar una bonica relació: “Parlàvem un llenguatge propi, que amb el temps vaig oblidar. Em vaig cansar de fingir i vaig marxar del teu costat”.
A més, ens avisa que quan comences una relació, la teua vida no torna a ser com la d’abans, encara que no sempre ix mal però en el seu sí: “No vulgueu madurar, que mai torna la infància. Estima però vés a espai, som vulnerables si de sentiment es tracta”.
Això m’ensenya a valorar el que tinc, a cuidar-lo i a esforçar-se per les coses que valen la pena i amb les que et sents identificat.
Tot té un preu. No malgastem els nostres objectius en la vida.