Lletra
El so del silenci
Vella amiga la foscor
torno a ser aquí perquè parlem
Una visió s’ha arrossegat suament
i ha plantat una llavor dins meu
i la visió germinant al meu cap segueix
aquí, en el so del silenci
He caminat en somnis sol
per carrers adoquinats
sota el llum de la negre nit
sento el fred, sento la humitat
em golpeja els ulls un llum de neó
i obre la nit, i la quietud comença
Sota la lluna incadescent
deu mil persones, potser més
Gent que parla i que no diu res
Gent que escolta però que no hi sent
Gent que escriu cançons del què mai
compartirán ni gosaran, trencar el silenci
Il·lusos els hi vaig dir jo
i que el silenci us faci grans
Ja sé que no puc ensenyar
però us dono la mà per arribar
I el què vaig dir, el temps ho ha dil•luit
en el record,
en el so del silenci
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada